Hem visitat l’exposició “Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 1936-1939” al Palau Robert de Barcelona. És una exposició magnífica que us recomanem, especialment si us interessa el període de la guerra civil. La podeu veure fins al 5 d’abril de 2021.
¿Què va fer el govern català per mantenir alta la moral de la població durant la guerra, tant a la rereguarda com al front, i per donar a conèixer les seves activitats, contrarestar els missatges que arribaven des de l’altre bàndol i recaptar suports a nivell internacional? Doncs crear un organisme de comunicació, el Comissariat de Propaganda. En menys de tres anys el Comissariat, al front del qual estava l’infatigable Jaume Miravitlles, va portar a terme una sèrie de campanyes, a través de qualsevol mitjà que tingués a l’abast -cartells, llibres, revistes, pel·lícules, activitats culturals i esportives, fins i tot marxandatge!-, no només per difondre les consignes del govern de la Generalitat, sinó també per instruir la població i donar a conèixer a la resta d’Espanya i al món la cultura catalana.
Per a nosaltres, que treballem en biblioteques, hi ha un plaer afegit quan visitem una exposició com aquesta, que és veure exposats documents prestats per grans institucions patrimonials; entre elles la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Parlament de Catalunya, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (de la Universitat de Barcelona) i l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.
I ara us parlarem de les revistes i la premsa que van apareixent al llarg de l’exposició. Com us podeu imaginar, les revistes van ser una de les eines utilitzades pel Comissariat per a les seves accions propagandístiques.
Nova ibèria
Nova ibèria, de la qual en van sortir tres números el 1937 (l’últim d’ells, doble), va ser la revista “de luxe” del Comissariat, publicada en català, castellà, anglès i francès. S’imprimia en paper cuixé i estava profusament il·lustrada amb fotografies i dibuixos. Era una revista d’informació general, que combinava temes d’actualitat amb articles divulgatius sobre art, cultura, educació, sanitat… alguns d’ells escrits per destacades personalitats de l’època. Donava una visió moderna i optimista dels catalans i del seu govern.
La teniu digitalitzada a ARCA.
Visions de guerra i de reraguarda
Les Visions van ser uns fascicles setmanals, publicats en dues sèries al llarg de 1937 i 1938, que, tal com indicava el seu subtítol, Història gràfica de la revolució, recollien fotografies de la guerra, des del cop d’estat de juliol de 1936 i la lluita als carrers fins als combats que tenien lloc en aquell moment. Agustí Centelles va ser un dels fotògrafs que hi van col·laborar.
El Comunicat de premsa
Aquest és un butlletí que proporciona la versió oficial del desenvolupament de la guerra. Es publica gairebé cada dia, i en set idiomes: l’edició catalana es fa arribar als periodistes de la rereguarda, mentre que les edicions en castellà, francès, anglès, alemany, suec i esperanto s’envien a polítics i institucions culturals d’Europa i Amèrica.
El Butlletí especial per als catalans absents de la pàtria
Aquesta publicació busca reforçar els lligams amb els catalans que han emigrat o s’han exiliat a altres parts del món, especialment a Amèrica, i que des d’allà poden donar suport a la causa republicana, ja sigui conscienciant l’opinió pública dels seus països d’acollida, ja sigui organitzant accions humanitàries. Una de les vies de distribució seran els casals catalans.
El trobareu digitalitzat a l’Hemeroteca digital de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Butlletins de caire religiós
El Comissariat adreça el Boletín de información católica i el Boletín de información religiosa a la comunitat religiosa internacional. La seva intenció és desmarcar-se dels excessos contra representants de l’Església que s’han produït a l’inici de la guerra. Es publiquen en diversos idiomes; fins i tot un dels dos butlletins té una edició en llatí!
Le Journal de Barcelone
França és un dels països en els quals el Comissariat concentra els majors esforços propagandístics.
