Un dels còmics llegits l’any passat que més ens ha agradat ha estat Gentlemind, amb guió de Juan Díaz Canales i Teresa Valero i dibuix d’Antonio Lapone, publicat per l’editorial Norma l’abril de 2022.
Gentlemind explica la història d’una revista fictícia nord-americana, entre 1939 i 1975. Però va molt més enllà.
Al llarg de més de 30 anys, assistim a les diferents etapes per les quals passa la revista, intentant fer-se un lloc als quioscos i destacar per damunt de les seves competidores (Esquire, The New Yorker, Life, Time, Harper’s Bazaar, Collier’s…). Les seves portades i les seves seccions aniran evolucionant seguint els canvis al món del periodisme. Als seus inicis és una revista masculina de poca qualitat, que té com a principal reclam il·lustracions de pin-ups. Més tard, es reinventa per arribar a un públic més ampli (les dones!) i es rellança, incorporant textos de joves talents, així com seccions innovadores (invents, mecànica…) i, més endavant, estrenant una combinació guanyadora de fotografies i entrevistes en profunditat. Però els gustos del públic són molt canviants, i després d’una llarga etapa d’èxit la revista entrarà en una llarga decadència…
Al cor del relat hi tenim la protagonista, Gina Powell, que esdevé propietària de Gentlemind per una carambola del destí. Ella és completament aliena al negoci del periodisme, però la seva voluntat i la seva intuïció aconsegueixen reunir al seu voltant un equip de col·laboradors -un advocat convertit en escriptor, un il·lustrador rancuniós, una fotògrafa de passat turbulent, una secretàriasense pèls a la llengua…- que faran possible que la revista es transformi i tiri endavant, al mateix temps que la redacció serà escenari del drama íntim de cadascú. Cada personatge (i n’hi ha molts!) està magníficament caracteritzat i les seves relacions, contradiccions i problemes personals s’entrecreuen amb els avatars de la revista.
I, com no podia ser d’una altra manera, tenim un personatge més, que és la ciutat de Nova York. I un teló de fons: la història dels Estats Units dels anys trenta als anys setanta del segle passat. La narració es fa ressò dels canvis en la societat nord-americana: hi apareixen la Segona Guerra Mundial i la Guerra del Vietnam, la cacera de bruixes de McCarthy, les tensions racials -especialment entre blancs i porto-riquenys-, la progressiva incorporació de les dones a càrrecs de responsabilitat… El pas del temps i els canvis en la moda també es reflecteixen en l’aspecte dels personatges i en les portades de la revista.
Aquí cal parlar de l’extraordinària tasca d’Antonio Lapone, responsable del dibuix i del color de l’obra. Ell combina el llapis i l’aquarel·la (per a la història principal) amb la tinta (per a les il·lustracions de les revistes). Volem destacar la seva recreació de portades, tant de la pròpia Gentlemind com d’altres revistes de l’època. Per dotar de versemblança Gentlemind, que no deixa de ser una publicació fictícia, Lapone ha creat unes tipografies específiques, un logo i fins i tot una mascota (en la línia de l’Eustace Tilley de The New Yorker o el conill de Playboy).
En paraules dels seus autors, Gentlemind és un homenatge a l’edat daurada dels magazines, quan els quioscos estaven plens del color de les revistes i aquestes revistes exercien una gran influència en la vida quotidiana, la moda i la cultura popular. Si en teniu l’ocasió, llegiu-lo!
L’edició de Norma, de format més gran que el que tenen habitualment els àlbums, reuneix els dos volums publicats originalment per l’editorial francesa Dargaud entre 2020 i 2021. Compta amb un pròleg del periodista Enric González i té l’encert d’incloure, al final, una selecció d’esbossos d’Antonio Lapone que enriqueixen el conjunt de l’obra.
Bonus:
Entrevista amb els autors Juan Díaz Canales i Teresa Valero al canal de Youtube Generación X
Llista d’Spotify creada pels autors
Imatges:
La coberta de Gentlemind l’hem agafada del web de l’editorial Norma.
Les vinyetes del còmic són fotografies que hem fet a l’exemplar que hem agafat en préstec en una biblioteca pública. S’inclouen a tall d’exemple. Els drets de propietat intel·lectual corresponen als autors del còmic i a l’editorial.
