Entrevista a Arnau Barquer, coordinador de Catarsi Magazín

Arnau BarquerArnau Barquer i Cerdà és el coordinador de la revista Catarsi Magazín, una revista digital i en impresa de pensament crític en català sobre política, economia i cultura que va néixer a inicis del 2019 i just acaba de publicar el seu segon monogràfic en paper.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

La revista és un projecte de la cooperativa cultural Cultura 21 que engloba els projectes de Tigre de Paper Editorial i la Fira Literal. Tigre de Paper és una editorial amb més de vuit anys d’història, centrada en fer sacsejar consciències a partir de la narrativa i l’assaig. La Fira Literal, que enguany ha celebrat la seva cinquena edició, és un dels principals esdeveniments de pensament crític i de referència d’editorials independents del sud d’Europa. Amb Catarsi, el projecte de transformació de Cultura21 aterra al terreny de les publicacions periòdiques però amb un bagatge organitzatiu i experiència molt solvent.

-Parli’ns dels orígens. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

Revista CatarsiLa revista neix en un moment de grans canvis i turbulències socials al nostre país. Ens referim al seguit de processos polítics i socials que han tingut lloc els darrers deu anys a casa nostra i que han suposat per una banda el trencament amb moltes concepcions en què l’activisme i les organitzacions polítiques d’esquerres s’havien mogut fins llavors, i per l’altra, i com hem vist darrerament, per la politització que ha patit tota una nova generació que decididament es troba participant del teixit associatiu del país i d’aquests processos de canvi. Per tant,

la revista busca ser un vehicle per canalitzar tots els nous debats, qüestions i preocupacions que s’han generat al voltant de tots aquests canvis. Especialment el projecte central de Catarsi és poder desenvolupar una nova cultura del debat i la discussió, sobretot quan aquest s’ha canalitzat a partir de les xarxes socials, la immediatesa i la manca de criteri.

Catarsi vol aprofundir en les reflexions d’aquests temps, però n només a partir del que és urgent, sinó del que és necessari per avançar i que les opinions, propostes i debats serveixin més per agregar totes les tendències de l’esquerra en un horitzó comú, que no pas disgregar-les.

-Quin perfil de lector té la vostra publicació?

Catarsi pretén que tota persona que estigui interessada en entendre el que passa en la seva societat i en el món per transformar-lo trobi en la revista un vehicle útil que li permeti fer-ho.

La revista no és només per gent que és activista o es troba militant en una organització. D’aquí també la cura sobre l’apartat gràfic i el disseny amb què hem volgut caracteritzar la publicació:

volem comunicar més enllà de les frases enrevessades i els textos complicats.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

La revista té un Comitè de Redacció format per deu persones i un Consell editorial de persones que avalen la revista i que vetllen per la línia editorial. En aquesta s’hi marca la tipologia de continguts.

-Com assumiu l’era web?

Catarsi disposa d’un espai web on hi penja articles de forma quasi diària. Disposar d’un espai a la xarxa permet visualitzar molt més el projecte i amplificar-ne l’abast, a l’hora que permet que els continguts que surtin de la revista tinguin connexió amb els debats que s’estan donant, cosa que converteix la publicació en una eina útil.

-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

Normalment l’era digital s’ha associat amb el declivi de les publicacions en paper, però crec que això no es pot aplicar de forma homogènia a totes les publicacions. Si bé la premsa s’hi veu molt afectada, això és perquè l’espai digital i el paper entren en competició. Si es manté un cert equilibri entre allò que ofereix l’espai digital, que és una certa capacitat de resposta immediata, adaptar-se a cada format de lector, etc., i l’espai paper, que augmenta la qualitat i el valor dels continguts atès que els dona una presència, les publicacions que triïn el format paper tenen el futur assegurat.

-I el futur de les digitals?

Les publicacions digitals han de competir en un espai molt més vast i volàtil, com és la xarxa. Si bé el format té recorregut, consolidar-s’hi és molt més difícil i implica grans dosis d’originalitat, creativitat i rapidesa. En aquest sentit, crec que Catarsi ha aconseguit un cert equilibri entre les seves dues potes de publicació de continguts, la web i els monogràfics en paper.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir?

