Entrevista a Txaro Cárdenas, directora de MoonMagazine

Fotografia: Javier Sánchez Sáez

Txaro Cárdenas és periodista freelance. La seva activitat professional principal està vinculada al món digital a partir de la creació del primer web (novembre 2010) que donaria inici a un projecte de revista cultural on començà a treballar com a redactora i responsable de difusió. L’abril de 2015, amb motiu de la nova configuració web de la revista, assumeix la seva direcció així com la tasca d’editora.

MoonMagazine ha mantingut el seu caràcter lúdic-cultural des dels seus inicis sota el símbol que representa la lluna: un lloc metafòric on es donen cita els apassionats de la literatura, la música, l’art, el cinema, el teatre i la història. Fuig dels llocs comuns per oferir una visió de la cultura des de l’enfocament humà, fent sempre protagonistes a lectors i autors.

Basada en l’estructura dinàmica dels blocs col·laboratius, la revista actualitza els seus continguts contínuament, el que possibilita la seva difusió i posicionament natural. En les seves seccions destaquen els articles i ressenyes literàries, el curs en línia gratuït d’escriptura, els relats d’autors novells, els posts corals de poesia en què participen poetes i artistes del col·lectiu Artistes Creadors de MoonMagazine, les crítiques teatrals i cinematogràfiques, les entrevistes a escriptors i directors de cinema, l’apartat gastronòmic, una secció gràfica sobre temes d’actualitat i els articles en els quals la dona és la protagonista des del punt de vista social i cultural.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

Me he visto felizmente involucrada en proyectos diversos, algunos relacionados con el mundo de la poesía (he participado en dos recitales poéticos), otros han tenido como punto de partida y escenario las redes sociales, en las que he representado a una empresa de sistemas informáticos, un grupo de rock y un atelier de San Sebastián.

Pero ante todo soy articulista y creadora literaria. He tenido la suerte de que mi trabajo literario formara parte de antologías de narrativa breve y poesía, he prologado cuatro libros (un ensayo, un poemario y dos antologías de relatos) y recientemente, el epílogo de un libro de poemas.

Aunque he sido redactora en varias webs de noticias, mi actividad periodística se centra principalmente en MoonMagazine, y en la actualidad estoy inmersa, junto a un par de amigos con los que comparto inquietudes laborales y culturales, en la creación de un sello editorial dirigido a «iluminar» nuevos talentos literarios.

-Parli dels orígens de la revista. Què us va moure a encetar aquest repte?

Revista MoonMagazine

La revista surgió a raíz de mi trabajo como auxiliar de edición web y community manager en una empresa de sistemas informáticos. La idea era que MoonMagazine fuera su «imagen cultural» y un espacio para nuevos valores literarios y artísticos. Con el tiempo vi que la idea calaba entre los lectores y que merecía la pena ir más allá. La empresa desapareció, pero mantuvimos la revista hasta que decidí tomar las riendas y modernizarla. Nunca agradeceré lo suficiente a mi mentor —siempre ha preferido mantener el anonimato— y creador de MoonMagazine, su inmensa generosidad. Nuevo web (la migración supuso una pérdida de posicionamiento pero no se tardó mucho en superar los resultados anteriores), nuevos colaboradores y la misma línea editorial abierta a todos los temas fascinantes que se interpusieran en nuestra órbita.

-Quin perfil lector te la vostra publicació.

Lo cierto es que el perfil es muy amplio porque es una revista miscelánea, dirigida a un público heterogéneo. En MoonMagazine hay cabida para todo el espectro cultural y eso incluye a los lectores. El lector que busque recomendaciones literarias desde novela negra hasta ciencia ficción, pasando por la literatura infantil y juvenil, el profesional del ámbito editorial, el lector que quiera conocer datos curiosos sobre sus autores o artistas favoritos, el escritor novel que desee mejorar en su oficio o publicar sus primeros relatos, el cinéfilo y el realizador que comienza su carrera, el seguidor de la escena off, el amante de la poesía, el lector comprometido con temas sociales y el que desee colaborar y escribir en la revista.

MoonMagazine no es una revista especializada en un tema concreto. MoonMagazine es una revista especializada en el lector.

