El 23 i 24 de maig van tenir lloc les 17es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació (JCID), organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i enguany celebrades al Born Centre de Cultura i Memòria i al Centre Cívic Convent de Sant Agustí de Barcelona.
Una representació del nostre Grup de Treball va assistir-hi: vam tenir l’oportunitat de veure’ns, posar-nos al dia i conèixer múltiples experiències, innovacions i bones pràctiques que s’estan portant a terme a les biblioteques de Catalunya i de més enllà.
El divendres 24 de maig al matí vam formar part de la sessió “Contrarellotge de pòsters”, durant la qual es van fer presentacions breus de sis pòsters a la Sala Noble del Centre Cívic Convent de Sant Agustí.
Durant la resta de les JCID, el nostre pòster va estar exposat a l’entrada de la Sala Calidoscopi del Centre Cívic.
La trajectòria del pòster no ha fet més que començar! En els propers mesos s’exposarà a les biblioteques on treballen les persones del Grup, i no descartem portar-lo a futures jornades i altres esdeveniments.
El panorama de les publicacions científiques en l’àmbit de la infermeria ha patit un cop dur amb el recent tancament de dues revistes de gran prestigi: ROL de Enfermería i Metas de Enfermería. Ambdues publicacions, amb una llarga trajectòria i un important impacte en la comunitat professional, deixen un buit significatiu en la difusió del coneixement i la investigació infermera.
L’any 1978, es fundava la revista ROL de Enfermería, una publicació que va sortir en versió paper fins l’any 2020, moment que també van treure la versió digital per a subscriptors, amb el contingut retrospectiu des de 2004, i que va publicar el seu darrer número el desembre de 2023. Un total de 45 anys dedicats al món de la infermeria.
Va ser la primera revista de caràcter científic i professional que s’editava a Espanya, i va ser testimoni directe de tots els canvis del món de la infermeria: l’accés a la universitat, l’aparició de les especialitats o l’equiparació dels estudis universitaris amb la resta de titulacions com Grau.
L’actual director, José Ramón Martínez Riera, s’ha acomiadat amb unes emotives paraules i ha volgut agrair la labor de tres persones: les infermeres Vicky Sanfeliu Cortés, Àngels Elías i Castells i Néstor Bereciartu, que van fer possible la continuïtat de la revista.
I tot just quan redactem aquesta notícia ens trobem amb la sorpresa que una altra revista d’infermeria, Metas de Enfermería, nascuda el gener de 1998, tanca després de 26 anys. Es caracteritzava pel seu enfocament pràctic i el seu contingut orientat a l’aplicació clínica de la investigació. La revista va ajudar a l’enfortiment de la Infermeria com a disciplina, i dels seus professionals com a precursors de l’avenç en la cura de les persones, que implica ineludiblement una millora de la qualitat de vida de la població.
Totes dues revistes es podien consultar en text complet a les seves webs. Malauradament la web de ROL ha deixat d’existir i Metas de Enfermeria encara està disponible.
Les raons de fons del tancament d’aquestes dues revistes són complexes i multifacètiques. Entre els factors que han contribuït a aquest desenllaç es troben:
L’evolució de l’ecosistema científic: L’auge de les plataformes digitals i la publicació online han transformat el panorama de les revistes científiques tradicionals.
Els canvis en els hàbits de consum d’informació: Els professionals de la infermeria busquen, cada vegada més, informació en formats més accessibles i de ràpida digestió, com el digital.
Les dificultats econòmiques: El finançament de les revistes científiques, especialment aquelles amb un públic objectiu més reduït, s’ha tornat cada vegada més complexa.
El tancament d’aquestes dues revistes representa una pèrdua significativa per a la comunitat professional de la infermeria.
Es redueix la difusió del coneixement científic en infermeria.
Es limita l’accés a informació valuosa per a la pràctica clínica.
Es debilita la formació continuada dels professionals de la infermeria.
Malgrat el panorama actual, el futur de les publicacions en infermeria no està exempt d’esperança. La comunitat professional s’ha d’adaptar a les noves tendències i explorar noves estratègies per a la difusió del coneixement científic.
