Entrevista a Arnau Barquer, coordinador de Catarsi Magazín

Arnau BarquerArnau Barquer i Cerdà és el coordinador de la revista Catarsi Magazín, una revista digital i en impresa de pensament crític en català sobre política, economia i cultura que va néixer a inicis del 2019 i just acaba de publicar el seu segon monogràfic en paper.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

La revista és un projecte de la cooperativa cultural Cultura 21 que engloba els projectes de Tigre de Paper Editorial i la Fira Literal. Tigre de Paper és una editorial amb més de vuit anys d’història, centrada en fer sacsejar consciències a partir de la narrativa i l’assaig. La Fira Literal, que enguany ha celebrat la seva cinquena edició, és un dels principals esdeveniments de pensament crític i de referència d’editorials independents del sud d’Europa. Amb Catarsi, el projecte de transformació de Cultura21 aterra al terreny de les publicacions periòdiques però amb un bagatge organitzatiu i experiència molt solvent.

-Parli’ns dels orígens. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

Revista CatarsiLa revista neix en un moment de grans canvis i turbulències socials al nostre país. Ens referim al seguit de processos polítics i socials que han tingut lloc els darrers deu anys a casa nostra i que han suposat per una banda el trencament amb moltes concepcions en què l’activisme i les organitzacions polítiques d’esquerres s’havien mogut fins llavors, i per l’altra, i com hem vist darrerament, per la politització que ha patit tota una nova generació que decididament es troba participant del teixit associatiu del país i d’aquests processos de canvi. Per tant,

la revista busca ser un vehicle per canalitzar tots els nous debats, qüestions i preocupacions que s’han generat al voltant de tots aquests canvis. Especialment el projecte central de Catarsi és poder desenvolupar una nova cultura del debat i la discussió, sobretot quan aquest s’ha canalitzat a partir de les xarxes socials, la immediatesa i la manca de criteri.

Catarsi vol aprofundir en les reflexions d’aquests temps, però n només a partir del que és urgent, sinó del que és necessari per avançar i que les opinions, propostes i debats serveixin més per agregar totes les tendències de l’esquerra en un horitzó comú, que no pas disgregar-les.

-Quin perfil de lector té la vostra publicació?

Catarsi pretén que tota persona que estigui interessada en entendre el que passa en la seva societat i en el món per transformar-lo trobi en la revista un vehicle útil que li permeti fer-ho.

La revista no és només per gent que és activista o es troba militant en una organització. D’aquí també la cura sobre l’apartat gràfic i el disseny amb què hem volgut caracteritzar la publicació:

volem comunicar més enllà de les frases enrevessades i els textos complicats.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

La revista té un Comitè de Redacció format per deu persones i un Consell editorial de persones que avalen la revista i que vetllen per la línia editorial. En aquesta s’hi marca la tipologia de continguts.

-Com assumiu l’era web?

Catarsi disposa d’un espai web on hi penja articles de forma quasi diària. Disposar d’un espai a la xarxa permet visualitzar molt més el projecte i amplificar-ne l’abast, a l’hora que permet que els continguts que surtin de la revista tinguin connexió amb els debats que s’estan donant, cosa que converteix la publicació en una eina útil.

-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

Normalment l’era digital s’ha associat amb el declivi de les publicacions en paper, però crec que això no es pot aplicar de forma homogènia a totes les publicacions. Si bé la premsa s’hi veu molt afectada, això és perquè l’espai digital i el paper entren en competició. Si es manté un cert equilibri entre allò que ofereix l’espai digital, que és una certa capacitat de resposta immediata, adaptar-se a cada format de lector, etc., i l’espai paper, que augmenta la qualitat i el valor dels continguts atès que els dona una presència, les publicacions que triïn el format paper tenen el futur assegurat.

-I el futur de les digitals?

Les publicacions digitals han de competir en un espai molt més vast i volàtil, com és la xarxa. Si bé el format té recorregut, consolidar-s’hi és molt més difícil i implica grans dosis d’originalitat, creativitat i rapidesa. En aquest sentit, crec que Catarsi ha aconseguit un cert equilibri entre les seves dues potes de publicació de continguts, la web i els monogràfics en paper.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir?

