Hem visitat l’exposició “Dones a les ones“ al Museu d’Història de Catalunya (no us la perdeu! Hi estarà fins al 21 de febrer). L’exposició reivindica el paper de les dones a la radiodifusió a Catalunya, des dels inicis fins a l’actualitat, i ofereix perfils de les professionals que al llarg dels segles XX i XXI han treballat a les diferents emissores radiofòniques com a locutores, actrius, tècniques, secretàries, guionistes, directores, productores…
Durant la visita, ens hem fixat en la gran quantitat de revistes sobre ràdio que s’hi exposen. I no ens ha d’estranyar: si les dones van estar presents a la ràdio des del començament, també estaven presents a les revistes que es publicaven al voltant de les emissores de ràdio. Malgrat que sovint les dones van ocupar llocs secundaris i que va ser a còpia de grans esforços que van anar obrint camí i guanyant protagonisme -l’exposició en dona fe!-, les revistes radiofòniques els dedicaven reportatges amb certa freqüència, i locutores, actrius i cantants apareixien a les portades dels números.
Les revistes exposades a “Dones a les ones” ens proporcionen una excusa perfecta per fer un recull de les publicacions periòdiques vinculades a la ràdio que entre les dècades de 1920 i 1970 es van publicar a Catalunya. Algunes d’elles van ser revistes molt populars, de gran tiratge, que informaven de la programació de la seva emissora però que també contenien articles i notícies d’actualitat.
Radiosola (1923-1924)
Radiosola: revista de radio comunicación ibero-americana es va publicar entre el setembre de 1923 i el juliol de 1924 a Barcelona. Fixeu-vos que va aparèixer un any abans que arrenquessin les emissions de Ràdio Barcelona, la primera emissora amb llicència de l’estat espanyol (que va començar a emetre oficialment el 14 de novembre de 1924). Radiosola era una iniciativa de dos aficionats a la radiodifusió: l’enginyer Josep Maria Guillén García (1887-1972) -que després seria director de Ràdio Barcelona- i l’impressor Eduard Solà. Era una revista mensual, en castellà, que recollia articles amb l’objectiu de “poner al alcance de todos los grandes descubrimientos de la radiocomunicación”. La revista, junt amb una sèrie de conferències i demostracions públiques que es van fer en aquella època, és una prova de l’interès que hi havia per aquell nou mitjà de comunicació que ja estava plenament consolidat en alguns països d’Europa i als Estats Units d’Amèrica. Radiosola va ser una de les cases comercials que va participar en la creació de l’Asociación Nacional de Radiodifusión, fundada el febrer de 1924 amb la finalitat de posar en marxa una emissora de ràdio a Barcelona.
Ràdio Barcelona (1924-1938)
Radio Barcelona: órgano oficial de la Asociación Nacional de Radiodifusión continua la revista Radiosola (de fet, fins i tot en manté la numeració). Es comença a publicar setmanalment coincidint amb l’inici de les emissions de Ràdio Barcelona EAJ-1, el novembre de 1924. A dins hi trobem la programació de Ràdio Barcelona, articles tècnics, reportatges d’actualitat i entrevistes, amb força fotografies. Primer és quinzenal; després passa a ser setmanal, i a partir del juliol de 1934 és en català. El canvi de llengua no és casual: la Segona República comporta la progressiva catalanització de l’emissora. La revista es deixa de publicar l’abril de 1938, en plena guerra civil.
Radio Catalana (1925-1929)
Radio Catalana: la revista más importante de radiotelefonía va ser la revista setmanal de l’emissora privada Radio Catalana EAJ-13, activa entre 1925 i 1930. Segons Torrent/Tasis, va arribar a publicar 205 números, amb continguts en català i castellà.
Ràdio Lot (1925-1929)
Aquesta revista mensual va ser creada i dirigida per Eduard Rifà (Manlleu, 1882-1938), un dels fundadors de Ràdio Barcelona i propietari dels establiments Ràdio Lot, que venien aparells de ràdio i llanternes. Va ser la primera revista totalment redactada en català dedicada a la radiodifusió, i tenia un caràcter entre tècnic i publicitari. En van sortir 51 números.
Ràdio Terrassa (1929-1936)
Butlletí del Ràdio Club Terrassa i òrgan oficial de l’emissora Ràdio Terrassa EAJ-25. Aquesta estació, inaugurada el 2 d’abril de 1933, va ser la primera en emetre fora de la ciutat de Barcelona. De la revista se’n van arribar a publicar 47 números, primer en castellà i des de 1932 en català.