N’és una mostra el butlletí d’actualitat Le Journal de Barcelone, redactat a la delegació que el Comissariat ha obert a París l’octubre de 1936. Aquesta publicació informa de les accions del govern i del desenvolupament de la guerra a la zona republicana.
El teniu digitalitzat a Gallica, el portal de la Bibliothèque nationale de France.
L’Avant-garde
El Comissariat funda el Foyer du Français Antifasciste, un local a l’Avinguda del Tibidabo de Barcelona que acull els voluntaris francesos mentre estan de permís a la ciutat. El Foyer publica la revista L’Avant-garde, que conté articles culturals i d’actualitat i cartes dels soldats. S’envia de franc al front i es finança parcialment amb “vinyetes”, una mena de segells sense validesa postal que sovint també tenen un caràcter propagandístic.
La teniu digitalitzada a l’Hemeroteca digital de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
L’enviament de premsa al front
Una de les activitats del Comissariat és fer arribar als soldats que estan al front diaris i revistes. Es demana a la ciutadania que no llenci els diaris una vegada els han llegit, sinó que els portin a un pavelló que s’ha instal·lat al centre de Barcelona, on es recullen per enviar al front junt amb correspondència.
Els Serveis de Cultura al Front del Departament de Cultura publiquen al llarg de 1938 el butlletí gratuït Amic : publicació quinzenal per a esplai del soldat català de l’Exèrcit de la República amb notícies, poemes i continguts culturals i humorístics. El teniu digitalitzat a ARCA.
(I en aquest apartat de l’exposició hi ha una menció a un tema que ens sembla apassionant, que és el del Servei de Biblioteques del Front. Per saber-ne més, ja que escapa a l’abast d’aquesta entrada, us remetem a l’article de Vicenç Allué Allué, Vicenç. “El Servei de Biblioteques del Front, epopeia cultural del segle XX”, Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 44 (2006), p. 67-111.)
Mallorca nova i Nova Galiza
Mallorca nova: butlletí d’informació, dirigit per Francesc de Sales Aguiló, va ser impulsada pels militants d’Esquerra Republicana Balear que s’havien refugiat a Catalunya. Se’n van publicar dotze números.
Nova Galiza: publicación quincenal dos escritores galegos antifeixistas és una revista en gallec que s’adreça a la població gallega de la zona republicana i d’Amèrica Llatina. La publica entre 1937 i 1938 l’Oficina Gallega de Información y Publicaciones, instal·lada a les oficines del Comissariat.
Presència d’altres revistes a l’exposició
Les revistes del Comissariat no són les uniques publicacions periòdiques presents a l’exposició. També hi ha la reproducció d’un cartell publicitari de Treball (òrgan oficial del PSUC), l’anunci d’una cursa ciclista que el Comissariat va organitzar conjuntament amb el diari El Diluvio, i alguns continguts publicats a La Publicitat, La Vanguardia i L’Esquella de la Torratxa.
La llibertat d’actuació del Comissariat i la popularitat de les seves iniciatives van anar decaient a mesura que el bàndol republicà perdia la guerra. Va començar a rebre crítiques per la quantitat de diners que es destinaven a les seves campanyes, en un moment de carestia, i la seva posició encara va ser més qüestionada quan el govern de la República es va traslladar a Barcelona, portant amb ell el seu propi òrgan propagandístic, la Subsecretaría de Propaganda.
Malgrat tot, va seguir actiu fins gairebé al final de la guerra. Amb les tropes franquistes a punt d’entrar a Barcelona, Jaume Miravitlles i uns pocs col·laboradors es van retirar a Figueres, des d’on encara van organitzar unes quantes accions. El 5 de febrer van creuar la frontera cap a França i l’exili. L’última activitat del Comissariat va ser una exposició a la delegació de Brussel·les, el març de 1939. Les dependències del Comissariat a l’Avinguda Diagonal de Barcelona van ser ocupades per Dionisio Ridruejo, director general de Propaganda, i el seu equip.