Aprofitar les plataformes digitals: Les plataformes online ofereixen noves possibilitats per a la difusió del coneixement científic, com la publicació en obert o la creació de contingut multimèdia.
Promoure la col·laboració entre professionals:La col·laboració entre investigadors i editors és fonamental per a enfortir les publicacions sobre infermeria.
Fomentar la cultura de la investigació: És necessari fomentar la investigació en infermeria i la publicació de resultats en revistes científiques de qualitat.
El tancament de les revistes ROL de Enfermería i Metas de Enfermería és un fet lamentable que ens convida a reflexionar sobre el futur de les publicacions científiques sobre infermeria.
Les publicacions periòdiques, o revistes com es coneixen popularment, són una font d’informació indispensable per estar al dia en un món cada cop més dinàmic i flexible.
Existeixen revistes per a tots els gustos, per a grans i petits, de temàtiques molt diverses i de periodicitat també molt diferent… per això és molt difícil no trobar una revista que t’atrapi, que connecti amb tu o amb qualsevol persona que t’envolti.
Hi ha revistes per compartir moments especials, revistes efímeres, que tal com apareixen desapareixen, altres de contingut històric o educatiu i d’altres que t’acompanyaran la resta de la teva vida. Qui no guarda o recorda aquella revista amb la qual vam passar estones inoblidables llegint-la, rellegint-la o simplement fullejant-ne les imatges…
El 2023 les revistes més prestades a les biblioteques públiques de Girona van ser:
Dimecres 23 de febrer vam seguir la sessió en línia “El equipo humano en el centro de la revista”. Es tractava de la setena sessió Inter-CRECS, una iniciativa que promou activitats al voltant de les revistes científiques entre les edicions dels congressos CRECS (Conferencia internacional sobre Revistas Científicas). Podeu recuperar la gravació al canal Youtube de CRECS.
Van participar a la taula rodona Jenny Pontón (editora d’Íconos), Octavio Islas (fundador de Razón y Palabra) i Ignacio Aguaded (editor de Comunicar). El moderador va ser Rafael Repiso (Universidad Internacional de La Rioja.
Els tres editors van parlar de la seva experiència a l’hora de crear i gestionar l’equip de persones que hi ha al darrera de cada revista, que són la clau per a l’èxit de la publicació.
A continuació oferim un resum de les intervencions de cadascun dels convidats.
Ignacio Aguaded (Comunicar): La pregunta clau que cal fer-se és com construir equips semiprofessionals, que siguin capaços de crear productes de qualitat, que puguin tenir èxit, amb la competència de les grans editorials multinacionals. Cal construir una comunitat científica al voltant de la revista, que li doni suport. Com més gran, més creix la revista. I com més creix, més impacte té.
Cal tenir molt clar que l’impacte és una conseqüència, no una causa. És una variable no controlable a la qual s’arriba: no s’ha de manipular. No es pot escurçar el camí cap a l’impacte. I l’impacte no és possible sense bons productes i les bones persones que els produeixen.
Els equips humans són la pedra angular de les publicacions científiques. Tenim una tasca necessària en els pròxims anys: formar els investigadors perquè siguin bons autors i bons revisors. Bons autors, perquè facin bones recerques que mereixin ser publicades en bones revistes. I bons revisors, perquè garanteixin que els productes que han escollit per ser publicats són els millors. En aquest sentit, Comunicar, nascuda el 1988, actualment té una xarxa de 1050 revisors actius, de 53 paísos diferents.
El mal principal en un equip humà és l’endogàmia: quan es creen cercles de poder i només es publiquen els autors consagrats, els que “venen”. En les revistes, el que ha de vendre és el valor de la recerca, l’originalitat i la qualitat del producte. Cal apostar pels joves, tant com a autors com a membres de l’equip editorial. També és interessant tenir unes normes ètiques, com per exemple que els editors no puguin publicar a la mateixa revista.