 -Com escolliu els temes i els col·laboradors. 

MoonMagazine se ha revelado como un trampolín profesional para los integrantes del equipo, algunos de los cuales han sido propuestos por mí o por Néstor Belda, escritor, corrector y miembro del consejo editorial de la revista, mientras que otros han tocado a nuestra puerta con propuestas interesantes a las que hemos dado cobertura sin pensarlo demasiado. No voy a mencionar nombres, es mejor que consultéis la pestaña «Equipo». Ahí están todos.

En cuanto a los temas, os diré que estoy en constante cavilación, siempre dispuesta a innovar y a lanzar actividades que unan a escritores, artistas e, incluso, otras revistas y webs culturales, para crear sinergias de las que nos beneficiamos todos, pero, sobre todo, el lector que se acerca a MoonMagazine porque sabe que le ofrecemos algo más.

Com assumiu l’era web.

MoonMagazine ha nacido en plena era web y una de mis constantes preocupaciones es mantenerme al tanto de todos los cambios que afectan al posicionamiento web y al SEO. Dos terceras partes del tráfico que genera la revista tienen su origen en el posicionamiento orgánico. El resto proviene de la difusión en RRSS. Los cambios de algoritmos informáticos afectan negativamente a la difusión de enlaces en las redes, por lo que cada vez es más imprescindible elegir contenidos relevantes y aplicar las estrategias de posicionamiento.

-Com veu el futur de les publicacions en paper?

Pienso que los grandes medios cuentan, evidentemente, con muchas ventajas (además de su potencial financiero, se apoyan en sus versiones digitales y en la mecadotecnia), pero lo cierto es que cada vez existen menos puntos de venta, los libreros se quejan del constante descenso de ventas (tanto en prensa como en libros). Ante la regresión económica y el consiguiente descenso del poder adquisitivo, lo más fácil es restringir gastos que se consideran superfluos… Como tenemos Internet —el «todo gratis» y descargable—, la alternativa parece clara. Y evidentemente, salen perdiendo las publicaciones culturales más «pequeñas».

-I el futur de les digitals?

Cada vez hay más publicaciones digitales. Su éxito dependerá de su capacidad para adaptarse al medio, en constante evolución, e innovar, porque la masificación es evidente y empuja a una «selección natural» que está en manos del gigante Google.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

Como revista digital, nuestros «canales» son las redes sociales, los buscadores y otras webs que nos referencian.

-Quines revistes us enduríeu a una illa solitària.

Tendría que ser una isla con wifi, pues estoy enganchada a webs como Abrir un libro, Revista Calibre .38, Jot Down Magazine (también en papel) o Cita en la Glorieta. Hay una revista cultural italiana que suele traducir sus textos al español: Caffè Book.

Quines altres revistes ens recomana i per què.

Revistas como Jot Down, La Galla Ciencia y eñe. De todos modos, os recomendaría que leáis todo lo que caiga en vuestras manos: revistas, periódicos, libros…

-Què és el millor de la seva feina.

Por una parte, y aunque suene algo extraño, me encanta editar —maquetar—, dar forma a los artículos, revisar los textos, añadir descripciones o titulares que enriquezcan el contenido o lo hagan más legible para dispositivos móviles o más claro para los motores de búsqueda. Me encanta y me ayuda a relajarme, hasta el punto de que soy incapaz, llegado el momento, de escribir mis propios artículos en un documento Word: necesito hacerlo directamente en el editor, si no, ni me concentro ni me inspiro.

Y lo mejor, sin duda, es hablar con los colaboradores, asesorarlos cuando lo necesiten o trabajar con ellos a la hora de crear nuevas secciones, que muchas veces suponen verdaderos retos. Eso sí, son retos fascinantes dirigidos siempre al lector objetivo de MoonMagazine.

-Vol afegir o recomenar alguna cosa?

Mi recomendación es la siguiente: lean. Si no leen están perdidos.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a la revista.

Gracias a vosotros por contar con MoonMagazine. Con el punto info.

