Dimecres 23 de febrer vam seguir la sessió en línia “El equipo humano en el centro de la revista”. Es tractava de la setena sessió Inter-CRECS, una iniciativa que promou activitats al voltant de les revistes científiques entre les edicions dels congressos CRECS (Conferencia internacional sobre Revistas Científicas). Podeu recuperar la gravació al canal Youtube de CRECS.
Van participar a la taula rodona Jenny Pontón (editora d’Íconos), Octavio Islas (fundador de Razón y Palabra) i Ignacio Aguaded (editor de Comunicar). El moderador va ser Rafael Repiso (Universidad Internacional de La Rioja.
Els tres editors van parlar de la seva experiència a l’hora de crear i gestionar l’equip de persones que hi ha al darrera de cada revista, que són la clau per a l’èxit de la publicació.
A continuació oferim un resum de les intervencions de cadascun dels convidats.
Ignacio Aguaded (Comunicar): La pregunta clau que cal fer-se és com construir equips semiprofessionals, que siguin capaços de crear productes de qualitat, que puguin tenir èxit, amb la competència de les grans editorials multinacionals. Cal construir una comunitat científica al voltant de la revista, que li doni suport. Com més gran, més creix la revista. I com més creix, més impacte té.
Cal tenir molt clar que l’impacte és una conseqüència, no una causa. És una variable no controlable a la qual s’arriba: no s’ha de manipular. No es pot escurçar el camí cap a l’impacte. I l’impacte no és possible sense bons productes i les bones persones que els produeixen.
Els equips humans són la pedra angular de les publicacions científiques. Tenim una tasca necessària en els pròxims anys: formar els investigadors perquè siguin bons autors i bons revisors. Bons autors, perquè facin bones recerques que mereixin ser publicades en bones revistes. I bons revisors, perquè garanteixin que els productes que han escollit per ser publicats són els millors. En aquest sentit, Comunicar, nascuda el 1988, actualment té una xarxa de 1050 revisors actius, de 53 paísos diferents.
El mal principal en un equip humà és l’endogàmia: quan es creen cercles de poder i només es publiquen els autors consagrats, els que “venen”. En les revistes, el que ha de vendre és el valor de la recerca, l’originalitat i la qualitat del producte. Cal apostar pels joves, tant com a autors com a membres de l’equip editorial. També és interessant tenir unes normes ètiques, com per exemple que els editors no puguin publicar a la mateixa revista.
És molt important comptar amb un cos sòlid de revisors, motivats i formats, que inclogui revisors temàtics, revisors metodològics i revisors bibliogràfics. Pel que fa als processos de revisió, cal millorar-los i donar-los fluidesa: respondre de seguida als autors i sempre de manera respectuosa.
Aguaded també va demanar la implicació dels bibliotecaris: ells poden formar autors i donar suport al procés editorial.
La cooperació és la principal fortalesa d’una revista que vulgui mirar cap al futur i, si pot ser, aquesta cooperació ha d’incloure gent jove.
També cal recordar que som molts milions de persones que parlem la mateixa llengua: hi ha un espai, l’espai llatinoamericà, que és un espai de cooperació que està per explorar i que té un potencial de creixement immens.
Octavio Islas (Razón y palabra) va parlar de la fundació de la revista, nascuda l’any 1996 al Tecnológico de Monterrey, Mèxic, que des del primer moment va apostar per ser una revista digital, en una època en què la majoria de revistes de comunicació eren en paper. Es va crear perquè detectaven que faltava un espai obert on els investigadors novells poguessin publicar, i de fet en les primeres etapes de la revista els directors van ser estudiants. A més, volien conformar una col·lecció que fos assequible i útil per a estudiants i acadèmics.
Vint-i-cinc anys després i amb 112 números publicats, avui és una revista en què col·laboren investigadors de tota Iberoamèrica, que va més enllà de les dues institucions a les quals està vinculada: el Tec de Monterrey i la Pontificia Universidad Católica del Ecuador.
Paral·lelament a l’edició de la revista, han anat formant persones. Octavio Islas destaca la importància del treball en equip, d’establir xarxes i de formar noves generaicons d’editors i revisors, que aportin una mirada diferent.
Jenny Pontón (Íconos. Revista de ciencias sociales): Íconos, fundada el 1997, és la revista de FLACSO-Ecuador (Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales – Sede Ecuador). És una revista quadrimestral que es publica en format digital i en format `paper (els exemplars en paper estan, bàsicament, destinats a l’intercanvi amb altres institucions). Cada número conté 10 articles: un dossier monogràfic de 5 articles i una secció oberta de 5 articles d’altres temes.
Recalca la importància de tenir un equip fix, encara que sigui petit. Elles són dues persones: l’editora i l’assistent editorial. Però al seu voltant tenen un equip de suport: els informàtics (mantenen la pàgina web i l’OJS on s’allotja la revista), l’àrea de relacions públiques de FLACSO (que és clau per difondre les convocatòries d’articles), la biblioteca de FLACSO (que intercanvia la revista amb altres publicacions), la llibreria de FLACSO (que ven els números impresos i difon la revista a les fires del llibre), l’entorn FLACSO Virtual (que verifica l’originalitat dels manuscrits i organitza esdeveniments) i, és clar, l’equip de revisors.
Al marge de l’equip de suport, la revista també contracta serveis externs: correció d’estil, traducció i impressió.
Pel que fa al paper dels revisors, Jenny Pontón afirma que una revista seriosa, que treballa, no pot tenir hipotecats els treballs dels autors: és un maltractament cap als autors. La seva revista mira de respondre abans de tres mesos, i, en tot cas, sempre manté els autors informats sobre l’estat del seu manuscrit.
Ella proposa un filtre a l’hora de decidir si es vol enviar un original a una revista: les persones interessades haurien d’escriure primer a l’editor i veure si aquest respon.
Encara que és important que en l’equip editorial hi hagi una persona que lideri el procés, és molt interessant comptar amb becaris, perquè s’involucren molt en el treball editorial i aporten iniciatives. La seva revista va tenir becaris de FLACSO fins l’any 2019, any en què va canviar la normativa respecte a les beques. Alguns dels antics becaris avui treballen en l’edició de revistes.
La propera edició del congrés CRECS es farà els dies 5 i 6 de maig a la Universidad de León
La imatge a la capçalera de l’entrada es una captura de pantalla de la portada que es va fer servir per presentar la taula rodona.