Catarsi es distribueix en físic a llibreries. Tanmateix, com no pot ser d’altra manera en l’era digital, difonem i donem a conèixer els continguts que publiquem sobretot a partir de les xarxes socials.

Disposar d’una bossa de subscriptores també ens permet personalitzar molt més la difusió que fem.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

Jacobin, Viento Sur i Pikara Magazine.

-Què és el millor de la seva feina?

Fer d’una inquietud i una forma de veure la vida la feina és sens dubte el millor que puc dir que té Catarsi. També la formació constant, ja que no paro d’aprendre coses i de conèixer altres revistes, editors, autors, problemàtiques que permeten enriquir la visió editorial de la revista i la del propi equip.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a Catarsi Magazín.

Share

El lector de revistes recomana i opina: Revista Musical Catalana

La Revista Musical Catalana és la degana de les revistes dedicades a la música en general i indubtablement ho és de les revistes dedicades a la música clàssica en particular.

©Fotografia: Sílvia Fortuny

Va néixer l’any 1904 per fer difusió de les activitats de l’Orfeó Català i de tota la vida musical que s’esdevenia a les primeries del s. XX, la seva activitat en aquesta primera època cessà l’any 1936 arran del cop d’estat del General Franco. L’any 1984 emprèn de nou un segon període que perdura fins hores d’ara. Els inicis d’aquesta segona etapa van ser tímids però amb molta il·lusió  i amb  el desig de fer una revista de qualitat en català i seguint la tradició de “la feina ben feta”. Les seves pàgines han acollit signatures qualificades que li han permès de mantenir-se i ser un referent per a qui estima la música clàssica.

La RMC ha sabut, en el decurs tots els seus anys de pervivència, avançar cap endavant però sense deixar de mirar enrere per saber d’on ve, és a dir, que tal i com fa un bon músic, innova a partir de la tradició, cosa difícil però no impossible com ho demostren les pàgines de la revista, tan de contingut com de format.

La RMC no arriba a cent pàgines, però el seu interior no solament hi ha espai per la música des del renaixement fins a la clàssica contemporània, sinó també per instruments, actualitat musical, oficis relacionats amb la música, càpsules breus informatives, entrevistes de músics i cantants que ens visiten; dossiers monogràfics, reportatges, novetats editorials; també aplega una secció dedicada a compositors o compositores; com no, l’activitat del Palau i de l’Orfeó, però també ens fa conèixer arxius, biblioteques i fons documentals del país; ressenya de novetats discogràfiques i puntual informació d’allò que estigui vinculat amb la música i l’òpera, com pot ser una exposició, una xerrada; revista ambiciosa, també s’ocupa d’allò que sigui rellevant en d’altres auditoris d’arreu. I com a colofó uns divertits mots encreuats que posen a prova els nostres coneixements musicals. Exhaustiu? Sí, i tant, però és que la RMC és una revista seriosa.

Evidentment la Revista Musical Catalana no ha quedat enrere en les noves tecnologies i disposa de pàgina web, facebook i twitter @RevistaMusCat.

És per tot això que qui subscriu aquest comentari és fidel, mes rere mes, a RMC.

Sílvia Fortuny

Share

El lector de revistes opina i recomana: Llengua Nacional

©Fotografia: nuara lópez, 2019

Llengua nacional és el que diu: una revista a favor de la presència, bon ús i normalització de la llengua a tot el territori de parla catalana, com molt bé queda palès si mirem la coberta del seu primer número. Si bé des del 1991 ha dut a terme una tasca important en la defensa de la unitat lingüística i en la preservació de la riquesa de les seves varietats dialectals diria que no és prou coneguda.

Ja des des seus inicis, hi han col·laborat filòlegs, sociòlegs, escriptors i altres estudiosos de renom com poden ser Avel·lí Artís-Gener, MariaÀngela Cerdà, Eva Serra, Jaume Corbera, Albert Jané i Jordi Solé i Camardons que, juntament amb d’altres i en les seves diferents etapes, ha emprat la revista com a plataforma de denúncia tot esdevenint també un canal d’opinió i de formació amb una orientació molt definida. El seu ferm compromís la converteix en un mitjà per a debatre qüestions i preocupacions ben actuals en relació a la literatura i sobretot a la llengua i és per això que participa, en paral·lel amb d’altres revistes, a la campanya de l’APPEC per a promoure la lectura de revistes en català sota el lema: “Que no et deixin sense veu”.

