Pel que fa a la fotografia, podem considerar les revistes especialitzades des de dos punts de vista: la presència i ús de la fotografia en revistes que exclusivament o parcial tracten de Fotografia, en totes les seves accepcions des de la documental a l’artística.
Convé recordar i tenir molt present la importància que han tingut les publicacions periòdiques pel seu caràcter recorrent i ampli abast en el temps (relatius en funció de cada capçalera) per a la Història de la Fotografia, com a disciplina vinculada a molts àmbits: per una banda, de la bibliografia i experiències generades des del seu descobriment el 1839, i també com a nova tècnica gràfica sublim acompanyada de text o no. Intentarem per tant resumir una mica les diferents tendències, tipologies de continguts i de productors d’aquestes publicacions de finals del segle XIX i primer terç del segle XX.
Si bé farem referència a l’evolució de la disciplina, en general, per als exemples ens centrarem en publicacions catalanes i espanyoles, i també en els fons i col·leccions que es conserven a les biblioteques, arxius i museus del territori català. Ens centrarem però en l’entorn més immediat, tot i fer algun apunt o referència concreta a capçaleres europees o americanes.
La primera revista sobre Fotografia a Europa fou La Lumière com a òrgan oficial de la Sociedad Heliográfica, que neix a París el 1851. I els dos primers títols de l’estat espanyol van aparèixer a Cadis –El Propagador de la fotografía i El Eco de la fotografía– el 1863, la primera de Barcelona va ser La Fotografía que va treure el primer número el 1886, i també tenim la Revista Fotográfica (Barcelona, 1891) la La Fotografía Práctica (Barcelona, 1893), aquesta darrera especialitzada en estereoscopia i amb continguts de tipus tècnic.
Paper de la fotografia en les publicacions periòdiques
A més de l’esforç de les associacions i societats dedicades a la pràctica i difusió de la fotografia, l’any 1914 Kodak s’instal·la a l’estat espanyol i s’inicia un procés d’implantació i expansió de la fotografia, que passa a publicar 4 revistes tècniques i de tipus industrial adreçades a diferents públics.
Els butlletins d’associacions fotogràfiques i les revistes tècniques i comercials especialitzades seran el primer sector en què la fotografia serà molt important si bé en un cercle més o menys restringit o erudit.
La necessitat de reproduir mecànicament text i imatges amb fins editorials alhora no és possible fins el 1880 any en què es desenvolupa el procediment fotomecànic del semitò. Fins aleshores, des de 1850 els processos fotoquímics de reproducció de les fotografies s’havien dut a terme gràcies al fotogravat, la fotolitografia o la fototípia. Sánchez-Vigil, diferencia les “revistes il·lustrades”, que reproduïen dibuixos i gravats, de les “revistes gràfiques” que incloïen fotografies. Serà el punt d’inflexió. Així doncs, si bé amb el fotogravat les imatges passen a ser emprades com a part de les notícies acompanyant els reportatges d’actualitat, el salt en l’àmbit periodístic es va produir amb la creació de Blanco y Negro, el 1891. En la premsa gràfica, destaquen doncs els periòdics diaris, quinzenals o mensuals, que cada cop van complementant el text amb grans imatges. Aquest canvi de tendència de la premsa periodística queda reflectit en l’aplicació del model de la revista Blanco y Negro al diari ABC el 1905 que juntament amb col·laboracions literàries i continguts d’entreteniment o coneixements, cada vegada va incorporant el reportatge, d’aquí que s’arriba a subtitular-se “diario gráfico”. Citem també el diari La Actualidad nascut a Barcelona el 5 d’agost de 1906 que es caracteritzava per presentar una imatge a plena pàgina de portada com a reclam complementat de vegades estampada a color La Tribuna que, entre 1911 i 1919 esdevé el diari gràfic pioner de la premsa catalana.
