Avui Dia Mundial de l’Art volem destacar una publicació considerada com a referent en el sector i una eina molt útil pels profesionals i els amants de la matèria: Revistart, publicació bimestral especialitzada d’Anuart S.L. que ens informa de tot el que té a veure amb el món de l’Art i els artistes.
Algunes cobertes de Revistart
Revistart inicià el seu vol el novembre del 1994. Neix dins un escenari inmens de creació i expressió, un pensament metropolità sense fronteres, assumint el risc dels canvis infinits del món artístic i de transformacions culturals i socials.
Els seus continguts inclouen entrevistes, articles divulgatius, articles especialitzats, agenda, ressenyes i convocatòries.
Benjamín, ànima de la revista, deixa clar la dificutat dels inicis d’aquest periple al text conmemoratiu del que transcribim aquest paràgraf:
El largo camino ha sido difícil por la falta de apoyos recibidos por parte de las instituciones públicas, pero también ha sido posible gracias al carácter independiente y emprendedor de Revistart, un valor que hemos mantenido hasta el día de hoy. (…) En una época de modernidad en la cual se hace titánica la tarea de encontrar un hueco en el universo cultural, el objetivo de Revistart ha consistido en sumar lo mejor del hecho artístico. Sus cientos de páginas publicadas recorren la vida y la obra de artistas que han formado parte de nuestra historia pasada, reciente y actual.”
Revistart resulta ser un estímul per la promoció i acompanyament de creadors i artistes sovint relegats o silenciats. Està atenta a les noves corrents de la contemporaneitat més enllà de les “modes”. El seu equip editorial i col·laborador són entesos en Art, Història de l’Art i coneixedors de les tendències on fluctuen les noves veus o mirades emergents.
Donem suport a aquesta trajectòria i us animem a conèixer i llegir Revistart.
Podeu subscriure-vos clicant aquest enllaç. Trobar-la al vostre Quiosc o Biblioteca i/o seguir-la a les xarxes socials:
La incessant participació d’Helios Gómez en diaris i premsa obrera són un exemple de compromís. S’enten així la gratuïtat de moltes de les seves col·laboracions i l’ajuda desinteressada a companys, sindicats i treballadors”.
Resulta apassionant, i a la vegada tristament injust, descobrir una figura com la d’Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956), gairebé anònima malgrat la seva magnitud artística i personal.
Aquesta excel·lent exposició comissariada per Pedro G. Romero i que us recomanem, ens mostra l’obra gràfica i poètica d’un home lluitador i compromès amb les seves idees i el seu temps.
Helios Gómez, per ell mateix (1930). Fotografia: @GTserie
Conegut també com “l’artista de la corbata roja” no va ser només un revolucionari per la seva lluita política; fou un innovador del grafisme i defensor de la funció social de l’art. Depenent del moment històric i la seva implicació personal col·laborà en diferents mitjans escrits fent cartells, dibuixant cobertes o il·lustrant articles a diaris, revistes i llibres. Tanmateix és molt interessant la seva vessant com a poeta, acompanya els seus dibuixos, enriquint-los en contingut polític i social.
El seu origen humil, gitano de Sevilla, marca segurament el seu esperit. Però on troba moltes respostes a les seves inquietuds és a la Barcelona revolucionària de les primeres dècades del segle XX: el moviment obrer, el republicanisme català, la revolució anarquista i després la guerra civil que van ser fonts inesgotables d’inspiració.
Sense deixar la CNT, va passar pel BOC i per la Federació Catalano-Balear, com altres companys llibertaris. La Batalla és l’organ de comunicació d’aquesta evolució política que va acabar, d’una banda, en el Partit Comunista d’Espanya, i d’altra banda, en el POUM. Més tard va entrar de redactor i il·lustrador a Mundo Obrero“.
Les col·laboracions catalanistes d’Helios Gómez -La Rambla, republicà i hegemònic; L’Hora, vinculat al BOC i L’Opinió, que contribuí a fundar ERC- il·lustren el seu pols socialista i federalista. Moltes d’aquestes col·laboracions les fa des de la presó Model de Barcelona, on coincideix amb Lluís Companys”.
