El passat 03 d’octubre vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una xerrada on es volia fer una petita reflexió de l’ús de la imatge com a servei a l’ICGC. La xerrada es va dividir en dues parts. La primera ens parlaven 3 experts de l’ICGC i de com gestionen les imatges a l’Institut. Més tard, hi van participar 3 experts (2 de departaments de la Generalitat i 1 de l’ICGC) que ens van explicar com fan servir les imatges com a
serveis.
Vegeu el programa i la gravació en vídeo de la jornada en aquest enllaç.
L’Ortoimatge territorial per Mariló Cabré
Els objectius de l’ICGC envers a l’ortoimatge són:
– Proveir a l’usuari d’ortoimatges .
– Realitzar les ortoimatges amb freqüència per a tenir un recull actualitzat.
Maneres i classificacions d’Ortoimatges:
1. Territorial
- a. Mostra tota Catalunya.
- b. Es fa anualment.
- c. 25cm de píxel.
- d. Feta amb vol fotogràfic.
2. Històrica
- a. Mostra tota Catalunya o part d’aquesta.
- b. El recull és fa a partir del que tenen a la Cartoteca.
- c. Normalment feta en blanc i negre.
- d. L’Escala varia doncs aquesta depèn del vol on s’hagi realitzat la fotografia.
- e. Les més antigues és fan per dècades. Del 2008 fins a l’actualitat hi ha vols sencers de Catalunya per any.
3. Local
- a. És a una escala municipal
- b. Es fa cada 4 anys.
- c. 10cm de píxel
- d. Feta amb vol fotogràfic a 1:1000
4. Litoral
- a. Mostra tot el litoral català
- b. Es fa 2 cops a l’any, doncs al llarg de l’any el litoral varia moltíssim.
- c. 10 cm de píxel
- d. Normalment fet amb vol fotogràfic i amb Lidar.
5. Resposta ràpida
- a. Aquesta ortofoto respon als fenòmens excepcionals de desastres naturals (Incendis forestals, esllavissades, crescuda d’un riu…)
- b. Per aquest motiu, la seva periodicitat és cada cop que hi ha un desastre natural.
- c. S’intenta fer la fotografia el més aviat possible per a poder compartir la amb els serveis d’emergència. També perquè d’aquesta manera és pot estudiar millor el fenomen disruptiu. Per a l’usuari, esta disponible en web 2 dies després de la fotografia.
6. Satel·lital
- a. Depèn del que es busqui cercar, normalment de Catalunya sencera.
- b. És una fotografia mensual.
La Cartoteca Digital per Noelia Ramos
La Cartoteca té un recull de fotografies tant a peu com panoràmiques que formen part de la Fototeca. Aquestes fotografies són molt importants doncs representen el territori en diferents anys i per tant són patrimoni. Avui en dia, hi podrem trobar a la Fototeca de l’ICGC aproximadament uns 2 milions de fotogrames analògics o digitals des del 1942. A partir del 2010 tot el que s’ha recollit és digital.
Un dels objectius de la Fototeca és la digitalització de les imatges analògiques. En el procés de digitalització, també s’aprofita per a localitzar-les en el territori. D’aquesta manera tenim no només una imatge digitalitzada sinó que també hi podrem saber exactament des de quin punt va ser realitzada.
La fototeca té diferents fons per les quals s’ha nodrit de diferents imatges, algunes d’elles són les següents:
- Imatges fetes pel propi Institut des de 1982. A partir del 1984, l’Institut ja fa els vols fotogràfics per ells mateixos i no cal contractar a empreses externes. – Vols fets per la diputació de Barcelona.
- Les imatges dels vols americans.
- Els vols del MOPU
- Les imatges Interministerials
- Fons d’imatges donades i obtingudes de l’ICGC on també s’inclouen imatges panoràmiques i obliqües.
Avui en dia, s’està treballant un programa de digitalització que té com a objectiu digitalitzar 10.000 negatius per any. Cal esmentar, que es prioritzen els vols antics i temporals.
Finalment, ens van presentar la Fototeca Web destinada al ciutadà com a usuari. Aquesta web, ens serveix fotogrames de l’espai que vulguem i en la temporalitat que vulguem. Per exemple, podríem buscar imatges entre els anys 1990 i 2000 d’un Parc de Montjuic i d’aquesta manera podem veure la seva evolució.
Servei d’accés a dades per Joan Arnaldich
El Joan ens va explicar els diferents serveis que s’ofereixen als usuaris per a l’obtenció de dades de l’Institut. En primer lloc, ens va mencionar que tota la informació que es genera és gratuïta però que te una llicencia de CreativeCommons com és la de CC-BY 4.O. Els diferents canals per a l’obtenció dels mateixos són: els Geoserveis, les descàrregues i l’Aplicació Web.
