Teresa Cardellach Giménez (Terrassa, 1963) és arxivera en cap de l’Ajuntament de Terrassa, llicència en Història Medieval i Màster d’arxivística i gestió de documents de la UAB. De des l’any 1989 dirigeix l’Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa i a partir del 2002 és la cap del Sistema Arxivístic Municipal. L’any 2013 és directora de la revista Lligall que publica l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD).
Gerard Mercadé Pié (Tarragona, 1977) és director de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre des de l’any 2007. Llicenciat en història per la UDL, postgraduat en arxius i gestió de la documentació per la URV i Graduat Superior en Arxivística i Gestió de Documents per la UAB. Des de l’any 2013 és vocal de publicacions de l’AAC-GD i coordinador del Butlletí Informatiu de l’AAC-GD, publicat amb caràcter mensual.
-Quins han estat els seus projectes editorials?
(TCG) Personalment i professionalment no em dedico al món editorial, la meva única experiència és les publicacions de l’arxiu municipal de Terrassa, en catàlegs d’exposicions o en tractament dels fons documentals de l’Arxiu, però per a nosaltres aquest món és puntual.
(GMP) La meva experiència en el camp de les publicacions és molt semblant a la que acaba de comentar la Teresa. Des de l’ACRE editem un butlletí informatiu anual, que té la funció de difondre entre la ciutadania, i de forma amena, els principals projectes del centre. Des de l’any 2013 sóc vocal de publicacions de l’AAC i coordino el butlletí informatiu de l’AAC. També sóc cap de publicacions del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. No obstant això, entenc les publicacions com un dels múltiples instruments que poden utilitzar els centres d’arxiu per difondre la documentació que gestionen, o bé per recollir els principals debats dels professionals de l’arxivística i la gestió documental i, tal i com ha comentat la Teresa, sé que per a mi és una etapa temporal.
–Parli’ns dels orígens de la revista. Què és el que us va moure a encetar aquest repte?
(TCG) L’origen de la revista Lligall està completament unit a l’Associació d’Arxivers de Catalunya. L’ AAC neix l’any 1986 i de seguida es planteja fer una revista especialitzada en arxivística per a donar suport professional als seus associats i crear un corpus teòric de l’arxivística catalana. El primer número editat de la revista Lligall apareix l’any 1988 i és la publicació de les actes de les Primeres Jornades d’Arxivística, a Ribes de Fresser el maig del 1987. A partir d’aquí la Junta de l’associació ja va treien un número de la revista cada any i els anys que es celebren Jornades o Congrés d’arxius es treuen dos números. Nosaltres arribem en un moment en què la revista està completament consolidada.
-Quin perfil de lector te la vostra publicació?
(TCG) El perfil de lector del Lligall és principalment el dels professionals dels arxius i l’arxivística. També és seguit pels estudiants d’arxivística, de Documentació, de biblioteconomia, Màsters i postgraus de gestió de documents electrònics. Tots els professionals que treballen en el tractament documental en general. Potser també historiadors, analistes de dades, etc.
(GMP) Estic totalment d’acord amb el dibuix del perfil del lector de la revista que ha apuntat la Teresa. No obstant això, és important fer esment a que l’arxivística és una ciència multidisciplinar que està evolucionant molt ràpid. Per tant, des del Consell de Redacció del Lligall sempre procurem tractar continguts –especialment al dossier central de la publicació– relacionats amb temàtiques d’actualitat. En són dos bons exemples els dos darrers números que han vist la llum. Per exemple, el número 38 inclou un dossier sobre transparència, accés a la informació i arxius, per tal de valorar l’impacte de l’aprovació de les Lleis de transparència als centres d’arxiu. El dossier del número 39 ens parla dels nous usos que pot tenir la tecnologia alhora de descriure i difondre els fons documentals històrics, especialment en relació al reconeixement de caràcters automatitzat i l’explotació global de les dades que inclouen.
-Com s’escullen els temes i els col·laboradors?