En l’àmbit de les revistes gràfiques especialitzades o revistes fotogràfiques, a Catalunya La Ilustració Catalana fundada per Francesc Matheu que esdevé la primera revista gràfica en català en tant que “periódich desenal, artistich, literari i científic” i també adquirà importància i èxit D’Ací, d’allà (Sitges, 1918-1936); progressivament les fotografies tindran un lloc més destacat i es diferenciaran pel tipus de contingut i públic al qual van dirigides. Donada la diversitat d’activitats i disciplines vinculades a la fotografia abasten molt sectors: les culturals, les professionals científiques, entre d’altres. Un cas són la revistes de moda, como Vanity Fayr (1920) i, si bé va aparèixer més tard, el 1945, Elle a la que actualment recentment l’espai La Virreina de Barcelona ha dedicat una exposició en la qual es reprodueix la cita: “La fotografia de moda esdevé art aplicat” (Peter Knapp, director artístic de la revista). Si bé cap al 1860 la fotografia de moda és un fet, no és fins el 1880 quan les revistes van començar a incloure fotografies a més d’il·lustracions, i van donar sortida a la publicitat de grans magatzem alhora que van fer més accessible la moda femenina.
L’àmbit científic és el primer en què es tracten temes relacionats amb la fotografia com a disciplina: les expedicions científiques en territoris estrangers i de descoberta, són explicades i estudiades a partir de publicacions en què es difonen els seus resultats tot i atorgant a la fotografia un caràcter documentació i de registre, tant en l’àmbit etnològic com en el de les ciències naturals per als espècimens de diversa naturalesa. També en la microfotografia i els nous invents per a estudiar l’avenç de la ciència en òptica i també aplicat a la biologia i medicina clínica. En aquest camp, també abunden les seccions sobre fotografia vinculada a les excursions, natura i ateneus populars en què gent amb inquietuds culturals, nacionals i també científiques. Fins el 1914, segons apunta E. Insenser, el cercle productor d’aquestes publicacions és el burgès i emmarcat en el pictorialisme i que s’adquireixen per subscripció i en la majoria de vegades en el sector amateur que a mesura que vagi passant el temps i evolucionant la tècnica cada vegada serà assequible progressivament a un públic més ampli. D’aquest estil, hi ha la Galería. Revista internacional de Fotografía (1930), la versió espanyola de la qual José Ortiz Echagüe en va ser el coordinador.
En llengua catalana, la revista Ciència va ser la primera revista de divulgació científica va tenir dues etapes de publicació: una del 1926 al 1933 (53 números publicats) i una altra del 1980 al 1991.
Entre les revistes gràfiques sobre la mirada del viatger, hi ha les que, a la manera d’àlbum i amb cert exotisme, permetien recrear la moda, art, viatge, costums, esports, etc. dels llocs que es visitaven com per exemple, La Esfera (Madrid, 1914-1931) o la Estampa (Barcelona, 1928) i Crónica (1929-1938). Un altre gènere que es presta molt a les imatges són les revistes o publicacions de viatges i excursions des del punt de vista turístic i vinculat a la natura: un referent crucial del qual és la National Geographic que aquest any ha complet 125 anys, que fou pionera en l’estètica de l’assaig fotogràfic quan s’eixamplaven els límits tècnics del mitjà amb l’objectiu d’entretenir i instruir els molts lectors que té i ha tingut.
Les publicacions sorgides dels diversos sectors de l’art, gràcies a les exposicions universals i la promoció de les belles arts, són habituals i freqüents en les escoles de dissenys i cercles artístics, dins de l’àmbit acadèmic, en què cada vegada més i després d’un període de transició polèmics en què es debatia sobre la seva naturalesa i condició com a “Art”, el fotògraf guanya pes com a autor que signa la seva obra i que passa a ocupar un lloc primordial i a ser reconegut com a disciplina de creació. Però no només, “premsa fotogràfica” és la denominació que reben les revistes creades per empreses vinculades al sector o establiments amb intenció comercial i com a vehicle de publicitat de la seva oferta de productes, les primeres de les quals daten dels anys 1920s i són de les grans firmes internacionals com Agfa que posa en marxa la seva revista oficial a Barcelona l’any 1926; essent algunes d’elles fins i tot gratuïtes. També amb continguts tècnics i dedicats a l’obra d’autor que reproduïa, cal mencionar la revista Any de llum que tingué una durada de només dos anys (juny de 1933-març de 1935), patrocinada por nou societats fotogràfiques i altres grups culturals sota la direcció d’Andreu Mir Escudé. En el número 11 de 1934 d’aquesta capçalera, es reprodueix a manera de pròleg una carta de Marcel·lí Soler Biosca a C. M. de Quintana titulat “De re photographica” en què es defineix “com a propagador acèrrim dels formats internacionals de Catalunya, que tants d’avantatges tenen, i no menys des del punt de vista editorial.”
El període comprès entre els anys 1914 al 1939, va representar a nivell d’experimentació i divulgació de la fotografia una oportunitat d’avantatges ja que la tècnica oferia càmeres més petites, la necessitat de menys temps d’exposició, etc. que van permetre poder cobrir les batalles i grans conflictes bèl·lics en forma de reportatge humanista. Aquests avenços van permetre als fotògrafs professionals el poder cobrir esdeveniments importants o que marcarien la història mundial i que van generar molt d’impacte: la cobertura de conflictes bèl·lics com la Guerra civil i Primera Guerra Mundial, en són un exemple, va donar una embranzida al fotoperiodisme. El 1936 Henry Luce va crear Life en Nueva York, i seguint aquest model les pioneres Time i Fortune. A Europa, en la mateixa línia, van aparèixer la revista alemanya Berliner Illustrierte Zeitung i les franceses Vu i Regards (finals dels anys vint i durant la dècada dels anys trenta). La Guerra civil, deixaria empremta ja que moltes revistes interromperen la seva edició i fins i tot moltes van desaparèixer, o bé en sorgiren de noves de molt curta durada.
El punt de vista polític també queda reflectit en la línia editorial d’aquestes revistes en funció de qui presenta els fets i com els transmet. Durant la Guerra Civil es va crear, al bàndol franquista, el setmanari Fotos o ¿Qué pasa? i, alhora, d’altres que eren més d’esquerres, reivindicatives i de contracultura com serien, per exemple, Triunfo o Ajo blanco.
Per altra banda, la “democratització de la fotografia” també es palesa en l’aparició de revistes divulgatives per al públic en general o a diferents tipus de públics: afeccionats i professionals. Alguns títols serien Fotografia para todos: revista mensual de fotografia (abril de 1926) o més locals com La Fotografía práctica publicada a Vilafranca del Penedès. O La Fotografía. Revista mensual ilustrada de sus adelantos y aplicaciones en España y en el estranjero (Madrid, 1901-1913); aquesta darrera tracta de temes tècnics orientats a la fotografia artística.
Durant el període d’entreguerres és l’assenyalat per la bibliografia com el que millor expressa els canvis i la revolució que pateix la Fotografia.
Les avantguardes aporten a totes les arts i ciències molts gèneres i manifestacions: la fotografia realista, el fotomuntatge, foto-collage, el fotoperiodisme i la fotografia d’arxiu. Així doncs, a més de la vessant artística de la Fotografia, sorgeix a Alemanya la “nova objectivitat” un moviment entorn a la República de Weimar (1919-1933) que implantà el sistema fotogràfic d’arxiu: una nova manera de comunicació amb implicacions socials, polítiques i en la vida quotidiana que entenien les imatges com a símbols d’una nova societat, d’una societat moderna en el qual la serialitat, jerarquització i mosaics eren factors que desacaven. Aquestes revistes esdevindran el seu mitjà d’expressió i també de propagació de la seva filosofia. A Espanya, un exemple fruit del moviment neorealista amb reportatges de contingut social fou AFAL de l’Agrupación fotográfica d’Almeria, apareguda els anys cinquanta, que contenia també una secció dedicada al cinema. Les revistes de premis fotogràfics i catàlegs d’exposicions de fotografia també seran una via freqüent de difusió.
En els orígens de la fotografia hi ha el cinema. Que tractin de manera àmplia la captació de la imatge o com a productes “visuals” trobem des dels minuters i cinematògrafs fins a revistes tècniques com Imagen y Sonido que des del principi inclou continguts sobre cinema i so, i editada a Barcelona amb la voluntat de renovar els plantejaments artístics dins del gènere del documentalisme fotogràfic. Un altre exemple: el número 1 de la revista Lux: revista trimestral de fotografía y cinematografía data del 1936.