Butlletí de l’Associació Nacional de Radiodifusió (1929-1932)
Aquesta revista anava adreçada als socis de l’Associació. Es va començar a publicar en castellà el 1929 i a partir de 1931 va passar a publicar-se en català. Va ser absorbit per la revista Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio (1931-1934)
L’Associació Nacional de Radiodifusió va obtenir una llicència per obrir una segona emissora a Barcelona, i el 20 de març de 1930 van començar les emissions de Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15. Catalunya Ràdio va ser la revista que n’anunciava la programació i donava a conèixer els avenços en la radiodifusió, amb força il·lustracions i fotografies. Ràdio Associació de Catalunya, amb un perfil innovador i catalanista, es va convertir en la principal competidora de Ràdio Barcelona, fins que durant la guerra civil ambdues emissores van passar a estar controlades pel govern de la Generalitat.
Anuario de la radio (1936)
Aquest anuari il·lustrat, dirigit per Ramón Pérez Pujol i publicat a Barcelona, ofereix entre els seus continguts una història de la radiodifusió a Espanya, un recull d’emissores, amb les característiques de cadascuna, i un directori dels professionals que hi treballen. Es va publicar el 1936, i no tenim constància que n’apareguessin més edicions. Com a curiositat us direm que Enrique Calvet en va escriure una ressenya a La Vanguardia, el 26 de febrer de 1936.
Nuestra antena (ca. 1946)
Aquesta va ser la revista de Radio España de Barcelona EAJ-15, el nom que va rebre Ràdio Associació de Catalunya a partir de 1941, durant la dictadura franquista.
Ondas (1952-1975)
Ondas apareix el juny de 1952 com a revista de Radio Barcelona, que aleshores era propietat de la Sociedad Española de Radiodifusión (SER). D’ella agafen el nom els Premios Ondas, que premien cada any els millors professionals de la ràdio, televisió, cinema i música. Es van lliurar per primera vegada el 14 de novembre de 1954 (coincidint amb els actes de celebració del 30è aniversari de Ràdio Barcelona).
Correo de la radio (1952-1966)
Revista quinzenal de radiodifusió, publicada a Barcelona. Ella i la revista Ondas són en bona part responsables del fenomen dels fans que es produeix als anys 50 i 60: dediquen les portades i moltes de les seves pàgines a les estrelles radiofòniques del moment.
Altres títols
No se n’exposa cap número, però sabem que es van publicar altres títols relacionats amb la ràdio, que van tenir una trajectòria força efímera:
- Ràdio-Gresca (1925), una revista quinzenal satírica, de la qual Torrent/Tasis diu “no creiem que […] tingués una vida gaire dilatada”.
- La Ràdio: humor, tècnica, notícies, programes (1931 o 1932), un setmanari humorístic amb informacions diverses i caricatures que es va publicar al llarg de diversos mesos de 1931 o 1932 (les fonts que hem consultat donen dades diferents).
- Ràdio-Publicitat (1935-1937?), una revista mensual gratuïta, editada per Ràdio Associació de Catalunya per donar a conèixer les seves emissions de publicitat.
Notes bibliogràfiques
Malauradament, cap d’aquestes revistes ha estat digitalitzada. Els seus números es conserven en institucions com la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona: hem consultat els catàlegs respectius per saber les dates de començament i final de cada capçalera.
La majoria de números exposats procedeixen de la Col·lecció Josep Castellà del propi Museu d’Història de Catalunya. Les cartel·les que els acompanyen han estat una font d’informació essencial per elaborar aquesta entrada. Els textos de l’exposició es poden descarregar aquí [PDF].
Un altre recurs imprescindible ha estat el Torrent/Tasis, és a dir, la Història de la premsa catalana de Joan Torrent i Rafael Tasis (Barcelona: Bruguera, 1966), que ofereix descripcions força detallades de la majoria d’aquestes capçaleres.
Si us interessa saber-ne més, ens remetem a l’abundant bibliografia que hi ha sobre els inicis de la ràdio a Catalunya. Aquí en teniu una selecció:
Arasa, Daniel. La batalla de las ondas en la guerra civil española. Maçanet de la Selva: Gregal, 2015.
Balsebre, Armand. Historia de la radio en España. Madrid: Cátedra, 2001.
Espinosa, Sílvia. Dones de ràdio. Les primeres locutores de Catalunya. Barcelona: Albertí, 2014.
Figueres, Josep M. “Guerra i informació radiofònica. La programació de Ràdio Barcelona durant la guerra civil espanyola (1936-1939)”, Treballs de comunicació, núm. 19 (2005), p. 113-160.
