Tal com podeu deduir pel seu títol, l’exposició s’ha fet per celebrar els 100 anys de la Revista de Catalunya. Ha estat comissariada per Pilar García Sedas i Júlia Martínez i és una col·laboració entre la Biblioteca i la Fundació Revista de Catalunya. Es va inaugurar l’11 d’abril i es podrà visitar fins al 27 de juny.
L’exposició fa un recorregut per les etapes de la revista, des del seu naixement fins a l’actualitat. De cada etapa se’n destaquen els directors, els col·laboradors més rellevants, els canvis en els continguts i en la presentació, i com les vicissituds de la història i la política del país van impactar en la trajectòria de la revista.
Així, assistim a la fundació de la revista en plena dictadura de Primo de Rivera, gràcies a l’impuls d’Antoni Rovira i Virgili, que en fou el primer director (1924-1929). Seguim fins a la Segona República, durant la qual la revista es reconfigura -els temes d’actualitat hi guanyen pes- i el seu disseny guanya modernitat, sota directors il·lustres com Ferran Soldevila (1930-1931) i J.V. Foix (1934). Després d’una aturada entre 1934 i 1938 que té el seu origen en els Fets d’Octubre, arribem a la guerra civil. El redactor en cap Armand Obiols (Joan Prat i Esteve) va aconseguir que la revista seguís sortint durant 1938.
Perduda la guerra, comença l’exili. La revista anirà publicant nous números, primer des de París (1939-1940), després des de Mèxic (1943) i des de París una altra vegada (1947), sota l’empara de la Fundació Ramon Llull. Dos números més, a Sao Paulo (1956) i Mèxic (1967). I, després, uns anys sense publicar-se, representats per una vitrina buida i el vers de Raimon “Jo vinc d’un silenci…”.
Més tard, la represa. Max Cahner engega la nova etapa de la revista, el 1986, amb la intenció, entre altre coses, de projectar la cultura catalana dins de l’àmbit internacional. Aquesta etapa arriba fins a l’actualitat, sota diversos directors i directores, i amb canvis: a partir de 2011 la revista esdevé trimestral, es publiquen números extraordinaris i, des de 2017, una col·lecció de monografies completa l’oferta de la revista.
La trajectòria de la revista s’il·lustra a les vitrines amb números, llibres, cartes i una variadíssima mostra de documents manuscrits i mecanoscrits, a més d’objectes significatius, com la Creu de Sant Jordi (atorgada el 2016) o la il·lustració original dels tres dofins que Josep Obiols va dissenyar als anys 30 per a la portada de la revista.
Us animem a visitar l’exposició i la seva pàgina web. També, si ho desitgeu, podeu adquirir el catàleg que s’ha elaborat per a l’ocasió.
En voleu saber més?
El setembre de l’any passat vam entrevistar Lluïsa Julià, que fou directora de la revista de 2022 a febrer de 2025.
Les fotografies són d’elaboració pròpia i van ser fetes en la nostra visita a l’exposició, el 10 de maig de 2025
Cada 3 de maig se celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa: un dia pensat per recordar a tothom (i especialment als governants) la importància de disposar d’uns mitjans de comunicació lliures, independents, pluralistes i diversos. La llibertat de premsa està indissolublement lligada a la llibertat d’expressió i opinió i a la llibertat d’informació, drets recollits a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Aquest any arribem a l’edició 32a del Dia Mundial: farà 32 anys des que l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar aquest dia, el desembre de 1993. Es va escollir el 3 de maig per fer-lo coincidir amb l’aniversari de la Declaració de Windhoek, una declaració signada el 3 de maig de 1991 en un seminari de la Unesco que va tenir lloc a Windhoek (Namíbia) amb l’objectiu de promoure una premsa africana independent i pluralista.
El lema de la celebració d’enguany és “Reporting in the Brave New World – The Impact of Artificial Intelligence on Press Freedom and the Media”, que s’ha traduït per “Informar en un món desafiant – L’impacte de la intel·ligència artificial en la llibertat de premsa i els mitjans de comunicació”.
