FET A TARRAGONA és una publicació de continguts locals, que destaca per la qualitat del disseny, la fotografia i els textos. Explica històries de la ciutat en format d’amplis reportatges i entrevistes als seus protagonistes; presenta històries d’èxit, d’esforç, de superació, de solidaritat, d’innovació, de recerca, de generositat… i manté el compromís d’elaborar un periodisme rigorós i reposat, de qualitat, fugint de la immediatesa, buscant la singularitat i amb la implicació de la comunitat fidel de subscriptors.
La revista va començar l’octubre del 2012 com un mitjà digital i com a publicació bimestral i va ser impulsada pels periodistes Ricard Lahoz, com a director i Josep Ardila, ambdòs amb una àmplia trajectòria dins del periodisme local.
La del FET ha estat, i és, una aposta pel gènere de la crònica per explicar esdeveniments –més enllà de la notícia-, i pels espais de reflexió, anàlisi i opinió i els articles que contextualitzen una determinada situació”.
La imatge del Fet a Tarragona. Les portades dels 49 números anteriors són fotografies de David Oliete ; la portada del número 50 del FET a TARRAGONA, presenta una coberta de l’il·lustrador Pepe Serra qui ja compta amb uns dilatada carrera. Com a comunicador gràfic, ha guanyat premis internacionals i ha publicat il·lustracions a mitjans d’abast mundial com The New York Times, Le Monde i La Nación, entre d’altres. Ara torna al FET per a celebrar el número 50.
Cada presentació d’un nou número de la revista és una convocatòria en un lloc emblemàtic de la ciutat, i per aquesta ocasió especial s’ha escollit el jardí del Teatre Metropol de Tarragona que ja va acollir la presentació del primer número.
Precisament un dels reportatges de la revista “Redescobrir els terrats”, publicat el passat mes de març acaba de guanyar el premi de Periodisme Mañé i Flaquer en la categoria de ‘Comunicació Local’.
Us desitgem molts números més de bon periodisme i felicitem a tot l’equip!.
En aquest nou apunt us recomanem l’exposició que la Biblioteca de Catalunya presenta, fins el dia 9 de desembre, a l’Espai Zero, just al vestíbul de la sala de consulta general abans de les naus gòtiques.
“Revistes de les comarques” és el seu títol i posa en valor la recerca i divulgació de la història en clau local. Què volem dir? Quina missió tenen les revistes, i publicacions periòdiques en general, en aquesta tasca? Quina responsabilitat i compromís tenen les biblioteques?
Les diferents perspectives en els estudis històrics poden arribar a ser complementàries. Des de la meitat del segle XX, la tendència de la història econòmica i social pretén promoure i posar de relleu la microhistòria -dita història local- com a font d’informació i coneixement de proximitat a l’hora d’acostar-nos, de manera més exhaustiva i plural, a la història global: la suma de petites històries singulars aporten valor afegit en tant que aporten subjectivitat i equilibri en exemplificar i matisar les tendències en qualsevol temàtica i àmbit de la recerca. Entendrem com a tals les notícies, els treballs i dades a les quals l’autor acostuma a ésser-ne pròxim o hi està vinculat d’alguna manera i es caracteritzen també per aprofundir en el què, on i quan. Si bé no sempre té uns límits clars, d’entrada, permet potencialment arribar a tot arreu. Els centres d’estudis comarcals, editorials d’autor o especialitzades, la xarxa de biblioteques i arxius públics i ateneus populars, de llarga tradició al nostre país, en són clars exponents pel que fa a l’aportació de continguts i la seva difusió.
Les biblioteques independentment del seu àmbit territorial, tipologia i naturalesa, estableixen les línies prioritàries de desenvolupament de les seves pròpies col·leccions –en solitari o respecte la resta de biblioteques de la xarxa-: els criteris i procediments de selecció, adquisició i esporgada del fons en determinen l’abast i característiques i fins a quin punt les publicacions seriades hi estan representades i s’integren en els diferents serveis bibliotecaris.
Entre els documents exposats, hi ha una mostra de números de capçaleres locals i comarcals que més enllà de les biblioteques i arxius territorials més pròxims, en els quals acostumen a estar disponibles, es poden trobar a la Biblioteca de Catalunya. En tant que biblioteca nacional, a més de ser una biblioteca d’investigació i oferir títols especialitzats, és la responsable de prestar assistència i cooperació a la resta de biblioteques del sistema de lectura pública, tal i com prescriu la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya que disposa, en el seu article 37, que és la dipositària de tots els diaris i revistes publicades arreu de Catalunya i que es reben per Dipòsit Legal. Al respecte, hem de tenir en compte que des de 2005, la Biblioteca, ofereix serveis didàctics a escoles i instituts i ofereix materials i recursos per donar suport als estudiants de batxillerat amb el treball de recerca i per als quals són molt interessants.