Des de la luxosa Nova ibèria fins als butlletins més senzills que s’enviaven als soldats, el Comissariat ens ha llegat una rica i variada gamma de revistes, imprescindibles per saber com es va viure la guerra tant a la rereguarda com al front, però sobretot per conèixer les estratègies de comunicació i propaganda que va portar a terme la Generalitat per difondre els valors republicans i catalanistes que volia defensar.
Per saber-ne més
L’exposició ha estat comissariada per Ester Boquera, doctora en Comunicació per la Universitat Ramon Llull. Podeu visitar el seu blog sobre el tema, El Comissariat de Propaganda, i consultar la seva tesi doctoral La batalla de la persuasió durant la Guerra Civil. El cas del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939).
Sobre l’exposició, la Generalitat, el Palau Robert i la revista Sàpiens han publicat un fullet, redactat per Ester Boquera, que es va distribuir amb el número de Sàpiens de novembre i que es pot adquirir al mateix Palau Robert.
Bibliografia complementària
Boquera, Ester; Medina Cambrón, Alfons. “La evolución de la propaganda de la Generalitat de Cataluña durante la Guerra Civil: Jaume Miravitlles y el Comisariado de Propaganda” [PDF], Historia y comunicación social, vol. 25, no. 2 (2020), p. 333-343.
Jerez, Enric. “Notas sobre la Guerra civil y las viñetas. Foyer du Français Antifasciste” [PDF]. Article publicat sense data al web Sobre historia postal y filatelia de la Guerra civil española.
Lucci, Marcela. “Catalanismo y antifascismo entre Cataluña y América durante la Guerra Civil Española: el rol del Butlletí especial per als catalans absents de la pàtria, 1937-1939″, Historia contemporánea, no. 63 (2020), p. 511-546.
Miquel Lara, Avelina; Comas Rubí, Francisca. “Fotografía, escuela y propaganda durante la Guerra Civil. Una aproximación desde Nova ibèria“, Historia y memoria de la educación, no. 8 (2018), p. 231-269.
Oliva i de la Esperanza, Llúcia. “Mitjans de comunicació i memòria històrica. El Comissariat de Propaganda a través de la memòria dels que ho van viure” [PDF], Treballs de comunicació, núm. 24 (2008), p. 35-53.
Pascuet, Rafael; Pujol, Enric (dir.). La revolució del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939). Barcelona: Arxiu Nacional de Catalunya : Viena, 2006.
Nota sobre les imatges
Totes les fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials exposats a la mostra del Palau Robert i han estat fetes per membres del grup de treball durant la seva visita, el desembre de 2020.
Durant la dictadura franquista i els primers anys de la Transició (1939-1976), a Catalunya van circular de forma clandestina centenars de revistes. Malgrat que entre elles podien ser molt diferents, i podien tenir al darrera partits polítics, grups d’intel·lectuals i organitzacions de treballadors de caràcter molt divers, totes aquestes publicacions tenien un doble denominador comú: d’una banda, la voluntat de mantenir i defensar uns valors, ja fossin socials, identitaris o polítics, i, de l’altra, l’extrema dificultat per publicar-se i distribuir-se de manera contínua.
Amb motiu d’una jornada sobre la premsa clandestina que es va celebrar el passat 11 de desembre de 2019 a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, la Biblioteca de Comunicació va muntar dues exposicions: una física i una virtual. Ambdues recullen una selecció de revistes clandestines que es van publicar a Catalunya o a l’exili català durant el franquisme. La mostra vol ser representativa de l’àmplia varietat de publicacions que van sorgir malgrat la repressió i la persecució de qualsevol activitat contrària al règim o que simplement el qüestionés. Per això s’han inclòs revistes en català i revistes en castellà, revistes de caire polític i social i revistes culturals, butlletins escrits a mà o mecanografiats en condicions precàries i publicacions d’alt nivell artístic i intel·lectual. 
