Iniciarem aquest comentari amb una breu disgregació, per desprès centrar-nos pròpiament en allò que és el motiu i raó de ser d’aquest blog.
Les dècades de 1980 i 1990 del s. XX, l’aparició del virus VIH va representar una modificació molt important en les nostres relacions afectives. Tot d’una, l’alegria amb la qual es vivien les relacions intimes, de vegades fugisseres, van tenir una aturada abrupta que feia retrocedir la societat a vint anys enrere i obligava, i encara obliga, a prendre tota mena de precaucions alhora d’establir un contacte físic amb l’altr@, esperem que feliç.
L’any 2008, ja entrat el s. XXI, esdevé el sotrac econòmic del qual encara hores d’ara en patim les conseqüències i que no serem més explícits ja que de ben segur tothom qui llegeix aquest comentari n’està prou assabentat, però que va obligar a modificar tots els nostre hàbits, a ajustar pressupostos i a adaptar-nos, en la nostra modèstia, a una nova econòmica domèstica.
L’any 2020 ha estat l’any de la Covid-19 amb els efectes que tothom coneix i dins els que encara hi estem immergits on les relacions personals han estat les més afectades, perquè hem hagut de prescindir de l’afectivitat: abraçades, petons, trobades, converses…
En tots tres casos se’ns fan evidents dues premisses: primera, la indefensió de l’ésser humà que, malauradament, sempre emergeix, de manera evident, en els col·lectius més modestos i segona, la comunicació entre les persones s’ha modificat, de manera substancial, en poc més de trenta anys.
Tot això ve a tomb per què el món del llibre, sempre agonitzant però encara viu, no és aliè a totes aquestes modificacions i un petit exemple d’això que comentem es reflecteix en el catàleg de les editorials.
Qui subscriu aquest comentari no pot dir quina va ser la primera editorial que va donar a conèixer els seus llibres en forma de catàleg, però si que es pot gairebé afirmar que fins l’any 2008, totes tenien l’elenc dels seus productes en format paper.
El repertori sencer tenia una periodicitat anual amb fulletons de les novetats de caire mensual, bimensual o trimestral, segons les seves necessitats.
Era la identitat, la seva carta de presentació i alhora una guia per el lector. Es podien recollir a les llibreries, a les fires i si un usuari ho demanava, ho podia rebre per correu postal. Un cop fullejat i assenyalat les publicacions que l’interessaven se’l dipositava al costat d’altres, un espai que tota biblioteca particular hi tenia destinat per a posteriors consultes. El catàleg solament era substituït per un de més recent. Aquesta carta de presentació s’enfortí amb el criteri de crear, no solament un estol que representés la línia editorial, sinó també la creació d’un logotip, una tipografia determinada, uns colors identificatius i fins i tot, el tipus de paper amb el que una editorial volia refermar-se.
El catàleg en paper, per ell mateix, ja constituïa una publicació periòdica de consulta, de la mateixa manera que ara fem amb les revistes especialitzades per assabentar-nos de les novetats que es publiquen.
D’ençà l’any 2008, els segells editorials, com tota la societat, van haver de reduir despeses, acomodar-se a la nova anomalia econòmica i van deixar d’imprimir catàlegs en paper pel públic en general, reservant aquest suport entre els professionals del sector, és a dir, el catàleg en paper amb periodicitat sovintejada no s’ha esvanit sinó que ha reduït el seu àmbit de recepció. Paral·lelament les usuàries lectores i els lectors se’ls ha derivat al suport digital, el qual no podem negar que també té els seus avantatges.
Nous temps, noves eines. Les persones amants de la lectura seguim consultant les novetats per internet. Moltes editorials tenen el servei periòdic d’enviar les seves noves publicacions per correu electrònic amb la possibilitat de comprar-les directament. També donen a conèixer el seu producte mitjançant l’ús continu de les xarxes socials i els afeccionats seguim confegint les nostres llistes de llibres i revistes per llegir.
Tot i així, hi ha biblioteques particulars on hi ha quedat un espai buit que ja no omple, ara tenim les carpetes i els arxius del nostre ordinador per seguir gaudint.
Sílvia Fortuny
Realment aquest món, els dels catàlegs editorials, és ben interessant. Jo que els seguia com a lectora curiosa i també com a professional, he observat una mica la seva evolució. M’ha agradat molt llegir aquest article perquè ens els recorden i posa en valor aquests butlletins periòdics que sembla que hagin caigut en l’oblit. També m’ha fet recordar un catàleg molt popular, seguit i preuat per subscriptors i simpatitxants en la seva època: el Discoplay. Qui conservi algun dels seus exemplars en paper te una peça de museu. I que podem reviure moments passats consultant el seu arxiu documental a Internet.