Els passats 3 i 4 d’octubre de 2024, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va ser l’escenari de la 10th International Conference of Art Libraries. Aquesta conferència ha esdevingut un espai de trobada per a professionals de biblioteques, arxius, museus i centres de documentació de diferents països, compartint visions sobre el futur de la preservació i l’accés a les col·leccions d’art a través de les noves tecnologies. Durant dos dies es va oferir un programa divers amb ponències de figures destacades en la gestió documental i la preservació digital, posant especial èmfasi en la tecnologia, la intel·ligència artificial i les humanitats digitals aplicades al patrimoni artístic.
El concepte GLAM (Galeries, Biblioteques, Arxius i Museus) va ser central durant la conferència. Aquesta aliança permet als centres col·laborar en projectes comuns que aprofiten el poder de les tecnologies digitals per catalogar, difondre i facilitar l’accés a col·leccions d’art i documents històrics. En aquest context, la usabilitat esdevé fonamental per garantir que investigadors i públic general trobi la informació de forma eficient.
Experiments i innovacions en els processos bibliotecaris
Les jornades es van centrar en proves experimentals aplicades als processos bibliotecaris. Els professionals van explorar l’ús d’intel·ligència artificial (IA), catalogació automàtica, cerques especialitzades i eines conversacionals com ChatGPT. Tot i els avenços, es va subratllar la necessitat d’entrenament constant i supervisió per a un ús ètic i controlat d’aquesta tecnologia, ja que els models actuals no constitueixen coneixement real, sinó eines lingüístiques d’ús analític i descriptiu. A més, aquests sistemes no només s’apliquen a documents textuals sinó també a imatges, obrint noves vies per a l’anàlisi gràfica.
Innovació en la gestió i visualització de col·leccions
La jornada va començar amb la ponència de Mario Pérez-Montoro, de la Universitat de Barcelona, qui va explorar el paper de la visualització de dades com a estratègia d’investigació a les humanitats digitals. Aquest enfocament permet convertir dades complexes en informació visualment accessible, facilitant així l’anàlisi de col·leccions i l’estudi de relacions temporals i narratives en el patrimoni gràfic i textual.
La IA com a eina de suport en les biblioteques d’art
Una de les sessions més esperades va ser la dedicada a la integració de la intel·ligència artificial en el camp de les biblioteques d’art. Com la IA pot ajudar en la indexació i descripció automàtica d’imatges en les col·leccions d’art. En aquesta línia, Juan Antonio Casado de Both.rocks va parlar de la creació de models d’IA entrenats amb dades de col·leccions d’art, capaços de generar descripcions detallades de dibuixos i obres digitals, aportant informació oculta des de la perspectiva del catalogador per millorar l’accés i la recerca.
Interfícies digitals i accessibilitat en les col·leccions patrimonials
En una altra ponència destacada, Ana Urroz Osés i Ona Pagès Navarro, de la Universitat de Barcelona, van abordar la importància del disseny d’interfícies d’usuari, aplicant heurístiques d’usabilitat segons el mètode de Jakob Nielsen, per millorar l’experiència de l’usuari i facilitar l’accés a les col·leccions digitals.
També es va presentar el projecte METAGLAM, desenvolupat conjuntament amb la Biblioteca de Catalunya, Eurecat i Coeli, que busca millorar la difusió de les col·leccions aplicant la intel·ligència artificial enriquint les metadades. El projecte s’ha desenvolupat utilitzant el corpus de revistes del període de les vanguardies artistiques (1900-1940) d’ARCA.
Projectes destacats i recursos en humanitats digitals
Diversos projectes innovadors han aprofitat tecnologies digitals per transformar l’accés a col·leccions i arxius d’art, alguns dels quals es van presentar a les sessions:
– Arxiu Lliure: El Teatre Lliure de Barcelona ha implementat un sistema d’IA per identificar actors i altres elements visuals en el seu arxiu d’espectacles.
– Archivo de Artistas Abstractos de la Fundación Juan March que conserva i documenta l’obra d’artistes abstractes espanyols al Museu d’Art Abstracte de Cuenca.
– DigitalDeReina: La plataforma del Museu Reina Sofia permet explorar digitalment les seves col·leccions amb cerques avançades i eines de relacions semàntiques que creen sinergies entre l’obra, el document, el museu invisible i la memòria del propi museu, per donar una més gran difusió a aquesta riquesa documental.
– Interfície de cerca del Rijksmuseum d’Holanda: Creat amb els programes CLARIAH i CATCH, ofereix una cerca unificada en la seva col·lecció digital d’obres d’art i la seva biblioteca.
– El Museu del Prado també va contribuir al debat amb la seva experiència en l’ús de webs semàntiques per organitzar i relacionar la seva documentació, oferint una visió exhaustiva dels fons i la seva interconnexió.
També van participar institucions internacionals amb presentacions sobre projectes d’abast global en el camp de les biblioteques d’art i la documentació patrimonial. Sebastian Hierl, de l’American Academy a Roma, va exposar el programa de formació en intel·ligència artificial per al personal de biblioteques, un projecte pioner impulsat per la Yale Library, que busca integrar les noves tecnologies en la gestió de col·leccions d’art. Lynda Bunting, del Getty Conservation Institute, va explorar els beneficis i reptes de l’ús de l’aprenentatge automàtic en la indexació d’AATA Online, el recurs de referència per a l’art i la conservació. Per part del Rijksmuseum d’Amsterdam, Saskia Scheltjens va presentar les iniciatives de Cultural AI, un programa que explora les sinergies entre la intel·ligència artificial i l’expertesa humana en el tractament de fons d’art, mentre que des del Museu Nacional del Prado, Amor Álvarez Pedreira va oferir una perspectiva sobre la reconversió digital dels arxius del museu, abordant els reptes de visibilitat i gestió documental en entorns digitals.
Debats i Conclusions
La 10a Conferència Internacional de Biblioteques d’Art al MNAC ha estat una ocasió per avaluar les noves tecnologies en els processos de preservació i accés al patrimoni, sobre els reptes i les oportunitats que ofereix la tecnologia al sector de les biblioteques d’art. Aquestes jornades marquen una nova etapa en la col·laboració GLAM i la integració de la IA i altres eines digitals en els processos bibliotecaris, obrint portes a un futur en què les biblioteques d’art esdevenen també laboratoris d’innovació tecnològica. A destacar com a conclusió, la necessitat de treballar amb equips interdisciplinaris i desenvolupar pautes per a l’ús ètic de la IA i altres tecnologies avançades en la gestió de col·leccions.
Amb aquesta conferència, el MNAC reafirma el seu compromís com a espai d’innovació i lideratge en el camp de les biblioteques d’art, impulsant noves maneres de preservar i difondre el patrimoni artístic. La trobada ha estat una oportunitat per explorar com el futur digital pot enriquir la recerca, la gestió i l’accés a la cultura visual, posant la tecnologia al servei de les humanitats.
