Quan parlem dels cronistes de la història sempre pensem en periodistes, assagistes o historiadors, oblidant que molt sovint els pintors, fotògrafs i il·lustradors també deixen constància del temps on viuen. Si a més ho fan amb aquesta intenció el resultat pot ser sorprenent, és el cas de Jaume Perich.
Al Born Centre de Cultura i Memòria podem veure fins el 10 de gener de 2021 l’exposició Perich (1941-1995). Humor amb ulls de gat on, gaudirem d’un exhaustiu repàs a l’obra gràfica del recordat dibuixant, escriptor i traductor amb motiu del 25è aniversari de la seva mort. Amb el minimalisme dels seus dibuixos i textos feia una crítica valenta de l’època en que va viure: el final del franquisme i l’anomenada «transició democràtica». El seu tarannà irònic, sarcàstic, tocat per l’humor negre, el permetia fer una contracrónica política i social: els militars, els banquers, els polítics de dretes i l’església catòlica eren les seves «víctimes» favorites. Durant la seva carrera va col·laborar amb molts mitjans de comunicació escrits i audiovisuals. Va ser membre fundador de la cèlebre revista Hermano Lobo, posteriorment va crear i va codirigir juntament amb Manuel Vázquez Montalbán la revista política Por Favor, una de les revistes d’humor gràfic més importants de la transició. També va publicar els seus treballs en Muchas Gracias, Nacional Show, Titanic, Histeria semanal, Muy señor mío, Cuadernos de Humor, TBO, Jano, Fotogramas, Interviú i, finalment, en la revista satírica El Jueves. Va col·laborar també als diaris Solidaridad Nacional, El Correo Catalán, La Vanguardia, Tele/eXpres, Diari de Barcelona i El Periódico de Catalunya, a ràdio i televisió. A més de publicar un munt de llibres que van aconseguir molta difusió.
La seva crítica mordaç i d’esquerres li va portar a episodis de persecució, de la censura així com a amenaces de l’ultra dreta que només van aconseguir donar més valor i reconeixement a la seva obra. A l’exposició trobem una extensa antologia del seu llegat disposada de forma cronològica. L’original plantejament: vitrines, facsímils, originals i vídeos que, acompanyats d’una poètica decoració, ens transporta a l’Univers Perich, on progressisme, rebel·lia i llibertat d’expressió es mostren com a valors totalment vigents, necessaris i a reivindicar.
Nota sobre les imatges. Les fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials exposats a la mostra Perich. Humor amb ulls de gat – Born Centre Cultural, fetes per membres del grup de treball durant la seva visita, el setembre de 2020.
Ens ha agradat molt l’article que Marta Vallverdú ha publicat al número de febrer de L’Avenç. És l’últim, fins ara, d’una sèrie de reportatges en els quals l’autora aborda la cultura catalana als anys 60.
Durant la dictadura franquista i els primers anys de la Transició (1939-1976), a Catalunya van circular de forma clandestina centenars de revistes. Malgrat que entre elles podien ser molt diferents, i podien tenir al darrera partits polítics, grups d’intel·lectuals i organitzacions de treballadors de caràcter molt divers, totes aquestes publicacions tenien un doble denominador comú: d’una banda, la voluntat de mantenir i defensar uns valors, ja fossin socials, identitaris o polítics, i, de l’altra, l’extrema dificultat per publicar-se i distribuir-se de manera contínua.
Amb motiu d’una jornada sobre la premsa clandestina que es va celebrar el passat 11 de desembre de 2019 a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, la Biblioteca de Comunicació va muntar dues exposicions: una física i una virtual. Ambdues recullen una selecció de revistes clandestines que es van publicar a Catalunya o a l’exili català durant el franquisme. La mostra vol ser representativa de l’àmplia varietat de publicacions que van sorgir malgrat la repressió i la persecució de qualsevol activitat contrària al règim o que simplement el qüestionés. Per això s’han inclòs revistes en català i revistes en castellà, revistes de caire polític i social i revistes culturals, butlletins escrits a mà o mecanografiats en condicions precàries i publicacions d’alt nivell artístic i intel·lectual.