Cada 3 de maig se celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa: un dia pensat per recordar a tothom (i especialment als governants) la importància de disposar d’uns mitjans de comunicació lliures, independents, pluralistes i diversos. La llibertat de premsa està indissolublement lligada a la llibertat d’expressió i opinió i a la llibertat d’informació, drets recollits a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Aquest any arribem a l’edició 33a del Dia Mundial: farà 33 anys des que l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar aquest dia, el desembre de 1993. Es va escollir el 3 de maig per fer-lo coincidir amb l’aniversari de la Declaració de Windhoek, una declaració signada el 3 de maig de 1991 en un seminari de la Unesco que va tenir lloc a Windhoek (Namíbia) amb l’objectiu de promoure una premsa africana independent i pluralista.
El lema de la celebració d’enguany és “Shaping a Future at Peace”, que coincideix amb el títol de l’acte central organitzat per la Unesco: el congrés internacional “Shaping a Future at Peace: Promoting Press Freedom for Human Rights, Development, and Security”. Aquest congrés tindrà lloc el 4 de maig a Lusaka, Zàmbia.
El periodisme, quan és lliure, segur i sostenible, contribueix a la prevenció de conflictes, al debat públic informat, a la cohesió social i a la governança democràtica. […] És important recordar que quan el periodisme s’afebleix, la pau, el desenvolupament sostenible i els drets humans es veuen estructuralment compromesos. (Fragment de la nota conceptual del congrés)
Podeu llegir la nota conceptual del congrés (disponible en anglès i francès).
El congrés, en un primer moment, s’havia de celebrar durant dos dies, el 4 i el 5 de maig, i coincidia amb un altre esdeveniment a Lusaka: la RightsCon 2026: una trobada per parlar dels drets humans a l’era digital. El 30 d’abril el govern de Zàmbia va cancel·lar abruptament la RightsCon, i això ha provocat que el congrés de la Unesco s’hagi hagut de reduir. Ara el congrés en si serà un sol dia, el 4 de maig, i durant el 5 de maig hi haurà una sèrie d’activitats paral·leles.
Degut als canvis d’última hora del congrés, la Unesco ha anunciat que, aquest any, el premi UNESCO/Guillermo Cano World Press Freedom Prize es lliurarà el 4 de maig, però a la seva seu de París. Aquest guardó, creat el 1997, es concedeix anualment a una persona, organització o institució que hagi fet una contribució destacada a la defensa i/o la promoció de la llibertat de premsa a qualsevol part del món, i especialment quan això s’ha aconseguit a costa de córrer riscos i perills. El premi porta el nom de Guillermo Cano Isaza, un periodista colombià que va ser assassinat davant de l’oficina del diari El Espectador a Bogotà, el 17 de desembre de 1986. L’any 2026, el premi es concedirà al Sindicat de Periodistes Sudanesos, “en reconeixement del paper que el col·lectiu ha jugat en la condemna dels atacs deliberats contra periodistes durant l’actual conflicte de Sudan”.
La Unesco va publicar l’any passat l’informe Tendencias mundiales en libertad de expresión y desarrollo de los medios: Informe 2022-2025 (disponible en diversos idiomes, inclòs el castellà). Una de les conclusions d’aquest estudi és ben significativa: en els últims quatre anys, la llibertat de premsa ha experimentat el seu major declivi des de 2012. Dos valors fonamentals, la informació com a bé comú i la integritat d’aquesta informació, es troben sotmesos a una pressió sense precedents.
Reporters sense Fronteres, l’organització no governamental amb seu a París que defensa la llibertat de premsa al món i els periodistes perseguits per la seva activitat professional, ha presentat el 30 d’abril l’edició 2026 de l’Índex Mundial de la Llibertat de Premsa.
L’Índex Mundial analitza i compara l’estat de la llibertat de premsa a 180 països durant l’any anterior a la seva publicació i es basa en dos components:
- Un recompte quantitatiu dels abusos comesos contra periodistes en relació amb la seva feina
- Una anàlisi qualitativa de la situació de cada país a partir de les respostes donades a un qüestionari per part d’especialistes en llibertat de premsa (inclosos periodistes, investigadors, acadèmics i defensors dels drets humans)
La puntuació de cada país o territori s’obté mitjançant cinc indicadors contextuals que reflecteixen la situació de la llibertat de premsa en tota la seva complexitat: context polític, marc legal, context econòmic, context sociocultural i seguretat.
