El lector de revistes opina i recomana: El Món d’Ahir

©Fotografia: nuara lópez, 2019

Pels que ens interessa la història però ens sentim perduts davant l’immens maremàgnum de llibres, o simplement volem gaudir una estona llegint, les revistes ens ofereixen una proposta molt atractiva, variada i visual. Durant dècades capçaleres com L’Avenç, Historia y Vida o Historia 16 han complert amb escreix aquesta funció que darrerament ha estat adaptada als nous temps per SàpiensHistoria National Geographic. No obstant, l’aparició el desembre del 2016 de El Món d’Ahir ha marcat, per a mi, un abans i un després pel que fa a aquest tipus de publicacions. El fet que el títol de la revista sigui un homenatge a un dels llibres de Stefan Zweig més commovedors i atractius del nostre passat recent ja és tota una declaració d’intencions. En paraules del seu director Toni Soler:

La revista és un híbrid entre literatura, periodisme i assaig, en poques paraules: història d’autor”.

Aquest plantejament acompanyat d’un disseny totalment innovador la converteix en una publicació original i apassionant. El ventall de col·laboradors és tant divers que ens porta des de Xavier Antich fins a Orhan Pamuk, des de Paul Preston fins a Xavier Theros… enriquit, a més, amb la recuperació de textos de firmes com Stendhal o Josep Pla. Tot això ja seria prou motiu per convertir-nos en fidels lectors però l’espectacular grafisme ens atrapa definitivament: tipografia innovadora, paper en colors impactants, cartografies, fotografies de qualitat i un gran treball en la iconografia. Resulta, doncs, un plaer submergir-se en les pàgines de El Món d’Ahir i assaborir poc a poc les variades propostes que ens ofereix trimestralment, gaudir de la història com a relat dels fets, però també dels fets dels éssers humans, amb narració, anàlisi i emoció a parts iguals.

Jordi Batalla

Share

Tal dia com avui fa 40 anys

Tal dia com avui fa 40 anys es fundà a Girona el diari El Punt.

Aquesta capçalera el 31 de juliol de 2011 es fusionà amb la de l’Avui, sortint al mercat el nou diari El Punt Avui. Actualment aquest rotatiu és un dels més llegits a les nostres biblioteques tant a la seva edició impresa com a la digital.

Volem reproduir un fragment molt significatiu que el MHP Carles Puigdemont, esmenta al seu llibre La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa. La Campana, 2018. p. 27

Amb la creació d’El Punt, els seus promotors feien finalment possible una cosa que en el temps de Franco havia estat prohibida: un diari català, escrit en català, amb un punt de vista editorial independent, per explicar coses de Catalunya sense un biaix centralista i sotmès al poder. La creació d’aquesta cooperativa va ser possible gràcies al suport de donants a través d’un micromecenatge, tot i que després un empresari l’acabaria professionalitzant. En definitiva es tractava de parlar de nosaltres, i no del que la premsa oficial havia explicat durant anys. Amb total llibertat.

captura de pantalla ©Twitter El Punt Avui, 2019

Més informació:

Share

Presentació de la Història de la premsa diària de Barcelona

Historia de la premsa diariaDijous 24 de gener vam assistir a la presentació de la Història de la premsa diària de Barcelona a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Aquesta monografia és el número 25 de la revista Barcelona Quaderns d’Història, que publiquen l’Arxiu i l’Ajuntament de Barcelona. El volum, coordinat per Francesc Salgado, recull les ponències i comunicacions que es van presentar al XV Congrés d’Història de Barcelona, celebrat del 4 al 6 d’octubre de 2017, que va estar dedicat, precisament, a la història de la premsa diària de Barcelona (vegeu-ne el programa aquí).

L’acte va ser presentat per Esteve Barandica, cap de programes públics de l’Arxiu. Hi van intervenir els professors Josep Maria Casasús i Francesc Salgado.

Josep Maria Casasús, catedràtic emèrit i Síndic de Greuges de la Universitat Pompeu Fabra, va parlar del volum com una prova documental de la bona sintonia entre l’Arxiu Històric i els investigadors, molts d’ells vinculats a les universitats. Va tenir un record per a una altra de les mostres de col·laboració: l’extinta Aula de Periodisme “Diari de Barcelona”, que durant força anys va organitzar col·loquis sobre història del periodisme.

Les ponències i comunicacions del Congrés, va afegir, constaten la maduresa plena dels estudis d’història de la premsa a Catalunya, a més de demostrar la utilitat de l’hemerografia com a eina auxiliar de la història.

Francesc Salgado, professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra i coordinador de la publicació, va presentar els continguts del volum i va assenyalar quines tendències i quines carències s’havien detectat. Pel que fa a les carències, va esmentar dues àrees de recerca que, en contra del que s’esperava en dissenyar el congrés, van rebre poques o cap proposta: la professionalització de les dones a les redaccions (és a dir, estudis de gènere) i la premsa digital (i els problemes de conservació hemerogràfica que comporta). Aquestes absències es van debatre al congrés: es van convocar dues taules rodones per aprofundir en aquests temes menys representats.

Les aportacions recollides a la Història corroboren la bona salut de l’interès per la premsa del segle XX: hi ha articles que cobreixen gairebé totes les dècades del segle. També hi ha treballs sobre personalitats del periodisme i sobre importants diaris, com La Veu de Catalunya. I estudis sobre com va reflectir la premsa uns determinats esdeveniments socials: la premsa esdevé una font primària de la història.

Salgado va citar la ponència de Josep Maria Figueres, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, que obre el volum (“Aportacions als estudis d’història de la premsa diària catalana”) per enumerar alguns dels aspectes en els quals encara han de treballar els investigadors i les institucions: manquen estudis globals sobre alguns dels diaris de llarg recorregut; també manquen estudis sobre alguns períodes que han estat poc tractats -a diferència de la Segona República i la Guerra Civil, molt estudiades-. Es troba a faltar un portal de premsa digitalitzada únic, que facilitaria l’accés a totes les capçaleres, ara força disperses. I també seria de gran utilitat un diccionari complet de periodistes catalans.

Està previst que d’aquí a un any l’edició electrònica de la Història es dipositi al repositori RACO, tal com s’ha fet amb els números anteriors de Barcelona Quaderns d’Història.

 

Share

11 de desembre, Dia Internacional de les Muntanyes

L’any 2002 l’Assemblea General de les Nacions Unides decideix declarar l’11 de desembre el Dia Internacional de les Muntanyes per crear consciència de la importància que tenen les muntanyes per a la vida i per assenyalar les oportunitats i les limitacions del desenvolupament sostenible de les zones muntanyoses.

Dins d’aquest context aprofitem per valorar la bona i professional tasca de Muntanya.

Editada pel Centre Excursionista de Catalunya des de 1970, aquesta revista publica articles d’alpinisme, alta muntanya, senderisme, esquí, escalada, espeleologia, barranquisme i BTT. També podem llegir reportatges sobre viatges a països llunyans o indrets naturals singulars, expedicions o història i fets de l’excursionisme. Muntanya és el mitjà de comunicació del CEC des de fa més de 40 anys, amb l’objectiu de fomentar l’excursionisme entre tots els ciutadans.

 

Share