Grup – Pàgina 12 – Grup de Treball Publicacions en sèrie

Josep Pla i l’exerci de l’articulisme periodístic

Tal dia com avui fa 124 anys naixia Josep Pla. Un dels escriptors més significatius de la nostra terra, el més prolífic i influent en les generacions posteriors tant en narrativa com en periodisme.

De ben jove va descobrir la seva gran passió que ell mateix qualificava com malaltia: no podia deixar d’escriure. Conscient i conseqüent amb aquesta circumstància dedicà tot el seu temps vital a la literatura (traducció, article periodístic, assaig i la seva gran obra narrativa) renunciant a una vida “normal” (amor, fills, propietats…).

Al llibre Josep Pla o la vitalitat. Una biografia literària, recentment publicat per Pòrtic-Grup62, Premi Carles Rahola d’assaig 2020, Xavier Febrés ens parla en forma de biografia literària de la immensa trajectòria de l’escriptor empordanès.

Als capítols, ordenats cronològicament, l’autor fa un repàs exhaustiu i crític de les seves col·laboracions en diferent mitjans locals, nacionals i estrangers.

A “Prehistoria literaria i un canvi sobtat” parla dels inicis de Josep Pla col·laborant l’any 1918 en capçaleres com El camí, Vila-Nova. Vilanova i la Geltrú, Alt Empordà. Figueres, Baix-Empordà. Palafrugell, El 1920 a D’Ací d’Allà, Las Notícias, i La Publicidad.

Als següents capítols abasten fins el final de la seva vida, Febrés analitza i fins i tot polemitza sobre tota la seva creació periodística i literària. Del llistat inacabat de capçaleres on va escriure destaquem o destacaríem: L’Opinió, La Publicitat, La Veu de Catalunya, El Sol, Destino, Diario de Barcelona, El Correo catalán, La Vanguardia…

Josep Pla va descobrir en l’exercici de l’articulisme periodístic un gènere que de vegades podria ser plenament narratiu, inclús novel·lesc de manera incipient” (Xavier Febrés, p. 22)

Són els almanacs i els calendaris una publicació seriada?

Un almanac o parenòstic és una publicació anual que conté informació tabular d’alguns temes determinats, ordenats en un calendari on s’hi poden trobar dades astronòmiques, pronòstics meteorològics, dades de les festes populars, santorals, mercats i fires.
El calendari (del llatí calenda) és una taula d’ordenació temporal per a l’organització de les activitats d’una societat. També és el sistema de divisió del temps.

El seu format en paper imprès lluny de ser obsolet resulta molt pràctic per l’usuari. Normalment son infografies i maquetacions senzilles amb un aspecte que podríem qualificar de “vintage” perquè, volgudament, el seu disseny ha evolucionat poc les darreres dècades. El seu concepte tant eclèctic permet als seus creadors utilitzar dibuixos, poemes, fotografies, cites i tota una varietat de recursos per aconseguir publicacions úniques i peculiars. La temàtica acostuma a ser cultura, natura, art, fins i tot de caire sindical o polític.

Pel que fa a calendaris i almanacs històrics podríem destacar:

El año en la mano. Almanaque de la vida práctica Antonio López Impresor, escrit a una i dos columnes, amb il·lustracions, índexs alfabètics de santoral i matèries, memoràndum, fitxa de balanç mensual, i una interessant propaganda comercial típica de l’època objecte de curiositat i estudi d’aficionats i professionals.

El Calendari dels Pagesos que enguany es publica en edició especial 160 aniversari o el cèlebre Calendari de l’ermità continuació de Calendario del ermitaño [1888-1923], i actual Calendari ermità web. Què són calendaris agraris, astronòmics, compendis de tradicions, fires, mercats i festes majors.

Dels actuals podem destacar el calendari CRAI_UB que cada any publica amb una temàtica diferent basada en els seus fons bibliogràfics. Enguany ha il·lustrat cada mes amb cartells del període de la Segona República Espanyola del fons de la Biblioteca del Pavelló de la República. Entre ells trobem quatre capçaleres històriques als mesos de Febrer, Març, Setembre i Octubre que són:

L’Opinió. Barcelona, 1932. Autoria: F.
Companya: revista de la dona. Barcelona, 1937. Autoria: Martí Bas
La Nau: diari català de la nit: extraordinari en commemoració de l’11 de setembre de 1714. Barcelona: Impr. Altés, [1931?]
La Humanitat: diari de la nit. Barcelona, [1931]. Autoria: Châlon Herrero

Imatges extretes d’ARCA i de cerca a Internet.

Finestres al territori

Us volem parlar d’aquesta activitat que ens sembla molt interessant per aproximar-nos al coneixement de les revistes locals que es publiquen a Catalunya.

Finestres al territori és una activitat anual, organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i per la Biblioteca Pública de Tarragona amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que té l’objectiu de presentar articles destacats de les publicacions realitzades per diferents centres i instituts d’estudis locals i comarcals tant del Camp de Tarragona com de les Terres de l’Ebre.

Els articles de les publicacions periòdiques són una de les principals eines dels centres d’estudis per a difondre les seves recerques i les notícies culturals del seu entorn. Així doncs, a través de la presentació d’una selecció d’articles, es crea un espai de debat entre autors, historiadors i públic que ajuda a difondre la reflexió i el treball de les revistes d’àmbit local.
Els centres a través de les revistes ens obren “finestres al territori” i des de fa uns quants anys també “finestres virtuals” ja que moltes d’aquestes publicacions també són actualment accessibles a text complet a RACO Revistes Catalanes amb Accés Obert .

Dijous 25 de febrer, a les 18:30h, podreu seguir la VIII mostra de revistes de Tarragona i Terres de l’Ebre. Collita 2020 pel canal Youtube de l’IRMU.

Consulteu el programa:
Revista: La Resclosa 24. Centre d’Estudis del Gaià
Títol: “Les exposicions d’indumentària al Museu de la Vila (1974-1993) de Vila-rodona”, a càrrec de Rosa Figueras Martín.

Continua llegint

Sense revistes no hi ha “pelu”

Les revistes a les perruqueries són imprescindibles.

Llegir-les mentre ens tallen els cabells o estem a l’assecador és una tradició que es resisteix a desaparéixer malgrat l’amenaça del mòbil i les xarxes socials.

Però quines capçaleres ens podem trobar en aquests salons de bellesa?

Des de premsa i setmanaris de cap de setmana a revistes professionals del sector que ofereixen a les seves pàgines tendències en perruqueria i estètica, informen de novetats, esdeveniments, pentinats i productes.

A nivell d’usuari trobem publicacions culturals, locals, de moda, decoració, món saludable, oci i viatges i com no, altres on estar a la “pelu” és l’excusa perfecta per poder fullejar revistes que no compraríem o tindríem a casa com les de safareig, les anomenades “revistes del cor”.

En temps de pandèmia la lectura de revistes en aquests establiments ha baixat. Ja sigui perquè s’ha pres la decisió de retirar-les o perquè els/les clientes no les demanen. Ens consta també, que a algunes perruqueries es poden consultar sota el control de les mesures sanitàries: gel hidroalcohòlic i quarantena de 48 hores.

Hem fet un tomb i hem preguntat de tot plegat. Hem pres nota de l’estat de la qüestió i de les capçaleres més habituals que ens hi podem trobar. Molts d’aquests títols els trobem a Biblio Digital (BD), la plataforma digital de préstec de les Biblioteques públiques. Si cliqueu els enllaços podeu llegir els seus continguts:

Agraïents i fotografies:

Perruqueria Sònia. C/Viladomat, 26. 08015 Barcelona