Aquí podeu llegir un resum de les conclusions principals de l’edició 2026 (en castellà).
Ens quedem amb un dels titulars més alarmants d’aquesta edició: “Por primera vez en la historia de la Clasificación Mundial de la Libertad de Prensa de Reporteros Sin Fronteras (RSF), más de la mitad de los países del mundo se encuentran en una situación “difícil” o “muy grave”.” [les negretes son nostres].
Dels cinc indicadors contextuals, el marc legal ha estat el que ha experimentat un declivi més gran, d’un 60%. La legislació que regula la seguretat nacional i el secret de defensa s’ha ampliat arreu del món. Aquestes lleis s’estan utilitzant ara per processar periodistes i restringir l’accés a la informació en nom de la lluita contra el terrorisme. Però el seu veritable objectiu és impedir la cobertura de temes d’interès públic, tant en règims autoritaris com en democràcies. A més, hi ha hagut un augment de demandes abusives contra periodistes, conegudes com SLAPPs (Strategic Lawsuits Against Public Participation).
També podeu mirar aquest resum en vídeo (en anglès).
Arreu del món s’organitzen actes per commemorar aquest Dia Mundial. Les etiquetes que es proposen per etiquetar-los a les xarxes són, per exemple:
A X: #WorldPressFreedomDay i #PressFreedom
A Bluesky: #WorldPressFreedomDay i #PressFreedom
El 22 d’abril un atac israelià al sud del Líban assassinava la periodista libanesa Amal Khalil. Se sumava als més de 260 centenars de periodistes i altres professionals de la comunicació que han perdut la vida mentre exercien la seva feina en el context de les guerres a Gaza, Iran i Líban, des del 7 d’octubre de 2023. El grup de treball Periodisme per la Pau del Col·legi de Periodistes de Catalunya porta des de gener de 2024 movent per Catalunya l’exposició “Veus silenciades: un homenatge als periodistes assassinats a Gaza”. Aquesta exposició fotogràfica, malauradament en constant actualització, mostra els retrats d’aquests professionals, amb el seu nom, el mitjà en el qual treballaven i la data del seu assassinat. A més de l’homenatge, l’exposició vol sensibilitzar sobre la fragilitat de la llibertat de premsa a Gaza. Actualment i fins al 31 de maig l’exposició es pot visitar a l’Arxiu Comarcal de la Bisbal d’Empordà.
Del 4 al 7 de maig la International Federation of Journalists (IFJ) celebra un congrés a París que servirà per celebrar els 100 anys d’aquesta entitat, sota el lema “100 anys de solidaritat internacional per un periodisme i un sindicalisme forts”. La conferència inaugural tractarà, precisament, de la llibertat de premsa i el paper que hi juga el dret internacional per defensar-la.
La fundació Freedom Cartoonists, a Ginebra, celebrarà el Dia Mundial amb un acte el 4 de maig, en què es lliurarà l’International Cartoon Award. El principal convidat de l’acte és Joseph Stiglitz, Premi Nobel d’Economia 2021.
La Foreign Press Association va publicar el 30 d’abril una crida demanant al govern d’Israel que permeti als periodistes estrangers entrar lliurement a Gaza, en nom de la llibertat de premsa.
Al març es publicava el Monitoring Report 2025 de Media Freedom Rapid Response (MFRR). Aquest informe documenta 1.481 violacions de la llibertat de premsa que han afectat 2.377 periodistes o entitats relacionades amb els mitjans de comunicació en 36 països europeus entre gener i desembre de 2025: tant en països membres de la Unió Europea, com en països candidats.
I a Espanya?
El Col·legi de Periodistes de Catalunya va publicar el 30 d’abril un comunicat recordant que “que “el periodisme lliure és una condició imprescindible de la democràcia i un servei públic essencial que garanteix el dret de la ciutadania a rebre informació veraç i contrastada.” La Demarcació de Lleida del Col·legi i la Universitat de Lleida celebraran el 6 de maig l’XI Simposi de Llibertat de Premsa, sota el títol “Els límits ètics del periodisme”.