El criteri que regeix i articula la mostra documental és el territorial. En aquesta exposició estan representades totes les comarques catalanes, des del Pirineu a les terres de l’Ebre, i des de la costa fins les comarques de Ponent. Podríem dir també que, juntament amb tot un seguit d’actes organitzats enguany per a celebrar el 40è aniversari de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, reforça el seu paper com a catalitzador cultural alhora que com a factor de cohesió social. Molt li hem d’agrair, doncs, a aquesta entitat sense afany de lucre dedicada a vetllar per la seva continuïtat i divulgació, així com també a la feina d’aquells que ajuden a tirar-les endavant com són les entitats, als historiadors locals, de vegades amateurs, que realitzen treballs de camp i que hi troben un canal de comunicació aliat, i com no els seus lectors.
Per ampliar informació podeu accedir al catàleg, limitant la cerca per “Revistes i diaris” combinada amb el títol, el topònim o la matèria, i també comprovar si es pot consultar a text complet, als portals de col·leccions digitalitzades: Memòria Digital de Catalunya (MDC), Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA), Revistes Catalanes d’Accés Obert (RACO), o bé a l’accés únic a moltes col·leccions de premsa digitalitzada catalana que ofereix el portal Premsa Catalana Digitalitzada.
Vols venir a veure-les? No te la perdis: podeu visitar-la de dilluns a divendres, de 10 a 19 h i els dissabtes 6/11, 20/11 i 4/12, de 10 a 14 h.
Comissariat: Maria del Tura Molas, Esther Miguel, Pepa Bagaria (Hemeroteca)
Portar un butlletí a un blog dedicat al món de les revistes por semblar un lleugeresa però voldré justificar la seva presència.
El
format d’aquest butlletí està pensat com si fos una revista. La
seva presentació és acurada. Els seus articles signat no
sobrepassen una plana i estan amanits amb il·lustracions i
fotografies a color editades amb paper adequat per a la seva
reproducció.
El
contingut del butlletí/revista aplega des la història més
immediata de Barcelona a la més allunyada en el temps. Però la
història no és una matèria aliena a la vida, sinó que la història
contempla la vida per poder explicar-nos-la i qui contempla la vida
veu persones i aquest butlletí/revista s’immergeix en la vida de
les persones i de la ciutat. Dins les seves pàgines podem llegir des
les arrels arqueològiques fins a l’evolució d’un estil musical;
des el poemari de Verdaguer fins a la Barcelona hospitalària; des
una mostra fotogràfica fins a la història i evolució d’una vaga
general; les darreres publicacions sobre la Ciutat i les activitat
que el propi Museu ha dut a terme.
La seva distribució és gratuïta i es pot trobar en el propi Museu, en determinades llibreries i entitats de la ciutat i com annex, de franc, de la revista l’Avenç.
Una bona eina per anar seguint, sense ser exhausts, la història de la ciutat de Barcelona.
Avui Dia Mundial de l’Art volem destacar una publicació considerada com a referent en el sector i una eina molt útil pels profesionals i els amants de la matèria: Revistart, publicació bimestral especialitzada d’Anuart S.L. que ens informa de tot el que té a veure amb el món de l’Art i els artistes.
Algunes cobertes de Revistart
Revistart inicià el seu vol el novembre del 1994. Neix dins un escenari inmens de creació i expressió, un pensament metropolità sense fronteres, assumint el risc dels canvis infinits del món artístic i de transformacions culturals i socials.
Els seus continguts inclouen entrevistes, articles divulgatius, articles especialitzats, agenda, ressenyes i convocatòries.
Benjamín, ànima de la revista, deixa clar la dificutat dels inicis d’aquest periple al text conmemoratiu del que transcribim aquest paràgraf:
El largo camino ha sido difícil por la falta de apoyos recibidos por parte de las instituciones públicas, pero también ha sido posible gracias al carácter independiente y emprendedor de Revistart, un valor que hemos mantenido hasta el día de hoy. (…) En una época de modernidad en la cual se hace titánica la tarea de encontrar un hueco en el universo cultural, el objetivo de Revistart ha consistido en sumar lo mejor del hecho artístico. Sus cientos de páginas publicadas recorren la vida y la obra de artistas que han formado parte de nuestra historia pasada, reciente y actual.”
Revistart resulta ser un estímul per la promoció i acompanyament de creadors i artistes sovint relegats o silenciats. Està atenta a les noves corrents de la contemporaneitat més enllà de les “modes”. El seu equip editorial i col·laborador són entesos en Art, Història de l’Art i coneixedors de les tendències on fluctuen les noves veus o mirades emergents.
Donem suport a aquesta trajectòria i us animem a conèixer i llegir Revistart.
Podeu subscriure-vos clicant aquest enllaç. Trobar-la al vostre Quiosc o Biblioteca i/o seguir-la a les xarxes socials:
