El passat mes de novembre, va tenir lloc el seminari sobre el material anomenat efímer. Va constar de dues sessions teòriques amb 6 docents, i d’una sessió pràctica que va tenir lloc la tercera jornada. Les sessions van tenir lloc en espais de la Biblioteca de Catalunya.
El seminari es va centrar en explicar les característiques dels materials efímers, les col·leccions d’aquests materials i la seva gestió, així com de les possibilitats de difusió a partir dels projectes actuals duts a terme des de diferents contextos.
Els ponents han representat diferents tipologies de centres d’informació si bé, pel tipus de fons, s’ha tractat de biblioteques universitàries i centres especialitzats, amb fons patrimonials o bé fons d’arxiu de tipus gràfic.
Pedro Rueda, professor de la FIMA (UB), va fer una introducció al concepte i tipologies de materials que es poden incloure sota aquest concepte i també de la seva evolució, abast i contextos de producció.
Elisa Regueiro de l’Arxiu d’Història de la Ciutat de Barcelona (AHCB) va aportar un punt de vista arxivístic aplicable, tant a fons històrics com a documentació que ho esdevindrà en relació a la procedència i necessitat de contextualitzar l’àmbit de producció en el si de funcions com podria ser, per exemple, l’organització d’exposicions. Algunes de les seves col·leccions estan disponibles a la Memòria Digital de Catalunya (MDC):https://mdc.csuc.cat/digital/custom/altrescols
Antoni Serés, treballa a l’Àrea de Recerca i Documentació de la DG Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, va presentar el seu centre de documentació especialitzat en cultura popular. Un centre de documentació on els cartells, programes, petits impresos formen una gran part dels seus fons i col·leccions. El seu repositori, del Departament de Cultura, és CALAIX on es poden trobar els documents que estan ja digitalitzats.
José Carrascosa va exposar com gestionen aquests documents a la biblioteca del Museu Nacional d’art de Catalunya (MNAC), tenint en compte que la biblioteca i l’arxiu funcionen de manera coordinada i en funció d’on es troben en el moment del seu ingrés. Va fer especial menció del catàlegs d’exposicions, molt habituals en els seus fons, si bé també va parlar-nos de curiositats que s’hi poden conservar i que mereixen un tractament especial. Va presentar el nou portal a partir d’Alma en què es difonen els fons de reserva o col·leccions especials: la seva eina de descoberta CerART.
Roberta Boscaro, de la Unitat de Tractament Documental i serveis centrals del CRAI de la Universitat de Barcelona va explicar el projecte i tasques dutes a terme per tal d’adaptar el catàleg col·lectiu. També de les biblioteques amb fons patrimonials i/o més antics ubicats a la biblioteca de Lletres i el Pavelló de la República. El portal s’anomena Cercabib.
El Centre de Documentació de les Arts Escèniques (CDMAE) és un exemple de centre especialitzat en què la biblioteca, el museu i l’arxiu són un trident de recursos que es difonen a través de la plataforma i repositori específic. A més de totes les tasques específiques de difusió i les seves especificitats, van presentar també el portal amb intenció de ser col·laboratiu, pel que fa a recursos sobre teatre, en què els documents efímers tenen una presència molt notòria: Escena Digital de Catalunya.
La sessió pràctica va anar a càrrec de Lourdes Prades i Ramon Naya, del CRAI Pavelló de la República, que té origen en la biblioteca Figueras i el Centre d’Estudis Internacionals de Catalunya. Van explicar el què, d’on, com i quan aquests documents els arriben i el circuït documental que segueixen. Després, van portar documentació pendent de classificar per tal de fer pràctiques amb material divers real, per treballar en grups, i es van fer pràctiques en un espai de prova del seu banc d’imatges. Una sessió molt profitosa i exemplificadora.
Els petits impresos són presents en tot tipus de fons i col·leccions i cada vegada més s’estan descobrint, descrivint específicament i difonent. La posada en valor d’aquests documents com a font de recerca amb molt de contingut informatiu així com també pel seu interès com a document gràfic s’ha constatat en l’alta participació a la formació. També la necessitat d’articular aquest interès i confluència en la unió de forces, de manera transversal, per tal de potenciar l’ephemera.
Vegeu també:
