Els orígens de la premsa a Catalunya

Us heu preguntat alguna vegada com va néixer la premsa? Henry Ettinghausen, professor emèrit d’hispàniques a la Universitat de Southampton, va fer una interessant ponència sobre el tema a les jornades Communicatio: un itinerari històric, que van tenir lloc els dies 27 i 28 d’octubre de 2010 a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Es pot dir que la premsa va néixer quan van començar a aparèixer i a difondre’s cartes impreses. Cartes, per exemple, com la de Cristòfor Colom de l’any 1493 que relatava el seu viatge a les Amèriques i que va estar circulant per Catalunya. Entre els segles XVI i XVIII es van imprimir milions d’aquests fullets informatius, que reben el nom genèric de relacions. Estaven impresos en foli o quart, tenien entre 4 i 8 pàgines, només tractaven un sol succés i no tenien continuïtat temàtica o periòdica: eren puntuals i esporàdics. Lògicament, els llocs on es publicava més eren les ciutats amb ports comercials, ja que formaven part de les xarxes de comunicació.

En aquella època els governs exercien la censura: calia una llicència per imprimir. Així doncs, aquestes relacions no es podien permetre qüestionar el govern, parlar de derrotes o explicar notícies escandaloses. Per a això ja hi havia la correspondència privada! Les relacions servien per fer propaganda (per exemple, narrant victòries) i també explicaven fets pacífics: casaments reials, beatificacions, festivitats populars, ambaixades…

Al segle XVII podem parlar dels primers “periodistes”, com Andrés de Almansa y Mendoza, que relaten festes celebrades a Madrid i a Barcelona. La premsa de Barcelona destaca pel seu enfocament mediterrani: parla de molts successos locals, i en canvi relata pocs esdeveniments d’Espanya. Algunes relacions publicades a Barcelona s’exporten a altres ciutats.

Podem parlar d’una premsa seriosa, normalment en prosa, que s’ocupa dels actes públics i els fets militars, eclesiàstics i de la cort reial, i d’una premsa popularitzant que no només informa de victòries i festes, sinó que també parla de desastres naturals, crims violents, monstres, miracles i prodigis. Aquesta premsa popular, en vers, s’adreça a gent de pocs estudis i està pensada per ser recitada en public: es ven i es recita pel carrer.
Com us podeu imaginar, les fronteres enre la ficció i la realitat són molt permeables: sota un títol que comença amb les paraules “Relación verdadera…” o “Relación ciertísima…” es relaten casos de miracles, monstres i aparicions. Els desastres naturals es presenten com a càstigs divins.

Aquest tipus de premsa sensacionalista no deixa de ser la transmissió de la veu del poder, tant de l’Església (martiris de religiosos, actes de fe, càstigs divins) com del govern (execució de criminals, victòries militars).
Altres característiques d’aquests impresos són: uns gravats que acompanyen el text i donen pistes sobre la notícia, titulars en lletres grosses que en fan un resum, i un format petit, ja que abarateix el preu.
És impossible determinar la difusió que van tenir, ja que en coneixem pocs exemplars.

Un altre tipus de publicació són les gasetes, que són resums de notícies, molt breus, amb diverses periodicitats. En trobem arreu d’Europa. Les seves fonts són els corresponsals a ciutats europees.
A Catalunya les primeres gasetes es publiquen durant la Guerra dels Segadors; són traduccions de gasetes franceses. Més endavant, cap al 1670,  ja se n’elaboren de pròpies, seguint els models de les gasetes europees. Tenen una periodicitat setmanal.

Aquests dos gèneres van tenir una vida molt llarga a Espanya -de fet, hi va haver-hi relacions fins al segle XX!

En voleu saber més?

Henry Ettinghausen. Noticias del siglo XVII: relaciones españolas de sucesos naturales y sobrenaturales. Barcelona: Puvill, 1995.
Henry Ettinghausen. Notícies del segle XVII: la premsa a Barcelona entre 1612 i 1628. Barcelona: Arxiu Municipal, Ajuntament, 2000.
Henry Ettinghausen. La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època. Barcelona: Curial, 1993.

