La visita professional organitzada pel Col·legi de Bibliotecaris al Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) del 15 d’octubre ha anat a càrrec de Francesc Quílez, el seu responsable. La visita ha estat molt completa i ha constat d’una visita a les seves instal·lacions i també a les seves col·leccions. A l’avant-sala, un espai de consulta està reservat per consultar el fons de referència, els dipòsits on es conserven els documents que formen part de la reserva així com també la sala de treball en la qual es preparen els documents per a sortir en exposicions i abans de ser consultats. El cap del Departament, en Francesc Quílez ha començat per fer una introducció a grans trets l’origen i història del Departament i sobre la missió i tasques que duu a terme en el si del museu nacional. La mostra de documents ha generat interès entre els assistents pels artistes representats i per la diversitat de formats i la gran quantitat de mesures de preservació i conservació que segueixen.
Les col·leccions contenen diferents tipologies de documents gràfics, moltes procedents de grans col·leccionistes i col·leccions com la del crític d’art Raimon Casellas, Lluís Plandiura o bé Joan Agell, d’altres presentades en els premis de belles arts que després van ingressar al Museu i també les que els mateixos artistes, per donació, intercanvi o compra els han cedit des de finals del segle XVII i que compten amb obres de Marià Fortuny, Feliu Elias, Ismael Smith, Apel·les Mestres o Ramon Casas. Les col·leccions estan organitzades per tipologies: dibuix, gravat, cartells, pintura i escultura. Pel que fa als documents gràfics en paper que inclou, objecte de la visita, compta amb 50000 dibuixos i, en segon lloc, de cartells comercials i sobre locomoció sobretot amb una col·lecció de cartells nord-americans que ajuden a internacionalitzar el Museu. Els ex-libris són obra per si mateixos, a més d’identificar les biblioteques personals de molts artistes.
El fons provinent de l’antiga biblioteca d’art s’incrementa a partir de donatius i puntualment amb peces que són considerades rellevants en subhastes o botigues d’antiquari, a partir de tres línies d’actuació: el còmic com a forma d’expressió gràfica no representada fins fa uns anys i que complementa el fons d’il·lustració i de premsa gràfica que es poden considerar els seus antecedents. A més, cal tenir en compte que a la col·lecció hi ha un buit corresponent al període de la postguerra: dels anys 50s a 80s i artistes actuals que s’intenta d’incrementar conjuntament amb el Museu d’Art Contemporani de Catalunya (MACBA). Francesc Quílez ens ha fet una explicació fluïda que ha permès poder tenir una idea general i prioritat en els processos, espais i abast dels fons i col·leccions de #DocGràfics que conserven en tant que seu del patrimoni artístic català. Pel que respecta a la difusió, valoren molt la sostenibilitat entre conservació i consulta dels documents, la rellevància en diferents sentits de les peces originals i la necessitat de tenir en compte l’atribucionisme a l’hora d’identificar-les i documentar-les. Agraïm a F. Quílez la seva generositat i el seu temps per una visita tant detallada i per atendre les moltes preguntes que ha atès.