Franquet, Rosa. “Els primers anys de les emissores barcelonines”, Annals del periodisme català, núm. 23 (1993), p. 19-31.
Franquet, Rosa. Ràdio Barcelona : setanta anys d’història (1924-1994), Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya, 1994.
Franquet, Rosa. Història de la ràdio a Catalunya al segle XX: de la ràdio de galena a la ràdio digital. Barcelona: Direcció General de Radiodifusió i Televisió, 2001.
Garriga, Teodor. La meva vida i Ràdio Associació de Catalunya. Barcelona: Proa, 1988.
Tavera, Susanna; Balsebre, Armand; Martín i Berbois, Josep Lluís (ed.). Barcelona, capital de la ràdio. Barcelona: Memorial Democràtic, 2020.
Recomanació
La revista Dones de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya ha dedicat el seu número 50 (primavera 2020) a les professionals de la ràdio i a l’exposició. Doneu-li una ullada! El podeu descarregar aquí [PDF].
Nota sobre les imatges
Les fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials de l’exposició i han estat fetes pels membres del Grup de Treball durant la visita al museu, el gener de 2021.
Hem visitat l’exposició 
Nova ibèria, de la qual en van sortir tres números el 1937 (l’últim d’ells, doble), va ser la revista “de luxe” del Comissariat, publicada en català, castellà, anglès i francès. S’imprimia en paper cuixé i estava profusament il·lustrada amb fotografies i dibuixos. Era una revista d’informació general, que combinava temes d’actualitat amb articles divulgatius sobre art, cultura, educació, sanitat… alguns d’ells escrits per destacades personalitats de l’època. Donava una visió moderna i optimista dels catalans i del seu govern.
Les Visions van ser uns fascicles setmanals, publicats en dues sèries al llarg de 1937 i 1938, que, tal com indicava el seu subtítol, Història gràfica de la revolució, recollien fotografies de la guerra, des del cop d’estat de juliol de 1936 i la lluita als carrers fins als combats que tenien lloc en aquell moment. Agustí Centelles va ser un dels fotògrafs que hi van col·laborar.
Aquest és un butlletí que proporciona la versió oficial del desenvolupament de la guerra. Es publica gairebé cada dia, i en set idiomes: l’edició catalana es fa arribar als periodistes de la rereguarda, mentre que les edicions en castellà, francès, anglès, alemany, suec i esperanto s’envien a polítics i institucions culturals d’Europa i Amèrica.
Aquesta publicació busca reforçar els lligams amb els catalans que han emigrat o s’han exiliat a altres parts del món, especialment a Amèrica, i que des d’allà poden donar suport a la causa republicana, ja sigui conscienciant l’opinió pública dels seus països d’acollida, ja sigui organitzant accions humanitàries. Una de les vies de distribució seran els casals catalans.
El Comissariat adreça el Boletín de información católica i el Boletín de información religiosa a la comunitat religiosa internacional. La seva intenció és desmarcar-se dels excessos contra representants de l’Església que s’han produït a l’inici de la guerra. Es publiquen en diversos idiomes; fins i tot un dels dos butlletins té una edició en llatí!
França és un dels països en els quals el Comissariat concentra els majors esforços propagandístics. 
El Comissariat funda el Foyer du Français Antifasciste, un local a l’Avinguda del Tibidabo de Barcelona que acull els voluntaris francesos mentre estan de permís a la ciutat. El Foyer publica la revista L’Avant-garde, que conté articles culturals i d’actualitat i cartes dels soldats. S’envia de franc al front i es finança parcialment amb “vinyetes”, una mena de segells sense validesa postal que sovint també tenen un caràcter propagandístic.
Una de les activitats del Comissariat és fer arribar als soldats que estan al front diaris i revistes. Es demana a la ciutadania que no llenci els diaris una vegada els han llegit, sinó que els portin a un pavelló que s’ha instal·lat al centre de Barcelona, on es recullen per enviar al front junt amb correspondència.
Mallorca nova: butlletí d’informació, dirigit per Francesc de Sales Aguiló, va ser impulsada pels militants d’Esquerra Republicana Balear que s’havien refugiat a Catalunya. Se’n van publicar dotze números.
Les revistes del Comissariat no són les uniques publicacions periòdiques presents a l’exposició. També hi ha la reproducció d’un cartell publicitari de Treball (òrgan oficial del PSUC), l’anunci d’una cursa ciclista que el Comissariat va organitzar conjuntament amb el diari El Diluvio, i alguns continguts publicats a La Publicitat, La Vanguardia i L’Esquella de la Torratxa.
