Hem visitat… Perich (1941-1995). Humor amb ulls de gat

Quan parlem dels cronistes de la història sempre pensem en periodistes, assagistes o historiadors, oblidant que molt sovint els pintors, fotògrafs i il·lustradors també deixen constància del temps on viuen. Si a més ho fan amb aquesta intenció  el resultat pot ser sorprenent, és el cas de Jaume Perich.

Al Born Centre de Cultura i Memòria podem veure fins el 10 de gener de 2021 l’exposició Perich (1941-1995). Humor amb ulls de gat on, gaudirem d’un exhaustiu repàs a l’obra gràfica del recordat dibuixant, escriptor i traductor amb motiu del 25è aniversari de la seva mort. Amb el minimalisme dels seus dibuixos i textos feia una crítica valenta de l’època en que va viure: el final del franquisme i l’anomenada «transició democràtica». El seu tarannà irònic, sarcàstic, tocat per l’humor negre, el permetia fer una contracrónica política i social: els militars, els banquers, els polítics de dretes i l’església catòlica eren les seves «víctimes» favorites. Durant la seva carrera va col·laborar amb molts mitjans de comunicació escrits i audiovisuals. Va ser membre fundador de la cèlebre revista Hermano Lobo, posteriorment va crear i va codirigir juntament amb Manuel Vázquez Montalbán la revista política Por Favor, una de les revistes d’humor gràfic més importants de la transició. També va publicar els seus treballs en Muchas Gracias, Nacional Show, Titanic, Histeria semanal, Muy señor mío, Cuadernos de Humor, TBO, Jano, FotogramasInterviú i, finalment, en la revista satírica El Jueves. Va col·laborar també als diaris Solidaridad NacionalEl Correo CatalánLa VanguardiaTele/eXpresDiari de Barcelona i El Periódico de Catalunya, a ràdio i televisió. A més de publicar un munt de llibres que van aconseguir molta difusió.

La seva crítica mordaç i d’esquerres li va portar a episodis de persecució, de la censura així com a amenaces de l’ultra dreta que només van aconseguir donar més valor i reconeixement a la seva obra. A l’exposició trobem una extensa antologia del seu llegat disposada de forma cronològica. L’original plantejament: vitrines, facsímils, originals i vídeos que, acompanyats d’una poètica decoració, ens transporta a l’Univers Perich, on progressisme, rebel·lia i llibertat d’expressió es mostren com a valors totalment vigents, necessaris i a reivindicar.

Nota sobre les imatgesLes fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials exposats a la mostra Perich. Humor amb ulls de gat – Born Centre Cultural, fetes per membres del grup de treball durant la seva visita, el setembre de 2020.

Share

Recomanem article: “Les revistes dels anys 1960”

Marta Vallverdú. “País de paper (I): Les revistes dels anys 1960”, L’Avenç, núm. 465 (febrer 2020), p. 26-41

Article a L AvencEns ha agradat molt l’article que Marta Vallverdú ha publicat al número de febrer de L’Avenç. És l’últim, fins ara, d’una sèrie de reportatges en els quals l’autora aborda la cultura catalana als anys 60.

En aquesta ocasió les protagonistes són algunes de les revistes més destacades que es van començar a publicar a Catalunya, en llengua catalana, durant aquella dècada.

Aquestes revistes, la majoria d’elles promogudes per escriptors i activistes, es van convertir en una forma de resistència, un intent de reivindicar la cultura i la llengua catalanes en plena dictadura franquista.

Sorprèn la tenacitat de tantes publicacions nedant a contracorrent, escapolint-se dels embats de la maquinària del règim -en forma de censura, de multes i suspensions. (p. 41)

Van ser revistes de gran qualitat, que van comptar amb la col·laboració de nombrosos intel·lectuals i artistes. També es pot dir que van servir per formar una nova generació de periodistes, i perquè el públic es tornés a acostumar a llegir en català. Sorprenentment, algunes d’elles van néixer emparades per l’Església; aquest suport els va facilitar poder publicar-se i tenir una àmplia difusió, malgrat que en alguns casos també els va condicionar els continguts.

