L’Elena fa trenta anys que va venir a Barcelona des de Buenos Aires (Argentina) i vint que treballa i n’és la responsable del quiosc del carrer Manso 41, al barri de Sant Antoni de Barcelona. Ens rep amb el seu somriure amable i tot seguit ens explica una mica el seu dia a dia i la seva experiència en aquesta anònima feina d’obrir set dies a la setmana.
Què és el que us fa moure a encetar aquest repte? Tinc una filla amb discapacitat i cercava quelcom per treballar a mitja jornada. No trobava res i em vaig decidir amb això.
Com es el vostre dia a dia? Aixecar-se molt aviat. Recollir la mercaderia. Hi ha molta feina comptable (devolucions, reposicions, facturacions…) i vendre!
Quin perfil de client teniu? Gent del barri i gent de pas. Bars, restaurants, gent del mercat. Edats d’entre 35-90 anys.
Quins productes o serveis oferiu? Premsa, revistes, llibres, calendaris, cromos, passatemps, títols de transport, alguna joguina i loteria de Catalunya.
Com assumiu l’era web? Aquest és un negoci que tendeix a desaparèixer. Cada cop quedem menys quioscos tradicionals.
Com veu el futur del món quiosquer? No gens bé. Amb Internet la gent llegeix el diari digital al telèfon, a la tablet o al PC. Moltes revistes s’han vist obligades a tancar o deixar de publicar-se en paper.
Quina relació teniu amb el barri? Molts amics i veïns ajuden. En el confinament del 2020 per la Covid vaig seguir treballant. Agafava comandes per telèfon o WhatsApp i portava a domicili diaris i revistes a la gent gran.
Quina o quines revistes us agraden i quines es venen més? Acostumo a llegir Integral, Cuerpomente… Les que més es venen són les revistes del cor.
Què és el millor de la vostra feina? Sens dubte, el tracte amb la gent.
Moltes gràcies per atendre’ns i els millors desitjos!
L’Elena al seu quiosc del carrer Manso, 41 (Barcelona). Fotografies: @GTsèrie
Avui Dia Mundial de l’Art volem destacar una publicació considerada com a referent en el sector i una eina molt útil pels profesionals i els amants de la matèria: Revistart, publicació bimestral especialitzada d’Anuart S.L. que ens informa de tot el que té a veure amb el món de l’Art i els artistes.
Algunes cobertes de Revistart
Revistart inicià el seu vol el novembre del 1994. Neix dins un escenari inmens de creació i expressió, un pensament metropolità sense fronteres, assumint el risc dels canvis infinits del món artístic i de transformacions culturals i socials.
Els seus continguts inclouen entrevistes, articles divulgatius, articles especialitzats, agenda, ressenyes i convocatòries.
Benjamín, ànima de la revista, deixa clar la dificutat dels inicis d’aquest periple al text conmemoratiu del que transcribim aquest paràgraf:
El largo camino ha sido difícil por la falta de apoyos recibidos por parte de las instituciones públicas, pero también ha sido posible gracias al carácter independiente y emprendedor de Revistart, un valor que hemos mantenido hasta el día de hoy. (…) En una época de modernidad en la cual se hace titánica la tarea de encontrar un hueco en el universo cultural, el objetivo de Revistart ha consistido en sumar lo mejor del hecho artístico. Sus cientos de páginas publicadas recorren la vida y la obra de artistas que han formado parte de nuestra historia pasada, reciente y actual.”
Revistart resulta ser un estímul per la promoció i acompanyament de creadors i artistes sovint relegats o silenciats. Està atenta a les noves corrents de la contemporaneitat més enllà de les “modes”. El seu equip editorial i col·laborador són entesos en Art, Història de l’Art i coneixedors de les tendències on fluctuen les noves veus o mirades emergents.
Donem suport a aquesta trajectòria i us animem a conèixer i llegir Revistart.
Podeu subscriure-vos clicant aquest enllaç. Trobar-la al vostre Quiosc o Biblioteca i/o seguir-la a les xarxes socials:
Guillem Carbonell (Barcelona, 1971), edita L’Antònia, gaseta del barri de Sant Antoni (Barcelona). Llicenciat en Ciències Polítiques a la UAB, va estudiar el primer cicle de Periodisme i l’MBA d’Esade. És director de Màrketing Digital a Grup Enciclopèdia Catalana. Li interessen les biografies (“la història en primera persona”), el periodisme, les noves tecnologies i els idiomes. Li agrada seguir mitjans de comunicació d’arreu del món.
-Parla’ns dels orígens. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?
Amb un grup de pares de l’Escola Diputació, veïnes i veïns del Barri de Sant Antoni, vam voler impulsar una publicació que fos independent i viable, a l’estil d’un full informatiu del barri, un DiNA3 plegat per la meitat. Que tingués una personalitat i un relat propi i reconeixible. Sense ser una revista de lluita sí que volia ser una revista que es posés a disposició del veïnat i de les molt diverses causes i associacions del barri.
-Quin perfil de lector te la vostra publicació?
Ens adrecem als 40.000 veïns del barri. Qualsevol d’ells/elles pot ser lector de la revista perquè li donem una visió molt diversa i que vol ser oberta, moderna (al menys dels nostres dies!) i interessant del que passa en un barri viu, actiu i divers.
Segurament la versió digital té un públic més jove i, en canvi, amb la versió paper també arribem a les àvies i avis.
-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?