Revistes fotogràfiques al dia
Des dels anys setanta i vuitanta fins a l’actualitat es produeix un ressorgiment de la fotografia: a més dels butlletins d’entitats noves o de llarga trajectòria, són habituals de divulgatives: I aquelles que funcionen com a portaveu i agenda d’activitats entorn de la fotografia: la Imatge del Centre Internacional de Fotografia de Barcelona en català, francès i castellà (1979), Copyright òrgan de la Primavera Fotogràfica o Foto Guía. Les actes de congressos especialitzats tindran una presència cada vegada més habitual juntament amb aquestes publicacions pel que fa a la història i tècnica fotogràfica, algunes d’aquestes revistes: History of Photography (Londres, 1977), The PhotoHistorian (Royal Photographic Society, 1972) o Fotocinema: revista científica de Cine y Filmografía (Universidad de Málaga, 2010).
Pel que fa a les revistes comercials, des de 2015 són poques les botigues o negocis vinculats a la fotografia que no tenen un blog en què a més de fer publicitat dels seus productes, fan articles d’opinió o crítica sobre la professió o avenços tècnics, pòdcast, com per exemple VMPhoto, Casanova, EGM o Photolari.
La polèmica i introducció dels avenços tecnològics cada cop més ràpids provoca una proliferació d’iniciatives que troben el seu lloc sobretot pel que fa a la fotografia digital. Algunes estan disponible en digital o fins i tot compten amb una versió en línia o bé s’han reconvertit a aquest format. Per les revistes electròniques, podeu consultar el resultat de cerca al CCUC o bé buscar-les a la plataforma de revistes electròniques.
CCol·leccions de revistes de fotografia a Catalunya
Convé precisar que els centres d’informació que conserven més revistes sobre fotografia s’engloben, en primer lloc, en aquestes categories:
- Biblioteques especialitzades de centres universitaris o d’ensenyament superior professionals i de certs àmbits: Història de l’Art, Belles Arts, Ciències, Periodisme, etc.
- Col·legis professionals
- Organitzacions privades amb fons i col·leccions museístiques d’exhibició
- Tipologies de biblioteques, arxius i museus: els de caràcter patrimonial custodien patrimoni bibliogràfic i que normalment han rebut i/o reben donacions o adquireixen material en mans privades o bé al mercat
Hem analitzat catàlegs col·lectius i plataformes institucionals que allotgen revistes digitalitzades, per tal de poder fer un estat de la qüestió o prospectiva de les característiques, tendències, buits o capçaleres que conserven a grosso modo.
En els centres patrimonials generalistes com la Biblioteca de Catalunya, el Centre de Lectura de Reus o Ca l’Ardiaca, les col·leccions acostumen a procedir de biblioteques privades i per tant de vegades contenen números solts ja que depèn dels interessos del donant, sovint és una manera de trobar “relíquies” com números esgotats que permeten completar col·leccions de les capçaleres, encara que sigui amb exemplars de diverses procedències. Per altra banda, les especialitzades acostumen a triar més les capçaleres i subscripcions a revistes que es cenyeixen a criteris més tècnics. Com a exemple de col·lecció particular cedida a una institució pública, hi ha la Biblioteca de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya que fou cedida a la Biblioteca de Catalunya (el seu fons històric) i de la qual es va fer enguany una exposició aprofitant el seu centenari: permet fer un recorregut per totes les tècniques, entitats i gèneres així com també obra artística de fotògrafs; podeu consultar les revistes que la formen al seu catàleg.
Fent una cerca al catàleg del CSUC, es recuperen majoritàriament butlletins d’associacions fotogràfiques, comercials o industrials amb un total de 476 resultats, en què predomines les revistes de fotografia artística (78), seguides de les de cinematografia, publicitat, moda, exposicions i tècnica (amb unes 20 capçaleres cadascuna).