ACTUALITZAT 11/05/26: Vídeo del Simposi (Youtube)
La Unió de Periodistes Valencians va anunciar el 21 de febrer les guanyadores dels Premis Llibertat d’Expressió 2026. El premi internacional va ser per a Hannah Natanson, del diari The Washington Post, “com a símbol de la resistència del periodisme davant les ingerències i pressions del poder polític als Estats Units”. El premi estatal es va concedir a Cristina Fallarás, “en reconeixement de la seua trajectòria compromesa amb un periodisme amb perspectiva de gènere i contra les violències masclistes”. Finalment, el premi autonòmic va ser atorgat als i les professionals d’À Punt que es van acollir a la clàusula de consciència i que “han alçat i alcen la veu contra la manipulació informativa i les coaccions patides en la redacció”.
La Asociación de la Prensa de Madrid celebra el 30 d’abril un col·loqui amb periodistes exiliats al Congrés de Diputats, sota el títol “Expresión de libertad”. Durant aquest mateix acte es lliurarà el II Premi Victoria Prego a la Llibertat d’Expressió al Colegio de Periodistas i al Sindicato de Trabajadores de la Prensa de Venezuela.
Per saber-ne més:
Hi ha diverses entitats a nivell internacional que treballen per promoure la llibertat de premsa i la seguretat dels professionals del periodisme. Algunes de les més importants són:
Reporters sense Fronteres (RsF), de la qual n’hem parlat més amunt. Aquest 2026 la secció espanyola de Reporters sense Fronteres fa 30 anys. El 14 d’abril va anunciar que tenia una nova directora, la periodista Arantxa Freire
Comittee to Protect Journalists (CPJ): organització independent i sense ànim de lucre que defensa el dret dels periodistes a informar amb seguretat i sense por de represàlies.
International Press Institute (IPI): xarxa d’editors i periodistes de 100 països, que promou un periodisme lliure, independent i de qualitat. El 2025 va celebrar el seu 75è aniversari. Amb aquest motiu, al seu web podeu visitar una exposició virtual on es documenta la seva trajectòria, i una altra exposició recordant les dones que han format part de la seva Assemblea General.
International Federation of Journalists (IFJ): tal com hem esmentat més amunt, aquesta federació va ser creada el 1926. Representa 600.000 professionals dels mitjans, de 187 sindicats i associacions procedents de més de 140 països. A la seva pàgina War in Gaza, la Federació manté una llista de periodistes i altres professionals de la comunicació que han mort informant des de Gaza.
European Federation of Journalists (EFJ): creada el 1994, agrupa 75 associacions de periodistes de 44 països europeus, representant uns 296.000 professionals. D’Espanya, en són membres, entre altres, la FAPE (Federación de Asociaciones de Periodistas de España) i la FeSP (Federación de Sindicatos de Periodistas). Manté la pàgina Journalists in Jail (Europe) per monitorar els periodistes que han estat empresonats a Europa en l’exercici de la seva professió.
Media Freedom Rapid Response (MFRR), que hem citat més amunt, és un projecte que va començar el 2020, co-finançat per la Comissió Europea. El seu objectiu és rastrejar, supervisar i denunciar les violacions de la llibertat de premsa als estats membres de la UE i als països candidats. Proporciona suport legal i pràctic, defensa pública i informació per protegir periodistes i altres treballadors dels mitjans de comunicació. És fruit d’una aliança dirigida per l’European Centre for Press and Media que inclou ARTICLE 19 Europe, l’European Federation of Journalists, Free Press Unlimited, l’International Press Institute i el CCI/Osservatorio Balcani Caucaso Transeuropa.
ARTICLE 19 és una organització fundada el 1987 a Londres que pren el nom de l’article 19 de la Declaració dels Drets Humans. Treballa per defensar la llibertat d’expressió i la llibertat d’informació. S’organitza en 9 hubs regionals. Publica el Global Expression Report.
Free Press Unlimited és una organització que té la missió de garantir l’accés a informació fiable i independent i enfortir la llibertat de premsa a tot el món. Actua en més de 50 països d’arreu del món, treballant conjuntament amb socis locals.
WAN-IFRA, l’Associació Mundial d’Editors de Notícies, manté una secció sobre llibertat de premsa al seu web.
