noves publicacions: El món d’ahir

El món d’ahir és el títol de les memòries d’Stefan Zweig (1881-1942) i és també la primera revista publicada per la productora audiovisual Minoria Absoluta. Es tracta d’una revista d’història, però amb un enfocament que s’aparta de les revistes d’història habituals: recull textos sobre esdeveniments i personatges històrics escrits per narradors que no necessàriament són historiadors: es dóna cabuda a periodistes i autors literaris, amb el denominador comú de ser bons narradors i de parlar des de la seva subjectivitat, d’aquí el subtítol “història d’autor”. L’objectiu és gaudir de la història a través de relats amens i de qualitat. A més d’aportacions inèdites d’escriptors actuals, també es recuperen textos d’autors de diverses èpoques (al primer número, per exemple, apareixen Josep Pla, Eugeni Xammar, Plini el Jove i Chateaubriand). És interessant la combinació de noms consagrats amb noves veus de la literatura i el periodisme, moltes d’elles catalanes. A part dels textos, cal destacar l’exquisit disseny de la revista, que contribueix a augmentar el plaer de la lectura.

El món d’ahir: història d’autor. – Minoria Absoluta, 2016- . – Trimestral. – ISSN 2462-7062. – 60 €.  Més informació a: http://www.elmondahir.cat/

Share

El primer diari de Catalunya

Diario de Barcelona’ nasqué el 1792 com una gaseta d’informacions religioses, meteorològiques, militars i portuàries.

Josep M. Solé i Sabaté

El Diario de Barcelona fou una de les primeres capçaleres que sortiren al carrer l’any 1792. Durant una gran part del segle XIX es va convertir en el mitjà representant de la mentalitat liberal-conservadora de la burgesia catalana. Redactat inicialment en castellà, es va passar al català i al francès en el període d’ocupació napoleònica i posteriorment va tornar al castellà. Amb l’esclat de la Guerra Civil, la seva producció es va aturar el 1937. Va renéixer el 1940 gràcies a la fidelitat a la causa monàrquica i al seu barcelonisme. El tiratge va anar disminuint i es van viure girs ideològics. L’any 1985 el comprà  l’Ajuntament de Barcelona. Va passar per diferents propietaris fins el 1994 què va deixar de publicar-se en paper. En la seva darrera etapa la seva edició va ser on-line, fins al 2009, en què va desaparèixer.

Més informació llegiu l’article de Josep M. Solé i Sabaté a la revista Sàpiens

Share