L’article posa l’èmfasi en dos títols, Oriflama (1961-1977) -revista adreçada al jovent- i Tele/estel (1966-1970), -revista d’informació general, propietat del diari Tele/eXprés– però també tracta la revista cultural Serra d’or (1959-), i les revistes per a infants Cavall Fort (1961-) i L’infantil (1951-1973). De cada capçalera s’expliquen les circumstàncies del seu naixement, les característiques de contingut i presentació, la seva trajectòria i els col·laboradors més importants.

Share

Girona. Premsa i revistes.

Aquest Nadal vam visitar la ciutat de Girona. Un passeig lletraferit a raó dels diversos espais visitats com ara la Biblioteca Carles Rahola, la seu de l’Oficina del Dipòsit Legal, la llibreria Les Voltes o els singulars quioscos de premsa i revistes al costat dels ponts que creuen l’Onyar.

Volem destacar alguns títulars de premsa i revistes gironines que acostumen a estar a cafès, botigues i biblioteques de la ciutat i que són molts llegits i seguits tant en format paper com en línia.

Fotografies: nuara lópez, Grup de Treball de Publicacions en Sèrie

Share

Exposició a la UAB: Premsa clandestina catalana

Premsa clandestina catalanaDurant la dictadura franquista i els primers anys de la Transició (1939-1976), a Catalunya van circular de forma clandestina centenars de revistes. Malgrat que entre elles podien ser molt diferents, i podien tenir al darrera partits polítics, grups d’intel·lectuals i organitzacions de treballadors de caràcter molt divers, totes aquestes publicacions tenien un doble denominador comú: d’una banda, la voluntat de mantenir i defensar uns valors, ja fossin socials, identitaris o polítics, i, de l’altra, l’extrema dificultat per publicar-se i distribuir-se de manera contínua.

El Centre Documental de la Comunicació (CEDOC) de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, compta amb una de les principals col·leccions de premsa clandestina que es conserven a Catalunya. La majoria dels títols, de caire polític, formen part del Fons Albert Viladot, cedit a la universitat per la família del periodista l’any 1993. Moltes de les capçaleres han estat digitalitzades i es poden consultar al Dipòsit Digital de Documents de la UAB.

exposicio premsa clandestina a la UABAmb motiu d’una jornada sobre la premsa clandestina que es va celebrar el passat 11 de desembre de 2019 a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, la Biblioteca de Comunicació va muntar dues exposicions: una física i una virtual. Ambdues recullen una selecció de revistes clandestines que es van publicar a Catalunya o a l’exili català durant el franquisme. La mostra vol ser representativa de l’àmplia varietat de publicacions que van sorgir malgrat la repressió i la persecució de qualsevol activitat contrària al règim o que simplement el qüestionés. Per això s’han inclòs revistes en català i revistes en castellà, revistes de caire polític i social i revistes culturals, butlletins escrits a mà o mecanografiats en condicions precàries i publicacions d’alt nivell artístic i intel·lectual. 

L’exposició física es podrà visitar fins al 17 de gener a la planta baixa de la Biblioteca, al campus de Bellaterra. S’exposen més de 50 números de revistes conservades tant al CEDOC com a la pròpia biblioteca, a més de monografies sobre el tema, que ha estat estudiat per historiadors i periodistes com ara el propi Albert Viladot, Josep Maria Figueres, Joan Crexell i Joan Samsó, per esmentar-ne només uns quants.

L’exposició virtual, que serà permanentment consultable a la seva pàgina web, mostra una fitxa de cada revista, amb les dades bàsiques de publicació, una breu ressenya històrica i la seva disponibilitat a les biblioteques i als repositoris digitals. Per obtenir reproduccions de les portades, s’ha comptat amb la col·laboració d’altres institucions que també conserven capçaleres clandestines. Un apartat complementari conté bibliografia especialitzada.

La doble exposició té l’objectiu de desvetllar l’interès per unes revistes de gran valor històric, i al mateix temps vol homenatjar tant les persones que van assumir grans riscos per publicar-les i fer-les circular com les persones que es van esforçar per conservar-les i donar-les a conèixer a les generacions posteriors.

Share