La Unesco manté l’Observatory of Killed Journalists, on, des de 1993, proporciona informació sobre assassinats de periodistes i altres treballadors de mitjans de comunicació. També informa sobre l’estat judicial de casos en curs o no resolts. A més a més, tant l’ONU com la Unesco commemoren, cada 2 de novembre, el Dia Internacional per Posar Fi a la Impunitat dels Crims contra Periodistes.
També us poden resultar interessants aquests dos mapes interactius:
Mapping Media Freedom, elaborat per l’European Centre for Press and Media Freedom, avalua la llibertat dels mitjans de comunicació als països europeus.
Global Freedom Status és un mapa que no analitza directament la llibertat de premsa, però sí l’estat d’altres elements que hi tenen molt a veure: estat de la democràcia, drets polítics, drets civils i llibertat d’Internet. El manté l’organització Freedom House. Per cert, Freedom House va publicar al març l’informe Freedom in the World 2026: The growing shadow of autocracy, que comença amb una frase demolidora: “La llibertat global va disminuir per 20è any consecutiu el 2025”.
Per acabar aquest apartat, esmentem Index on Censorship, una organització sense ànim de lucre que posa en marxa campanyes per defensar la llibertat d’expressió a tot el món. Publica treballs d’escriptors i artistes censurats, promou el debat i vigila les amenaces a la llibertat d’expressió.
A Catalunya els professionals dels mitjans compten amb una sèrie d’associacions, algunes de les quals llistem aquí:
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Sindicat de Periodistes de Catalunya
Associació de Dones Periodistes de Catalunya
Associació Catalana de Comunicació Científica
Fundació Consell de la Informació de Catalunya
Per últim, però no menys important, cal conèixer el Mapa de la censura, una iniciativa de l’Observatori crític dels mitjans Mèdia.cat que des de 2015 “recull fets o situacions que poden suposar un impediment o una amenaça per al dret a la informació i la llibertat d’expressió als Països Catalans”. El mateix Mèdia.cat publica, junt amb el Grup de Periodistes Ramon Barnils, l’Anuari Mèdia.cat amb reportatges de periodisme d’investigació sobre temes que han estat silenciats o passats per alt als mitjans convencionals.
No volem acabar sense parlar d’una iniciativa que no té a veure directament amb la premsa, però que volem que conegueu perquè sí que té a veure amb la llibertat d’informació… i amb les biblioteques. Concretament, amb les biblioteques dels Estats Units d’Amèrica.
Perquè un país on es viuen amb especial preocupació els atacs a la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió en general són els Estats Units. Si en l’entrada de l’any passat dedicada a aquest Dia Mundial us parlàvem de l’associació de periodistes i ciutadans Press Freedom United, aquest any parlar-vos del Censorship Search Portal, de l’Office for Intellectual Freedom de l’ALA (American Library Association): una eina per localitzar intents de censura a llibres en biblioteques nord-americanes. Aquest recurs permet buscar títols i autors per saber si hi ha hagut iniciatives per censurar-los, ja sigui restringint-ne l’accés, ja sigui prohibint-los, eliminant-los del currículum escolar, etc. El Censorship Search Portal forma part del web Banned & Challenged Books.
La passejada va ser conduïda per Gil Toll, periodista i doctor en Història. Ell ha estat durant molts anys professor associat d’Història del Periodisme a la UAB i actualment forma part dels serveis informatius de TV3. Ha publicat diversos llibres sobre els diaris El Diluvio i Heraldo de Madrid. A més a més, és el secretari de l’Associació 
Al carrer Pelai vam visitar la seu històrica de La Vanguardia. La Vanguardia va ser fundada el 1881 pels germans Carlos i Bartolomé Godó, empresaris del tèxtil, i com altres diaris del segle XIX la seva primera etapa la va viure al Barri Gòtic: primer al carrer de les Heures, després a Marquès de Barberà i més tard a la Rambla dels Estudis. El 1903 es va traslladar al preciós edifici modernista de Pelai, projectat per l’arquitecte Josep Majó i Ribas, amb la seva famosa porta giratòria a la planta baixa. Allà s’hi estaria fins 2004, quan marxaria a unes noves oficines a l’Avinguda Diagonal, tocant a la plaça Francesc Macia. Actualment, l’edifici de Pelai és un hotel. La Vanguardia ha sobreviscut a tots els canvis polítics i econòmics que s’han produït en més de 140 anys i s’ha mantingut en mans de la família Godó; avui encara és un dels diaris de més difusió a Catalunya.