La IA està transformant el periodisme, proporcionant eines que milloren els els reportatges d’investigació, la creació de contingut i la verificació de fets. Permet una major eficiència, una accessibilitat multilingüe i una anàlisi de dades millorada. Tanmateix, aquests avenços també comporten riscos: notícies errònies i desinformació generades per la IA, tecnologia deepfake, moderació esbiaixada de continguts i amenaces de vigilància als periodistes. A més, el paper de la IA en el model de negoci dels mitjans de comunicació genera preocupacions sobre la remuneració justa pels continguts periodístics i sobre la viabilitat d’aquests mitjans. Podeu llegir la nota conceptual que ha publicat la Unesco [en castellà].
L’acte central organitzat per la Unesco serà el congrés internacional que tractarà tots aquests temes i que tindrà lloc el 7 de maig a Brussel·les.
Durant el congrés es lliurarà el premi UNESCO/Guillermo Cano World Press Freedom Prize. Aquest guardó, creat el 1997, es concedeix anualment a una persona, organització o institució que hagi fet una contribució destacada a la defensa i/o la promoció de la llibertat de premsa a qualsevol part del món, i especialment quan això s’ha aconseguit a costa de córrer riscos i perills. El premi porta el nom de Guillermo Cano Isaza, un periodista colombià que va ser assassinat davant de l’oficina del diari El Espectador a Bogotà, el 17 de desembre de 1986. En l’edició de 2024, el premi es va atorgar als periodistes palestins que cobreixen la guerra de Gaza.
Reporters sense Fronteres, l’organització no governamental amb seu a París que defensa la llibertat de premsa al món i els periodistes perseguits per la seva activitat professional, ha presentat el 2 de maig l’edició 2025 de l’Índex Mundial de la Llibertat de Premsa.
L’Índex Mundial analitza i compara l’estat de la llibertat de premsa a 180 països durant l’any anterior a la seva publicació i es basa en dos components:
Un recompte quantitatiu dels abusos comesos contra periodistes en relació amb la seva feina
Una anàlisi qualitativa de la situació de cada país a partir de les respostes donades a un qüestionari per part d’especialistes en llibertat de premsa (inclosos periodistes, investigadors, acadèmics i defensors dels drets humans)
Aquí podeu llegir un resum de les conclusions principals de l’edició 2025 (en castellà).
Ens quedem amb un dels titulars més alarmants d’aquesta edició: “L’indicador econòmic [és a dir, l’indicador que mesura les pressions econòmiques que pateixen els mitjans i les condicions financeres del periodisme] de la classificació segueix caient durant 2025, i arriba a un nivell crític sense precedents. Com a conseqüència, i per primera vegada en la història del rànquing, la situació dela llibertat de premsa es torna “difícil” a escala mundial“. [les negretes són nostres]
Arreu del món s’organitzen actes per commemorar aquest Dia Mundial. Les etiquetes que es proposen per etiquetar-los a les xarxes són, per exemple:
Un país on es viuen amb especial preocupació els atacs a la llibertat de premsa són els Estats Units d’Amèrica. L’associació de periodistes i ciutadans Press Freedom United ha publicat una carta, oberta a rebre signatures de particulars i d’organitzacions, en la qual denuncia les diverses accions preses pel Govern dels EUA contra la llibertat de premsa i demana mesures per restablir aquesta llibertat, respectar i honorar la integritat periodística i salvaguardar la independència dels mitjans.
Podeu llegir altres iniciatives nord-americanes en defensa de la llibertat de premsa en aquesta entrada del blog de Media and Democracy Project.
L’International Press Institute es prepara per celebrar el seu 75è aniversari amb un congrés a Viena del 23 al 25 d’octubre, amb el títol “Defending the future of free media”. A l’abril ha emès un comunicat expressant la seva solidaritat amb els periodistes i els membres de la comunitat mediàtica d’arreu del món, “ara que la llibertat de premsa s’enfronta a un atac i una pressió sense precedents per part de governs i actors poderosos a totes les parts del món.” De cara al Dia Mundial, organitzarà un acte a Brussel·les el 5 de maig per parlar de la llibertat de premsa a l’est d’Europa, amb periodistes d’Hongria, Eslovàquia, Turquia, Geòrgia i Sèrbia.
