#DiaInternacionaldelJazz

El 30 d’abril se celebra el Dia Internacional del Jazz, gènere musical d’inicis del segle XX basat en la improvisació i la lliure interpretació, que inclou melodies afroamericanes i barreja altres ritmes i corrents.

Una de les revistes més importants i influents fou Cuadernos de Jazz (1990-2010). Avui recollim el testimoni de Jordi Batalla, lector d’aquesta revista:

Cuadernos de Jazz fou una de les revistes puntals de la meva vida: vaig trobar un món de cop. La vaig descobrir escoltant un programa de Radio3 música en els anys 90. Cada dos mesos anava a comprar-la a una llibreria que hi havia al carrer Borrell del barri de Sant Antoni de Barcelona, una llibreria que m’agradava molt i que tenia les revistes molt ben exposades.

En aquesta publicació vaig descobrir els clàssics, el nous i els vells artistes. Recordo com satisfeia la meva necessitat de cultura i ampliació de coneixements musicals i jazzístics amb la lectura i consulta de les seves seccions habituals: entrevistes, notícies, reportatges, dossiers monogràfics, novetats, bibliografia i discografia crítica i/o recomanada.

Altres revistes de jazz de tots els temps que volem destacar són:

Llarga vida a la música jazz i a les publicacions musicals especialitzades!

Share

El lector de revistes opina i recomana… PARATGE

Sortosament les persones no podem abastar tot el coneixement tot i tenir prou capacitat per poder assimilar tot allò que encara desconeixem, és per això que de vegades sortim de la nostra zona de confort i tenim prou capacitat per a sorprendre’ns amb disciplines que no imaginàvem que tinguessin tanta fondària.

Quins tenen l’amabilitat de seguir (i llegir) aquest bloc, potser recordaran que fa un temps comentàvem la revista EMBLECAT, dedicada els emblemes i ho fèiem amb complaença en comprovar que hi ha matèries que defugen la comercialitat i que tenien un ampli recorregut. Bé, doncs, aquest mateix criteri podríem aplicar a la revista que portem avui: PARATGE.

PARATGE és una revista anual que edita la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliaria (SCCHSVN). Aquesta Societat va ser fundada l’any 1983, amb la voluntat de divulgar l’estudi d’aquestes disciplines, mitjançant cursos, conferències, visita a exposicions i col·laboració amb entitats d’interessos similars. Te la seu a Sant Cugat del Vallès, www.scgenealogia.cat.

L’exemplar que hem llegit és el corresponent a l’any 2021, número 34. En ser anual té el gruix d’un llibre, 271 pàgines, i el seu contingut aplega no pas articles, sinó estudis de les matèries ja descrites anteriorment. Tot seguit mostrem el sumari d’aquest volum:

  • Els goigs com a font d’informació de dades històriques i genealògiques – Joan Riart i Vendrell
  • Can Cuiàs de Sant Just Desvern. 1r premi Ramón Rovira – Olga Sbert i Pérez i Raimon Masdéu i Térmens
  • Història del asentamiento del troncal familiar Andreu en el Norte de Méjico: un linaje de tejedores de lana i lino (1904 – 1941) – Carlos Adrián Casas Ortega
  • Un episodi de repressió de la Guerra dels Segadors – Avel·lí André i Gabian i Jordi Lleonart i Aliberas
  • Manuscrits de l’arxiu dels marquesos de Santa Maria de Barberà i de l’arxiu històric de la ciutat de Barcelona – Seminari permanent de Paleografia
  • Órdenes de cavalleria en Barcelona. Memoria material e inmaterial. Turismo cultural – Borja de Querol de Quadras
  • De la mort ab intestat a la subhasta intrafamiliar a principis del segle XX. Castellar de la Ribera, Solsonès – Joan Riart i Vendrell

Aquest contingut s’il·lustra amb fotografies que el donen suport.

Si em reflectit l’índex de la revista PARATGE, és fi i efecte es pugui copsar que aplega treballs d’investigació , recerca i anàlisi que converteixen aquesta publicació en una referència dels temes que s’hi recullen i que va més enllà de la divulgació puntual sinó que pretén una perdurabilitat en el temps.

Per acabar, remarcar la seva acurada edició, les fotografies i les il·lustracions són nítides i a color, la lletra i l’espai interlineal fan de bon llegir i el paper setinat ajuden que la lectura de PARATGE ens sigui prou atractiva.

  • Text i Fotografia: Sílvia Fortuny
Share

El lector de revistes opina i recomana… Butlletí del MUHBA

Portar un butlletí a un blog dedicat al món de les revistes por semblar un lleugeresa però voldré justificar la seva presència.

El format d’aquest butlletí està pensat com si fos una revista. La seva presentació és acurada. Els seus articles signat no sobrepassen una plana i estan amanits amb il·lustracions i fotografies a color editades amb paper adequat per a la seva reproducció.

