El fotògraf Bill Brandt i la revista Lilliput

Lilliput va ser una revista mensual britànica d’humor, contes, fotografies i arts de petit format, fundada el 1937 pel fotoperiodista Stefan Lorant.

Un col·laboradors habitual fou Bill Brandt, fotògraf britànic considerat un dels fundadors de la fotografia moderna.

Peter Sellers llegint la premsa ©Bill Brandt

Fins el 24 de Gener es pot visitar a la Fundació Mapfre l’exposició antològica on es poden contemplar diverses sèries de l’obra fotogràfica de Bill Brandt, organitzada cronològicament i en diferents seccions temàtiques: retrats, paisatges urbans, i viatges.

El domini de la llum i les ombres, sempre en blanc i negre, que identifiquen els seus retrats a artistes, escriptors i gent anònima, van suposar una ruptura amb la tradició. Bona part d’ells van ser publicats a la revista Lilliput el 1941 sota el títol “Young Post of Democracy” on apareixien alguns dels rostres més representatius de la seva època.

Bill Brandt també va col·laborar a la publicació Picture Post, revista pionera i especialitzada en fotoperiodisme.

*Nota sobre les imatges. Les fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials exposats a la mostra Bill Brandt a Fundació Mapfre Barcelona, fetes per membres del grup de treball durant la seva visita, el desembre de 2020.

Share

Hem visitat… Perich (1941-1995). Humor amb ulls de gat

Quan parlem dels cronistes de la història sempre pensem en periodistes, assagistes o historiadors, oblidant que molt sovint els pintors, fotògrafs i il·lustradors també deixen constància del temps on viuen. Si a més ho fan amb aquesta intenció  el resultat pot ser sorprenent, és el cas de Jaume Perich.

Al Born Centre de Cultura i Memòria podem veure fins el 10 de gener de 2021 l’exposició Perich (1941-1995). Humor amb ulls de gat on, gaudirem d’un exhaustiu repàs a l’obra gràfica del recordat dibuixant, escriptor i traductor amb motiu del 25è aniversari de la seva mort. Amb el minimalisme dels seus dibuixos i textos feia una crítica valenta de l’època en que va viure: el final del franquisme i l’anomenada «transició democràtica». El seu tarannà irònic, sarcàstic, tocat per l’humor negre, el permetia fer una contracrónica política i social: els militars, els banquers, els polítics de dretes i l’església catòlica eren les seves «víctimes» favorites. Durant la seva carrera va col·laborar amb molts mitjans de comunicació escrits i audiovisuals. Va ser membre fundador de la cèlebre revista Hermano Lobo, posteriorment va crear i va codirigir juntament amb Manuel Vázquez Montalbán la revista política Por Favor, una de les revistes d’humor gràfic més importants de la transició. També va publicar els seus treballs en Muchas Gracias, Nacional Show, Titanic, Histeria semanal, Muy señor mío, Cuadernos de Humor, TBO, Jano, FotogramasInterviú i, finalment, en la revista satírica El Jueves. Va col·laborar també als diaris Solidaridad NacionalEl Correo CatalánLa VanguardiaTele/eXpresDiari de Barcelona i El Periódico de Catalunya, a ràdio i televisió. A més de publicar un munt de llibres que van aconseguir molta difusió.

La seva crítica mordaç i d’esquerres li va portar a episodis de persecució, de la censura així com a amenaces de l’ultra dreta que només van aconseguir donar més valor i reconeixement a la seva obra. A l’exposició trobem una extensa antologia del seu llegat disposada de forma cronològica. L’original plantejament: vitrines, facsímils, originals i vídeos que, acompanyats d’una poètica decoració, ens transporta a l’Univers Perich, on progressisme, rebel·lia i llibertat d’expressió es mostren com a valors totalment vigents, necessaris i a reivindicar.

Nota sobre les imatgesLes fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials exposats a la mostra Perich. Humor amb ulls de gat – Born Centre Cultural, fetes per membres del grup de treball durant la seva visita, el setembre de 2020.

