Arran d’un capítol del podcast de la Biblioteca de Catalunya dedicat als Cromos i àlbums col·leccionables, amb la participació de Ruth Queixalós i Salomé Cerezuela, la Unitat Gràfica va convidar Josep-Manuel Rafí, autor del llibre La febre dels cromos, a conèixer de primera mà les col·leccions de cromos conservades a la institució.
Al llarg del recorregut es van poder consultar exemplars de diverses èpoques i temàtiques, que permeten resseguir l’evolució d’aquest tipus de document: des de l’aparició de les primeres cromolitografies i el sorgiment del cromo publicitari vinculat a productes comercials, fins als àlbums col·leccionables del segle XX.
Pel que fa al cromo antic, es van mostrar cromos encunyats de temàtiques amables (nens, animals, dames engalanades) que s’usaven com a elements decoratius i també per jugar a picar; bitllets de rifes i bitllets de transports amb sèries d’imatges cromolitogràfiques de publicitat, paisatges i folklore; cromos publicitaris de modes, productes de merceria i comestibles; fototípies i cromolitografies de capses de mistos, on destacaven les dedicades a dones artistes de l’època; també àlbums de cromos anteriors a la guerra civil, i diverses col·leccions de cromos de temàtiques diverses, des d’etnologia, costums i ciència, fins a conflictes militars. Respecte al cromo modern, es van mostrar col·leccions ingressades per Dipòsit Legal, especialment edicions locals publicades per ajuntaments amb motius com festes populars, fotografies històriques o caricatures de botiguers, que evidencien la continuïtat del format en l’àmbit de la cultura de proximitat.
Josep-Manel Rafí, estudiós del fenomen i col·leccionista, ha dedicat anys a documentar la història del cromo a Catalunya, amb especial atenció als inicis del cromo publicitari i a les primeres sèries editades per empreses xocolateres. El seu treball ofereix una aproximació històrica i iconogràfica que posa en relleu aquests impresos com a testimonis de la cultura visual i de consum.
La trobada va tenir un caràcter distès i es va desenvolupar com un espai de conversa i intercanvi d’experiències al voltant d’un objecte gràfic que, malgrat el seu format modest, presenta un notable interès documental. Compartir les col·leccions conservades a la BC va permetre contextualitzar-les dins d’una trajectòria més àmplia del col·leccionisme i de la cultura popular.
La visita va concloure amb la constatació del valor patrimonial d’aquests materials —sovint vinculats a la memòria personal però també rellevants des d’una perspectiva històrica i gràfica— i amb la necessitat de reforçar la col·laboració entre institucions i col·leccionistes particulars. En aquest sentit, es va apuntar la conveniència d’impulsar portals de difusió específics, bases de dades compartides i l’establiment de terminologies i taxonomies comunes, autoritzades i operatives, que facilitin la descripció, l’estudi i l’accés a aquest tipus de documents.
Una iniciativa que reforça la tasca de preservació, documentació i difusió dels materials gràfics que duu a terme la Unitat.
Salomé Cerezuela, Unitat Gràfica de la BC