Les publicacions periòdiques més antigues localitzades, estan escrites majoritàriament en francès, alemany i anglès; les tres capçaleres històriques més antigues dels 30 que van ser creades a mitjans del segle XIX: Revue photograhique: recueil mensual exclusivament consacré aux progrés de la Photographie (1855-1865); Photography: journal for every càmera user (1888-1908) i Il progresso fotografico (1894-2002).
En el cas del catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG), els resultats recuperats per matèria, i descartant els títols que no eren revistes, és tan sols de 82 i hi predominen butlletins d’associacions fotogràfiques, amateurs o be de tipus comercial. Les que comencen a partir de la segona meitat del segle XIX: El Fotógrafo Profesional (editada per Kodak), al Photo-Magazine (dedicada al públic amateur) i Práctica fotogràfica (fundada el 1903). És degut al fet que, dels centres que integren la xarxa, només hi ha la Filmoteca de Catalunya i les biblioteques auxiliars dels museus d’art i de la tècnica que tractin aquesta especialitat.
En general, s’ha detectat que els centres que conserven aquests títols primerencs i revistes d’aquesta matèria són les institucions dipositàries de les grans col·leccions nacionals la majoria de les quals tenen 100 anys com a mínim de trajectòria i que progressivament han anat catalogant i digitalitzant els seus fons, per una banda: Biblioteca de Catalunya, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu Municipal de Barcelona, Filmoteca de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el de Ciència i la Tècnica de Terrassa. I, per altra banda, les universitats amb més llarga trajectòria i aquelles que imparteixen estudis relacionats (la UB, UAB, UPC i la UPF). Fora d’aquests catàlegs, convé precisar que s’han consultat per separat els catàleg d’alguns del centres privats com el Reial Cercle Artístic, la Reial Acadèmia de les Belles Arts, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya o el Centre Excursionista de Catalunya, per exemple.
Pel que fa a la consulta dels portals digitalitzats Memòria Digital de Catalunya, XAC Premsa (Arxius Comarcals de Catalunya) i les bases de dades Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA) i Revistes Catalanes d’Accés Obert (RACO) convé precisar que s’hi prioritza la consulta per paraula clau, institució, per títol o bé per autor dels articles, de manera que cal anar a consultar-les un cop es compta amb aquesta informació o mitjançant cerques consecutives. Algunes vegades la cerca es fa contra tot els contingut també de les revistes, les catalogacions no inclouen indexació per matèries, no es pot cercar per tipus concret de document (per col·leccions textuals sí però no per revistes) fet pel qual les cerques recuperen molts documents no pertinents, o bé al contrari, recuperen pocs resultats ja que, per exemple, no necessàriament la paraula “Fotografia” està inclosa en el títol de les publicacions o en forma substantivada, i depèn també de l’idioma en què estiguin escrites la cerca es complica.
—————-
Elisabet Insenser. “Sobre la publicación de revistas fotográficas y su importancia en el estudio de la historia de la Fotografía”. Dins CDRI. Jornades Antoni Varés (6es: 2000: Girona): https://www.girona.cat/sgdap/docs/mtau1m7elisabet%20insenser%20bufrau.pdf
Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ). “Reporters Gràfics. Publicacions”. 2010- : http://www.reportersgrafics.net/ca/publicacions
Sánchez-Vigil, Juan Miguel. “Las revistas de fotografía y su aportación al estudio de la Documentación Fotográfica: un modelo”. Dins Boletín de la ANABAD, Tomo 57, nº 2 (2007), p. 71-84: g http://vigil/publication/314087697_Las_revistas_de_fotografia_y_su_aportacion_al_estudio_de_la_Documentacion_Fotografica_Un_modelo_La_Fotografia/links/58b44f0faca2725b541c1efe/Las-revistas-de-fotografia-y-su-aportacion-al-estudio-de-la-Documentacion-Fotografica-Un-modelo-La-Fotografia.pdf
Vicente Méndez Hernán. “Exotismo y fotografia de prensa en España a comienzos del siglo XX. La mirada del viajero y el gusto del público” p. 159-171
Text: Anna Nicolau i Payàs
