Dimarts, 22 de febrer, vam assistir a la taula rodona “Divulgació i crítica literària: el paper de les revistes literàries”, que va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès. Era un acte organitzat per la Secció de Llengua i Literatura de l’Ateneu.
La taula va ser moderada per Ivet Zwatrzko, gestora de la Secció, i va comptar amb la participació de representants de quatre revistes literàries catalanes: Irene Pujadas i Ada Bruguera (Branca), Jesús Argentó (Stroligut), Jordi Marrugat (Els marges) i Marc Rovira i Gerard Cisneros (La lectora). A continuació fem el nostre resum de la taula.
La taula rodona volia reinvindicar les revistes literàries com objectes d’estudi, en tant que són agents actius per promoure l’actualitat cultural i el coneixement i que són actors fonamentals dels sistema cultural català.
Els marges és una revista quadrimestral, publicada per l’editorial L’Avenç. Fundada el 1974 per un grup d’universitaris agrupats al voltant de Joaquim Molas, des dels inicis va tenir l’objectiu de crear un espai de difusió de coneixements específics de llengua i literatura i també d’incitar al pensament crític i al debat públic. Les seves seccions més destacades són “Estudis” (articles de recerca), “Cartes i documents” (recuperació de textos in`èdits), “(Re)llegir” (relectura d’obres literàries), “Editorial”, “Al marge” i “Ressenyes”. Podeu recuperar els números anteriors al portal RACO (hi ha un embargament de dos anys).
Stroligut és una revista digital nascuda el 2018. Publica contes, assaig i poesia, tant originals catalans com traduccions al català. El seu objectiu és donar accés a textos de manera agradable, amb una est`ètica atractiva.
Branca va aparèixer el 2017. És una revista anual, en paper, que segueix la tradició de revistes anglosaxones d’oferir un espai on publicar textos (també per a autors novells) i fer la ficció accessible. Cada número gira al voltant d’una temàtica (“L’herència”, “Elàstic”, “Ritu”, “Mala literatura”/”Això és art”, “La fe”): s’obre una convocatòria cada tardor, a la qual els autors envien els seus originals, sota pseu`dònim. S’admeten tots els gèneres: contes, poemes, assaig, còmic, i també es dona una gran importància a la part gràfica.
La lectora, creada l’octubre de 2018, és una revista digital de crítica literària que surt cada dimarts. Els seus tres fundadors fan una defensa de la crítica com a gènere literari. La crítica ha anat desapareixent dels grans mitjans de comunicació, i sovint es limita a la ressenya i compta amb un espai molt limitat: La lectora vol omplir aquest buit.
Com definiríeu què és una revista literària? Quins són els seus límits?
Stroligut es defineix com una revista “tradicional”, que publica contes.
La lectora rep propostes de crítiques i valora quines publica.
Les editores de Branca escullen, de tots els originals rebuts, una cinquantena de textos, els quals presenten al jurat: el jurat fa la selecció final. Però, en la seva filosofia de defugir una línia editorial, es procura que a cada número de la revista aquest jurat canviï.
Per definir Els marges, Jordi Marrugat cita una carta d’Armand Obiols a Josep Carner: “Una revista no pot ser una tesi a discutir a base de reunions de doctors, sinó una forma en moviment…”. Ha de ser un col·lectiu de veus diverses, que aportin idees que van canviant en el temps: Els marges vol donar cabuda a noves veus i generar debat.
Com creieu que cada revista funciona com a mediador de la literatura?
Els marges: Les revistes tenen un paper fonamental en la creació de cànons. Els cànons són arbitraris, parteixen d’uns valors… però aquests valors poden variar.
Stroligut: En el seu cas, és el propi editor, Jesús Argentó, qui fa la selecció de textos que publica: el cànon és el seu gust. Escull textos que creu que tenen interès, i decideix amb quines editorials col·labora. També opina que el format digital facilita la democratització: facilita l’accés a aquestes obres.
Creieu que sou crítics amb els cànons establerts o que hi acabeu contribuint?