 

Share

Entrevista a Teresa Cardellach i Gerard Mercadé, directora i coordinador de la revista Lligall, de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya

Teresa Cardellach Giménez (Terrassa, 1963) és arxivera en cap de l’Ajuntament de Terrassa, llicència en Història Medieval i Màster d’arxivística i gestió de documents de la UAB. De des l’any 1989 dirigeix l’Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa i a partir del 2002 és la cap del Sistema Arxivístic Municipal. L’any 2013 és directora de la revista Lligall que publica l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD).

Gerard Mercadé Pié (Tarragona, 1977) és director de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre des de l’any 2007. Llicenciat en història per la UDL, postgraduat en arxius i gestió de la documentació per la URV i Graduat Superior en Arxivística i Gestió de Documents per la UAB. Des de l’any 2013 és vocal de publicacions de l’AAC-GD i  coordinador del Butlletí Informatiu de l’AAC-GD, publicat amb caràcter mensual.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

(TCG) Personalment i professionalment no em dedico al món editorial, la meva única experiència és les publicacions de l’arxiu municipal de Terrassa, en catàlegs d’exposicions o en tractament dels fons documentals de l’Arxiu, però per a nosaltres aquest món és puntual.
(GMP)
La meva experiència en el camp de les publicacions és molt semblant a la que acaba de comentar la Teresa. Des de l’ACRE editem un butlletí informatiu anual, que té la funció de difondre entre la ciutadania, i de forma amena, els principals projectes del centre. Des de l’any 2013 sóc vocal de publicacions de l’AAC i coordino el butlletí informatiu de l’AAC. També sóc cap de publicacions del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. No obstant això, entenc les publicacions com un dels múltiples instruments que poden utilitzar els centres d’arxiu per difondre la documentació que gestionen, o bé per recollir els principals debats dels professionals de l’arxivística i la gestió documental i, tal i com ha comentat la Teresa, sé que per a mi és una etapa temporal.

Parli’ns dels orígens de la revista. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

(TCG) L’origen de la revista Lligall està completament unit a l’Associació d’Arxivers de Catalunya. L’ AAC neix l’any 1986 i de seguida es planteja fer una revista especialitzada en arxivística per a donar suport professional als seus associats i crear un corpus teòric de l’arxivística catalana. El primer número editat de la revista Lligall apareix l’any 1988  i és la publicació de les actes de les Primeres Jornades d’Arxivística, a Ribes de Fresser el maig del 1987. A partir d’aquí la Junta de l’associació ja va treien un número de la revista cada any i els anys que es celebren Jornades o Congrés d’arxius es treuen dos números. Nosaltres arribem en un moment en què la revista està completament consolidada.

-Quin perfil de lector te la vostra publicació?

(TCG) El perfil de lector del Lligall és principalment el dels professionals dels arxius i l’arxivística. També és seguit pels estudiants d’arxivística, de Documentació, de biblioteconomia, Màsters i postgraus de gestió de documents electrònics. Tots els professionals que treballen en el tractament documental en general. Potser també historiadors, analistes de dades, etc.

(GMP) Estic totalment d’acord amb el dibuix del perfil del lector de la revista que ha apuntat la Teresa. No obstant això, és important fer esment a que l’arxivística és una ciència multidisciplinar que està evolucionant molt ràpid. Per tant, des del Consell de Redacció del Lligall sempre procurem tractar continguts –especialment al dossier central de la publicació– relacionats amb temàtiques d’actualitat. En són dos bons exemples els dos darrers números que han vist la llum. Per exemple, el número 38 inclou un dossier sobre transparència, accés a la informació i arxius, per tal de valorar l’impacte de l’aprovació de les Lleis de transparència als centres d’arxiu. El dossier del número 39 ens parla dels nous usos que pot tenir la tecnologia alhora de descriure i difondre els fons documentals històrics, especialment en relació al reconeixement de caràcters automatitzat i l’explotació global de les dades que inclouen.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

(TCG) Ho fa el Consell de redacció de la Revista, que està format per a professionals de diferents àmbits de l’arxivística i els arxius, i del que també en forma part el vocal de publicacions de l’AAC-GD. El Consell de redacció decideix, per consens, els autors i els articles, ja sigui per la seva qualitat, interès arxivístic o professional. També es fan encàrrecs concrets a professionals d’altres disciplines, com per exemple de la tecnologia i informació, fotografia, juristes, o especialistes en preservació digital, sempre en qüestions que poden ser d’interès pels arxivers de Catalunya.

