Per salvar els mots de cada cosa (Salvador Espriu), cal més coneixement mutu, més relacions a tots els àmbits i la reciprocitat d’informació, notícies, revistes, llibres, música, cultura, art i mitjans de comunicació en català de tots els Països Catalans. Només amb més coneixement i més intel·ligència, reeixirem i salvarem tots els entrebancs que tenim avui. Així, la llengua catalana que ens agermana podrà disposar de prou autogovern i de reconeixement de sobirania per persistir, sobreviure, ésser, existir i poder viure en pau i llibertat. Per poder desenvolupar totes les potencialitats intel·lectuals i construir un pervindre viable, just, lliure, culte i digne.
En aquest enllaç podem entrar per saber quines són, algunes, de les principals revistes en català que hi ha al País Valencià. Només faré un tast i seguiré la proposta de fer-ho d’acord amb les lletres de l’inici del nom de les revistes, ordenades per l’abecedari:
Tal dia com avui fa 124 anys naixia Josep Pla. Un dels escriptors més significatius de la nostra terra, el més prolífic i influent en les generacions posteriors tant en narrativa com en periodisme.
De ben jove va descobrir la seva gran passió que ell mateix qualificava com malaltia: no podia deixar d’escriure. Conscient i conseqüent amb aquesta circumstància dedicà tot el seu temps vital a la literatura (traducció, article periodístic, assaig i la seva gran obra narrativa) renunciant a una vida “normal” (amor, fills, propietats…).
Als capítols, ordenats cronològicament, l’autor fa un repàs exhaustiu i crític de les seves col·laboracions en diferent mitjans locals, nacionals i estrangers.
A “Prehistoria literaria i un canvi sobtat” parla dels inicis de Josep Pla col·laborant l’any 1918 en capçaleres com El camí, Vila-Nova. Vilanova i la Geltrú, Alt Empordà. Figueres, Baix-Empordà. Palafrugell, El 1920 a D’Ací d’Allà, Las Notícias, i La Publicidad.
Als següents capítols abasten fins el final de la seva vida, Febrés analitza i fins i tot polemitza sobre tota la seva creació periodística i literària. Del llistat inacabat de capçaleres on va escriure destaquem o destacaríem: L’Opinió, La Publicitat, La Veu de Catalunya, El Sol, Destino, Diario de Barcelona, El Correo catalán, La Vanguardia…
Josep Pla va descobrir en l’exercici de l’articulisme periodístic un gènere que de vegades podria ser plenament narratiu, inclús novel·lesc de manera incipient” (Xavier Febrés, p. 22)
Les revistes a les perruqueries són imprescindibles.
Llegir-les mentre ens tallen els cabells o estem a l’assecador és una tradició que es resisteix a desaparéixer malgrat l’amenaça del mòbil i les xarxes socials.
Però quines capçaleres ens podem trobar en aquests salons de bellesa?
Des de premsa i setmanaris de cap de setmana a revistes professionals del sector que ofereixen a les seves pàgines tendències en perruqueria i estètica, informen de novetats, esdeveniments, pentinats i productes.
A nivell d’usuari trobem publicacions culturals, locals, de moda, decoració, món saludable, oci i viatges i com no, altres on estar a la “pelu” és l’excusa perfecta per poder fullejar revistes que no compraríem o tindríem a casa com les de safareig, les anomenades “revistes del cor”.
En temps de pandèmia la lectura de revistes en aquests establiments ha baixat. Ja sigui perquè s’ha pres la decisió de retirar-les o perquè els/les clientes no les demanen. Ens consta també, que a algunes perruqueries es poden consultar sota el control de les mesures sanitàries: gel hidroalcohòlic i quarantena de 48 hores.
Hem fet un tomb i hem preguntat de tot plegat. Hem pres nota de l’estat de la qüestió i de les capçaleres més habituals que ens hi podem trobar. Molts d’aquests títols els trobem a Biblio Digital(BD), la plataforma digital de préstec de les Biblioteques públiques. Si cliqueu els enllaços podeu llegir els seus continguts:
La incessant participació d’Helios Gómez en diaris i premsa obrera són un exemple de compromís. S’enten així la gratuïtat de moltes de les seves col·laboracions i l’ajuda desinteressada a companys, sindicats i treballadors”.
