Dijous 24 de gener vam assistir a la presentació de la Història de la premsa diària de Barcelona a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Aquesta monografia és el número 25 de la revista Barcelona Quaderns d’Història, que publiquen l’Arxiu i l’Ajuntament de Barcelona. El volum, coordinat per Francesc Salgado, recull les ponències i comunicacions que es van presentar al XV Congrés d’Història de Barcelona, celebrat del 4 al 6 d’octubre de 2017, que va estar dedicat, precisament, a la història de la premsa diària de Barcelona (vegeu-ne el programa aquí).
L’acte va ser presentat per Esteve Barandica, cap de programes públics de l’Arxiu. Hi van intervenir els professors Josep Maria Casasús i Francesc Salgado.
Josep Maria Casasús, catedràtic emèrit i Síndic de Greuges de la Universitat Pompeu Fabra, va parlar del volum com una prova documental de la bona sintonia entre l’Arxiu Històric i els investigadors, molts d’ells vinculats a les universitats. Va tenir un record per a una altra de les mostres de col·laboració: l’extinta Aula de Periodisme “Diari de Barcelona”, que durant força anys va organitzar col·loquis sobre història del periodisme.
Les ponències i comunicacions del Congrés, va afegir, constaten la maduresa plena dels estudis d’història de la premsa a Catalunya, a més de demostrar la utilitat de l’hemerografia com a eina auxiliar de la història.
Francesc Salgado, professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra i coordinador de la publicació, va presentar els continguts del volum i va assenyalar quines tendències i quines carències s’havien detectat. Pel que fa a les carències, va esmentar dues àrees de recerca que, en contra del que s’esperava en dissenyar el congrés, van rebre poques o cap proposta: la professionalització de les dones a les redaccions (és a dir, estudis de gènere) i la premsa digital (i els problemes de conservació hemerogràfica que comporta). Aquestes absències es van debatre al congrés: es van convocar dues taules rodones per aprofundir en aquests temes menys representats.
Les aportacions recollides a la Història corroboren la bona salut de l’interès per la premsa del segle XX: hi ha articles que cobreixen gairebé totes les dècades del segle. També hi ha treballs sobre personalitats del periodisme i sobre importants diaris, com La Veu de Catalunya. I estudis sobre com va reflectir la premsa uns determinats esdeveniments socials: la premsa esdevé una font primària de la història.
Salgado va citar la ponència de Josep Maria Figueres, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, que obre el volum (“Aportacions als estudis d’història de la premsa diària catalana”) per enumerar alguns dels aspectes en els quals encara han de treballar els investigadors i les institucions: manquen estudis globals sobre alguns dels diaris de llarg recorregut; també manquen estudis sobre alguns períodes que han estat poc tractats -a diferència de la Segona República i la Guerra Civil, molt estudiades-. Es troba a faltar un portal de premsa digitalitzada únic, que facilitaria l’accés a totes les capçaleres, ara força disperses. I també seria de gran utilitat un diccionari complet de periodistes catalans.
Està previst que d’aquí a un any l’edició electrònica de la Història es dipositi al repositori RACO, tal com s’ha fet amb els números anteriors de Barcelona Quaderns d’Història.
Col·laborem amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya en una nova edició del Projecte 10×10: trobades dels editors amb els bibliotecaris.
