JGIC-2013: Conclusions i material

Al Bloc de l’Observatori de la Recerca s’ha publicat les conclusions i el material de les Segones Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2013), que es van dur a terme els dies 28 de febrer i 1 de març a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i en el que diferents integrants d’aquest Grup de Treball vam assistir.

Podeu veure tota la informació a http://blocs.iec.cat/observatori/2013/03/14/jgic-2013-conclusions-i-material/

Share

Nit de les revistes en català 2013

premisappec

XIV Premis APPEC. L’acte institucional de l’Associació de Publicación Periòdiques en Català presentat per Màrius Serra serà el proper dimarts 26 de març a les 20 h a la Sala Modernista del Nou Edifici d’Endesa.

Es podia votar al “Premi a la revista més popular” enviant un correu a web@appec.cat o fent una piulada amb l’etiqueta #premipopularappec.

I aquest dijous 14 de març hem presentat en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya els principals guanyadors dels XIV Premis APPEC. Es poden consultar a: https://www.facebook.com/nuaristan?ref=tn_tnmn#!/photo.php?fbid=10151506361182485&set=a.397157922484.176152.339527577484&type=1&theater

El resultat és el següent:
Premi a la Millor Publicació per Sàpiens.cat.
Premi a la Millor Editorial per Bonart Cultural.
Premi a la Millor Nova Publicació per Revista Esguard i menció especial per El Capicua.
Premi al Millor Reportatge per ‘El Cànem. De fàbrica dels Godó, a presó franquista’ de L’Avenç.
Premi a una Persona per Manuel Cuyas.

Share

Conclusions de les taules rodones “Publicaciones culturales ante el reto digital”

Extret  de Blog de Revista de Libros

 

Los modelos de negocio y el futuro de la crítica centraron las mesas redondas sobre publicaciones culturales digitales organizadas por Revista de Libros.

 

Conclusiones del encuentro

•    Las revistas culturales digitales apuestan por buscar modelos de negocio basados en la diversificación y en fuentes de recursos alternativas a la publicidad como la formación, la venta de contenidos a través de servicios de comunicación o la edición de libros.

•    Equipos humanos pequeños y versátiles, redacciones atomizadas o deslocalizadas y costes fijos mínimos, claves de la supervivencia.

•    Saber para qué se crea un proyecto y a quién va dirigido, aportar valor y ser fiel a las propias señas de identidad, tres principios básicos para lograr el éxito.

•    Las redes sociales, los prescriptores de prestigio y el boca a boca, principales vías para darse a conocer.

•    El salto al mundo hispanohablante, gran reto de aquí a 5 años, arroja dudas sobre el potencial de monetización de esas audiencias.

•    La gratuidad de las redes de colaboradores, un debate abierto.

•    El oligopolio de la información ha dado paso a la democratización de la información. En este proceso ¿ha desplazado el opinador al crítico?

Share

Exposició “El TBO i els seus dibuixants”

Extret de Barcelona Cultura

La revista espanyola de còmics més emblemàtica de la història, el “TBO”, va entretenir i divertir generacions de ciutadans mentre es va publicar, de 1917 a 1998 malgrat algunes etapes d’interrupció i canvis de nom, i ara els seus dibuixants més representatius són objecte d’una exposició que forma part del cicle “Il·lustradors il·lustres” de la Galeria Francesc Mestre, que s’inaugura precisament amb aquesta mostra.

El TBO i els seus dibuixants” recupera il·lustracions d’alguns dels artistes més importants que van passar per les primeres etapes de la llegendària publicació: Benejam, Castanys, Coll, Escobar, Méndez Álvarez, Muntañola, Nit, Opisso, Tínez o Urda, dibuixants que amb la fantasia, la imaginació i l’habilitat que demostraven entrega rere entrega van influir els creadors de les generacions següents.

Inicialment un recull d’il·lustracions, acudits i auques, durant la dècada dels anys 20 va esdevenir una autèntica revista de còmics que una dècada després arribava a un tiratge de 200.000 exemplars, impensable actualment, una trajectòria que va frenar la Guerra Civil: alguns dels seus dibuixants van haver de marxar a l’exili o fins i tot van ser afusellats, i el 1938 el “TBO” va tancar, tornant al cap de 3 anys com a oasi de distracció per a una població afectada per la postguerra.

 

Més informació

Share