Fa unes setmanes, una de les membres del grup va assistir a la Ruta de la premsa, una iniciativa que organitza periòdicament l’Associació Casa de la Premsa. Es tracta d’un recorregut per Barcelona que visita les seus històriques d’alguns dels diaris més importants del segle XX. Gil Toll, professor de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, fa de guia en aquesta ruta i va explicant quina va ser la trajectòria de cadascun dels mitjans, a més d’anècdotes i curiositats que fan molt amena i recomanable l’activitat.
La ruta comença davant de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a la Casa de l’Ardiaca, la institució que conserva la més completa col·lecció de premsa publicada a Barcelona.
La primera parada, a la Rambla, és per veure el lloc on havien estat els estudis de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys 30. Durant la Guerra civil, tant aquesta emissora com Ràdio Barcelona van ser incautades per la Generalitat. A la fi de la guerra, va passar a ser Radio España.
Una mica més amunt, la ruta recorda la seu de Las Noticias (1896-1939), un diari de tarda fundat per Rafael Roldós que en el seu moment va ser un dels més llegits a la ciutat. Donava una gran importància als esports, i ha passat a la història per les pissarres que instal·lava a la Rambla anunciant els resultats dels partits de futbol. D’aquí el costum dels aficionats del Barça a aplegar-se davant de la font de Canaletes.
Al carrer Pelai podem contemplar la seu històrica de La Vanguardia, diari fundat el 1881 pels germans Carlos i Bartolomé Godó, empresaris del tèxtil. El diari va estar en aquest edifici d’estil modernista del 1903 al 2004, any en què es va traslladar a unes oficines de l’Avinguda Diagonal. Actulament l’edifici és un hotel. La Vanguardia ha sobreviscut a tots els canvis polítics i econòmics, sempre en mans de la família Godó, i avui encara és un dels diaris de més difusió a Catalunya.
Una parada a l’Edifici Pich i Pon, a la Plaça Catalunya, ens serveix per recordar El Día Gráfico (1913-1939), un diari matutí fundat pel polític i empresari Joan Pich i Pon, que arribà a ser alcalde Barcelona i governador de Catalunya. El diari deu la seva gran popularitat a la seva aposta per la fotografia. Tenia un company de tarda, el vespertí La Noche (1924-1939).
No podem pujar per la Rambla de Catalunya sense aturar-nos davant del Col·legi de Periodistes de Catalunya, creat el 1985. Tenim un record per a la seva predecessora, l’Associació de la Premsa de Barcelona. I ja que parlem d’entitats que agrupen els periodistes, també cal esmentar el Sindicat de Periodistes de Catalunya, fundat el 1993.
Reemprenem la marxa cap a la Gran Via de les Corts Catalanes. Allà hi va haver l’última seu de La Publicitat (nascut com La Publicidad el 1878 i que es va publicar en català entre 1922 i 1939).
En aquest moment del recorregut també recordem el diari Avui (1976-2011), el primer diari en català que es publicava a Catalunya des del final de la Guerra civil. Va néixer gràcies a una campanya de subscripció popular: més de 34.000 persones van fer petites aportacions econòmiques.
Arribem a Consell de Cent, “el carrer dels periodistes”. Allà visitem l’antiga redacció de El Diluvio (1858-1939). Nascut com El Telégrafo, va anar canviant de nom diverses vegades per esquivar suspensions de les autoritats, fins que l’any 1879 va adoptar el nom de El Diluvio. Va ser molt popular durant la Segona República.
Al mateix Consell de Cent trobem la delegació de El País (1976-) a Barcelona. El País és el diari més llegit a Espanya i un dels més influents des de la seva fundació, en plena Transició democràtica.
Al carrer Muntaner hi va haver una de les seus del Diario de Barcelona (1792-1993), el més antic dels diaris barcelonins, conegut popularment com “el Brusi” per Antoni Brusi, que en va ser propietari. Comprat el 1985 per l’Ajuntament de Barcelona, va tenir una breu etapa en la qual es va dir Nou Diari (1993-1994) i entre 1998 i 2009 va aparèixer en format digital. Actualment la Universitat Pompeu Fabra n’ha anunciat un nou llançament, que s’espera per al 30 d’abril d’enguany.
Al carrer Villarroel, l’edifici d’una de les seus de la Biblioteca de Catalunya (on hi ha precisament la seva Hemeroteca) va acollir la redacció de Solidaridad obrera, nascuda com a setmanari el 1907 i convertida en diari el 1916. Fou l’òrgan d’expressió de la Confederación Regional del Trabajo de Cataluña i portaveu de la Confederación Nacional del Trabajo de España (CNT). A la fi de la Guerra civil el seu local i la maquinària van ser incautades pels falangistes i el diari va convertir-se en Solidaridad nacional (1939-1979). Solidaridad obrera es va seguir publicant, a l’exili i de manera clandestina, fins a reaparèixer legalment el 1976 i actualment encara es publica, però escindit en dues capçaleres.
Al mateix local de Solidaridad Nacional s’hi feia La Prensa (1941-1979), un diari de tarda propietat de la cadena de Prensa del Movimiento.
Al carrer Urgell, a l’alçada de Diputació, hi va haver la redacció de El Périodico de Catalunya (1978-), fundat per Antonio Asensio, propietari del Grupo Zeta, que poc temps abans havia fundat la revista Interviú (1976-2018). El Periódico ràpidament va tenir un gran èxit i va saber guanyar l’espai que havia ocupat el diari Mundo diario (1974-1980), un diari de caire progressista que havia començat el 1968 com a Diario Femenino, adreçat exclusivament al públic femení.
En aquest moment recordem també Tele/eXpres (1964-1980), el primer diari privat que es va publicar a Catalunya després de la Guerra civil, vespertí i en castellà. Els últims anys va ser propietat del Grupo Mundo. La seva seu, al carrer Aragó, ens queda lluny per visitar-la.
També queden fora de la ruta les seus de El Correo catalán (1876-1985), carlista i catòlic, i de El Noticiero universal (1888-1985), un vespertí també conservador, almenys en els seus inicis, però molt popular i influent.
El recorregut acaba als peus de Montjuïc, a la Casa de la Premsa, l’edifici construït per acollir els periodistes durant l’Exposició Universal de 1929. L’Associació Casa de la Premsa es va constituir el 2018 per recuperar aquest edifici històric, rehabilitar-lo i obrir-lo a la ciutadania. Formen l’associació diversos organismes i grups vinculats al Poble-Sec i als mitjans de comunicació. En podeu seguir les activitats -com aquesta ruta- a la seva pàgina web i al compte de Twitter.
El nostre agraïment al professor Gil Toll per la seva invitació a assistir a la ruta.
Fotografies: Mònica Gonzàlez
