El lector de revistes opina i recomana: Llengua Nacional

©Fotografia: nuara lópez, 2019

Llengua nacional és el que diu: una revista a favor de la presència, bon ús i normalització de la llengua a tot el territori de parla catalana, com molt bé queda palès si mirem la coberta del seu primer número. Si bé des del 1991 ha dut a terme una tasca important en la defensa de la unitat lingüística i en la preservació de la riquesa de les seves varietats dialectals diria que no és prou coneguda.

Ja des des seus inicis, hi han col·laborat filòlegs, sociòlegs, escriptors i altres estudiosos de renom com poden ser Avel·lí Artís-Gener, MariaÀngela Cerdà, Eva Serra, Jaume Corbera, Albert Jané i Jordi Solé i Camardons que, juntament amb d’altres i en les seves diferents etapes, ha emprat la revista com a plataforma de denúncia tot esdevenint també un canal d’opinió i de formació amb una orientació molt definida. El seu ferm compromís la converteix en un mitjà per a debatre qüestions i preocupacions ben actuals en relació a la literatura i sobretot a la llengua i és per això que participa, en paral·lel amb d’altres revistes, a la campanya de l’APPEC per a promoure la lectura de revistes en català sota el lema: “Que no et deixin sense veu”.

La seva funció educativa i la publicitat d’actes que tenen com a rerafons la divulgació, l’enriquiment i reconeixement de la llengua catalana, la converteix en una font que es complementa amb altres capçaleres que, nascudes en el si d’entitats no governamentals i producte d’èpoques més fosques que glorioses viscudes al país, vehiculen la militància lingüística. En destacaria, dins seu àmbit d’especialitat, el fet de trobar-se entre els blocs o serveis oferts moltes vegades per organismes professionals més o menys oficials i, per l’altra, el que seria una revista d’opinió i de coneixements sense arribar a ser “acadèmica” adreçada a cercles diríem més erudits o de recerca. És a dir, inclou tant “píndoles” informatives sobre la mala praxis o confusió habitual en el procés de comunicació –de manera puntual i no tan extensa d’ensenyament del Català com són el Consorci per a la Normalització Lingüística amb els blocs ésAdir i Argumenta, el Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans o bé el recurs RodaMots- com articles que ajuden a conèixer bé el territori així com també les polítiques culturals a partir d’experiències amb la intenció d’estimular el sentit crític. Entre els seus continguts, hi ha articles sobre Sociolingüística, Pedagogia, Lèxic, Didàctica, Síntaxi, Fonètica i Història amb força bibliografia i ressenyes.Tot i ser la revista d’una entitat com altres que en paral·lel que nasqueren als anys noranta la classificaria més com a divulgativa en un sentit molt rigorós que es diferencia d’altres destinades més aviat a aprofundir en els nostres autors, a fer d’aparador de les novetats editorials o bé a ser un moviment reivindicatiu dels drets lingüístics.

En tant que publicació corporativa d’una associació, està oberta a la col·laboració i aportació d’articles dels subscriptors i és al seu bloc on trobem l’agenda i les notícies d’actualitat que alhora serveix de butlletí. Quant a destinataris, s’adreça a tot tipus de públic representant una oferta alternativa sobretot per aquells a qui no els agrada que et triïn les lectures.

El seu format ha canviat des del seu primer número publicat l’octubre / novembre del 1991, d’una quartilla – opuscle a adoptar el format habitual, més gran, amb menys pàgines, en color i més il·lustrat i actualment ja disponible en versió digital des de fa tres anys al següent enllaç. El portal ofereix un cercador que esdevé eina molt últil per a cercar de manera transversal dins de tots els números retrospectius que es poden consultar també de forma independent en fitxers pdf a excepció dels quatre darrers d’accés restringit als associats. La seva periodicitat trimestral crec que és suficient i més freqüent respecte d’altres revistes similars, dins del mateix espectre temàtic, que potser prioritzen més la vessant lúdica o bé la col·laboració amb les escoles o els mitjans de comunicació. Les iniciatives que estimulen la dinamització de la llengua sempre són un premi: com la convocatòria el 2018 d’un Premi, que es preveu que sigui anual, adreçat a petites empreses i cooperatives que destaquin per la seva defensa de la llengua.

Felicito Llengua Nacional pel seu 28è aniversari i convido tothom a conèixer-la: és més que una revista.

Anna Nicolau

Share

Entrevista a Abel Carretero, director de la revista Llengua Nacional

Abel Carretero és filòleg català i geògraf, format a la Universitat de Barcelona entre els anys 2009 i 2015. També té un màster en assessorament lingüístic, que és l’àmbit al qual es dedica professionalment. La revista Llengua Nacional és una publicació trimestral que edita l’Associació Llengua Nacional i que vol difondre i promoure un model de llengua culte i genuí. Actualment és el director de la revista i el president de l’Associació.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

Des dels inicis el projecte ha consistit a publicar la revista amb la intenció fer divulgació lingüística. Donar a conèixer la nostra llengua des de molts punts de vista diversos, tant qüestions de lèxic com gramaticals, de sociolingüística, etc. En aquest sentit, la idea és contribuir a la difusió de la llengua a partir del coneixement dels molts professionals i experts que hi col·laboren.