Resulta apassionant, i a la vegada tristament injust, descobrir una figura com la d’Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956), gairebé anònima malgrat la seva magnitud artística i personal.
Aquesta excel·lent exposició comissariada per Pedro G. Romero i que us recomanem, ens mostra l’obra gràfica i poètica d’un home lluitador i compromès amb les seves idees i el seu temps.
Helios Gómez, per ell mateix (1930). Fotografia: @GTserie
Conegut també com “l’artista de la corbata roja” no va ser només un revolucionari per la seva lluita política; fou un innovador del grafisme i defensor de la funció social de l’art. Depenent del moment històric i la seva implicació personal col·laborà en diferents mitjans escrits fent cartells, dibuixant cobertes o il·lustrant articles a diaris, revistes i llibres. Tanmateix és molt interessant la seva vessant com a poeta, acompanya els seus dibuixos, enriquint-los en contingut polític i social.
El seu origen humil, gitano de Sevilla, marca segurament el seu esperit. Però on troba moltes respostes a les seves inquietuds és a la Barcelona revolucionària de les primeres dècades del segle XX: el moviment obrer, el republicanisme català, la revolució anarquista i després la guerra civil que van ser fonts inesgotables d’inspiració.
Sense deixar la CNT, va passar pel BOC i per la Federació Catalano-Balear, com altres companys llibertaris. La Batalla és l’organ de comunicació d’aquesta evolució política que va acabar, d’una banda, en el Partit Comunista d’Espanya, i d’altra banda, en el POUM. Més tard va entrar de redactor i il·lustrador a Mundo Obrero“.
Les col·laboracions catalanistes d’Helios Gómez -La Rambla, republicà i hegemònic; L’Hora, vinculat al BOC i L’Opinió, que contribuí a fundar ERC- il·lustren el seu pols socialista i federalista. Moltes d’aquestes col·laboracions les fa des de la presó Model de Barcelona, on coincideix amb Lluís Companys”.
Helios Gómez va col·laborar en les següents capçaleres que s’exposen i que provenen de diferents centres, biblioteques, arxius i col·leccions particulars:
Dias de ira : 23 dibujos y poemas del terror blanco español bajo el borbón / Helios Gómez. Barcelona : Ediciones Helios Gómez, 1931
Helios Gómez : artista de corbata roja / Ursula Tjaden. [Tafalla] : Txalaparta, 1996
Helios Gómez, la revolución gráfica / Gabriel Gómez Plana, Carolina Mignot [ed.]. [Barcelona : Associació Cultural Helios Gómez : Fundación de Investigaciones Marxistas, DL 2009
Visca Octubre : el front de l’art / Helios Gómez. Granollers : Museu de Granollers, 2005
Helios Gomez : poemas de lucha y sueño : 1942-1956 / introducció de Gabriel Gómez Plana i Caroline Mignot. [Barcelona] : Associació Cultural Helios Gómez, DL 2006
Un Gitanillo en la Ciudad de los Muchachos / Gabriel Gómez Plan. Barcelona : Associació Cultural Helios Gómez, 2020
“Helios Gómez o l’expressionisme militant” / Ursula Tjadeb. Revista de Catalunya. Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, [1924]- 0213-5876 Núm. 8 (maig 1987), p. 91-108
Nota sobre la procedència de les capçaleres exposades. Les publicacions originals exposades provenen dels següents centres, biblioteques, arxius i col·leccions particulars:
Nota sobre les imatges. Les fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials exposats a la mostra Dies d’ira. Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realisme d’avantguarda La Virreina Centre de la Imatge, fetes per membres del grup de treball durant la seva visita, el gener de 2021.
Nota sobre els textos remarcats. Els textos remarcats que acompanyen aquesta entrada són de plafons exposats a la mostra.
Però quines capçaleres ens podem trobar en aquests salons de bellesa?