La International Federation of Journalists (IFJ) i la seva secció d’Àsia Occidental organitzen un debat el 6 de maig a Brussel·les per parlar de la necessitat d’aturar els assassinats de periodistes a les zones de guerra més mortals del món: Palestina, Síria i Iemen.
La fundació Freedom Cartoonists, a Ginebra, celebrarà un acte el 13 de maig amb la il·lustradora nord-americana Ann Telnaes. Recordem que el gener passat Ann Telnaes va abandonar el Washington Post, amb el qual portava molts anys col·laborant, després que fos vetada una vinyeta satírica seva en la qual havia dibuixat el propietari del diari i altres magnats de grans empreses tecnològiques agenollats davant d’una estàtua del president Trump.y
A Espanya, la Unió de Periodistes Valencians va anunciar l’1 de març els guanyadors dels Premis Llibertat d’Expressió 2025: en l’àmbit internacional, Julian Assange, i en l’àmbit local, els periodistes que van cobrir la DANA a València.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya (Demarcació de Lleida) i la Universitat de Lleida celebraran el 7 de maig el X Simposi de Llibertat de Premsa, que versarà sobre “Els reptes del periodisme en l’actualitat”.
ACTUALITZAT a 9 de maig de 2025: El Col·legi ha publicat a Youtube el vídeo del simposi.
Per saber-ne més:
Hi ha diverses entitats a nivell internacional que treballen per promoure la llibertat de premsa i la seguretat dels professionals del periodisme. Algunes de les més importants són:
Comittee to Protect Journalists (CPJ): organització independent i sense ànim de lucre que defensa el dret dels periodistes a informar amb seguretat i sense por de represàlies. Recentment ha publicat un informe sobre les amenaces a la llibertat de premsa per part de l’administració Trump en els primers 100 dies del seu mandat.
International Press Institute (IPI): xarxa d’editors i periodistes de 100 països, que promou un periodisme lliure, independent i de qualitat.
International Federation of Journalists (IFJ): creada el 1926, representa 600.000 professionals dels mitjans, de 187 sindicats i associacions procedents de més de 140 països. A la seva pàgina War in Gaza, la Federació manté una llista de periodistes i altres professionals de la comunicació que han mort informant des de Gaza.
European Federation of Journalists (EFJ): agrupa 74 associacions de periodistes de 44 països europeus, representant uns 296.000 professionals. D’Espanya, en són membres, entre altres, la FAPE (Federación de Asociaciones de Periodistas de España) i la FeSP (Federación de Sindicatos de Periodistas).
Global Freedom Status és un mapa que no analitza directament la llibertat de premsa, però sí l’estat d’altres elements que hi tenen molt a veure: estat de la democràcia, drets polítics, drets civils i llibertat d’Internet. El manté l’organització Freedom House.
Per acabar aquest apartat, esmentem Index on Censorship, una organització sense ànim de lucre que posa en marxa campanyes per defensar la llibertat d’expressió a tot el món. Publica treballs d’escriptors i artistes censurats, promou el debat i vigila les amenaces a la llibertat d’expressió.
A Catalunya els professionals dels mitjans compten amb una sèrie d’associacions, algunes de les quals llistem aquí:
Per últim, però no menys important, cal conèixer el Mapa de la censura, una iniciativa de l’Observatori crític dels mitjans Mèdia.cat que des de 2015 “recull fets o situacions que poden suposar un impediment o una amenaça per al dret a la informació i la llibertat d’expressió als Països Catalans”. El mateix Mèdia.cat publica l’Anuari Mèdia.cat amb reportatges de periodisme d’investigació sobre temes que han estat silenciats o passats per alt als mitjans convencionals.
I també volem esmentar la campanya “Més fortes que la censura” de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), nascuda com a resposta a la censura de cinc revistes de la biblioteca de Borriana, al País Valencià, per part de l’Ajuntament del municipi, l’any 2023.
