La identitat professional és el conjunt d’atributs, creences, valors, motius i experiències que contribueixen a la definició de les persones en els rols professionals.¹

A partir de finals de la dècada dels noranta s’ha anat observant una progressiva diversificació dels rols, les funcions i les activitats que desenvolupen els professionals bibliotecaris. Sobretot en les darreres dècades, amb la globalització de l’economia, la gran rapidesa en l’intercanvi de la informació i el fort desenvolupament tecnològic, s’ha definit un nou escenari altament dinàmic, canviant i complex en el qual les biblioteques necessiten buscar noves formes i vies per gestionar els seus recursos, i els bibliotecaris han de desenvolupar noves capacitats i coneixements.

Aquests professionals han d’adaptar-se als nous escenaris que es presenten al voltant de la gestió, el tractament i la difusió de la informació –globalització, tecnologies de la informació, Internet, xarxes socials, recursos electrònics, etc.–, a les noves demandes d’informació, i a les ofertes de localització i accés a la informació que apareixen en el mercat. El canvi cap a la biblioteca digital ha fet que el treball del bibliotecari sigui més visible i accessible per als usuaris; la biblioteca s’ha apropat als usuaris. Al mateix temps, ens trobem amb usuaris molt més exigents amb demandes d’informació que requereixen una resposta experta, de qualitat, pertinent i en el temps oportú, just in time.

Aquest canvi no s’ha produït només amb la introducció de les denominades noves tecnologies de la informació i la comunicació o amb la globalització de l’economia, sinó també amb la transferència de la informació per a la creació de coneixement, la qual cosa ha suposat que les organitzacions es plantegin adoptar una nova concepció del treball, d’organització i de gestió basada en el coneixement.

En aquest entorn la informació assumeix noves formes que van més enllà dels productes i serveis tradicionals d’una biblioteca. Les biblioteques i els bibliotecaris han d’aprofitar aquest nou escenari que es presenta davant seu i canviar-ne l‘enfocament dirigint les seves capacitats a proporcionar coneixements especialitzats per donar suport als que treballen amb informació –metges, investigadors, gestors, estudiants, etc. Trobem el bibliotecari com a proveïdor d’informació i educador, com el professional que analitza la informació i gestiona el coneixement, el que dóna suport a la recerca i la pràctica basada en l’evidència i, finalment, com la persona encarregada de prendre decisions.² Cada vegada més, els bibliotecaris de ciències de la salut participen en activitats fora de la biblioteca, s’integren en els equips de treball de les seves organitzacions, donen suport a les necessitats d’informació de la recerca que es realitza en la seva institució i proporcionen formació i suport en la pràctica basada en l’evidència. El perfil d’aquests professionals en un futur immediat passarà a tenir un caràcter híbrid i, en molts casos, no estrictament documental.³

En l’article “On the origin of a species: evolution of health sciences librarianship”,⁴ els autors comparen la història de l’evolució de la biblioteconomia en l’àrea de les ciències de la salut amb la teoria de l’origen de les especies de Charles Darwin. Afirmen que amb el pas del temps el paper bàsic dels bibliotecaris en ciències de la salut no ha canviat significativament. Les funcions d’aquests professionals giren principalment al voltant de la recopilació, l’organització, la gestió i la difusió de la informació per al seu ús més efectiu. El que ha canviat realment és l’entorn en el qual es desenvolupa aquesta tasca i les eines que s’utilitzen per dur-la a terme.

Ens estem movent en entorns de treball que evolucionen i canvien molt ràpidament, i que continuaran canviant en els propers anys. Malgrat aquests canvis, la necessitat de recopilar, organitzar i facilitar l’accés a la informació sanitària segueix i seguirà existint. No n’hi ha prou a treballar les competències i habilitats pròpies; cal que el professionals n’adquireixen altres de noves. Els canvis de rols i contextos dels professionals de les biblioteques han d’anar dirigits a cobrir les noves necessitats de gestió de la informació que sorgeixen en les seves organitzacions, a adquirir noves habilitats i transformar el seu paper per posicionar la seva feina com un avantatge competitiu per a la seva organització. La nova concepció del treball basada en el coneixement que estan adoptant les organitzacions és una oportunitat per als bibliotecaris. Com a especialistes a tractar i gestionar informació, tenim un paper clau en aquests nous contextos. La formació i l’adquisició de noves habilitats seran bàsiques per desenvolupar els rols que permetin dur a terme aquestes tasques i prendre un avantatge competitiu en els nous escenaris que estan sorgint en la gestió de la informació. El que està clar és que si no ho fan els bibliotecaris hi haurà altres que ho faran.

Pilar Roqué Castellà

Responsable del  Programa de desenvolupament de la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya. Departament de Salut de la Generalitat de  Catalunya. Biblioteca de Ciències de la Salut de  Catalunya.

Perfil profesional de Pilar Roqué Castellà: Linkedln

BIBLIOGRAFIA

1. Schein EH. Career dynamics: matching individual and organizational needs. Reading, Mass: Addison-Wesley Pub. Co; 1978.
2. Alison Brettle, Urquha C. Changing roles and contexts for health library and information professionals. London: Facet, editor; 2012.
3. Merlo-Vega J-A, Gómez-Hernández J-A, Hernández-Sánchez H. Estudio FESABID sobre los profesionales de la información: prospectiva de una profesión en constante evolución [Internet]. FESABID; 2011 Dic. Disponible a: http://eprints.rclis.org/18057/1/FESABID_Prospectiva.pdf
4. Braude R, Wood S. On the origin of a species: evolution of health sciences. Bull Med Libr Assoc. 1997;85(1):1–10.