El lector de revistes opina i recomana… Emblecat

Hi ha revistes que fins a no tenir-les a les mans no ens adonem que omplen un espai que, per desconeixem propi, ni tan sols intuíem. Aquest és cas d’ EMBLECAT .

El primer cop que vaig poder tenir a les mans aquesta revista encara es denominava EMBLECAT. Associació Catalana d’Estudis, d’Art i Societat.

Per a qui subscriu aquest comentari, es va obrir un món que fins aleshores desconeixia i ni tan sol podia imaginar que l’emblemàtica o els emblemes com a motiu i subjecte pogués generar estudis tan acurats com els que la revista ens mostrava.

L’any 2017, la revista va ampliar els seus continguts i es convertí en EMBLECAT. Estudis de la Imatge, Art i Societat, però mai sense deixat de reflectir que es tracta d’una revista d’estudi, on els seus continguts, en qualsevol de les seves vessants, gairebé es podrien qualificar de ponències, per la qualitat expositiva que hi trobem. Cada article es complementa, si cal, amb il·lustracions, bibliografia i recursos web, si n’hi ha.

Per tal de mantenir el seu nivell de qualitat disposa d’un Comitè Científic que aplega professorat de diverses universitats de l’Estat i Internacionals i que per manca d’espai no podem consignar aquí i d’un Consell Editorial. Aquesta internacionalització fa que els signants del articles puguin veure publicat el seu treball en la llengua que l’han escrita.

EMBLECAT és una revista anual i entenem que aquesta periodicitat li permet presentar-se com una revista rigorosa i tota ella desprèn allò que se’n diu unitat de to. La podem trobar en edició de paper o en pdf al repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert RACO.

Per acabar, solament assenyalar, que no és una revista portable que, ens obliga a seure i assaborir-la sense presses.

Sílvia Fortuny

Share

El lector de revistes opina i recomana… Lambard. Estudis d’art medieval

Ens trobem d’avant d’una d’aquelles publicacions que no podríem qualificar. Ben igual que el títol que ja vam comentar, Emblecat, tenim una revista que fins no tenir-la a les mans no ens adonem de la vàlua de la matèria que treballen i de la vàlua que és tenir una institució i unes persones que tenen la voluntat d’invertir temps i diners en difondre patrimoni i coneixement.

Potser la matèria no es pas allunyada del nostre imaginari, del món medieval, poc o molt, tothom n’ha sentit a parlat, però la revista LAMBARD centra el seu contingut en l’Art Medieval i ens invita a no fer una mirada restrictiva de l’art i ampliar el nostre ventall de tot allò que pot acollir aquesta parcel·la de la cultura.

Com sol passar amb aquesta mena de publicacions, els seus continguts no es poden empetitir nomenant-los articles, sinó que cadascun d’ells són estudis més a prop de la ponència que d’un article casual o immediat. A LAMBARD podem trobar estudis sobre heràldica o portalades romàniques; orfebreria o detalls d’una catedral; d’influències arquitectòniques a l’anàlisi de l’obra d’un arquitecte. Cadascun dels seus continguts finalitza amb l’àmplia bibliografia o recursos que l’autor ha utilitzat pel seu estudi, així com fotografies complementàries.

LAMBARD té una periodicitat molt difícil de concretar, com exemple cal comentar que el darrer volum, el XXVII aplega els anys 2016-2018 i ha sortit publicat el 2019 i un cop llegida la revista intuïm la feina que hi ha al darrera per tal de fer emergir d’aquestes característiques i de la seva qualitat.

Sílvia Fortuny

Share

Entrevista a Arnau Barquer, coordinador de Catarsi Magazín

Arnau BarquerArnau Barquer i Cerdà és el coordinador de la revista Catarsi Magazín, una revista digital i en impresa de pensament crític en català sobre política, economia i cultura que va néixer a inicis del 2019 i just acaba de publicar el seu segon monogràfic en paper.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

La revista és un projecte de la cooperativa cultural Cultura 21 que engloba els projectes de Tigre de Paper Editorial i la Fira Literal. Tigre de Paper és una editorial amb més de vuit anys d’història, centrada en fer sacsejar consciències a partir de la narrativa i l’assaig. La Fira Literal, que enguany ha celebrat la seva cinquena edició, és un dels principals esdeveniments de pensament crític i de referència d’editorials independents del sud d’Europa. Amb Catarsi, el projecte de transformació de Cultura21 aterra al terreny de les publicacions periòdiques però amb un bagatge organitzatiu i experiència molt solvent.

-Parli’ns dels orígens. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

Revista CatarsiLa revista neix en un moment de grans canvis i turbulències socials al nostre país. Ens referim al seguit de processos polítics i socials que han tingut lloc els darrers deu anys a casa nostra i que han suposat per una banda el trencament amb moltes concepcions en què l’activisme i les organitzacions polítiques d’esquerres s’havien mogut fins llavors, i per l’altra, i com hem vist darrerament, per la politització que ha patit tota una nova generació que decididament es troba participant del teixit associatiu del país i d’aquests processos de canvi. Per tant,

la revista busca ser un vehicle per canalitzar tots els nous debats, qüestions i preocupacions que s’han generat al voltant de tots aquests canvis. Especialment el projecte central de Catarsi és poder desenvolupar una nova cultura del debat i la discussió, sobretot quan aquest s’ha canalitzat a partir de les xarxes socials, la immediatesa i la manca de criteri.