La prestigiosa revista National Geographic Historiaha fet un pas històric aquest 2025 amb la publicació del seu primer número íntegrament en català, en edició col·leccionista. I no podia haver escollit millor tema: Montserrat, amb el títol Especial Mil·lenari. Montserrat. Una història de mil anys. Aquesta edició especial se suma a la celebració del Mil·lenari de Montserrat (1025-2025), commemorant mil anys des de la fundació del primer monestir documentat a la muntanya sagrada.
El número ofereix un recorregut apassionant per la història, la cultura, el patrimoni i el simbolisme espiritual d’aquest indret únic. S’hi aborden temes com els orígens de l’Abadia, la importància de la comunitat benedictina, la influència de l’Escolania i, especialment, la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, la “Moreneta”.
Aquesta publicació arriba en un moment molt especial: en el mes de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, que se celebra cada 27 d’abril. Enguany, el programa del Mil·lenari inclou actes extraordinaris, com la processó solemne de la Mare de Déu, concerts, espectacles de drons, catifes florals i diverses activitats religioses i culturals.
L’edició especial de National Geographic Historia ja és disponible a la venda a llibreries, quioscos i a través de la seva botiga en línia. Una ocasió única per aprofundir en la màgia de Montserrat, ara també en català.
I en el marc de les celebracions del mil·lenari de Montserrat, la Biblioteca de Catalunya acull l’exposició “Montserrat 1.000 anys: aportacions a la cultura catalana”, oberta al públic del 3 d’abril al 15 de maig de 2025 a l’Espai Zero. Comissariada per Àngels Rius i Bou, amb la col·laboració de Carme Algaba, David Blasco i el Servei de Biblioteques de la Universitat Ramon Llull, la mostra ofereix un recorregut pels moments decisius en la història cultural del monestir. L’entrada és lliure amb inscripció prèvia, i l’exposició es pot visitar de dilluns a divendres, de 9 a 20 h, i els dissabtes, de 10 a 14 h.
Què és l'”Arxiu Canprosa“? En principi, podria ser una entitat que a manera de biblioteca compta amb un fons literari molt ric. En segon lloc, podria ser una revista de recomanacions literàries…
Es tracta d’un projecte molt recent i en procés que neix el 2024 amb l’objectiu de reeditar tot el patrimoni dramatúrgic escrit en llengua catalana. Així doncs, l’Associació Cultural Edicions de Forclòs és la responsable d’aquest portal que tot i ser una editorial, va molt més enllà. Publiquen dos llibres al mes i els envien per correu electrònic als subscriptors, de manera, per tant, sostenible, pràctica i una manera de difondre la cultura directa, plataforma alternativa amb un objectiu i freqüència molt concret per a grans lectors, i com a incentiu i palanca per tal que el públic jove conegui els clàssics catalans ja oblidats o reinterpretar-los, alhora que una plataforma per a nous autors o escriptors novells sempre que posin com a centre el patrimoni. I la seva vocació de la iniciativa pren forma, de moment, de tres col·leccions: la Biblioteca de Patrimoni (textos que formen part del llegat dramatúrgic català), la Biblioteca de Pensament (no-ficció –assaig, crítica, i teoria–) i la Biblioteca de Creació (ficció contemporània).
És doncs una nova revista literària per ara digital amb periodicitat setmanal, de subscripció econòmica molt econòmica, que presentem avui #diadelteatre com a iniciativa innovadora i actual de difusió en aquest gènere que cobreix un públic cada vegada més plural, al meu entendre. Conèixer-la ha representat per mi una descoberta: una finestra lectora i una font per a la representació teatral avui en dia i només el primer pas d’una sèrie d’actuacions vinculades a potenciar el teatre, en majúscula.
Llegir o no llegir teatre, aquesta és la qüestió. En aquest pòdcast de 3cat del programa “Entre caixes” podreu descobrir per què es porta aquest nom, i pots continuar rebent la informació i les novetats a través del butlletí per subscripció. Aquí teniu el seu repertori: https://canprosa.cat/
