Entrevista a Sebastià Bennasar, de la revista Bearn

Sebastià Bennasar (Palma, 1976) és periodista i escriptor. Llicenciat en Humanitats (UPF, 2009) i Màster en Història del Món (UPF, 2011), actualment treballa en el seu doctorat sobre novel·la negra i història. Ha publicat 28 llibres en solitari i ara, i juntament amb Carles Domènec, és l’impulsor del projecte Bearn: revista de cultura. Ens parlarà una mica d’aquesta publicació.

Bearn revista de cultura

-Quins han estat els teus primers projectes editorials?

-Vaig començar fa ja bastants anys fent alguns treballs per a editorials i el 2008 vàrem proposar un llibre en fascicles, Rere les passes del rei en Jaume, que seguia les ciutats de Jaume I 800 anys després del seu naixement. Des de llavors hem fet moltes coses per a moltes editorials i ara amb Bearn hem fet Els estranys, un llibre sobre els corresponsals estrangers que viuen a Barcelona. També hi ha, és clar, la feina que he fet com a autor, però és diferent.

-Parla’ns dels orígens de la revista Bearn. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?

-Va començar el setembre del 2013 quan vàrem detectar que cada vegada els diaris atorgaven menys espai a la literatura en català i especialment a la que es publicava fora dels grans grups, que curiosament cada vegada és més. És a dir, hi havia un nínxol molt gran de llibres dels quals ningú no en parlava mai. La revista es diu Bearn com a homenatge a la novel·la de Vilallonga, però també per la regió francesa i per l’ambigüitat d’un nom que és molt bonic i evoca moltes coses a la vegada.

-Quin perfil de lector te la vostra revista?

-La veritat és que és mal de definir perquè en ser una publicació digital no tens molts mecanismes de control de qui et llegeix o no. El que sí que detectem és una gran recepció per part de la gent del sector: altres periodistes culturals, editors, caps de premsa, escriptors, gent de la cultura, que són els qui retuitegen o comparteixen els continguts.

-Com s’escullen els col·laboradors?

-No en tenim cap. Tot ho fem en Carles i jo. Tenim clar que si no podem pagar les col·laboracions no podem demanar a ningú que ens escrigui cap text. Som periodistes professionals i pensem que les feines han d’estar remunerades. Per això no demanem res a ningú i ens ho fem tot sols. L’única petita excepció és que de vegades, quan un poeta ha de presentar un llibre seu, li demanem un poema per poder anunciar la sortida al carrer del seu llibre, però això és un acte promocional.

-Com assumiu l’era web?

-Tenim molt clar que és el futur com a negoci però no sabem quant trigarà en arribar. De moment a la xarxa hi ha productes boníssims i també moltes iniciatives lloables però poc professionals. S’ha de saber triar el gra de la palla. I el que és difícil és aconseguir un model econòmicament viable.

-Com veus el futur de les publicacions periòdiques en paper?

-El paper viurà sempre però s’haurà de reconvertir. Els diaris hauran de fer prevaldre l’opinió i l’anàlisi i les exclusives. Les notícies del dia a dia no caldran. I continuarà el paper per a les publicacions especialitzades: revistes d’història o de vins o de nàutica, per exemple. En canvi, les universitàries també desapareixeran i aniran només al digital perquè el cost és terrible.

-I el futur dels llibres digitals?

-De moment és molt minso i crec que aquí li costarà molt arribar.

-Darrer llibre llegit.

Avui es parla de mi de Manuel de Pedrolo. De les novetats, El franquisme que no marxa de Lluc Salellas.

-Quines revistes t’enduries a una illa deserta?

-M’emportaria els facsímils de La Nostra Terra, una publicació de Mallorca dels anys trenta.

-Quines altres revistes ens recomanes i per què?

-De les actuals m’agrada Sàpiens perquè m’interessa la història i m’agrada el punt de vista com l’expliquen. També L’Avenç per la profunditat i el rigor. Sóc lector molt fidel d’El Temps, un setmanari que és un petit miracle que existeixi i una revista imprescindible perquè durant molts anys era l’únic espai comunicatiu de globalitat dels Països Catalans. És un referent.

-Què opines del fenomen de les noves llibreries?

-És una alenada d’aire fresc que han entès que una llibreria ha de combinar la prescripció, la recomanació i la reconversió en centre cultural alternatiu.

-Què és el millor de la teva feina?

-La sorpresa constant, l’aventura de viure, la manca de rutina i d’horaris.

-Voldries afegir alguna cosa…?

-Comentar als possibles lectors que no es guardin els somnis, que intentin fer-los realitat.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a Bearn: revista de cultura.


Web de la revista: http://revistabearn.com/

Share

JCR 2014

Aquesta setmana Thomson Reuters ha publicat el JCR (Journal Citation Report) de les revistes a nivell internacional que tenen índexs d’impacte amb dades 2014.

Journals in the 2014 release of JCR

També han tret un llistat de les revistes que per primera vegada tenen índex d’impacte.

New titles with first Journal Impact Factor

 

D’aquest llistat de noves revistes en destaquem que la majoria dels títols són en llengua anglesa i que d’entre els pocs títols en castellà hi trobem la revista Ayer,  revista trimestral d’història promoguda per la Asociación de Historia Contemporánea i editada per Marcial Pons-Ediciones de Historia.

Afegim també que al Blog de l’Observatori de la Recerca podeu llegir un post sobre el JCR que us recomanem:

44 revistes catalanes, valencianes i balears al Journal Citation Reports (JRC 2015)

 

Share

Per molts anys Bibliografia selectiva!

Avui hem assistit a l’acte de celebració del núm. 100 de la Bibliografia Selectiva de les novetats per a biblioteques públiques! el nostre grup hi participem fent la selecció i ressenya de les revistes noves que van apareixent al mercat i estem molt contents de poder aportar-hi el nostre granet de sorra.

A l’acte de celebració s’ha fet un debat entorn el tema Què podem fer per la tradició cultural des de les biblioteques públiques? i han participat Pastora Martínez, gerent de l’IDIBAPS, Jordi Llovet,  crític literari, i Xavier Pla, professor de la Universitat de Girona junt amb professionals de les biblioteques com Neus Castellano, directora de la Biblioteca Xavier Benguerel, Ferran Burguillos, director de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Sabadell i Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Del debat, molt profitós i constructiu, s’ha esmentat, entre molts d’altres punts, de tenir una política de desenvolupament de la col·lecció, fer una bona selecció de la col·lecció i conèixer-la bé. Des del Grup de Treball pensem que amb la bibliografia selectiva ja estem fent una molt bona feina, per molts anys!

Al Palau Moja, abans de començar l’acte
foto2

 

 

 

 

Share

Revistes modernistes i d’avantguarda en format digital

Llegim al Bloc de Lletres  de la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona sobre Revistes modernistes i d’avantguarda en format digital i comenten:

El Projecte Blue MountainHistoric Avant-Garde Periodicals for Digital Research” de la Universitat de Princeton ha desenvolupat un repositori electrònic obert dedicat a revistesde literatura, música i art que encarnen el sorgiment de la modernitat cultural a Occident. Actualment conté 2,441 números, digitalitats i cercables en text complet, 56.466pàgines i 60.076 articles.

Per més informació 

 

Share