El lector de revistes opina i recomana… Noms

Noms (ISSN 2938-284X) és una revista de divulgació científica sobre onomàstica, o sigui, sobre els noms de llocs (localitats, accidents geogràfics, carrers…) i noms de persones (noms de pila, cognoms i malnoms). L’onomàstica és una part de la lingüística, i té relació amb la toponímia, l’etimologia i la dialectologia.

És una publicació semestral que conté diversos articles (entre tres i cinc per número), ressenyes (també, unes cinc per número) i una llista de novetats (tant de monografies com d’articles de publicacions periòdiques). És, per tant, un bon mitjà per estar al corrent de les noves aparicions en aquest camp d’especialitat en el nostre context català. La revista va aparèixer per primer cop el 2014, i ara acaba de sortir el número 21.

La revista és publicada en paper i en línia (en accés obert) per la Societat d’Onomàstica, que és adherida a l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta entitat va ser fundada el 1980 i té una línia de publicacions variada. A més de Noms, treu Onomàstica (ISSN 2462-3563), una publicació anual d’un caràcter més científic, i la col·lecció de monografies L’Estralla, que ja va pel número 13.

En conclusió, els interessats en els noms de lloc tenen en aquesta Societat i les seves publicacions un bon recurs per trobar resposta a moltes preguntes.

Web de la Societat d’Onomàstica: https://www.onomastica.cat/

Revista Noms: https://www.onomastica.cat/publicacions/noms/

Amadeu Pons

Share

Estiu de revistes!

L’estiu també arriba a les revistes amb interessants i refrescants propostes i articles de tota mena.

Trobareu aquestes revistes i moltes altres a les biblioteques i al vostre quiosc. Cliqueu on les cobertes i feu-ne un tast!

N’hi ha per a tots els gustos i estats d’ànim! Llegim i gaudim!

I per als més petits:

Share

Josep Coll, ninotaire del TBO

Tal dia com avui naixia Josep Coll (Barcelona, 1923-1984), dibuixant d’historietes i un dels artífexs del gran èxit del TBO. L’ofici de dibuixant ha anat molt estretament lligat a les publicacions periòdiques per a públic jove i infantil. Així, il·lustradors com Ricard Opisso, Valentí Castanys, Josep Maria Blanco, Miquel Bernet Toledano i el gran Josep Coll van ser alguns dels grans col·laboradors de la popular revista.



La revista de còmics va aparèixer l’any 1917 i es va publicar amb interrupcions fins el 1998. Va tenir una gran importància en la història del còmic espanyol. Josep Coll -que avui hauria fet cent anys- hi va col·laborar des del 1949 al 1964. També va col·laborar en d’altres publicacions com Timoteo, Tururut!, Cultura infantil, Locus, Jim Phoscao, Primeras noticias, Balalaika i L’Infantil.
Se li va fer un homenatge al Saló del Còmic de Barcelona el 1982 i va ser guardonat el 1984. Així mateix, l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya APIC va convocar al 2007 els primers Premis Josep Coll de còmic.


La revista infantil, també centenària, va ser la primera del gènere del còmic a Espanya i, a causa de la seva popularitat –amb tirartges de 300.000 exemplars setmanals-, a partir dels anys quaranta totes les revistes d’historietes s’anomenaven “tebeos”.

La mítica publicació ha deixat dites populars com “estar més vist que el tebeo” o “és més vell que el tebeo”.


Algunes de les més conegudes historietes humorístiques van sortir de la publicació. Probablement la més popular va ser ‘La familia Ulises‘, amb dibuixos de Marino Benejam i guió del propietari del TBO, Joaquim Buigas, que reflectia molt bé els costums de l’època … I continuant amb les dites, si vèiem una família nombrosa dèiem “sembla la família Ulises”, o si vèiem una màquina estrafolària dèiem “sembla un invent del tebeo”.
Bé, algunes ho diem encara…

Share

“Gentlemind”, la història d’una revista en vinyetes

Un dels còmics llegits l’any passat que més ens ha agradat ha estat Gentlemind, amb guió de Juan Díaz Canales i Teresa Valero i dibuix d’Antonio Lapone, publicat per l’editorial Norma l’abril de 2022.

Coberta de GentlemindGentlemind explica la història d’una revista fictícia nord-americana, entre 1939 i 1975. Però va molt més enllà.

Al llarg de més de 30 anys, assistim a les diferents etapes per les quals passa la revista, intentant fer-se un lloc als quioscos i destacar per damunt de les seves competidores (Esquire, The New Yorker, Life, Time, Harper’s Bazaar, Collier’s…). Les seves portades i les seves seccions aniran evolucionant seguint els canvis al món del periodisme. Als seus inicis és una revista masculina de poca qualitat, que té com a principal reclam il·lustracions de pin-ups. Més tard, es reinventa per arribar a un públic més ampli (les dones!) i es rellança, incorporant textos de joves talents, així com seccions innovadores (invents, mecànica…) i, més endavant, estrenant una combinació guanyadora de fotografies i entrevistes en profunditat. Però els gustos del públic són molt canviants, i després d’una llarga etapa d’èxit la revista entrarà en una llarga decadència…

Continua llegint «“Gentlemind”, la història d’una revista en vinyetes»
Share