L’espai és molt limitat i la periodicitat és trimestral. Anem recollint idees, iniciatives, temes i quan plantegem la revista marquem prioritats i mirem que tot quedi cobert, malgrat l’escassedat de l’espai. Però sempre hi ha temes que no hi caben. Els col·laboradors són bastant constants, alguns pertanyen al grup impulsor i d’altres els hem anat trobant i s’hi han anat afegint. Sempre és gent del barri que té ganes d’escriure i comunicar la seva visió sobre la seva especialitat o sobre el que veu que passa al seu voltant.
-Com assumiu l’era web?
L’Antònia és un projecte en paper, amb versió PDF que s’envia a una llista de veïns que no para de créixer. Fins i tot si mai tenim web,
la prioritat és la revista periòdica maquetada, ja sigui en PDF o en paper. De moment portem 11 números!
-Com veus el futur de les publicacions periòdiques en paper?
En general, minoritari i amb el repte de construir una comunitat al seu voltant que s’hi identifiqui i la vulgui mantenir amb una subscripció o amb col·laboracions majors que una subscripció. Li veig futur, però molt diferent del passat. El futur són publicacions hípersegmentades i de qualitat, com les que precisament es venen a la llibreria Free Time (Urgell Floridablanca) de Sant Antoni.
–I el futur de les digitals?
La resposta és la mateixa, necessiten construir al seu voltant una comunitat que les sustenti. Això, o que algú en pagui els costos per vocació d’editor o per desig d’influència. En el món digital, amb costos menors, això és possible.
-Quins canals de distribució i difusió feu servir.
Una bona llista d’emailing, per enviar la versió en PDF. Els veïns que estan a la llista reben la revista els primers, una setmana abans que surti en paper!I després, els punts clau del barri: el Mercat, el Dominical, Calàbria 66, Cotxeres Borrell, Casa Golferichs, forns de pa, bars i llibreries còmplices, altres comerços… Imprimim 5000 exemplars i els repartim nosaltres mateixos.
–Quines revistes s’enduria a una illa deserta?
Per aquest ordre: The New Yorker, The Economist, Attitude, Die Zeit, Pâtisserie, CUINA i El Temps.
-Què és el millor de la teva feina?
El sentit últim de fer L’Antònia és posar la vocació de periodisme al servei del barri.
Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a L’Antònia!
Josep M Dacosta Oliveras, «Daco» és biòleg de formació i empordanòleg per passió, és a dir, divulgador de l’Empordà, dels seus llocs i la seva gent. Ho fa a través de publicacions, conferències, cursos i xarxes socials.
-Quins han estat els seus projectes editorials? Què és el que us va moure a encetar aquests reptes?
Hi
ha diversos motius que et porten a publicar. Per una banda, el desig
de compartir el coneixement i la satisfacció d’haver fet una
recerca o troballa. Una altra raó és ajudar a difondre un tema per
tal que tingui més ressò. Ara bé, a vegades publicar obeeix a
raons més prosaiques, com per exemple que una editorial t’encarregui
un text.
-Quin perfil de lector sou o teniu?
Sóc lletraferit i tot terreny a l’hora de triar.
-Com s’escolliu els temes.
La curiositat em porta a llegir de tot, però com que els temps de lectura és limitat, prioritzo aquests quatre trumfos del meu perfil de lector: clàssics de la literatura catalana, assajos sobre temes del meu interès, seguir els amics escriptors i fullejar a l’atzar per descobrir sorpreses.
-Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper? I el de les digitals?
A
la gramàtica estudiàvem que hi ha dos tipus de futur: el perfecte i
l’imperfecte. El futur perfecte de l’edició, tant en paper com
en digital, és que l’autor cobri pel seu treball i el lector
sàpiga que la cultura no es crea per generació espontània sinó
per l’esforç dels seus creadors. Aquest pot pagar de forma directa
o indirecta: preu de portada o d’entrada, per la publicitat o a
través dels ajuts públics.
-Com assumiu l’era web?
El
món digital és Gutenberg 2.0. És a dir tens una impremta virtual
amb la qual pots difondre un missatge que pot arribar arreu a un
cost, per ara, molt assumible. Això comporta una oferta il·limitada
i que s’acostuma als lectors a una aparent gratuïtat dels
continguts.
-Quins canals de distribució i difusió féu servir i per què.
Els que tenim una edat, ens agrada tocar paper i també llegir electrònicament.
Em fascina la lletra impresa; llegir i rellegir diaris, revistes i llibres. Pel que fa a les pantalles, hi miro les novetats, busco material per a recerca i introbables en paper.
-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?
Ara
que tenim les interessants propostes de bibliopiscina i biblioplatja,
no descarto que s’habilitin unes biblioillesdesertes. Només a
partir d’aquell moment, naufragaria per anar a una illa deserta.
-Quines altres revistes recomana i per què?
El
món editorial català treu una gran diversitat de capçaleres, amb
molta qualitat i un bon elenc de col·laboradors. Ara, en el moment
de respondre aquesta entrevista, en plana crisi del coronavirus,
recomanaria que tothom comprès de tot, per tal d’ajudar al màxim
la indústria cultural.
-Què és el millor de la seva feina?
Qualsevol
feina, si hom té curiositat i ganes d’aprendre, obre un univers
infinit de possibilitats de coneixement. Aquest estímul fa que el
treball esdevingui interessant. De fet, el treball és el punt que
cadascú posa entre el càstig diví i la realització personal.
-Voldria afegir o recomanar alguna cosa…?
Que una persona que sàpiga llegir -i en gaudeixi- no es pot avorrir mai. Sempre he pensat en aquesta etimologia apòcrifa «avorrir-se ve de burro».
Moltes gràcies Daco! Et seguirem i llegirem els teus articles!
Què és el que us fa moure a encetar aquest repte?
