Categoria: Calaix de sastre

50 números de la revista Kesse

Esteve Masalles Feliu, director de la revista Kesse, és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, llicenciat en Humanitats per la UOC i té un postgrau d’Informació i Documentació. Ha treballat com a Tècnic de Cultura dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona. Actualment és el responsable de la col·lecció local a la Biblioteca Pública de Tarragona.

La feina de bibliotecari obliga a seguir les novetats editorials i els articles que es publiquen. També la relació professional amb els usuaris i usuàries permet establir contactes per a la publicació de nous articles. Són feines que es complementen força bé.

Esteve Masalles

Vostè és el director de Kesse des de l’any 2011 i anteriorment havia format part del Consell de Redacció. Quan i com neix la revista?

La revista Kesse neix el març del 1989 molt vinculada al Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona. Els articles publicats a Kesse prenen de forma total o parcial el Camp de Tarragona com a marc de referència geogràfic. Poden tractar qualsevol temàtica en l’àmbit de la història, les ciències socials, la literatura, l’art o les humanitats. Va sortir al voltant de la Universitat, degut a la inquietud de joves llicenciats en àmbits diversos com la filosofia, l’economia i la història. El 2019 la revista ha publicat el número 50 i, en una mena d’auto-homenatge, hem repetit la imatge de la coberta del primer número; si bé el disseny gràfic és diferent.

Quina periodicitat té?

La periodicitat ha anat canviant: primer va ser trimestral, després dues vegades a l’any i ara és anual.

A quin públic s’adreça la publicació?

Els continguts de la revista van adreçats a un públic general interessat a aprofundir en l’actualitat dels estudis locals. Un dels valors de Kesse és l’estímul per a joves universitaris per publicar-hi el seu primer article i donar a conèixer les seves inquietuds. En aquests 50 números han publicat gairebé 240 autors diferents.

Quina estructura té la publicació?

Tenim un dossier central, de tres o quatre articles, dedicat a un tema concret, una secció miscel·lània, amb dos o tres articles de temes diversos, i l’apartat de les ressenyes.

Com escolliu els temes a publicar?

Doncs es fa reunió del Consell de redacció i entre tots decidim la temàtica del dossier central per publicar. Alguns dels temes més destacats han estat el Setge de Tarragona de 1811, el Teatre al Camp de Tarragona, l’impacte de les noves tecnologies … o fins i tot el sexe. Especialment important va ser el número La literatura catalana al Camp de Tarragona que es va presentar a la Fira de Frankfurt l’any 2007. Va ser una fita per la revista i se’n va fer un número en català i anglès i un número en castellà i alemany amb un total de 800 exemplars de cada.

La revista és en paper. Teniu format digital?

Tenim la voluntat de fer una revista ben editada en paper amb un treball de disseny acurat. També la trobareu a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)

Hem vist que de cada número se’n fa una presentació. És habitual en el món local?

Si, de cada número publicat se’n fa una presentació. Aquest acte de presentació ajuda a visualitzar el Cercle d’Estudis Guillem Oliver que hi ha al darrera; a més dels socis també s’hi convida els autors i els col·laboradors.  Darrerament s’ha fet amb aliança amb altres associacions i entitats com Òmnium Tarragonès i Fet a Tarragona per reforçar sinèrgies i augmentar la difusió.

Quina publicació és o pot ser la competència a nivell local?

Una revista similar a la nostra, només que sigui perquè està sostinguda per una associació cultural sense ànim de lucre, podria ser el Butlletí Arqueològic editat per la Reial Societat Arqueològica de Tarragona,on es publiquentreballs relacionats amb l’arqueologia. Entenem que aquesta és la seva especialitat i nosaltres n’hem publicat ben pocs. La relació no és de competència.

Què és el millor de dirigir Kesse?

En el nostre cas diria que el director al final és aquell que fa d’animador i de secretari. El millor de tot és participar en el consell de redacció, cosa que permet saber, i contrastar, quines són les línies d’interès que es poden treballar i desenvolupar.

En el seu cas treballar a la secció local de la Biblioteca Pública de Tarragona que aplega el Dipòsit Legal de la província li representa estar molt al dia de tot allò que es publica a tot el territori.

Sí, això és molt clar. La feina de bibliotecari obliga a seguir les novetats editorials i els articles que es publiquen. També la relació professional amb els usuaris i usuàries permet establir contactes per a la publicació de nous articles. Són feines que es complementen força bé.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a la Revista Kesse!