#DiaInternacionaldelJazz

El 30 d’abril se celebra el Dia Internacional del Jazz, gènere musical d’inicis del segle XX basat en la improvisació i la lliure interpretació, que inclou melodies afroamericanes i barreja altres ritmes i corrents.

Una de les revistes més importants i influents fou Cuadernos de Jazz (1990-2010). Avui recollim el testimoni de Jordi Batalla, lector d’aquesta revista:

Cuadernos de Jazz fou una de les revistes puntals de la meva vida: vaig trobar un món de cop. La vaig descobrir escoltant un programa de Radio3 música en els anys 90. Cada dos mesos anava a comprar-la a una llibreria que hi havia al carrer Borrell del barri de Sant Antoni de Barcelona, una llibreria que m’agradava molt i que tenia les revistes molt ben exposades.

En aquesta publicació vaig descobrir els clàssics, el nous i els vells artistes. Recordo com satisfeia la meva necessitat de cultura i ampliació de coneixements musicals i jazzístics amb la lectura i consulta de les seves seccions habituals: entrevistes, notícies, reportatges, dossiers monogràfics, novetats, bibliografia i discografia crítica i/o recomanada.

Altres revistes de jazz de tots els temps que volem destacar són:

Llarga vida a la música jazz i a les publicacions musicals especialitzades!

Share

El lector de revistes opina i recomana: El Món d’Ahir

©Fotografia: nuara lópez, 2019

Pels que ens interessa la història però ens sentim perduts davant l’immens maremàgnum de llibres, o simplement volem gaudir una estona llegint, les revistes ens ofereixen una proposta molt atractiva, variada i visual. Durant dècades capçaleres com L’Avenç, Historia y Vida o Historia 16 han complert amb escreix aquesta funció que darrerament ha estat adaptada als nous temps per SàpiensHistoria National Geographic. No obstant, l’aparició el desembre del 2016 de El Món d’Ahir ha marcat, per a mi, un abans i un després pel que fa a aquest tipus de publicacions. El fet que el títol de la revista sigui un homenatge a un dels llibres de Stefan Zweig més commovedors i atractius del nostre passat recent ja és tota una declaració d’intencions. En paraules del seu director Toni Soler:

La revista és un híbrid entre literatura, periodisme i assaig, en poques paraules: història d’autor”.

Aquest plantejament acompanyat d’un disseny totalment innovador la converteix en una publicació original i apassionant. El ventall de col·laboradors és tant divers que ens porta des de Xavier Antich fins a Orhan Pamuk, des de Paul Preston fins a Xavier Theros… enriquit, a més, amb la recuperació de textos de firmes com Stendhal o Josep Pla. Tot això ja seria prou motiu per convertir-nos en fidels lectors però l’espectacular grafisme ens atrapa definitivament: tipografia innovadora, paper en colors impactants, cartografies, fotografies de qualitat i un gran treball en la iconografia. Resulta, doncs, un plaer submergir-se en les pàgines de El Món d’Ahir i assaborir poc a poc les variades propostes que ens ofereix trimestralment, gaudir de la història com a relat dels fets, però també dels fets dels éssers humans, amb narració, anàlisi i emoció a parts iguals.

Jordi Batalla

Share