La seva funció educativa i la publicitat d’actes que tenen com a rerafons la divulgació, l’enriquiment i reconeixement de la llengua catalana, la converteix en una font que es complementa amb altres capçaleres que, nascudes en el si d’entitats no governamentals i producte d’èpoques més fosques que glorioses viscudes al país, vehiculen la militància lingüística. En destacaria, dins seu àmbit d’especialitat, el fet de trobar-se entre els blocs o serveis oferts moltes vegades per organismes professionals més o menys oficials i, per l’altra, el que seria una revista d’opinió i de coneixements sense arribar a ser “acadèmica” adreçada a cercles diríem més erudits o de recerca. És a dir, inclou tant “píndoles” informatives sobre la mala praxis o confusió habitual en el procés de comunicació –de manera puntual i no tan extensa d’ensenyament del Català com són el Consorci per a la Normalització Lingüística amb els blocs ésAdir i Argumenta, el Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans o bé el recurs RodaMots- com articles que ajuden a conèixer bé el territori així com també les polítiques culturals a partir d’experiències amb la intenció d’estimular el sentit crític. Entre els seus continguts, hi ha articles sobre Sociolingüística, Pedagogia, Lèxic, Didàctica, Síntaxi, Fonètica i Història amb força bibliografia i ressenyes.Tot i ser la revista d’una entitat com altres que en paral·lel que nasqueren als anys noranta la classificaria més com a divulgativa en un sentit molt rigorós que es diferencia d’altres destinades més aviat a aprofundir en els nostres autors, a fer d’aparador de les novetats editorials o bé a ser un moviment reivindicatiu dels drets lingüístics.

En tant que publicació corporativa d’una associació, està oberta a la col·laboració i aportació d’articles dels subscriptors i és al seu bloc on trobem l’agenda i les notícies d’actualitat que alhora serveix de butlletí. Quant a destinataris, s’adreça a tot tipus de públic representant una oferta alternativa sobretot per aquells a qui no els agrada que et triïn les lectures.

El seu format ha canviat des del seu primer número publicat l’octubre / novembre del 1991, d’una quartilla – opuscle a adoptar el format habitual, més gran, amb menys pàgines, en color i més il·lustrat i actualment ja disponible en versió digital des de fa tres anys al següent enllaç. El portal ofereix un cercador que esdevé eina molt últil per a cercar de manera transversal dins de tots els números retrospectius que es poden consultar també de forma independent en fitxers pdf a excepció dels quatre darrers d’accés restringit als associats. La seva periodicitat trimestral crec que és suficient i més freqüent respecte d’altres revistes similars, dins del mateix espectre temàtic, que potser prioritzen més la vessant lúdica o bé la col·laboració amb les escoles o els mitjans de comunicació. Les iniciatives que estimulen la dinamització de la llengua sempre són un premi: com la convocatòria el 2018 d’un Premi, que es preveu que sigui anual, adreçat a petites empreses i cooperatives que destaquin per la seva defensa de la llengua.

Felicito Llengua Nacional pel seu 28è aniversari i convido tothom a conèixer-la: és més que una revista.

Anna Nicolau

Share

Entrevista a Abel Carretero, director de la revista Llengua Nacional

Abel Carretero és filòleg català i geògraf, format a la Universitat de Barcelona entre els anys 2009 i 2015. També té un màster en assessorament lingüístic, que és l’àmbit al qual es dedica professionalment. La revista Llengua Nacional és una publicació trimestral que edita l’Associació Llengua Nacional i que vol difondre i promoure un model de llengua culte i genuí. Actualment és el director de la revista i el president de l’Associació.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

Des dels inicis el projecte ha consistit a publicar la revista amb la intenció fer divulgació lingüística. Donar a conèixer la nostra llengua des de molts punts de vista diversos, tant qüestions de lèxic com gramaticals, de sociolingüística, etc. En aquest sentit, la idea és contribuir a la difusió de la llengua a partir del coneixement dels molts professionals i experts que hi col·laboren.