Catarsi vol aprofundir en les reflexions d’aquests temps, però n només a partir del que és urgent, sinó del que és necessari per avançar i que les opinions, propostes i debats serveixin més per agregar totes les tendències de l’esquerra en un horitzó comú, que no pas disgregar-les.

-Quin perfil de lector té la vostra publicació?

Catarsi pretén que tota persona que estigui interessada en entendre el que passa en la seva societat i en el món per transformar-lo trobi en la revista un vehicle útil que li permeti fer-ho.

La revista no és només per gent que és activista o es troba militant en una organització. D’aquí també la cura sobre l’apartat gràfic i el disseny amb què hem volgut caracteritzar la publicació:

volem comunicar més enllà de les frases enrevessades i els textos complicats.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

La revista té un Comitè de Redacció format per deu persones i un Consell editorial de persones que avalen la revista i que vetllen per la línia editorial. En aquesta s’hi marca la tipologia de continguts.

-Com assumiu l’era web?

Catarsi disposa d’un espai web on hi penja articles de forma quasi diària. Disposar d’un espai a la xarxa permet visualitzar molt més el projecte i amplificar-ne l’abast, a l’hora que permet que els continguts que surtin de la revista tinguin connexió amb els debats que s’estan donant, cosa que converteix la publicació en una eina útil.

-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

Normalment l’era digital s’ha associat amb el declivi de les publicacions en paper, però crec que això no es pot aplicar de forma homogènia a totes les publicacions. Si bé la premsa s’hi veu molt afectada, això és perquè l’espai digital i el paper entren en competició. Si es manté un cert equilibri entre allò que ofereix l’espai digital, que és una certa capacitat de resposta immediata, adaptar-se a cada format de lector, etc., i l’espai paper, que augmenta la qualitat i el valor dels continguts atès que els dona una presència, les publicacions que triïn el format paper tenen el futur assegurat.

-I el futur de les digitals?

Les publicacions digitals han de competir en un espai molt més vast i volàtil, com és la xarxa. Si bé el format té recorregut, consolidar-s’hi és molt més difícil i implica grans dosis d’originalitat, creativitat i rapidesa. En aquest sentit, crec que Catarsi ha aconseguit un cert equilibri entre les seves dues potes de publicació de continguts, la web i els monogràfics en paper.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir?

Catarsi es distribueix en físic a llibreries. Tanmateix, com no pot ser d’altra manera en l’era digital, difonem i donem a conèixer els continguts que publiquem sobretot a partir de les xarxes socials.

Disposar d’una bossa de subscriptores també ens permet personalitzar molt més la difusió que fem.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

Jacobin, Viento Sur i Pikara Magazine.

-Què és el millor de la seva feina?

Fer d’una inquietud i una forma de veure la vida la feina és sens dubte el millor que puc dir que té Catarsi. També la formació constant, ja que no paro d’aprendre coses i de conèixer altres revistes, editors, autors, problemàtiques que permeten enriquir la visió editorial de la revista i la del propi equip.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a Catarsi Magazín.

Share

El lector de revistes recomana i opina: Revista Musical Catalana

La Revista Musical Catalana és la degana de les revistes dedicades a la música en general i indubtablement ho és de les revistes dedicades a la música clàssica en particular.

©Fotografia: Sílvia Fortuny

Va néixer l’any 1904 per fer difusió de les activitats de l’Orfeó Català i de tota la vida musical que s’esdevenia a les primeries del s. XX, la seva activitat en aquesta primera època cessà l’any 1936 arran del cop d’estat del General Franco. L’any 1984 emprèn de nou un segon període que perdura fins hores d’ara. Els inicis d’aquesta segona etapa van ser tímids però amb molta il·lusió  i amb  el desig de fer una revista de qualitat en català i seguint la tradició de “la feina ben feta”. Les seves pàgines han acollit signatures qualificades que li han permès de mantenir-se i ser un referent per a qui estima la música clàssica.

La RMC ha sabut, en el decurs tots els seus anys de pervivència, avançar cap endavant però sense deixar de mirar enrere per saber d’on ve, és a dir, que tal i com fa un bon músic, innova a partir de la tradició, cosa difícil però no impossible com ho demostren les pàgines de la revista, tan de contingut com de format.

La RMC no arriba a cent pàgines, però el seu interior no solament hi ha espai per la música des del renaixement fins a la clàssica contemporània, sinó també per instruments, actualitat musical, oficis relacionats amb la música, càpsules breus informatives, entrevistes de músics i cantants que ens visiten; dossiers monogràfics, reportatges, novetats editorials; també aplega una secció dedicada a compositors o compositores; com no, l’activitat del Palau i de l’Orfeó, però també ens fa conèixer arxius, biblioteques i fons documentals del país; ressenya de novetats discogràfiques i puntual informació d’allò que estigui vinculat amb la música i l’òpera, com pot ser una exposició, una xerrada; revista ambiciosa, també s’ocupa d’allò que sigui rellevant en d’altres auditoris d’arreu. I com a colofó uns divertits mots encreuats que posen a prova els nostres coneixements musicals. Exhaustiu? Sí, i tant, però és que la RMC és una revista seriosa.

Evidentment la Revista Musical Catalana no ha quedat enrere en les noves tecnologies i disposa de pàgina web, facebook i twitter @RevistaMusCat.

És per tot això que qui subscriu aquest comentari és fidel, mes rere mes, a RMC.

Sílvia Fortuny

Share