Com assumiu l’era web? Encara no ens hem decidit a fer desaparèixer l’edició paper del tot.

Amb el Butlletí de l’Associació sí que hem fet aquest pas i ja és 100% digital i no s’edita en paper. El Lligall el difonem, primerament, a la nostra pàgina web, concretament a la part privada a què poden accedir els associats, i poc a poc l’alliberem. Suposo que aviat serà obert des del primer moment, ja que els autors el publiquen i el fan accessible a Internet des del minut zero. Jo sóc del parer que s’hauria de publicar en obert des del primer moment. La gran assignatura pendent –i és una qüestió que considerem vital, però per excés de feina no hem pogut aconseguir- és estar en portals de referència de publicacions periòdiques en obert, com per exemple RACÓ

Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

(TCG) Poc futur, la veritat. Els avantatges de difusió i accessibilitat mundial de les publicacions digitals i en línia és immens i incomparable amb les edicions en paper. En el nostre cas, però encara hi ha associats que ens demanen que no deixem de publicar en paper, perquè en fan la col·lecció i perquè encara els és més còmode llegir en paper. Es una qüestió generacional.

(GMP) Certament, crec les publicacions de caràcter professional estan abocades a l’edició en digital. A més, en el nostre àmbit, en el qual és de vital importància la traçabilitat de la informació, penso que és molt més còmode llegir en format digital i accedir a tots els recursos complementaris que incorporen als nostres dies les publicacions. Accedir a la informació complementària en paper és molt lent i pesat.

I el futur de les digitals?

(TCG) Una mica més futur, però suposo que en edicions científiques i professionals cada vegada seran més forts els espais col·laboratius oberts que no pas les edicions tancades. Crec que és un món que ha de canviar moltíssim, igual que ha passat amb la música. Les edicions tancades aniran desapareixent i comprarem o llegirem articles solts que ens interessin pel seu contingut, més que una revista sencera. De fet consumirem continguts, ja siguin àudios, vídeos, text i gràfic..etc. Hem de canviar la manera de fer aquests continguts, han de ser més dinàmics, oberts, participatius..etc.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

Utilitzem els de l’Associació d’Arxivers de Catalunya; Web, Twitter i Facebook.  Intercanvi de revistes amb altres col·lectius i institucions professionals.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

(TCG) Una de còmica (tipus El Jueves) i una d’articles d’Història tipus l’Avenç o Sapiens.

(GMP) Jo agafaria l’e-reader, així no vaig gens carregat i tinc lectura per estona, tot i que demanaria poder tornar un cop m’hagi relaxar uns dies.  

-Quines altres revistes ens recomana i per què?

(GMP) Per exemple TÁBULA, la revista de l’Asociación de Archiveros de Castilla y León. Crec que és una de les millors publicacions sobre arxivística i gestió de documents de l’Estat, a més d’un excel·lent model pel que fa a l’explotació, difusió i comercialització dels continguts que generen.

Què és el millor de la seva feina?

(TCG) Veure la revista acabada i editada. Crec que és el millor moment, el producte final. (GMP). Totalment d’acord, tot i que amb una publicació anual no tenim massa marge per descansar i ben aviat toca posar-se a treballar en el següent número

Voldria afegir o recomanar alguna cosa? Gràcies per l’entrevista

Gràcies a vosaltres per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a LLIGALL.

Web de la revista: http://www.arxivers.com/index.php/publicacions/revista-lligall

 

 

Share

Entrevista a Francesc Codina responsable de Reduccions

Reduccions és una revista dedicada a la poesia. Publica textos poètics originals, traduccions, estudis, ressenyes de llibres de poesia o d’estudis de poesia. La periodicitat és quadrimestral, aproximadament. Francesc Codina és el responsable i avui ens respon el nostre qüestioanri.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

La revista ha publicat 107 números des de la seva fundació, amb una periodicitat gairebé trimestral. La majoria d’aquests números són miscel·lanis, però també n’hi ha cap una vintena de monogràfics, dedicats a l’obra de poetes (per exemple, Vinyoli, Carner, Riba, Marçal, Bartra, Serrallonga, Martí i Pol, etc.), a temàtiques concretes (traducció poètica, relació entre poesia i ciència, llengua i poesia) o a panorames de poesia contemporània (poesia basca, poesia neerlandensa, etc.).

