Patricia Vega. Periodismo cultural en Costa Rica (1830-1950)
La conferència inaugural de les Jornades va anar a càrrec de Patricia Vega, de la Universidad de Costa Rica.
Els primers diaris de Costa Rica van aparèixer al segle XIX: El Noticioso Universal i El Correo de Costa Rica (gener 1833). Costa Rica s’havia independitzat l’any 1821, però va ser l’últim país d’Amèrica Central en tenir impremta. La primera impremta, “La Paz”, va ser portada el 1833 per un empresari del cafè, Miguel Carranza.
En aquest primer període conviuen dues tendències culturals: d’una banda, una cultura il·lustrada, centrada en les belles arts i les lletres; d’altra banda, la cultura popular.
Entre 1830 i 1860 es produeix gràcies a l’arribada de la impremta una divulgació massiva de clàssics (Dumas, Lord Byron, Walter Scott, etc.), que es publiquen en els diaris, per capítols setmanals. Aquesta literatura és prohibida per l’Església Catòlica.
La primera publicació cultural és la revista Pasatiempo, que apareix el 1856 i serveix per a la divulgació literària.
El període 1860-1890 està protagonitzat per l’anomenada “Generación del Olimpo”. Aquest grup d’intel·lectuals de marcada ideologia liberal té com a principal objectiu la creació d’un estat nacional a Costa Rica: són d’aquesta època la bandera, l’escut, l’himne i la mitologia nacionals. Es produeix una explosió de la producció literària i els diaris esdevenen plataformes per al debat públic d’idees. A la premsa també apareixen anàlisis crítiques d’obres literàries. Les dones participen en aquest moviment. Una publicació destacable és La hoja (1885), en la qual escriuen membres de la maçoneria.
Un nou període, de 1891 a 1920, està presidit per la qüestió social.
El 1906 neix Páginas ilustradas, una revista de literatura i art que inclou fotografies.
La multinacional United Fruit Company ha convertit Costa Rica en una república bananera. Amb la I Guerra Mundial es tanquen els mercats. Hi ha molta pobresa i la dictadura de Federico Tinoco (1917-1919) deixa el país en una situació molt precària. Sorgeixen organitzacions gremials i sindicals i, junt amb elles, diaris molt combatius, reformistes, com per exemple La Prensa.
El crack del 29 i la II Guerra Mundial marquen l’última etapa estudiada, 1921-1950. És un període difícil, perquè no es ven cafè, que és la principal exportació del país. Apareixen noves classes socials.
Les revistes literàries, com Ariel, són espais de reflexió. Aquestes revistes es van convertint en pàgines literàries dins dels diaris, fins a l’actualitat.
La conclusió d’aquesta conferència és que, tot i que les creacions artístiques estan presents en la majoria dels diaris durant tots els períodes, les publicacions exclusivament culturals han estat escasses i han tingut una vida efímera.
Imatge: Mapa de Costa Rica. Autor: Shamhain. Font: Wikimedia Commons
