Hi ha revistes que fins a no tenir-les a les mans no ens adonem que omplen un espai que, per desconeixem propi, ni tan sols intuíem. Aquest és cas d’ EMBLECAT .
El primer cop que vaig poder tenir a les mans aquesta revista encara es denominava EMBLECAT. Associació Catalana d’Estudis, d’Art i Societat.
Per a qui subscriu aquest comentari, es va obrir un món que fins aleshores desconeixia i ni tan sol podia imaginar que l’emblemàtica o els emblemes com a motiu i subjecte pogués generar estudis tan acurats com els que la revista ens mostrava.
L’any 2017, la revista va ampliar els seus continguts i es convertí en EMBLECAT. Estudis de la Imatge, Art i Societat, però mai sense deixat de reflectir que es tracta d’una revista d’estudi, on els seus continguts, en qualsevol de les seves vessants, gairebé es podrien qualificar de ponències, per la qualitat expositiva que hi trobem. Cada article es complementa, si cal, amb il·lustracions, bibliografia i recursos web, si n’hi ha.
Per tal de mantenir el seu nivell de qualitat disposa d’un Comitè Científic que aplega professorat de diverses universitats de l’Estat i Internacionals i que per manca d’espai no podem consignar aquí i d’un Consell Editorial. Aquesta internacionalització fa que els signants del articles puguin veure publicat el seu treball en la llengua que l’han escrita.
EMBLECAT és una revista anual i entenem que aquesta periodicitat li permet presentar-se com una revista rigorosa i tota ella desprèn allò que se’n diu unitat de to. La podem trobar en edició de paper o en pdf al repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert RACO.
Per acabar, solament assenyalar, que no és una revista portable que, ens obliga a seure i assaborir-la sense presses.
Sílvia Fortuny
