Durant la dictadura franquista i els primers anys de la Transició (1939-1976), a Catalunya van circular de forma clandestina centenars de revistes. Malgrat que entre elles podien ser molt diferents, i podien tenir al darrera partits polítics, grups d’intel·lectuals i organitzacions de treballadors de caràcter molt divers, totes aquestes publicacions tenien un doble denominador comú: d’una banda, la voluntat de mantenir i defensar uns valors, ja fossin socials, identitaris o polítics, i, de l’altra, l’extrema dificultat per publicar-se i distribuir-se de manera contínua.
El Centre Documental de la Comunicació (CEDOC) de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, compta amb una de les principals col·leccions de premsa clandestina que es conserven a Catalunya. La majoria dels títols, de caire polític, formen part del Fons Albert Viladot, cedit a la universitat per la família del periodista l’any 1993. Moltes de les capçaleres han estat digitalitzades i es poden consultar al Dipòsit Digital de Documents de la UAB.
Amb motiu d’una jornada sobre la premsa clandestina que es va celebrar el passat 11 de desembre de 2019 a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, la Biblioteca de Comunicació va muntar dues exposicions: una física i una virtual. Ambdues recullen una selecció de revistes clandestines que es van publicar a Catalunya o a l’exili català durant el franquisme. La mostra vol ser representativa de l’àmplia varietat de publicacions que van sorgir malgrat la repressió i la persecució de qualsevol activitat contrària al règim o que simplement el qüestionés. Per això s’han inclòs revistes en català i revistes en castellà, revistes de caire polític i social i revistes culturals, butlletins escrits a mà o mecanografiats en condicions precàries i publicacions d’alt nivell artístic i intel·lectual.
L’exposició física es podrà visitar fins al 17 de gener a la planta baixa de la Biblioteca, al campus de Bellaterra. S’exposen més de 50 números de revistes conservades tant al CEDOC com a la pròpia biblioteca, a més de monografies sobre el tema, que ha estat estudiat per historiadors i periodistes com ara el propi Albert Viladot, Josep Maria Figueres, Joan Crexell i Joan Samsó, per esmentar-ne només uns quants.
L’exposició virtual, que serà permanentment consultable a la seva pàgina web, mostra una fitxa de cada revista, amb les dades bàsiques de publicació, una breu ressenya històrica i la seva disponibilitat a les biblioteques i als repositoris digitals. Per obtenir reproduccions de les portades, s’ha comptat amb la col·laboració d’altres institucions que també conserven capçaleres clandestines. Un apartat complementari conté bibliografia especialitzada.
La doble exposició té l’objectiu de desvetllar l’interès per unes revistes de gran valor històric, i al mateix temps vol homenatjar tant les persones que van assumir grans riscos per publicar-les i fer-les circular com les persones que es van esforçar per conservar-les i donar-les a conèixer a les generacions posteriors.