És molt important comptar amb un cos sòlid de revisors, motivats i formats, que inclogui revisors temàtics, revisors metodològics i revisors bibliogràfics. Pel que fa als processos de revisió, cal millorar-los i donar-los fluidesa: respondre de seguida als autors i sempre de manera respectuosa.
Aguaded també va demanar la implicació dels bibliotecaris: ells poden formar autors i donar suport al procés editorial.
La cooperació és la principal fortalesa d’una revista que vulgui mirar cap al futur i, si pot ser, aquesta cooperació ha d’incloure gent jove.
També cal recordar que som molts milions de persones que parlem la mateixa llengua: hi ha un espai, l’espai llatinoamericà, que és un espai de cooperació que està per explorar i que té un potencial de creixement immens.
Octavio Islas (Razón y palabra) va parlar de la fundació de la revista, nascuda l’any 1996 al Tecnológico de Monterrey, Mèxic, que des del primer moment va apostar per ser una revista digital, en una època en què la majoria de revistes de comunicació eren en paper. Es va crear perquè detectaven que faltava un espai obert on els investigadors novells poguessin publicar, i de fet en les primeres etapes de la revista els directors van ser estudiants. A més, volien conformar una col·lecció que fos assequible i útil per a estudiants i acadèmics.
Vint-i-cinc anys després i amb 112 números publicats, avui és una revista en què col·laboren investigadors de tota Iberoamèrica, que va més enllà de les dues institucions a les quals està vinculada: el Tec de Monterrey i la Pontificia Universidad Católica del Ecuador.
Paral·lelament a l’edició de la revista, han anat formant persones. Octavio Islas destaca la importància del treball en equip, d’establir xarxes i de formar noves generaicons d’editors i revisors, que aportin una mirada diferent.
Jenny Pontón (Íconos. Revista de ciencias sociales): Íconos, fundada el 1997, és la revista de FLACSO-Ecuador (Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales – Sede Ecuador). És una revista quadrimestral que es publica en format digital i en format `paper (els exemplars en paper estan, bàsicament, destinats a l’intercanvi amb altres institucions). Cada número conté 10 articles: un dossier monogràfic de 5 articles i una secció oberta de 5 articles d’altres temes.
Recalca la importància de tenir un equip fix, encara que sigui petit. Elles són dues persones: l’editora i l’assistent editorial. Però al seu voltant tenen un equip de suport: els informàtics (mantenen la pàgina web i l’OJS on s’allotja la revista), l’àrea de relacions públiques de FLACSO (que és clau per difondre les convocatòries d’articles), la biblioteca de FLACSO (que intercanvia la revista amb altres publicacions), la llibreria de FLACSO (que ven els números impresos i difon la revista a les fires del llibre), l’entorn FLACSO Virtual (que verifica l’originalitat dels manuscrits i organitza esdeveniments) i, és clar, l’equip de revisors.
Al marge de l’equip de suport, la revista també contracta serveis externs: correció d’estil, traducció i impressió.
Pel que fa al paper dels revisors, Jenny Pontón afirma que una revista seriosa, que treballa, no pot tenir hipotecats els treballs dels autors: és un maltractament cap als autors. La seva revista mira de respondre abans de tres mesos, i, en tot cas, sempre manté els autors informats sobre l’estat del seu manuscrit.
Ella proposa un filtre a l’hora de decidir si es vol enviar un original a una revista: les persones interessades haurien d’escriure primer a l’editor i veure si aquest respon.
Encara que és important que en l’equip editorial hi hagi una persona que lideri el procés, és molt interessant comptar amb becaris, perquè s’involucren molt en el treball editorial i aporten iniciatives. La seva revista va tenir becaris de FLACSO fins l’any 2019, any en què va canviar la normativa respecte a les beques. Alguns dels antics becaris avui treballen en l’edició de revistes.
La propera edició del congrés CRECS es farà els dies 5 i 6 de maig a la Universidad de León
La imatge a la capçalera de l’entrada es una captura de pantalla de la portada que es va fer servir per presentar la taula rodona.