A la plaça Catalunya, ens vam aturar davant de l’Edifici Pich i Pon. Rep el nom de Joan Pich i Pon, un empresari del sector de l’electricitat que també va tenir una important carrera política: va ser membre del Partit Republicà Radical i, entre altres càrrecs, va arribar a alcalde de Barcelona i a governador general de Catalunya durant la Segona República. El nom de Pich i Pon resta lligat a El Día gráfico (1913-1939). Aquest diari matutí havia estat fundat el 1913 per Romà Fabra, que ja era propietari d’un altre diari, La Tribuna (1903-1931). Les dues capçaleres compartien tallers i redacció al carrer de la Boqueria i fins i tot van compartir directors durant uns anys. El Día gráfico va ser suspès el novembre de 1919 i es va rellançar l’abril de 1920, però ara ja en mans de Pich i Pon. Pich i Pon va crear l’empresa Publicaciones Gráficas S.A., va fundar un diari vespertí, La Noche (1924-1939) i el 1925 va traslladar la redacció i la redacció comercial dels diaris al gran edifici de la plaça Catalunya, mentre que el taller es traslladaria al carrer Muntaner. El Día gráfico va ser un diari molt popular i gran part de la seva acceptació es deu al protagonisme de la fotografia… i a no incloure massa contingut polític.
Una mica més amunt, a la cruïlla entre la Rambla de Catalunya i la Gran Via de les Corts Catalanes, hi va haver una delegació de l’ABC. També hi va haver l’última seu de La Publicitat (1878-1939). La Publicitat havia nascut com La Publicidad el 1878. L’any 1915 va ser adquirit per l’empresari navilier Antoni Tayà, que el va confiar a l’advocat i polític Amadeu Hurtado i Miró perquè el reorganitzés. Més tard el van comprar els dirigents d’Acció Catalana i es va convertir en l’òrgan d’expressió d’aquest partit: se li va traduir el títol i es va començar a publicar íntegrament en català a partir de 1922. La Publicitat va ser un diari de prestigi però de poca circulació. I una possible inspiració del diari Avui.
A Consell de Cent, “el carrer dels periodistes”, vam visitar l’antiga redacció de El Diluvio (1858-1939). Nascut com El Telégrafo, va anar canviant de nom diverses vegades per esquivar suspensions de les autoritats, fins que l’any 1879 va adoptar el nom de El Diluvio. Republicà i federalista, va ser molt popular durant la Segona República. El diari simpatitzava amb ERC i tenia bona sintonia amb Lluís Companys. A diferència d’altres diaris, durant la guerra no va passar a cap sindicat fins al 1938, quan va ser requisat per la UGT del País Basc.
Al carrer Villarroel, l’edifici d’una de les seus de la Biblioteca de Catalunya (on hi ha precisament la seva Hemeroteca) va acollir la redacció de Solidaridad obrera, nascuda com a setmanari el 1907 i convertida en diari el 1916. Fou l’òrgan d’expressió de la Confederación Regional del Trabajo de Cataluña i portaveu de la Confederación Nacional del Trabajo de España (CNT). A la fi de la Guerra civil el seu local i la maquinària van ser requisades pels falangistes i el diari va convertir-se en Solidaridad nacional (1939-1979), en un intent de captar la classe treballadora. Solidaridad obrera es va seguir publicant, a l’exili i de manera clandestina, fins a reaparèixer legalment el 1976 i actualment encara es publica, però escindit en dues capçaleres.
El recorregut va acabar al peu de Montjuïc, a la Casa de la Premsa, el pavelló projectat per Pere Domènech i Roura per servir de punt de trobada als periodistes durant l’Exposició Universal de 1929. Tal com hem explicat al començament, l’Associació Casa de la Premsa vetlla per la conservació i la futura rehabilitació d’aquest edifici i hi organitza activitats com xerrades al voltant de la història de la ciutat i del periodisme.
