Mayte Duarte Seguer
És Llicenciada en Humanitats en l’àmbit dels Estudis Culturals i l’antropologia religiosa amb una tesina sobre la significació simbòlica de l’arquetip del Drac “El Drac a Catalunya: presència i evolució del Drac en el Bestiari català”. Es dedica a la creació, gestió, promoció i difusió de cultura catalana arreu del món vinculada al territori, mitjançant programació i desenvolupament d’activitats destinades al consum cultural. Implicant dites accions culturals amb les xarxes socials mitjançat l’ús de les TIC’S 4.0. Formació de formadors o E-learning. Community Manager, investigació i recerca antropològica de la civilització catalana. Creadora de diversos blogs (Project Scheherezade, Dracmaycat, Drako Teksilo, Reflexions des de Tràntor, entre d’altres). Articulista de la revista CATALONIA de l’American Institut Catalan Studies) i editora de la revista digital d’humanitats SÁRASUATI. És membre del Grup Internacional de Recerca Cultura, Història ì Estat (GIRCHE) de la Universitat de Barcelona, i secretaria del Liceu Maragall de Filosofia. Fundadora i presidenta de Dracmaycat XXI, SL i de l’entitat sense ànim de lucre Project Scherezade pel rescabalament del coneixement femení que per tradició ha estat de transmissió oral.
-Quins han estat els teus primers projectes editorials?
Els primers projectes editorials van ser com articulista a la revista digital d’humanitats Sárasuati al 2009 en l’àmbit acadèmic i envers a disciplines com l’antropologia, la filosofia i les TIC’S. L’edició de dos llibres, un poemari i un altre de prosa poètica de Joan Lluís Cau Fogasa – (La remor d’un silenci i Quan el silenci esdevé un bes). I la incursió en els serveis editorials mitjançant l’empresa DRACMAYCAT XXI, SL de la que sóc Presidenta en col·laboració amb Nuaristan Books.
-Des de quan ets responsable a Sárasuati? Què és el que et va moure a encetar aquest repte?
Des de el 2014. L’amistat que m’uneix al creador de la Revista l’Ivàn Matellades que des de l’inici em va encoratjar per acceptar més responsabilitats i nous reptes passant de redactora a crear i ser cap de seccions fins fer créixer la revista com la tenim ara.
-Quin perfil de lector te Sárasuati?
El perfil de qualsevol lletraferit encuriosit, les humanitats abasten tots els marcs disciplinaris pots trobar des de poesia, assajos, entrevistes, ressenyes, estudis…
-Com s’escullen els col·laboradors i les col·laboracions?
Tenim un consell editorial i uns caps de secció que recullen i fan la primera tria del material que ens arriba a banda dels continguts que generem nosaltres mateixos en cada secció (Biografies, Filologia Clásica Shedae, Historia, Història Antiga, Estudios Luso-Brasileños, Estudios Latinoamericanos, Creació literària, Estudios penínsulares Ibéricos, Estudios noteamericanos, o bé les meves seccions d’Antropologia, Fundació Atapuerca, Filosofia, Project Scheherezade o Civilització catalana. I tenim la preuada col·laboració de filósofs, periodistes i escriptors. Com pots veure som internacionals publiquem en català, castellà, portuguès, anglès de manera fixa i amb una perspectiva molt transversal i interdisciplinar.
-Com assumeix Sárasuati l’era web?
Sárasuati com a Revista Digital d’Humanitats creada per un estudiant de la UOC en treball final de carrera on ens varem sumar uns quants “uoquis” va néixer totalment immersa en les TIC’S.
-Com veus el futur de les publicacions periòdiques en paper?
Doncs malgrat el que pugui semblar, els hi veig un bon futur. Així sí, perquè invertirem i ens hi esforçarem en que surtin endavant els mateixos que fem servir els suports digitals, perquè som plenament conscients de la importància que tenen a banda del seu romanticisme nostàlgic inherent.
-I el futur dels llibres digitals perquè sembla ser que s’ha aturat la venda?
Bé, crec que estem massa pendents de les xifres i molt pocs es preocupen dels continguts. Les xifres sempre han d’analitzar-se envers a referents i sovint els titulars i les notícies conscients del medi que ens arrossega a digerir, o no, dades i més dades a velocitats de vertigen solen vessar imputs per conduir o reconduir tendències segons certs interessos econòmics o polítics. Crec que tots els formats són complementaris i no estan pas renyats els uns amb els altres. Jo faig ús de tots ells, però on estigui un llibre a les mans i més si te l’ha signat l’autor…
-Darrer llibre llegit?
Sherlock Holmes, el hombre que no existia de Lem Ryan.
-Darrera revista llegida?
El Periódico de Atapuerca en format digital i format paper i la Revista digital CATALONIA de AICS- American Institut for Catalan Studies
-Quines revistes a part de Sarasuati ens recomanes i per què?
A banda de les ja nomenades, qualsevol que ens faci tenir ganes de consultar-la un i altre cop. Tant dóna si és un Sàpiens, una revista indexada universitària o el National Geographic, l’important és que sigui una revista llegida no un complement fashion de la nostra intel·lectualitat pública. Que sigui una revista on ens agradaria escriure i on puguem descobrir respostes que ens generin moltes més preguntes.
-Què opines del fenomen de les noves llibreries?
Que com tot estan en “mode subsistència”, que estarien molt bé si no fos perquè alhora que emergeixen és per que les de tota la vida, les llibreries de vell i el llibreter de capçalera estan desapareixent. Com a espais literaris i de trobada substitueixen i espero que retrobin les tertúlies dels antics cafès o Ateneus d’una manera oberta. El que no voldria és que el meu llibreter fos alhora el meu restaurador o a l’inrevés. L’expertesa, el coneixement i la professionalitat per més interdisciplinars que siguem, en el meu cas, no arriba a tant.
-Lo millor de la teva feina.
Fer-la.
-Voldries afegir alguna cosa…?
Donar-vos les gràcies per aixoplugar lletraferits i conquerir-ne de nous.
Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits als teus projectes.
Més informació:
http://mayteduarteseguer.blogspot.com.es/
http://dracmay-cat.blogspot.com.es/
http://projectscheherezade.blogspot.com.es/