Helios Gómez va col·laborar en les següents capçaleres que s’exposen i que provenen de diferents centres, biblioteques, arxius i col·leccions particulars:
Dias de ira : 23 dibujos y poemas del terror blanco español bajo el borbón / Helios Gómez. Barcelona : Ediciones Helios Gómez, 1931
Helios Gómez : artista de corbata roja / Ursula Tjaden. [Tafalla] : Txalaparta, 1996
Helios Gómez, la revolución gráfica / Gabriel Gómez Plana, Carolina Mignot [ed.]. [Barcelona : Associació Cultural Helios Gómez : Fundación de Investigaciones Marxistas, DL 2009
Visca Octubre : el front de l’art / Helios Gómez. Granollers : Museu de Granollers, 2005
Helios Gomez : poemas de lucha y sueño : 1942-1956 / introducció de Gabriel Gómez Plana i Caroline Mignot. [Barcelona] : Associació Cultural Helios Gómez, DL 2006
Un Gitanillo en la Ciudad de los Muchachos / Gabriel Gómez Plan. Barcelona : Associació Cultural Helios Gómez, 2020
“Helios Gómez o l’expressionisme militant” / Ursula Tjadeb. Revista de Catalunya. Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, [1924]- 0213-5876 Núm. 8 (maig 1987), p. 91-108
Nota sobre la procedència de les capçaleres exposades. Les publicacions originals exposades provenen dels següents centres, biblioteques, arxius i col·leccions particulars:
Nota sobre les imatges. Les fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials exposats a la mostra Dies d’ira. Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realisme d’avantguarda La Virreina Centre de la Imatge, fetes per membres del grup de treball durant la seva visita, el gener de 2021.
Nota sobre els textos remarcats. Els textos remarcats que acompanyen aquesta entrada són de plafons exposats a la mostra.
L’art és, generalment, una activitat o producte realitzat per l’ésser humà amb una finalitat estètica i comunicativa, mitjançant la qual s’expressen idees, emocions o, en general, una visió del món”
(Wikiquote, la col·lecció lliure de citacions i frases de Wikipèdia)
El 15 d’abril es commemora El Dia Mundial de l’Art, declarat per l’Associació Internacional de l’Art amb la finalitat de promoure consciència de l’activitat creativa a tot el món. Aquesta data va ser escollida en honor al dia del naixement de Leonardo da Vinci. Seleccionat com un símbol mundial de pau, tolerància, llibertat d‘expressió, fraternitat i multiculturalisme.
Dins d’aquesta avinentesa i a mode divulgatiu, us oferim una selecció de revistes actuals que abasteixen bona part del divers ventall de coneixement que comprèn l’univers del 7 de la CDU. No volem oblidar la bona i acurada feina d’altres tipus de publicacions, blogs o suplements culturals que dediquen el seu temps i les seves pàgines a difondre el sempre enriquidor i canviant món de l’Art, estímul emergent de la cultura humana.
Txaro Cárdenas és periodista freelance. La seva activitat professional principal està vinculada al món digital a partir de la creació del primer web (novembre 2010) que donaria inici a un projecte de revista cultural on començà a treballar com a redactora i responsable de difusió. L’abril de 2015, amb motiu de la nova configuració web de la revista, assumeix la seva direcció així com la tasca d’editora.
MoonMagazineha mantingut el seu caràcter lúdic-cultural des dels seus inicis sota el símbol que representa la lluna: un lloc metafòric on es donen cita els apassionats de la literatura, la música, l’art, el cinema, el teatre i la història. Fuig dels llocs comuns per oferir una visió de la cultura des de l’enfocament humà, fent sempre protagonistes a lectors i autors.
Basada en l’estructura dinàmica dels blocs col·laboratius, la revista actualitza els seus continguts contínuament, el que possibilita la seva difusió i posicionament natural. En les seves seccions destaquen els articles i ressenyes literàries, el curs en línia gratuït d’escriptura, els relats d’autors novells, els posts corals de poesia en què participen poetes i artistes del col·lectiu Artistes Creadors de MoonMagazine, les crítiques teatrals i cinematogràfiques, les entrevistes a escriptors i directors de cinema, l’apartat gastronòmic, una secció gràfica sobre temes d’actualitat i els articles en els quals la dona és la protagonista des del punt de vista social i cultural.
Me he visto felizmente involucrada en proyectos diversos, algunos relacionados con el mundo de la poesía (he participado en dos recitales poéticos), otros han tenido como punto de partida y escenario las redes sociales, en las que he representado a una empresa de sistemas informáticos, un grupo de rock y un atelier de San Sebastián.
Pero ante todo soy articulista y creadora literaria. He tenido la suerte de que mi trabajo literario formara parte de antologías de narrativa breve y poesía, he prologado cuatro libros (un ensayo, un poemario y dos antologías de relatos) y recientemente, el epílogo de un libro de poemas.
Aunque he sido redactora en varias webs de noticias, mi actividad periodística se centra principalmente en MoonMagazine, y en la actualidad estoy inmersa, junto a un par de amigos con los que comparto inquietudes laborales y culturales, en la creación de un sello editorial dirigido a «iluminar» nuevos talentos literarios.
-Parli dels orígens de la revista. Què us va moure a encetar aquest repte?
Revista MoonMagazine
La revista surgió a raíz de mi trabajo como auxiliar de edición web y community manager en una empresa de sistemas informáticos. La idea era que MoonMagazine fuera su «imagen cultural» y un espacio para nuevos valores literarios y artísticos. Con el tiempo vi que la idea calaba entre los lectores y que merecía la pena ir más allá. La empresa desapareció, pero mantuvimos la revista hasta que decidí tomar las riendas y modernizarla. Nunca agradeceré lo suficiente a mi mentor —siempre ha preferido mantener el anonimato— y creador de MoonMagazine, su inmensa generosidad. Nuevo web (la migración supuso una pérdida de posicionamiento pero no se tardó mucho en superar los resultados anteriores), nuevos colaboradores y la misma línea editorial abierta a todos los temas fascinantes que se interpusieran en nuestra órbita.