Share

Troballes retrospectiva: Pablo Picasso i dues revistes

Pablo Ruiz Picasso, el cèlebre i prolífic artista malagueny, va tenir una molt estreta relació amb la lectura i la creació vinculada amb ella. La lectura de llibres i revistes era una activitat habitual familiar i així ho posa en relleu el pintor en diversos dibuixos i pintures.

A més a més d’il·lustrador en edicions de llibres volem destacar la seva col·laboració en revistes com ara a Gil-Blas illustré hebdomadaire, Paris : [s.n.], 1891-1903. Vinculat a aquest títol, i com podeu veure a la imatge que adjuntem, va dibuixar el seu pare amb la Gil Blas a la butxaca, (Barcelona, 1899). Altra vessant del pintor relacionada amb el món de les publicacions en sèrie fou com a director artístic de Arte Joven : se publicará los domingos, [Madrid : s.n.], 1901-[1909 (Madrid] : Impr. de Antonio Marzo).

Unes troballes que ens venia de gust compartir amb vosaltres.

Nota sobre les imatgesLes fotografies que acompanyen aquesta entrada són de materials exposats al Museu Picasso (Barcelona), fetes per membres del grup de treball durant la seva visita, el gener de 2020.

Share

Exposició a la UAB: Premsa clandestina catalana

Premsa clandestina catalanaDurant la dictadura franquista i els primers anys de la Transició (1939-1976), a Catalunya van circular de forma clandestina centenars de revistes. Malgrat que entre elles podien ser molt diferents, i podien tenir al darrera partits polítics, grups d’intel·lectuals i organitzacions de treballadors de caràcter molt divers, totes aquestes publicacions tenien un doble denominador comú: d’una banda, la voluntat de mantenir i defensar uns valors, ja fossin socials, identitaris o polítics, i, de l’altra, l’extrema dificultat per publicar-se i distribuir-se de manera contínua.

El Centre Documental de la Comunicació (CEDOC) de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, compta amb una de les principals col·leccions de premsa clandestina que es conserven a Catalunya. La majoria dels títols, de caire polític, formen part del Fons Albert Viladot, cedit a la universitat per la família del periodista l’any 1993. Moltes de les capçaleres han estat digitalitzades i es poden consultar al Dipòsit Digital de Documents de la UAB.

exposicio premsa clandestina a la UABAmb motiu d’una jornada sobre la premsa clandestina que es va celebrar el passat 11 de desembre de 2019 a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, la Biblioteca de Comunicació va muntar dues exposicions: una física i una virtual. Ambdues recullen una selecció de revistes clandestines que es van publicar a Catalunya o a l’exili català durant el franquisme. La mostra vol ser representativa de l’àmplia varietat de publicacions que van sorgir malgrat la repressió i la persecució de qualsevol activitat contrària al règim o que simplement el qüestionés. Per això s’han inclòs revistes en català i revistes en castellà, revistes de caire polític i social i revistes culturals, butlletins escrits a mà o mecanografiats en condicions precàries i publicacions d’alt nivell artístic i intel·lectual. 

L’exposició física es podrà visitar fins al 17 de gener a la planta baixa de la Biblioteca, al campus de Bellaterra. S’exposen més de 50 números de revistes conservades tant al CEDOC com a la pròpia biblioteca, a més de monografies sobre el tema, que ha estat estudiat per historiadors i periodistes com ara el propi Albert Viladot, Josep Maria Figueres, Joan Crexell i Joan Samsó, per esmentar-ne només uns quants.

L’exposició virtual, que serà permanentment consultable a la seva pàgina web, mostra una fitxa de cada revista, amb les dades bàsiques de publicació, una breu ressenya històrica i la seva disponibilitat a les biblioteques i als repositoris digitals. Per obtenir reproduccions de les portades, s’ha comptat amb la col·laboració d’altres institucions que també conserven capçaleres clandestines. Un apartat complementari conté bibliografia especialitzada.

La doble exposició té l’objectiu de desvetllar l’interès per unes revistes de gran valor històric, i al mateix temps vol homenatjar tant les persones que van assumir grans riscos per publicar-les i fer-les circular com les persones que es van esforçar per conservar-les i donar-les a conèixer a les generacions posteriors.

Share