Branca: En el seu cas és complicat, perquè Branca, quan obre convocatòria, rep els textos que rep. I també depèn del criteri del jurat.
La lectora: Ha impulsat iniciatives per revisar els cànons. Per exemple, el “Projecte Carner”. A més a més, la crítica també vol posar al seu lloc la literatura: vol posar en qüestió les estratègies de les editorials per col·locar uns llibres determinats com a “llibre de l’any”.
Per què les editorials tenen més reconeixement que les revistes de literatura?
Branca: La indústria del llibre és tan poderosa que deixa poc espai per a altres formats. En altres països hi ha revistes molt prestigioses on publiquen gran autors. Elles no compten amb una distribuïdora, ni amb grans tiratges (es publiquen 300-350 exemplars de cada número): això els resta visibilitat.
Els Marges: Aquesta revista està dins d’una editorial petita (L’Avenç) que ha apostat per la literatura catalana: és una persistència per convicció. Els seus col·laboradors són professionals de la universitat, que volen publicar, encara que no cobrin per fer-ho.
La lectora: Van tenir molt clar des del principi que volien professionalitzar, dignificar la crítica literària: “l’amor a l’art no ens ha de limitar ser ambiciosos”. D’altra banda, Internet és molt útil, però també pot banalitzar la feina que fan les persones. Així que paguen les col·laboracions.
Quina seria la línia política perquè cada revista pugui tirar endavant el seu projecte?
Stroligut: Sempre estan disposats a innovar. Compta amb el finançament de subscriptors.
Branca: No són pessimistes. Aquestes revistes són projectes petits, que van fent sinèrgies. Per exemple, col·laboracions entre ells.
A continuació, es va obrir un torn de preguntes entre el públic assistent:
Com es paguen les col·laboracions?
La lectora: Amb publicitat i subscripcions.
Quina relació hi ha entre el format paper i el format digital?
La lectora: Van optar pel format digital perquè és més barat i perquè arriba a més persones. Però, a més de ser una revista, són una associaci´ó cultural que algu dia voldria publicar una revista en paper.
Branca: És una revista en paper, perquè vol ser un objecte literari. Però no deixa de banda el tema digital: el digital és molt útil per promoure les convocatòries i perquè el projecte vagi creixent.
Stroligut: A Jesús Argentó li agradaria publicar en paper, però en portar la revista ell sol és molt difícil fer-ho. No obstant, el format digital ja permet complir la intenció de la revista: fer un servei als lectors; recuperar contes i autors oblidats.
Els marges: Tenen subscriptors i publicitat. La revista es publica en paper i la seva versió digital està disponible a RACO (amb un embargament de dos anys per respecte als subscriptors). El digital s’utilitza bàsicament com a plataforma: la revista no s’ha repensat en funció del digital.
Què en pensen de les subvencions públiques (per exemple, les de la Institució de les Lletres Catalanes)?
Stroligut i Branca: Ho han descartat, perquè el procés de demanar les subvencions és molt complicat. Jesús Argentó afegeix que pensa que les institucions haurien de donar suport a aquests projectes.
La lectora: No tenen cap subvenció… perquè no entren en cap categoria susceptible de rebre subvencions.
Creuen que fan un contrapès a la crítica que es fa als diaris?
La lectora: No, no fan de contrapès, perquè són coses diferents. Als diaris l’espai per a la crítica és molt limitat. Els mitjans generalistes estan abandonant la crítica literària i d’alguns llocs ha desaparegut. Els lectors poden trobar a faltar aquestes espais que abans hi havia als diaris.
Els marges: Ells fan un tipus de crítica “lenta” que no té espai als diaris. Per tant, tampoc són un contrapès. En ser una revista que promou el coneixement, busquen que els crítics que hi col·laboren tinguin un coneixement específic: la crítica que fan és diferent. Altres revistes com El Temps, Serra d’or i L’Avenç també fan crítica literària de qualitat, així que podem dir que el panorama és engrescador.
Podeu recuperar la gravació de l’acte al canal Youtube de l’Ateneu Barcelonès, a partir del 28 de febrer.
Què és el que us fa moure a encetar aquest repte?
