El 29 i 30 d’octubre de 2025 es va celebrar a la Sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona el seminari L’Atles Català i la dinastia de Barcelona: El context cultural d’una obra mítica en el seu 650 aniversari, organitzat per Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Museu d’Història de Barcelona.
L’Atles Català del 1375 és una obra mítica de la cultura catalana i aquest any es commemora el 650è aniversari de la seva confecció. Obra atribuïda al taller del jueu mallorquí Cresques Abraham. El valor patrimonial que se li atorga per la condició de ser el primer testimoni d’un nou tipus de cartografia ha portat a tractar-lo sovint com una peça excepcional i única. Des del punt de vista cartogràfic, l’Atles català no es pot considerar una innovació, sinó que reprodueix un model arquetípic de la cartografia mediterrània del seu temps. L’objectiu d’aquest seminari ha estat, per tant, situar aquesta obra en el context cultural del seu temps, s’ha destacat també la importància del paper dels monarques de la dinastia de Barcelona en tot aquest àmbit cultural i científic i s’ha parlat de la simbologia, la il·luminació i estil pictòric de l’Atles. Conservat actualment a la Biblioteca Nacional de França, està format per sis fulls de pergamí vitel·la muntats sobre taules de fusta plegables. Cada full té unes dimensions de 65 × 50 cm, la qual cosa fa una envergadura total de 65 × 300 cm. Conté una gran riquesa informativa, combinada amb l’exuberància decorativa que li proporciona l’abundància d’or i de miniatures.
La presentació inaugural del seminari va ser a càrrec d’Antoni Magariños, director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i Carles Garcia Hermosilla, director del Museu d’Història de Barcelona.
El dimecres 29, Noelia Ramos (Cartoteca de Catalunya) va obrir el seminari amb la ponència L’Atles català de 1375: la construcció d’un mite cultural català, on va explicar la consolidació de l’obra i el seu significat cultural. A continuació, Irene Reginato (Università degli Studi di Udine) via estríming i en italià ens va parlar sobre la recepció catalana de les descripcions de Marco Polo i Rustichello da Pisa. Després d’una pausa, Lola Badia (Universitat de Barcelona) va analitzar els interessos culturals dels últims sobirans de la Casa de Barcelona, de Pere el Cerimoniós a Martí l’Humà. La jornada es va es va cloure amb un debat.
El dijous 30, Ramon Pujades (MUHBA), ens va parlar de L’Atles català i l’arquetip del mapamundi català medieval, seguit per Azucena Hernández Pérez (Universidad Complutense de Madrid), que va aprofundir en el diàleg entre astronomia i cartografia durant el regnat de Pere el Cerimoniós centrant-se en els dos primers folis de l’Atles. Després de la pausa, Rosa Alcoy Pedrós (Universitat de Barcelona) va analitzar el valor pictòric i iconogràfic de l’obra, posant de relleu la seva riquesa simbòlica i artística. La sessió va concloure amb un debat final.
Les sessions ja estan disponibles al canal de Youtube del Museu d’Història de Catalunya:
https://www.youtube.com/watch?v=6WER0MtTnCs&pp=ygUNYXRsZXMgY2F0YWzDoNIHCQkDCgGHKiGM7w%3D%3D (vídeo del 29 d’octubre)
https://www.youtube.com/watch?v=SfGusActqF4&pp=ygUNYXRsZXMgY2F0YWzDoA%3D%3D (vídeo del 30 d’octubre)
Concepció Isern – Unitat Gràfica (Biblioteca de Catalunya)