-Parli’ns dels orígens de la revista. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

La revista va néixer l’any 1991. Això vol dir que era un context molt diferent de l’actual. En aquell moment el principal objectiu era promoure el procés de normalització lingüística, defensar l’ús correcte de la llengua i donar a conèixer i difondre totes les seves possibilitats expressives i tots els seus recursos vàlids en els diversos àmbits i nivells de comunicació. Aquests objectius, malauradament, segueixen vigents, ja que la situació del país encara no és de normalitat absoluta, malgrat el pas dels anys i totes les persones que hi han lluitat.

-Quin perfil de lector te la vostra publicació?

En general és un perfil de persones especialitzades, tot i que hi ha també un públic general que està interessat en la llengua. Molts dels nostres articles estan escrits per acadèmics però conserven un to planer i accessible per a un públic general.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

Fa molts anys que tenim un ventall de col·laboradors força ampli. Tot i així, sempre estem oberts a noves incorporacions de persones que vulguin escriure i publicar a la nostra revista. Pel que fa als temes, sovint ens arribem articles ben diversos, i el que fem és publicar-los tots, cadascun sota la temàtica corresponent. El que també hem fet darrerament és publicar alguns números especials o monogràfics. En tal cas, ho escollim entre totes les persones que formem part de la revista: el director, la sotsdirectora, l’editor i els membres del Consell Assessor (entre els quals hi ha en Josep Ruaix o l’Albert Jané, els dos puntals de Llengua Nacional).

-Com assumiu l’era web?

Com un repte i alhora com una oportunitat. Les noves tecnologies ens permeten donar-nos a conèixer i arribar a més gent, la qual cosa ens sembla sempre un fet molt positiu. Hem penjat en obert la revista a la nostra web i hi tenim tots els números digitalitzats (excepte els 4 últims, que només són consultables per als subscriptors). En total, un centenar de números de la revista que permeten consultar centenars d’articles de llengua, ressenyes, etc.

-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

Potser sóc una mica romàntic en aquest sentit, però el paper per mi continua tenint molt de futur, ja que sempre hi haurà públic disposat a assaborir un llibre en paper. Ens passem el dia davant de les pantalles. Per mi és un goig (i cada cop més) poder llegir en paper.

-I el futur de les digitals?

També tenen el seu públic, i cada cop és més nombrós, de manera que veig possible la coexistència de totes dues maneres de llegir i informar-se.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

Bàsicament la revista arriba als socis i subscriptors mitjançant correu postal. La reben directament a casa. Aquest és el principal canal de distribució. Tot i així, en unes quantes llibreries d’arreu dels Països Catalans també hi són per poder comprar. A Barcelona, Girona, Lleida, Reus, Tàrrega, Palma o València, per exemple. A la nostra web hi ha la llista completa de llibreries. També a l’Abacus, per cert.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

Qualsevol que em permeti descobrir coses noves i adquirir coneixement. M’agraden molt les revistes de reportatges i de geografia (potser per deformació professional, qui sap).

-Quines altres revistes ens recomana i per què?

Hi ha revistes molt interessants, a parer meu. Per exemple, Catorze, Cavall Fort, L’Avenç, Sàpiens, Descobrir, El temps… La llista seria inacabable. Com es pot veure, tenim un país replet de revistes amb un contingut de molta qualitat i apte per a tothom.

-Què és el millor de la seva feina?

Que sempre s’aprenen coses noves. I que si t’agrada llegir… No fas altra cosa! En aquest sentit el que més em reconforta és saber que gràcies a la nostra feina estem difonent coneixement i cultura i ajudem altres persones a aprendre, també.

-Voldria afegir o recomanar alguna cosa…?

Recomanaria que es llegís més. Que es llegís molt. Llegir és el que ens fa lliures, que se sol dir. I és llegint, crec, com aprenem més a conèixer el nostre entorn i a entendre millor el món i el perquè de les coses.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a Llengua Nacional.

Share