-Parli’ns dels orígens. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

Reduccions va ser fundada el 1977 per un grup format per Miquel Martí i Pol, Segimon Serrallonga, Antoni Pous, Jordi Sarrate, Ricard Torrents i Lluís Solà (aquest darrer en va ser el director des de la fundació fins a l’any 2015).

El repte que va moure el grup fundador en aquells anys de la transició en què es va recuperar l’ús públic del català va ser el de crear una revista dedicada a la poesia semblant a les que existien en altres cultures que no havien patit la repressió (com, per exemple, la revista Poetry).

-Quin perfil de lector te la vostra publicació?

La revista té uns 300 subscriptors, que en són els lectors habituals. Actualment també és accessible online al portal RACO (excepte els tres darrers números).

El perfil de lector és una persona interessada per la poesia i la literatura en general. Com que la revista no segueix una tendència determinada, els lectors són representatius d’un ampli ventall de sensibilitats, gustos, preferències en relació amb el fet poètic.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

Hi ha un consell de redacció format per 16 persones que proposa temes i col·laboradors. D’altra banda, la revista rep originals tant de textos poètics com d’estudis per a la seva publicació, que són examinats pel consell de redacció que decideix si es publiquen o no. Al web de la revista es poden consultar les normes de presentació d’originals.

-Com assumiu l’era web?

Volem mantenir la revista en paper i pensem que per aquesta raó hem de ser molt presents a l’esfera digital. Com s’ha dit, la revista és al portal RACO, disposem d’un web propi i comptes de Facebook i Twitter. De totes maneres, encara pensem que tenim molt de camp per córrer pel que fa a la presència en l’àmbit digital.

-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

Hauran de conviure amb les manifestacions digitals. En el nostre cas la base de subscriptors ens permet de mantenir la revista en paper. Però, a diferència del que passava temps enrere, actualment molt poca gent se subscriu a la revista per tenir-hi accés. Més aviat ho fa com una forma de suport i de mecenatge. I és per aquí que pensem que es poden mantenir i fins i tot ampliar les subscripcions.

-I el futur de les digitals?

En principi, seran els mitjans de massa. Però existeix el problema de la qualitat. En el món digital costa de trobar-hi les referències.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

La revista és publicada per Eumo Editorial i, a part de les subscripcions, és distribuïda per Àgora Solucions Logístiques a llibreries de referència.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

Reduccions, perquè la poesia fa molta companyia. També Els Marges, Llengua & Literatura, Serra d’Or, Anuari Verdaguer, Poetari, Núvol, l’Avenç, el Temps… revistes d’aquesta mena.

-Quines altres revistes ens recomana i per què?

Les mateixes que he esmentat a la resposta anterior.

-Què és el millor de la seva feina?

És una bona feina perquè és la que m’agrada.

-Voldria afegir o recomanar alguna cosa…?

Donar-vos les gràcies per l’enquesta i disculpar-me pel retard a respondre-la.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a Reduccions.

 

Share

Entrevista a Hellena Cardús directora de Catalonia Magazine

El món de comunicació contemporani no té fronteres. És molt important utilitzar les eines d’avui per promoure Catalunya

hellena

Hellena Cardús va néixer a Barcelona i al poc temps la seva família va emigrar a Houston on va viure la seva infancia. Durant 1977 i 1983 va ser directora de programació, implementant i publicant diversos manuals sobre LIBRUNAM (sistema de base de dades per llibres, tesis, i col·leccions d’art del Sistema de Biblioteca Central de la UNAM de Mèxic) i treballà com a consultora per a grans empreses. Es va fer càrrec del Comité de Joventut de l’American Institute for Catalan Studies (AICS) i editora i traductora del butlletí Catalonia Today. El 2003, la Junta d’aquesta entitat la trià Presidenta. L’AICS és una organització cultural sense ànim de lucre amb més de 300 membres que promou la cultura catalana als Estats Units. Tradueix i publica traduccions d’obres catalanes, organitzen actes culturals, visites d’artistes i músics catalans i la fira Books & Roses per la Diada de Sant Jordi a Houston.