-Parli’ns dels orígens de la revista. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

La revista va néixer l’any 1991. Això vol dir que era un context molt diferent de l’actual. En aquell moment el principal objectiu era promoure el procés de normalització lingüística, defensar l’ús correcte de la llengua i donar a conèixer i difondre totes les seves possibilitats expressives i tots els seus recursos vàlids en els diversos àmbits i nivells de comunicació. Aquests objectius, malauradament, segueixen vigents, ja que la situació del país encara no és de normalitat absoluta, malgrat el pas dels anys i totes les persones que hi han lluitat.

-Quin perfil de lector te la vostra publicació?

En general és un perfil de persones especialitzades, tot i que hi ha també un públic general que està interessat en la llengua. Molts dels nostres articles estan escrits per acadèmics però conserven un to planer i accessible per a un públic general.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

Fa molts anys que tenim un ventall de col·laboradors força ampli. Tot i així, sempre estem oberts a noves incorporacions de persones que vulguin escriure i publicar a la nostra revista. Pel que fa als temes, sovint ens arribem articles ben diversos, i el que fem és publicar-los tots, cadascun sota la temàtica corresponent. El que també hem fet darrerament és publicar alguns números especials o monogràfics. En tal cas, ho escollim entre totes les persones que formem part de la revista: el director, la sotsdirectora, l’editor i els membres del Consell Assessor (entre els quals hi ha en Josep Ruaix o l’Albert Jané, els dos puntals de Llengua Nacional).

-Com assumiu l’era web?

Com un repte i alhora com una oportunitat. Les noves tecnologies ens permeten donar-nos a conèixer i arribar a més gent, la qual cosa ens sembla sempre un fet molt positiu. Hem penjat en obert la revista a la nostra web i hi tenim tots els números digitalitzats (excepte els 4 últims, que només són consultables per als subscriptors). En total, un centenar de números de la revista que permeten consultar centenars d’articles de llengua, ressenyes, etc.

-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

Potser sóc una mica romàntic en aquest sentit, però el paper per mi continua tenint molt de futur, ja que sempre hi haurà públic disposat a assaborir un llibre en paper. Ens passem el dia davant de les pantalles. Per mi és un goig (i cada cop més) poder llegir en paper.

-I el futur de les digitals?

També tenen el seu públic, i cada cop és més nombrós, de manera que veig possible la coexistència de totes dues maneres de llegir i informar-se.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

Bàsicament la revista arriba als socis i subscriptors mitjançant correu postal. La reben directament a casa. Aquest és el principal canal de distribució. Tot i així, en unes quantes llibreries d’arreu dels Països Catalans també hi són per poder comprar. A Barcelona, Girona, Lleida, Reus, Tàrrega, Palma o València, per exemple. A la nostra web hi ha la llista completa de llibreries. També a l’Abacus, per cert.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

Qualsevol que em permeti descobrir coses noves i adquirir coneixement. M’agraden molt les revistes de reportatges i de geografia (potser per deformació professional, qui sap).

-Quines altres revistes ens recomana i per què?

Hi ha revistes molt interessants, a parer meu. Per exemple, Catorze, Cavall Fort, L’Avenç, Sàpiens, Descobrir, El temps… La llista seria inacabable. Com es pot veure, tenim un país replet de revistes amb un contingut de molta qualitat i apte per a tothom.

-Què és el millor de la seva feina?

Que sempre s’aprenen coses noves. I que si t’agrada llegir… No fas altra cosa! En aquest sentit el que més em reconforta és saber que gràcies a la nostra feina estem difonent coneixement i cultura i ajudem altres persones a aprendre, també.

-Voldria afegir o recomanar alguna cosa…?

Recomanaria que es llegís més. Que es llegís molt. Llegir és el que ens fa lliures, que se sol dir. I és llegint, crec, com aprenem més a conèixer el nostre entorn i a entendre millor el món i el perquè de les coses.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a Llengua Nacional.

Share

100 números de Llengua Nacional

Llengua Nacional arriba al número 100.

Aquesta publicació de l’Associació Llengua Nacional fou pionera en la seva proposta, objectius i compromís de ser un instrument de militància lingüística per defensar el català de les accions discriminatòries.

La revista es publica trimestralment gràcies a la tasca d’un equip de professionals especialitzats en la docència de la llengua i la literatura, la correcció, la traducció i l’assessorament lingüístic.

Després de vint-i-cinc anys de presència en quioscs i biblioteques, i davant els esdeveniments històrics i polítics actuals, ara més que mai, la fan imprescindible com a eina al servei i defensa de la nostra llengua i cultura.

Com diu l’editorial d’aquest número 100: “Tot sigui pel bé d’aquesta llengua que confereix caràcter nacional al conjunt de territoris que la tenen com a herència preciosíssima”.

Més informació: http://llenguanacional.cat/

Share