Catarsi es distribueix en físic a llibreries. Tanmateix, com no pot ser d’altra manera en l’era digital, difonem i donem a conèixer els continguts que publiquem sobretot a partir de les xarxes socials.

Disposar d’una bossa de subscriptores també ens permet personalitzar molt més la difusió que fem.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

Jacobin, Viento Sur i Pikara Magazine.

-Què és el millor de la seva feina?

Fer d’una inquietud i una forma de veure la vida la feina és sens dubte el millor que puc dir que té Catarsi. També la formació constant, ja que no paro d’aprendre coses i de conèixer altres revistes, editors, autors, problemàtiques que permeten enriquir la visió editorial de la revista i la del propi equip.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a Catarsi Magazín.

Share

Entrevista a Esteve Masalles, director de la revista Kesse

50 números de la revista Kesse

Esteve Masalles Feliu, director de la revista Kesse, és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, llicenciat en Humanitats per la UOC i té un postgrau d’Informació i Documentació. Ha treballat com a Tècnic de Cultura dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona. Actualment és el responsable de la col·lecció local a la Biblioteca Pública de Tarragona.

La feina de bibliotecari obliga a seguir les novetats editorials i els articles que es publiquen. També la relació professional amb els usuaris i usuàries permet establir contactes per a la publicació de nous articles. Són feines que es complementen força bé.

Esteve Masalles

Vostè és el director de Kesse des de l’any 2011 i anteriorment havia format part del Consell de Redacció. Quan i com neix la revista?

La revista Kesse neix el març del 1989 molt vinculada al Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona. Els articles publicats a Kesse prenen de forma total o parcial el Camp de Tarragona com a marc de referència geogràfic. Poden tractar qualsevol temàtica en l’àmbit de la història, les ciències socials, la literatura, l’art o les humanitats. Va sortir al voltant de la Universitat, degut a la inquietud de joves llicenciats en àmbits diversos com la filosofia, l’economia i la història. El 2019 la revista ha publicat el número 50 i, en una mena d’auto-homenatge, hem repetit la imatge de la coberta del primer número; si bé el disseny gràfic és diferent.

Quina periodicitat té?

La periodicitat ha anat canviant: primer va ser trimestral, després dues vegades a l’any i ara és anual.

A quin públic s’adreça la publicació?

Els continguts de la revista van adreçats a un públic general interessat a aprofundir en l’actualitat dels estudis locals. Un dels valors de Kesse és l’estímul per a joves universitaris per publicar-hi el seu primer article i donar a conèixer les seves inquietuds. En aquests 50 números han publicat gairebé 240 autors diferents.

Quina estructura té la publicació?

Tenim un dossier central, de tres o quatre articles, dedicat a un tema concret, una secció miscel·lània, amb dos o tres articles de temes diversos, i l’apartat de les ressenyes.

Com escolliu els temes a publicar?

Doncs es fa reunió del Consell de redacció i entre tots decidim la temàtica del dossier central per publicar. Alguns dels temes més destacats han estat el Setge de Tarragona de 1811, el Teatre al Camp de Tarragona, l’impacte de les noves tecnologies … o fins i tot el sexe. Especialment important va ser el número La literatura catalana al Camp de Tarragona que es va presentar a la Fira de Frankfurt l’any 2007. Va ser una fita per la revista i se’n va fer un número en català i anglès i un número en castellà i alemany amb un total de 800 exemplars de cada.

La revista és en paper. Teniu format digital?

Tenim la voluntat de fer una revista ben editada en paper amb un treball de disseny acurat. També la trobareu a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)

Hem vist que de cada número se’n fa una presentació. És habitual en el món local?

Si, de cada número publicat se’n fa una presentació. Aquest acte de presentació ajuda a visualitzar el Cercle d’Estudis Guillem Oliver que hi ha al darrera; a més dels socis també s’hi convida els autors i els col·laboradors.  Darrerament s’ha fet amb aliança amb altres associacions i entitats com Òmnium Tarragonès i Fet a Tarragona per reforçar sinèrgies i augmentar la difusió.

Quina publicació és o pot ser la competència a nivell local?

