A més de la conferència inaugural, i les taules de presentació i conclusions, el plantejament ha estat transversal i des d’una perspectiva GLAM en què el personal bibliotecari català i els documents gràfics han tingut una presència remarcable.
Pau Expósito Jufré, de la Universitat de Girona, ha posat en valor els materials efímers, en explicar el procés donat en la gestió del fons personal de la crítica d’art Maria Lluïsa Borràs: per a la reconstrucció i estudi de la biografia i de la seva obra són essencials els retalls de premsa, els catàlegs d’exposicions, els cartells, etc. tots aquells petits impresos que en aquest cas s’han conservat i que aporten una informació molt rellevant que d’altra manera seria difícil d’obtenir. Pau i també la bibliotecària Laura Moré, responsable dels fons especials, en la seva comunicació sobre les marques de propietat, ha posat en valor les marques que individualitzen documents seriats com poden ser llibres o bé revistes a partir de les dedicatòries, que permeten conèixer la lletra, signatura i xarxa de relacions del productor i donar context i elements de valor afegit a les biblioteques personals i correspondències, que contenen en alguns casos, inclús dibuixos.
S’han presentat diversos repositoris corporatius i de recursos en línia per a la difusió dels fons i col·leccions ha evidenciat el valor de la documentació gràfica per a crear narratives. És el cas de Simurg de les biblioteques del CSIC en què es difonen col·leccions, entre elles, sobre il·lustració científica, la Universidad de Sevilla que per a difondre el fons antic van optar pel programari Omeka adoptat i van acabar optant per Liceum per a les exposicions virtuals; les plataformes de difusió de col·leccions digitals i 3D, com per exemple el presentat per professionals de la Biblioteca Regional de Madrid anomenat “El portal del lector” que pretenen posar a l’abast peces valuoses i obres rares o molt antigues a l’abast de tothom, o bé la col·lecció digital d’enquadernacions històriques de la BNE que Carlos Vera ha presentat i que aporta una descripció molt detallada sobre història del llibre o elements com són, per exemple, els escuts heràldics o fulls de guarda, que poden servir una obra de referència. Helena Carvajal de la Universidad Complutense de Madrid (UCM) ha presentat una comunicació Hacia un catálogo digital de estampas sueltas de autores populares/autor anónimo de los Reinos Hispanos en el siglo XV y primeras décadas del XVI en què ha posat de relleu la seva contribució i afinitat amb la història de l’art. Aquest projecte permet analitzar i poder advertir la diversitat de materials gràfics que estan adherits de vegades en textos impresos o mecanografiats, en enquadernacions de còdexs o com a part de processos, i també el fet que en alguns casos estiguin il·lustrats o acolorits a mà.
Particularitats com la datació, les variants o estats, la identificació de les tècniques d’impressió són algunes de les característiques dels fons antics i també dels petits impresos teatrals o textos col·leccionats del Siglo de Oro espanyol que la BNE està catalogant o bé del projecte Escena Digital Catalana que és un projecte col·laboratiu a nivell català endegat pel Centre de Documentació de les Arts Escèniques (CDMAE) que recull fotografies, figurins, invitacions, dibuixos, i tot tipus de materials vinculats al teatre i món de l’espectacle. Amb la intervenció de la responsable del Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español (CCPBE), es va fer palesa la gran tasca a la qual contribueixen totes les biblioteques patrimonials per enriquir-lo amb documents en diferents suports i de totes les tipologies, si bé la data de tall i el fet d’indicar algunes informacions al registre bibliogràfic o exemplar no arriben sempre a un consens.
Pilar Domínguez, María Luisa Martínez-Conde i Irene Maseda han presentat la important col·lecció de cartografia històrica de la Biblioteca Virtual de Defensa (BVD) del Ministerio amb mapes dels segles XVI a XIX i que forma part d’una xarxa de biblioteques de temàtica militar, des de la creació de la Escuela de Ingenieros Militares incloses les cartes nàutiques.
Lourdes Prades, en la seva conferència, ha explicat les col·leccions i recursos per a gestionar i difondre la diversitat de materials que conserven al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (UB), en aquesta ocasió des del punt de vista de l’usuari destacant el que anomena “Moment Sapiens” i de com aprofitar tots els recursos a l’abast per a mostrar un ingent patrimoni documental, en aquest cas, sobre història contemporània, política i moviments socials.
En un apunt al blog del CRAI Biblioteca de Fons antic, s’ha presentat les conclusions que han posat damunt de la taula un estat de la qüestió a nivell català i espanyol amb mancances i noves tendències, en què s’han posat en comú diversos àmbits de la tasca duta a terme pels bibliotecaris patrimonials. Un punt de trobada per reflexionar sobre la necessitat de garantir el relleu a les futures generacions i s’han abordat les biblioteques patrimonials, des de diferents perspectives. Les podeu llegir aquí: https://blocbibreserva.ub.edu/2026/04/24/v-jornadas-de-gestion-del-patrimonio-bibliografico-de-rebiun/