-Quin perfil lector te la vostra publicació.
Lo cierto es que el perfil es muy amplio porque es una revista miscelánea, dirigida a un público heterogéneo. En MoonMagazine hay cabida para todo el espectro cultural y eso incluye a los lectores. El lector que busque recomendaciones literarias desde novela negra hasta ciencia ficción, pasando por la literatura infantil y juvenil, el profesional del ámbito editorial, el lector que quiera conocer datos curiosos sobre sus autores o artistas favoritos, el escritor novel que desee mejorar en su oficio o publicar sus primeros relatos, el cinéfilo y el realizador que comienza su carrera, el seguidor de la escena off, el amante de la poesía, el lector comprometido con temas sociales y el que desee colaborar y escribir en la revista.
MoonMagazine no es una revista especializada en un tema concreto. MoonMagazine es una revista especializada en el lector.
-Com escolliu els temes i els col·laboradors.
MoonMagazine se ha revelado como un trampolín profesional para los integrantes del equipo, algunos de los cuales han sido propuestos por mí o por Néstor Belda, escritor, corrector y miembro del consejo editorial de la revista, mientras que otros han tocado a nuestra puerta con propuestas interesantes a las que hemos dado cobertura sin pensarlo demasiado. No voy a mencionar nombres, es mejor que consultéis la pestaña «Equipo». Ahí están todos.
En cuanto a los temas, os diré que estoy en constante cavilación, siempre dispuesta a innovar y a lanzar actividades que unan a escritores, artistas e, incluso, otras revistas y webs culturales, para crear sinergias de las que nos beneficiamos todos, pero, sobre todo, el lector que se acerca a MoonMagazine porque sabe que le ofrecemos algo más.
–Com assumiu l’era web.
MoonMagazine ha nacido en plena era web y una de mis constantes preocupaciones es mantenerme al tanto de todos los cambios que afectan al posicionamiento web y al SEO. Dos terceras partes del tráfico que genera la revista tienen su origen en el posicionamiento orgánico. El resto proviene de la difusión en RRSS. Los cambios de algoritmos informáticos afectan negativamente a la difusión de enlaces en las redes, por lo que cada vez es más imprescindible elegir contenidos relevantes y aplicar las estrategias de posicionamiento.
-Com veu el futur de les publicacions en paper?
Pienso que los grandes medios cuentan, evidentemente, con muchas ventajas (además de su potencial financiero, se apoyan en sus versiones digitales y en la mecadotecnia), pero lo cierto es que cada vez existen menos puntos de venta, los libreros se quejan del constante descenso de ventas (tanto en prensa como en libros). Ante la regresión económica y el consiguiente descenso del poder adquisitivo, lo más fácil es restringir gastos que se consideran superfluos… Como tenemos Internet —el «todo gratis» y descargable—, la alternativa parece clara. Y evidentemente, salen perdiendo las publicaciones culturales más «pequeñas».
-I el futur de les digitals?
Cada vez hay más publicaciones digitales. Su éxito dependerá de su capacidad para adaptarse al medio, en constante evolución, e innovar, porque la masificación es evidente y empuja a una «selección natural» que está en manos del gigante Google.
-Quins canals de distribució i difusió feu servir.
Como revista digital, nuestros «canales» son las redes sociales, los buscadores y otras webs que nos referencian.
-Quines revistes us enduríeu a una illa solitària.
Revistas como Jot Down, La Galla Ciencia y eñe. De todos modos, os recomendaría que leáis todo lo que caiga en vuestras manos: revistas, periódicos, libros…
-Què és el millor de la seva feina.
Por una parte, y aunque suene algo extraño, me encanta editar —maquetar—, dar forma a los artículos, revisar los textos, añadir descripciones o titulares que enriquezcan el contenido o lo hagan más legible para dispositivos móviles o más claro para los motores de búsqueda. Me encanta y me ayuda a relajarme, hasta el punto de que soy incapaz, llegado el momento, de escribir mis propios artículos en un documento Word: necesito hacerlo directamente en el editor, si no, ni me concentro ni me inspiro.
Y lo mejor, sin duda, es hablar con los colaboradores, asesorarlos cuando lo necesiten o trabajar con ellos a la hora de crear nuevas secciones, que muchas veces suponen verdaderos retos. Eso sí, son retos fascinantes dirigidos siempre al lector objetivo de MoonMagazine.
-Vol afegir o recomenar alguna cosa?
Mi recomendación es la siguiente: lean. Si no leen están perdidos.
Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a la revista.
Gracias a vosotros por contar con MoonMagazine. Con el punto info.
Si voleu conéixer més revistes d’art us recomanem consultar 