Una revista similar a la nostra, només que sigui perquè està sostinguda per una associació cultural sense ànim de lucre, podria ser el Butlletí Arqueològic editat per la Reial Societat Arqueològica de Tarragona,on es publiquentreballs relacionats amb l’arqueologia. Entenem que aquesta és la seva especialitat i nosaltres n’hem publicat ben pocs. La relació no és de competència.

Què és el millor de dirigir Kesse?

En el nostre cas diria que el director al final és aquell que fa d’animador i de secretari. El millor de tot és participar en el consell de redacció, cosa que permet saber, i contrastar, quines són les línies d’interès que es poden treballar i desenvolupar.

En el seu cas treballar a la secció local de la Biblioteca Pública de Tarragona que aplega el Dipòsit Legal de la província li representa estar molt al dia de tot allò que es publica a tot el territori.

Sí, això és molt clar. La feina de bibliotecari obliga a seguir les novetats editorials i els articles que es publiquen. També la relació professional amb els usuaris i usuàries permet establir contactes per a la publicació de nous articles. Són feines que es complementen força bé.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a la Revista Kesse!

Share

Entrevista a Ferran González coeditor de 142 Revista Cultural

Nascut a Sabadell el 1958, Ferran González és llicenciat en Història, per la Universitat de Barcelona. Apassionat de la literatura i les humanitats te i gestiona una llibreria, i des de fa uns mesos codirigeix i edita, juntament amb Paco González Fuentes142 Revista Cultural.

142 Revista Cultural va néixer l’1 de març del 2019. La seu editorial es troba Sitges. De periodicitat trimestral 142 revista cultural és una publicació impresa, essencialment literària. Cadascun dels seus números trobem poesía, relats, ressenyes de llibres, propostes de lectura, artícles, entrevistes a persones relacionades amb l’àmbit literari, del cinema i d’altres expresions artístiques com ara fotografia, pintura, etc.

Els directors de la revista. ©Fotografia: 142 Revista Cultural

El alma de la revista reside en los temas esencialmente ligados a la lucha por la vida, con un carácter profundamente humano. Entrevistas a personas que sin tener relación con el mundo literario o artístico tienen historias que merecen ser contadas”.

La llengua de la revista és el castellà. “L’editorial” de cadascuns dels exemplars es troba en castellà, català, euskera i gallec i els poemes es publiquen en la llengua original.  Amb una curada edició, 84 págines, moltes a color, comença a distribuir-se a nivell nacional i a alguns països llatino-americans.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

Se trata de nuestro primer proyecto editorial.

-Parli’ns dels orígens de la revista. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

El orígen de la revista tiene relación con el nombre de la misma. Paco González y yo somos hermanos y co-directores de la revista. Nacimos en Sabadell y durante casi 20 años convivimos en la misma habitación de una casa, en Sabadell, que tenia el número 142. Nuestra pasión por la cultura nace en esa etapa. La vida nos llevó a vivir muy distantes físicamente: Paco en El Puerto de Santa María (Cádiz) y yo en Sitges (Barcelona). Gracias a este proyecto hemos vuelto a reunirnos en el 142 y estamos en una de las etapas más motivadoras e ilusionantes de nuestra vida. Un gran reto, a la vez.

-Quin perfil de lector te la vostra publicació?

Es una revista de cultura dirigida a un espectro amplio de lectores. No es una revista para especialistas. Eso no impide que sus contenidos pueden resultar de interès tanto para un público amplio como para personas con un mayor nivel cultural. Los temas, si se abordan con un lenguaje claro y pedagógico, pueden resultar comprensibles para muchas personas.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

En los contenidos de la revista, la literatura es la parte más importante. Yo diria que un 70-80 por ciento. El resto lo dedicamos a otras expresiones culturales: cine, pintura, fotografia, arte en general. Hay tambien una parte esencial para nosotros, a la que denominamos el “alma” de la revista. Entrevistas a personas que no tienen relación con el mundo de la cultura pero que tienen historias de interès. Son historias muy ligadas a la lucha por la vida, a la realidad cotidiana, a la fragilidad como seres humanos, a las esperanzas y desesperanzas.