catalonia-magazine-4catalonia-magazine-9Catalonia és una revista trimestral dirigida al món de parla anglesa per donar a conèixer Catalunya. L’equip el composen l’editora en cap Roslyn Smith; l’editor creatiu Jordi Guillem, l’enllaç cultural i redactora Mayte Duarte i altres redactors puntuals. Les seccions inclouen temes d’actualitat, història, política, personalitats destacades, influències catalanes als EUA, ciència, gastronomia, literatura i patrimoni. Articles en català i anglès.

Quins han estat els seus projectes editorials?

Durant els anys a Mèxic: “El sistema automatitzat per a Biblioteques LIBRUNAM” (1982); “Prospectiva de servicios a partir de la base de datos LIBRUNAM” (1983), a  Encuentro de Bibliotecarios de la Universidad Nacional Autonoma de Mexico, Secretaria General Direccion General de Bibliotecas.

Durant els anys a USA: editora i traductora a Catalonia Bulletin an AICS Biannual Publication, Houston 1983-2002; traducció de: The Catalan Nation and Its People de Josep Carner-Ribalta (1995) i Uncertain Glory de Joan Sales (2003); Josep Tero Music Anthology (2008); i, publisher a CATALONIA magazine, AICS, Houston, 2014-2016.

-Parli’ns dels orígens de la revista. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

Catalonia començà a publicar l’any 2013 a través d’AICS per donar a conèixer Catalunya en tots els àmbits.

Quin perfil de lector te la vostra publicació?

El nostre lector habitual és nord-americà d’Estats Units, Canadà o d’Austràlia i té un gran interès per la cultura catalana.

Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

Una miríada de temes són seleccionats per la nostra redacció als EUA i a Catalunya per cobrir els diferents aspectes de la cultura catalana. També escollim escriptors i personalitats experts en el seu camp per a ser entrevistats.

-Com assumiu l’era web?

Proporcionem una còpia en línia per a qualsevol persona que li pugui interessar mitjançant la nostra pàgina web i els mitjans socials com ara Facebook i Twitter.

-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

Tot i que creiem que les còpies electròniques del nostre butlletí de notícies es distribueixen àmpliament, és del nostre interès publicar còpies en paper fent-les arribar a institucions i biblioteques nord-americanes per obrir nous centres de distribució.

-I el futur de les digitals?

Tenen un llarg recorregut, no podem oblidar que a més de facilitar l’accés arreu del món, ho fan instantàniament.

-Quina realitat viu, ara per ara, el sector revister a EEUU.

La tendència general es avançar cap el format electrònic, encara que les noves publicacions es beneficien d’edicions preliminars en paper.

Quins canals de distribució i difusió feu servir.

Social Media, web, blog, institucions catalanes en la Federació Catalana de Nord Amèrica i mitjans governamentals així com les Institucions culturals catalanes.

Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

Catalonia Magazine, evidentment.

-Quines altres revistes ens recomana i per què?

En general m’interessen revistes que exploren diferents estils de vida a tot el món, combinats amb diferents aspectes: musicals, culinaris, de salut natural i culturals. I recomanaria publicacions com ara Auriga, publicació catalana dedicada a la divulgació del món clàssic i greco-romà, National Geographic, Conde Nast Traveler, Destinations, Mood (Food and Music) magazine.

-Què és el millor de la seva feina?

La col·laboració entre Houston i la nostra oficina a Catalunya, la participació en el procés d’entrevista i l’escriptura creativa. Tenim un gran equip!

-Voldria afegir o recomanar alguna cosa…

El món de comunicació contemporani no té fronteres. És molt important utilitzar les eines d’avui per promoure Catalunya.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a Catalonia Magazine.

 

Share