L’acte al qual vaig assistir el 17 d’abril organitzat per la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès titulat “Nous paradigmes del llibre d’artista en l’art contemporani” versava sobre els llibres d’artista. Les múltiples facetes que engloba aquest concepte fan difícils de classificar els documents elaborats sota aquest paraigües. Les dues convidades van ser una documentalista del centre de documentació del MACBA i una artista resident convidada per tal de poder analitzar el fenomen des de dos punts de vista diferents.
Anna Pahissa es dedica a investigar aquest àmbit de la producció d’obres de creació i en aquest camí ha hagut de contactar i tractar amb diverses tipologies de professionals: artistes, distribuïdors i editors, tant de l’àmbit local, com nacional i internacional, i ha format part d’un projecte en què han participat el MACBA i el centre d’art La Capella. Pel que fa a l’artista Mercè Soler, en tant que obres d’art, responen sempre a un relat, un guió, que pot tenir reminiscències de qualsevol altra disciplina.
Aspectes com el públic destinatari, el format, suport i/o el caràcter performatiu són alguns dels trets que caracteritzen els “llibres d’artista”. El procés editorial pot ser un dels criteris ja que es tracta de documents – objecte únics o amb tirades de pocs exemplars en què l’autor – artista sovint és el propi editor que aporta tot un contingut simbòlic o filosòfic en el seu origen i manifestació; també es poden trobar facsímils d’altres obres i d’altres que parteixen o són alteracions de llibres que ja existeixen.
La presentació com a kit format per diversos elements complementaris en diferents materials és una forma de presentació que convida a l’experimentació i també al joc, de vegades amb materials explicatius que serveixen de guia o com a instruccions, que els converteixen més aviat en un objecte o un equip. Jugar amb el concepte de llibre i elements com les enquadernacions, la cal·ligrafia, la paginació o la seva materialitat són tinguts en compte com a motiu d’inspiració. En aquest àmbit de creació la paraula no és sempre explícita i de vegades les imatges passen a ser la part essencial de l’obra.
Alguns dels aspectes que els atorguen distinció són, per exemple:
1- Tradició o història
2- Matèria
3- Intencionalitat
4- Distribució i difusió (sempre és complicada)
Des del punt de vista col·leccionista, la gamma i varietat d’obres van del sector més popular adreçat a un públic generalista, en alguns casos amb un marcat caràcter polític o reivindicatiu com són els anomenats “fanzines”, a d’altres de més cost i artesanals que es creen sovint amb suport institucional i que es constitueixen com a peces de luxe. És en aquest àmbit que es generen les tendències o bé interessos a l’hora d’adquirir-los.
Per a la seva interpretació, cal sempre segur un procés de “deconstrucció” i l’ajuda del seu autor o comissari, en el cas d’exposicions, és essencial.
A part dels particulars, de centres dipositaris encarregats de conservar aquestes obres hi ha des de biblioteques especialitzades en Belles Arts o grafisme que inclou les universitàries i centres de documentació tant públics com privat–, a museus i també la biblioteca nacional si bé no tenen dipòsit legal.
Per a més informació: https://www.nuvol.com/art/el-gest-de-llegir-un-llibre-379874