Escritores consagrados y también noveles. Relatos, poemas, reseñas literarias, propuestas de lectura. Tenemos la suerte de contar con un buen equipo y con experiencia en ámbitos diversos. Queremos tambien dar voz a quienes no suelen tener tanto protagonismo pero estan haciendo una labor creativa impresionante. A título de ejemplo, en el ambito del cine, no solo nos dirigimos a directores/as o actores/actrices, sino a otras personas que lo hacen possible: montaje, sonido, fotografia… Nos interesa su punto de vista. Y en el ámbito literario, los traductores, editores…

Hay tambien entre los autores, una gran presencia de Latinoamérica. En el número 2 hemos publicado una maravillosa antología de poesía de mujeres poetas venezolanas actuales.

-Com assumiu l’era web?

Está claro que hay que adaptarse a los tiempos. Aunque nuestro proyecto nace “en papel”, está en el horizonte la versión digital de la revista. Hoy en dia, la presencia en “redes”, además, es importante. Permite llegar a un público mucho más amplio e interactuar con él. Eso contribuye decisivamente a mejorar los contenidos. Nuestra apuesta por la calidad nos parece esencial.

Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

Hoy por hoy nos parece que sigue teniendo un espacio. Como también lo tiene el libro en papel. No se nos escapa que tienen más éxito de ventas otro tipo de revistas. Nuestro público es, por desgracia, más reducido. Pero nuestra convicción de que la cultura es esencial, y ya casi lo único que nos puede salvar, hace que sigamos luchando por lo que creemos y nos da fuerza para superar las adversidades.

-I el futur de les digitals?

Les auguro un gran futuro. Aunque pueden seguir coexistiendo ambos tipos de publicación (papel-digital), las nuevas generaciones, sin duda, van a ser grandes consumidores de formatos digitales. Ya lo son.

142 Revista Cultural

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

Como hace pocos meses que nació la revista, no hemos dado el salto de trabajar con una distribuidora a nivel nacional. En breve se hará. Hemos dado un primer paso colaborando con una distribuidora local de las Islas Baleares. Allí la revista está ya en más de cien puntos de Mallorca, Menorca e Ibiza. También hemos llegado a acuerdos con librerías de gran prestigio de Barcelona y Madrid (La Central, Laie, etc.). Distribuimos tambien nosotros mismos desde nuestra sede editorial en Sitges.

La revista tambien se puede adquirir por internet a través de plataformas (Marketplace) como: Amazon, Casa del Libro, Uniliber e Iberlibro. De esa forma también está al alcance de cualquier comprador internacional.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

La maleta de Portbou y 142 Revista Cultural.

-Quines altres revistes ens recomana i per què?

Creo que Librújula es una buena revista. No solo por sus contenidos sino por la cuidada edición. Su trabajo de diseño me parece excelente.

-Què és el millor de la seva feina?

Vivir la experiència de ver nacer y consolidar nuestro primer proyecto editorial. Tener la oportunidad de trabajar sencillamente en algo que te apasiona. Tener la oportunidad de conocer a personas del mundo de la cultura y otras personas no tan ligadas a dicho mundo, y poder enriquecerme escuchando lo que tienen que decir. Dar voz a quienes no tienen muchas oportunidades de darse a conocer. Y, como no, haber vuelto junto a mi hermano a aquella habitación del 142 en la que tantos sueños se forjaron. Al menos, uno de ellos, lo hemos hecho realidad.

-Voldria afegir o recomanar alguna cosa…?

Daros las gracias por esta oportunidad que nos brindáis. Y deciros que trabajaremos con todas nuestras energías y nuestra pasión por hacer una revista con contenidos de calidad. Es nuestro granito de arena para contribuir mediante la educación y la cultura a un mundo mejor y a que seamos mejores personas.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a 142 revista cultural!

 

 

Share

Entrevista a Abel Carretero, director de la revista Llengua Nacional

Abel Carretero és filòleg català i geògraf, format a la Universitat de Barcelona entre els anys 2009 i 2015. També té un màster en assessorament lingüístic, que és l’àmbit al qual es dedica professionalment. La revista Llengua Nacional és una publicació trimestral que edita l’Associació Llengua Nacional i que vol difondre i promoure un model de llengua culte i genuí. Actualment és el director de la revista i el president de l’Associació.

-Quins han estat els seus projectes editorials?