 

 

Share

Nit de les Revistes Catalanes

[Foto de Roger Rovira. De la web d’APPEC]

Ahir al vespre (2 de febrer) es va celebrar la XII edició dels premis APPEC, acte que premia les publicacions catalanes en série més destacades del darrer any.
La vetllada que va tenir lloc al vestíbul del CCCB, va ser conduïda pel periodista Xavier Grasset i va comptar amb la presència de Ferran Mascarell (conseller de cultura), Lluís Gendrau (president de l’APPEC) i de bona part dels associats d’APPEC.
APPEC, Associació de Publicacions Periòdiques en Català, és una entitat que agrupa els editors de revistes en català d’informació general i especialitzada, no gratuïtes, i que tenen una distribució i difusió de caràcter nacional.

Els guardonats del 2010, distribuïts en tres categories, van ser els següents:

PREMIS ATORGATS PEL JURAT

– Millor Publicació: Cuina
– Millor Editorial: Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
– Millor Nova Publicació: Cotxes
– Millor Acció Digital: Cupatges
– Millor Acció Promocional: Auriga
– Premi a la persona: Roser Capdevila

PREMIS ATORGATS PER VOTACIÓ POPULAR

– Premi a la revista més popular: L’Avenç
– Premi a la millor portada: Serra d’Or
Aquest premi per primera vegada es va triar durant l’acte mateix amb les votacions de tots els assistents.

PREMIS ESPECIALS DE LA JUNTA DE L’APPEC

La Gaseta i Nous Horitzons pels 25 i 50 anys de trajectòria respectivament.
– Premi a la persona: Salvador Balcells

Share

L’ARA ja es aquí

El Grup de Treball es suma al ressò de la notícia del naixement del diari ARA i desitja una llarga trajectòria a aquest nou mitjà de comunicació en catalá. 

L’ARA és un diari impulsat des de tres àmbits. D’una banda, el grup Cultura03, líder de les revistes en català amb títols com Sàpiens, Descobrir, Cuina o Time Out. De l’altra, un conjunt d’empresaris i inversors, entre els quals hi ha la Fundació Lluís Carulla, el grup Focus, Ferran Rodés o Víctor Font (cofundador de Delta Partners). I, finalment, un grup de periodistes que formen el consell editorial i entre els quals hi ha Toni Soler, Albert Om, Antoni Bassas, Xavier Bosch i Carles Capdevila, que és el director del diari.

L’edició en paper es basa en l’anàlisi, el context i l’aprofundiment. Més que centrar-se en la crònica del dia anterior, dóna les claus per entendre la jornada en curs. La web té el domini de l’actualitat i inclou també tots els suports multimèdia i els espais de participació. També inclou els Punts de Trobada amb notícies, serveis i blogs dedicats a les següents comunitats: Time Out (oci a Barcelona), Criatures (pares i mares), Mestres (comunitat educativa), Emprenedors, Ciència, VaDeJocs (videojocs), Descobrir (turisme interior), Cuina (gastronomia) i Sàpiens (història).

Per elaborar tots aquests continguts, l’ARA compta amb la primera redacció integrada de Catalunya, on prop d’un centenar de professionals treballen indistintament per tots els canals disponibles, per tal d’assegurar que cada notícia va a trobar el seu lector.

http://www.ara.cat/

Share

Estrenem logo!

Aquest mes d’octubre el Grup de Treball estrena logo!
A partir d’una pluja d’idees que varem fer en una reunió de grup, varem parlar amb el dissenyador Daniel Vera Abaijón i ens va elaborar diversos logos entre els quals va ser escollit el que us presentem. Esperem que us agradi!
Podeu veure els treballs d’en Daniel a la seva web:
Des del Grup de Treball li donem les gràcies per la feina feta i la seva professionalitat!
Share