Arnau Barquer i Cerdà és el coordinador de la revista Catarsi Magazín, una revista digital i en impresa de pensament crític en català sobre política, economia i cultura que va néixer a inicis del 2019 i just acaba de publicar el seu segon monogràfic en paper.
-Quins han estat els seus projectes editorials?
La revista és un projecte de la cooperativa cultural Cultura 21 que engloba els projectes de Tigre de Paper Editorial i la Fira Literal. Tigre de Paper és una editorial amb més de vuit anys d’història, centrada en fer sacsejar consciències a partir de la narrativa i l’assaig. La Fira Literal, que enguany ha celebrat la seva cinquena edició, és un dels principals esdeveniments de pensament crític i de referència d’editorials independents del sud d’Europa. Amb Catarsi, el projecte de transformació de Cultura21 aterra al terreny de les publicacions periòdiques però amb un bagatge organitzatiu i experiència molt solvent.
-Parli’ns dels orígens. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?
La revista neix en un moment de grans canvis i turbulències socials al nostre país. Ens referim al seguit de processos polítics i socials que han tingut lloc els darrers deu anys a casa nostra i que han suposat per una banda el trencament amb moltes concepcions en què l’activisme i les organitzacions polítiques d’esquerres s’havien mogut fins llavors, i per l’altra, i com hem vist darrerament, per la politització que ha patit tota una nova generació que decididament es troba participant del teixit associatiu del país i d’aquests processos de canvi. Per tant,
la revista busca ser un vehicle per canalitzar tots els nous debats, qüestions i preocupacions que s’han generat al voltant de tots aquests canvis. Especialment el projecte central de Catarsi és poder desenvolupar una nova cultura del debat i la discussió, sobretot quan aquest s’ha canalitzat a partir de les xarxes socials, la immediatesa i la manca de criteri.
Catarsi vol aprofundir en les reflexions d’aquests temps, però n només a partir del que és urgent, sinó del que és necessari per avançar i que les opinions, propostes i debats serveixin més per agregar totes les tendències de l’esquerra en un horitzó comú, que no pas disgregar-les.
-Quin perfil de lector té la vostra publicació?
Catarsi pretén que tota persona que estigui interessada en entendre el que passa en la seva societat i en el món per transformar-lo trobi en la revista un vehicle útil que li permeti fer-ho.
La revista no és només per gent que és activista o es troba militant en una organització. D’aquí també la cura sobre l’apartat gràfic i el disseny amb què hem volgut caracteritzar la publicació:
volem comunicar més enllà de les frases enrevessades i els textos complicats.
-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?
La revista té un Comitè de Redacció format per deu persones i un Consell editorial de persones que avalen la revista i que vetllen per la línia editorial. En aquesta s’hi marca la tipologia de continguts.
-Com assumiu l’era web?
Catarsi disposa d’un espai web on hi penja articles de forma quasi diària. Disposar d’un espai a la xarxa permet visualitzar molt més el projecte i amplificar-ne l’abast, a l’hora que permet que els continguts que surtin de la revista tinguin connexió amb els debats que s’estan donant, cosa que converteix la publicació en una eina útil.
-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?
Normalment l’era digital s’ha associat amb el declivi de les publicacions en paper, però crec que això no es pot aplicar de forma homogènia a totes les publicacions. Si bé la premsa s’hi veu molt afectada, això és perquè l’espai digital i el paper entren en competició. Si es manté un cert equilibri entre allò que ofereix l’espai digital, que és una certa capacitat de resposta immediata, adaptar-se a cada format de lector, etc., i l’espai paper, que augmenta la qualitat i el valor dels continguts atès que els dona una presència, les publicacions que triïn el format paper tenen el futur assegurat.
-I el futur de les digitals?
Les publicacions digitals han de competir en un espai molt més vast i volàtil, com és la xarxa. Si bé el format té recorregut, consolidar-s’hi és molt més difícil i implica grans dosis d’originalitat, creativitat i rapidesa. En aquest sentit, crec que Catarsi ha aconseguit un cert equilibri entre les seves dues potes de publicació de continguts, la web i els monogràfics en paper.
-Quins canals de distribució i difusió feu servir?
Catarsi es distribueix en físic a llibreries. Tanmateix, com no pot ser d’altra manera en l’era digital, difonem i donem a conèixer els continguts que publiquem sobretot a partir de les xarxes socials.
Disposar d’una bossa de subscriptores també ens permet personalitzar molt més la difusió que fem.
-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?
Jacobin, Viento Sur i Pikara Magazine.
-Què és el millor de la seva feina?
Fer d’una inquietud i una forma de veure la vida la feina és sens dubte el millor que puc dir que té Catarsi. També la formació constant, ja que no paro d’aprendre coses i de conèixer altres revistes, editors, autors, problemàtiques que permeten enriquir la visió editorial de la revista i la del propi equip.
Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a Catarsi Magazín.
La revista va néixer l’any 1991. Això vol dir que era un context molt diferent de l’actual. En aquell moment el principal objectiu era p