Des dels inicis el projecte ha consistit a publicar la revista amb la intenció fer divulgació lingüística. Donar a conèixer la nostra llengua des de molts punts de vista diversos, tant qüestions de lèxic com gramaticals, de sociolingüística, etc. En aquest sentit, la idea és contribuir a la difusió de la llengua a partir del coneixement dels molts professionals i experts que hi col·laboren.

-Parli’ns dels orígens de la revista. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

La revista va néixer l’any 1991. Això vol dir que era un context molt diferent de l’actual. En aquell moment el principal objectiu era promoure el procés de normalització lingüística, defensar l’ús correcte de la llengua i donar a conèixer i difondre totes les seves possibilitats expressives i tots els seus recursos vàlids en els diversos àmbits i nivells de comunicació. Aquests objectius, malauradament, segueixen vigents, ja que la situació del país encara no és de normalitat absoluta, malgrat el pas dels anys i totes les persones que hi han lluitat.

-Quin perfil de lector te la vostra publicació?

En general és un perfil de persones especialitzades, tot i que hi ha també un públic general que està interessat en la llengua. Molts dels nostres articles estan escrits per acadèmics però conserven un to planer i accessible per a un públic general.

-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?

Fa molts anys que tenim un ventall de col·laboradors força ampli. Tot i així, sempre estem oberts a noves incorporacions de persones que vulguin escriure i publicar a la nostra revista. Pel que fa als temes, sovint ens arribem articles ben diversos, i el que fem és publicar-los tots, cadascun sota la temàtica corresponent. El que també hem fet darrerament és publicar alguns números especials o monogràfics. En tal cas, ho escollim entre totes les persones que formem part de la revista: el director, la sotsdirectora, l’editor i els membres del Consell Assessor (entre els quals hi ha en Josep Ruaix o l’Albert Jané, els dos puntals de Llengua Nacional).

-Com assumiu l’era web?

Com un repte i alhora com una oportunitat. Les noves tecnologies ens permeten donar-nos a conèixer i arribar a més gent, la qual cosa ens sembla sempre un fet molt positiu. Hem penjat en obert la revista a la nostra web i hi tenim tots els números digitalitzats (excepte els 4 últims, que només són consultables per als subscriptors). En total, un centenar de números de la revista que permeten consultar centenars d’articles de llengua, ressenyes, etc.

-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?

Potser sóc una mica romàntic en aquest sentit, però el paper per mi continua tenint molt de futur, ja que sempre hi haurà públic disposat a assaborir un llibre en paper. Ens passem el dia davant de les pantalles. Per mi és un goig (i cada cop més) poder llegir en paper.

-I el futur de les digitals?

També tenen el seu públic, i cada cop és més nombrós, de manera que veig possible la coexistència de totes dues maneres de llegir i informar-se.

-Quins canals de distribució i difusió feu servir.

Bàsicament la revista arriba als socis i subscriptors mitjançant correu postal. La reben directament a casa. Aquest és el principal canal de distribució. Tot i així, en unes quantes llibreries d’arreu dels Països Catalans també hi són per poder comprar. A Barcelona, Girona, Lleida, Reus, Tàrrega, Palma o València, per exemple. A la nostra web hi ha la llista completa de llibreries. També a l’Abacus, per cert.

-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?

Qualsevol que em permeti descobrir coses noves i adquirir coneixement. M’agraden molt les revistes de reportatges i de geografia (potser per deformació professional, qui sap).

-Quines altres revistes ens recomana i per què?

Hi ha revistes molt interessants, a parer meu. Per exemple, Catorze, Cavall Fort, L’Avenç, Sàpiens, Descobrir, El temps… La llista seria inacabable. Com es pot veure, tenim un país replet de revistes amb un contingut de molta qualitat i apte per a tothom.

-Què és el millor de la seva feina?

Que sempre s’aprenen coses noves. I que si t’agrada llegir… No fas altra cosa! En aquest sentit el que més em reconforta és saber que gràcies a la nostra feina estem difonent coneixement i cultura i ajudem altres persones a aprendre, també.

-Voldria afegir o recomanar alguna cosa…?

Recomanaria que es llegís més. Que es llegís molt. Llegir és el que ens fa lliures, que se sol dir. I és llegint, crec, com aprenem més a conèixer el nostre entorn i a entendre millor el món i el perquè de les coses.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a Llengua Nacional.

Share