Llengua nacional és el que diu: una revista a favor de la presència, bon ús i normalització de la llengua a tot el territori de parla catalana, com molt bé queda palès si mirem la coberta del seu primer número. Si bé des del 1991 ha dut a terme una tasca important en la defensa de la unitat lingüística i en la preservació de la riquesa de les seves varietats dialectals diria que no és prou coneguda.
Ja des des seus inicis, hi han col·laborat filòlegs, sociòlegs, escriptors i altres estudiosos de renom com poden ser Avel·lí Artís-Gener, MariaÀngela Cerdà, Eva Serra, Jaume Corbera, Albert Jané i Jordi Solé i Camardons que, juntament amb d’altres i en les seves diferents etapes, ha emprat la revista com a plataforma de denúncia tot esdevenint també un canal d’opinió i de formació amb una orientació molt definida. El seu ferm compromís la converteix en un mitjà per a debatre qüestions i preocupacions ben actuals en relació a la literatura i sobretot a la llengua i és per això que participa, en paral·lel amb d’altres revistes, a la campanya de l’APPEC per a promoure la lectura de revistes en català sota el lema: “Que no et deixin sense veu”.
La seva funció educativa i la publicitat d’actes que tenen com a rerafons la divulgació, l’enriquiment i reconeixement de la llengua catalana, la converteix en una font que es complementa amb altres capçaleres que, nascudes en el si d’entitats no governamentals i producte d’èpoques més fosques que glorioses viscudes al país, vehiculen la militància lingüística. En destacaria, dins seu àmbit d’especialitat, el fet de trobar-se entre els blocs o serveis oferts moltes vegades per organismes professionals més o menys oficials i, per l’altra, el que seria una revista d’opinió i de coneixements sense arribar a ser “acadèmica” adreçada a cercles diríem més erudits o de recerca. És a dir, inclou tant “píndoles” informatives sobre la mala praxis o confusió habitual en el procés de comunicació –de manera puntual i no tan extensa d’ensenyament del Català com són el Consorci per a la Normalització Lingüística amb els blocs ésAdir i Argumenta, el Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans o bé el recurs RodaMots- com articles que ajuden a conèixer bé el territori així com també les polítiques culturals a partir d’experiències amb la intenció d’estimular el sentit crític. Entre els seus continguts, hi ha articles sobre Sociolingüística, Pedagogia, Lèxic, Didàctica, Síntaxi, Fonètica i Història amb força bibliografia i ressenyes.Tot i ser la revista d’una entitat com altres que en paral·lel que nasqueren als anys noranta la classificaria més com a divulgativa en un sentit molt rigorós que es diferencia d’altres destinades més aviat a aprofundir en els nostres autors, a fer d’aparador de les novetats editorials o bé a ser un moviment reivindicatiu dels drets lingüístics.
En tant que publicació corporativa d’una associació, està oberta a la col·laboració i aportació d’articles dels subscriptors i és al seu bloc on trobem l’agenda i les notícies d’actualitat que alhora serveix de butlletí. Quant a destinataris, s’adreça a tot tipus de públic representant una oferta alternativa sobretot per aquells a qui no els agrada que et triïn les lectures.
El seu format ha canviat des del seu primer número publicat l’octubre / novembre del 1991, d’una quartilla – opuscle a adoptar el format habitual, més gran, amb menys pàgines, en color i més il·lustrat i actualment ja disponible en versió digital des de fa tres anys al següent enllaç. El portal ofereix un cercador que esdevé eina molt últil per a cercar de manera transversal dins de tots els números retrospectius que es poden consultar també de forma independent en fitxers pdf a excepció dels quatre darrers d’accés restringit als associats. La seva periodicitat trimestral crec que és suficient i més freqüent respecte d’altres revistes similars, dins del mateix espectre temàtic, que potser prioritzen més la vessant lúdica o bé la col·laboració amb les escoles o els mitjans de comunicació. Les iniciatives que estimulen la dinamització de la llengua sempre són un premi: com la convocatòria el 2018 d’un Premi, que es preveu que sigui anual, adreçat a petites empreses i cooperatives que destaquin per la seva defensa de la llengua.
Felicito Llengua Nacional pel seu 28è aniversari i convido tothom a conèixer-la: és més que una revista.
Anna Nicolau
La revista va néixer l’any 1991. Això vol dir que era un context molt diferent de l’actual. En aquell moment el principal objectiu era p