El contingut del butlletí/revista aplega des la història més immediata de Barcelona a la més allunyada en el temps. Però la història no és una matèria aliena a la vida, sinó que la història contempla la vida per poder explicar-nos-la i qui contempla la vida veu persones i aquest butlletí/revista s’immergeix en la vida de les persones i de la ciutat. Dins les seves pàgines podem llegir des les arrels arqueològiques fins a l’evolució d’un estil musical; des el poemari de Verdaguer fins a la Barcelona hospitalària; des una mostra fotogràfica fins a la història i evolució d’una vaga general; les darreres publicacions sobre la Ciutat i les activitat que el propi Museu ha dut a terme.

La seva distribució és gratuïta i es pot trobar en el propi Museu, en determinades llibreries i entitats de la ciutat i com annex, de franc, de la revista l’Avenç.

Una bona eina per anar seguint, sense ser exhausts, la història de la ciutat de Barcelona.

Sílvia Fortuny

Share

El catàleg editorial com a publicació periòdica

Iniciarem aquest comentari amb una breu disgregació, per desprès centrar-nos pròpiament en allò que és el motiu i raó de ser d’aquest blog.

Les dècades de 1980 i 1990 del s. XX, l’aparició del virus VIH va representar una modificació molt important en les nostres relacions afectives. Tot d’una, l’alegria amb la qual es vivien les relacions intimes, de vegades fugisseres, van tenir una aturada abrupta que feia retrocedir la societat a vint anys enrere i obligava, i encara obliga, a prendre tota mena de precaucions alhora d’establir un contacte físic amb l’altr@, esperem que feliç.

L’any 2008, ja entrat el s. XXI, esdevé el sotrac econòmic del qual encara hores d’ara en patim les conseqüències i que no serem més explícits ja que de ben segur tothom qui llegeix aquest comentari n’està prou assabentat, però que va obligar a modificar tots els nostre hàbits, a ajustar pressupostos i a adaptar-nos, en la nostra modèstia, a una nova econòmica domèstica.

L’any 2020 ha estat l’any de la Covid-19 amb els efectes que tothom coneix i dins els que encara hi estem immergits on les relacions personals han estat les més afectades, perquè hem hagut de prescindir de l’afectivitat: abraçades, petons, trobades, converses…

En tots tres casos se’ns fan evidents dues premisses: primera, la indefensió de l’ésser humà que, malauradament, sempre emergeix, de manera evident, en els col·lectius més modestos i segona, la comunicació entre les persones s’ha modificat, de manera substancial, en poc més de trenta anys.

Tot això ve a tomb per què el món del llibre, sempre agonitzant però encara viu, no és aliè a totes aquestes modificacions i un petit exemple d’això que comentem es reflecteix en el catàleg de les editorials.

Qui subscriu aquest comentari no pot dir quina va ser la primera editorial que va donar a conèixer els seus llibres en forma de catàleg, però si que es pot gairebé afirmar que fins l’any 2008, totes tenien l’elenc dels seus productes en format paper.

El repertori sencer tenia una periodicitat anual amb fulletons de les novetats de caire mensual, bimensual o trimestral, segons les seves necessitats.

Era la identitat, la seva carta de presentació i alhora una guia per el lector. Es podien recollir a les llibreries, a les fires i si un usuari ho demanava, ho podia rebre per correu postal. Un cop fullejat i assenyalat les publicacions que l’interessaven se’l dipositava al costat d’altres, un espai que tota biblioteca particular hi tenia destinat per a posteriors consultes. El catàleg solament era substituït per un de més recent. Aquesta carta de presentació s’enfortí amb el criteri de crear, no solament un estol que representés la línia editorial, sinó també la creació d’un logotip, una tipografia determinada, uns colors identificatius i fins i tot, el tipus de paper amb el que una editorial volia refermar-se.

El catàleg en paper, per ell mateix, ja constituïa una publicació periòdica de consulta, de la mateixa manera que ara fem amb les revistes especialitzades per assabentar-nos de les novetats que es publiquen.

D’ençà l’any 2008, els segells editorials, com tota la societat, van haver de reduir despeses, acomodar-se a la nova anomalia econòmica i van deixar d’imprimir catàlegs en paper pel públic en general, reservant aquest suport entre els professionals del sector, és a dir, el catàleg en paper amb periodicitat sovintejada no s’ha esvanit sinó que ha reduït el seu àmbit de recepció. Paral·lelament les usuàries lectores i els lectors se’ls ha derivat al suport digital, el qual no podem negar que també té els seus avantatges.

Nous temps, noves eines. Les persones amants de la lectura seguim consultant les novetats per internet. Moltes editorials tenen el servei periòdic d’enviar les seves noves publicacions per correu electrònic amb la possibilitat de comprar-les directament. També donen a conèixer el seu producte mitjançant l’ús continu de les xarxes socials i els afeccionats seguim confegint les nostres llistes de llibres i revistes per llegir.

Tot i així, hi ha biblioteques particulars on hi ha quedat un espai buit que ja no omple, ara tenim les carpetes i els arxius del nostre ordinador per seguir gaudint.

Sílvia Fortuny

Share