Tal dia com avui fa 124 anys naixia Josep Pla. Un dels escriptors més significatius de la nostra terra, el més prolífic i influent en les generacions posteriors tant en narrativa com en periodisme.
De ben jove va descobrir la seva gran passió que ell mateix qualificava com malaltia: no podia deixar d’escriure. Conscient i conseqüent amb aquesta circumstància dedicà tot el seu temps vital a la literatura (traducció, article periodístic, assaig i la seva gran obra narrativa) renunciant a una vida “normal” (amor, fills, propietats…).
Al llibre Josep Pla o la vitalitat. Una biografia literària, recentment publicat per Pòrtic-Grup62, Premi Carles Rahola d’assaig 2020, Xavier Febrés ens parla en forma de biografia literària de la immensa trajectòria de l’escriptor empordanès.
Als capítols, ordenats cronològicament, l’autor fa un repàs exhaustiu i crític de les seves col·laboracions en diferent mitjans locals, nacionals i estrangers.
A “Prehistoria literaria i un canvi sobtat” parla dels inicis de Josep Pla col·laborant l’any 1918 en capçaleres com El camí, Vila-Nova. Vilanova i la Geltrú, Alt Empordà. Figueres, Baix-Empordà. Palafrugell, El 1920 a D’Ací d’Allà, Las Notícias, i La Publicidad.
Als següents capítols abasten fins el final de la seva vida, Febrés analitza i fins i tot polemitza sobre tota la seva creació periodística i literària. Del llistat inacabat de capçaleres on va escriure destaquem o destacaríem: L’Opinió, La Publicitat, La Veu de Catalunya, El Sol, Destino, Diario de Barcelona, El Correo catalán, La Vanguardia…
Josep Pla va descobrir en l’exercici de l’articulisme periodístic un gènere que de vegades podria ser plenament narratiu, inclús novel·lesc de manera incipient” (Xavier Febrés, p. 22)