Els Geoserveis ortoterritorials:
- Aquesta és de màxima actualització.
- Nomes és troba Online i requereix de connexió sempre.
- Els estàndards formen part de l’OGC (Open Geospatial Consortum). – Trobarem la informació en capes per a fer-les servir en un programa de SIG (Sistema d’Informació Geogràfica) Tipus de capa que hi trobarem: o “Capa vigent”: Aquesta mostra la última ortofoto de màxima qualitat i treballada.
- “Capa provisional”: Aquesta mostra l’ortofoto més recent de totes però que encara no ha estat treballada i la qualitat és d’una fotografia acabada de fer. (És útil si volem treballar un fenomen molt recent que encara no es troba a la “Capa Vigent”).
- “Capa de cada any”: Ens mostra tota la sèrie històrica de cada any que hi tenim ortofotos.
Descàrrega:
- Funciona també “Offline” doncs ens descarreguem la informació. – Hi podrem trobar moltíssimes més dades disponibles.
- Totes les descàrregues estan obertes o lliures de cost.
- S’expressen en HTTPS, FTP i CIFS.
Aplicació:
- L’avantatge d’aquesta és que simplement necessites Internet, no hi ha necessitat de descarregar ni instal·lar cap programa.
- Hi podrem trobar les imatges de la Fototeca.
- Facilitadors → Connector amb l’Open ICGC i a QGIS.
- Aquesta eina és la més útil per a l’usuari medi.
A continuació, van fer una explicació des de la perspectiva d’usuaris que fan servir els ortoimatges com a serveis. Vam poder veure tres exemples de la necessitat col·laborativa entre aquestes eines i els serveis que venen a continuació.
Les imatges com a eina per a la gestió de la Política Agrària Comuna (PAC) per Valentí Marco Sanz
Aquest departament de la Generalitat fa servir el SIGPAC, un sistema d’informació geogràfica de la política agrària comuna. Les ortofotos són extremadament útils per a l’estudi del bon ús de les parcel·les agràries.
Aproximadament a Catalunya, hi trobem 46.000 explotacions que demanen ajuts a l’any que es componen per 4 milions de parcel·les. És quasi impossible fer una visita a cadascuna d’aquestes i per això les ortofotos poden ser molt útils. Sobre aquestes, podem controlar i verificar els canvis sense haver d’anar al camp tot i que a vegades sí que es requereix fer una visita per verificar algun canvi. A nivell de Sistemes Geogràfics hi trobem l’eina DUN, aquesta és una aplicació col·laborativa entre el Departament i l’agricultor. D’aquesta manera, el mateix agricultor pot visualitzar les ortofotos del seu camp i fer qualsevol consulta o reclamació.
L’ús de la imatge en el Planejament Territorial per Elisa Armengou
Pel que fa a l’Ordenació Territorial i del paisatge urbà, les ortofotos són imprescindibles doncs fan quasi la mateixa funció que en la gestió de la PAC. La imatge ens ajuda a localitzar un espai, veure la seva evolució i trajectòria al llarg dels anys. També pot ajudar a fer un anàlisi d’espais buits que potser a ull nuu no es podria veure. També ens ajuda a realitzar un estudi de densitats. Ens dona una imatge des de un punt de vista que ens es més fàcil treballar sobre el Planejament Territorial.
A vegades fins i tot, hi podem trobar les imatges acompanyades per unes fotos Lidar que ens ajuden a un millor anàlisis d’un territori en concret. Un exemple d’aquest són les Salines del Bages on simplement una ortofoto imatge no ens dona tota la informació necessària perquè no es pot veure a ull nuu els canvis però si fem servir un Lidar podem veure com s’han abocat més residus dels que es podia.
Sistema d’Informació de Riscos Geològics (SIRG) per Marta Gonzalez
Aquest és un dels sistemes que te l’ICGC i que fa servir les imatges com a usuari per a complir els seus objectius. El que vol aquest departament és conèixer la dinàmica dels processos i gestions del territori envers als riscos geològics. El SIRG com a tal te un conjunt de bases de dades molt diversa que ajuda a l’anàlisi dels riscos geològics. Una de les eines que més es fan servir és la de l’anàlisi dels efectes dels diferents riscos geològics a partir d’una ortoimatge → Moviments del terreny, esllavissades. Evolució de les línies de costa, crescudes de rius…
Aquesta xerrada va ser molt necessària per a conèixer com treballa l’ICGC les imatges que rep, com les podem fer servir els usuaris medi i les diferents funcions que tenen les imatges i les ortoimatges com a serveis en diferents àmbits.
Alejandro Riera Sanchiz
03 d’octubre de 2024
Biblioteca de Catalunya