(TCG) Ho fa el Consell de redacció de la Revista, que està format per a professionals de diferents àmbits de l’arxivística i els arxius, i del que també en forma part el vocal de publicacions de l’AAC-GD. El Consell de redacció decideix, per consens, els autors i els articles, ja sigui per la seva qualitat, interès arxivístic o professional. També es fan encàrrecs concrets a professionals d’altres disciplines, com per exemple de la tecnologia i informació, fotografia, juristes, o especialistes en preservació digital, sempre en qüestions que poden ser d’interès pels arxivers de Catalunya.
–Com assumiu l’era web? Encara no ens hem decidit a fer desaparèixer l’edició paper del tot.
Amb el Butlletí de l’Associació sí que hem fet aquest pas i ja és 100% digital i no s’edita en paper. El Lligall el difonem, primerament, a la nostra pàgina web, concretament a la part privada a què poden accedir els associats, i poc a poc l’alliberem. Suposo que aviat serà obert des del primer moment, ja que els autors el publiquen i el fan accessible a Internet des del minut zero. Jo sóc del parer que s’hauria de publicar en obert des del primer moment. La gran assignatura pendent –i és una qüestió que considerem vital, però per excés de feina no hem pogut aconseguir- és estar en portals de referència de publicacions periòdiques en obert, com per exemple RACÓ
–Com veu el futur de les publicacions periòdiques en paper?
(TCG) Poc futur, la veritat. Els avantatges de difusió i accessibilitat mundial de les publicacions digitals i en línia és immens i incomparable amb les edicions en paper. En el nostre cas, però encara hi ha associats que ens demanen que no deixem de publicar en paper, perquè en fan la col·lecció i perquè encara els és més còmode llegir en paper. Es una qüestió generacional.
(GMP) Certament, crec les publicacions de caràcter professional estan abocades a l’edició en digital. A més, en el nostre àmbit, en el qual és de vital importància la traçabilitat de la informació, penso que és molt més còmode llegir en format digital i accedir a tots els recursos complementaris que incorporen als nostres dies les publicacions. Accedir a la informació complementària en paper és molt lent i pesat.
–I el futur de les digitals?
(TCG) Una mica més futur, però suposo que en edicions científiques i professionals cada vegada seran més forts els espais col·laboratius oberts que no pas les edicions tancades. Crec que és un món que ha de canviar moltíssim, igual que ha passat amb la música. Les edicions tancades aniran desapareixent i comprarem o llegirem articles solts que ens interessin pel seu contingut, més que una revista sencera. De fet consumirem continguts, ja siguin àudios, vídeos, text i gràfic..etc. Hem de canviar la manera de fer aquests continguts, han de ser més dinàmics, oberts, participatius..etc.
-Quins canals de distribució i difusió feu servir.
Utilitzem els de l’Associació d’Arxivers de Catalunya; Web, Twitter i Facebook. Intercanvi de revistes amb altres col·lectius i institucions professionals.
-Quines revistes s’enduria a una illa deserta?
(TCG) Una de còmica (tipus El Jueves) i una d’articles d’Història tipus l’Avenç o Sapiens.
(GMP) Jo agafaria l’e-reader, així no vaig gens carregat i tinc lectura per estona, tot i que demanaria poder tornar un cop m’hagi relaxar uns dies.
-Quines altres revistes ens recomana i per què?
(GMP) Per exemple TÁBULA, la revista de l’Asociación de Archiveros de Castilla y León. Crec que és una de les millors publicacions sobre arxivística i gestió de documents de l’Estat, a més d’un excel·lent model pel que fa a l’explotació, difusió i comercialització dels continguts que generen.
–Què és el millor de la seva feina?
(TCG) Veure la revista acabada i editada. Crec que és el millor moment, el producte final. (GMP). Totalment d’acord, tot i que amb una publicació anual no tenim massa marge per descansar i ben aviat toca posar-se a treballar en el següent número
–Voldria afegir o recomanar alguna cosa…? Gràcies per l’entrevista
Gràcies a vosaltres per atendre’ns i molts èxits i continuïtat a LLIGALL.
Web de la revista: http://www.arxivers.com/index.php/publicacions/revista-lligall
