Oct 31
El Servei de Biblioteques de la UAB ha elaborat una web de suport a l’acreditació i avaluació de la recerca amb l’objectiu d’ orientar a professors i investigadors en els processos d’avaluació de la seva activitat de recerca i d’acreditació per part de les entitats ANECA, AQU i CNEAI.
A la web de Suport a l’acreditació i avaluació de la recerca hi ha la informació necessària per dur a terme el procés d’acreditació. Es pot accedir a la informació de diverses formes:
- Per acreditació: seleccionant quina acreditació es vol obtenir (ANECA, CNEAI, AQU) i l’àrea del coneixement en la qual es treballa, s’obté una llista dels recursos valorats per les diferents agències a l’hora d’acreditar-se.
- Per àrea de coneixement: triant entre les àrees de Ciències de la Salut i Biociències, Ciències, Humanitats, Ciències Socials o Enginyeries es pot saber quins són els recursos de cada especialitat i en quines acreditacions es tenen en compte.
En una primera fase es poden consultar les dades de les revistes per a acreditar els articles publicats. De moment hi ha els enllaços a les tres agències acreditatives (AQU, ANECA i CNEAI), i també els accessos als recursos considerats essencials per a acreditar-se en alguna d’aquestes agències.
En la segona fase, durant el primer trimestre de 2013, ja es podrà consultar les dades referents a la producció científica dels autors (índex H, cites rebudes, etc).
Podeu accedir al web en aquest enllaç : http://www.uab.cat/biblioteques/acreditacio
Trobareu la notícia aquí: NOTICIA DEL SDB
Trobareu un post de Medibloc amb tota la informació aquí: POST
La web està disponible per a tothom, és d’accès obert, excepte els enllaços a determinats recursos solament accessibles als usuaris UAB.
Pensem que és una bona eina que facilitarà la tasca a investigadors i docents.. i també a documentalistes i bibliotecaris !! 🙂
Marta Miquel
Tagged with: Aneca • Aqu • Cneai • Recerca
Sep 21
L’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya ha publicat recentment el document Quart informe de la central de resultats. Àmbit hospitalari. Juliol 2012, en el qual hi ha un apartat amb una comparativa d’indicadors dels hospitals del SISCAT. L’índex utilitzat, és el factor d’impacte normalitzat (FIN), que mesura la relació (en percentatge) entre l’impacte científic mitja d’una institució i la mitjana mundial.
La meva sorpresa ha estat al veure que mentre que l’Hospital Clínic de Barcelona ha publicat 5.319 articles, en el període 2004-2008 i té un FIN de 1,89, l’Institut Català d’Oncologia que ha publicat 748 articles, té un FIN de 2,56. No acabo d’entendre aquesta diferenciació. Suposo que deu estar relacionat amb el factor d’impacte de la revista on s’han publicat els articles, però no ho entenc. Estaria molt agraïda si algú que llegeixi aquest post, pogués explicar-ho una mica millor.
He consultat també el document: Anàlisi comparativa internacional de la producció científica dels agents de recerca de Catalunya: una visió del sistema, també coneguda com Scimago-UOC, que és d’on s’indica que s’han extret les dades, i aquest darrer document ens porta al Scimago Institutions Rankings World Report 2010, on l’explicació que es dóna és: “Impacto científico de una institución después de eliminar la influencia del tamaño y el perfil temático de la institución”, però no explica com s’elimina ni la influència ni el perfil temàtic.
Per altra banda, en el Scimago –UOC, he detectat error, com la introducció d’un mateix hospital amb dos noms diferents, cosa que fa pensar que potser no s’ha fet amb massa cura aquest informe.
Carme Pérez-Ventana
Tagged with: Fin • Scimago
Sep 13
Jornada Tècnica convocada per GrandIR , Programa, Lloc i data:Universitat Oberta de Catalunya, 6 de setembre de 2012
Resum:
Martin Fenner presenta el projecte ORCID (Open Researcher and ContributorID) com un sistema d’identificador global d’autors, on cada investigador podrà crear un orcid gratuïtament i alhora podrà incloure els seus treballs científics i reclamar l’autoria de la seva obra. Les dades seran públiques o privades, d’acord amb la decisió de l’autor i interoperables amb altres sistemes interessats. La implementació del sistema serà més fàcil per a les institucions que gestionen CRIS (Current Research Information System). A hores d’ara alguns centres ja estan testejant el sistema. El projecte es llançarà el proper 15 d’octubre i els seus creadors estan a l’espera de quants autors s’enregistraran.
Amanda Hill, The Name projecte, exposa la situació a l’UK on es va dissenyar un sistema nacional per identificar als seus investigadors i institucions científiques per solucionar els problemes d’ambigüitat i duplicitat. Aquesta sistema està basat en la qualitat de la dada. Les fases del procés per subministrar les dades són: a) recaptació automàtica de catàlegs, repositoris, altres, b) personal de la biblioteca contrasten dades, c) previsió en un futur que els autors actualitzin la seva informació. ORCID podria suposar la globalització europea del sistema local.
Geral J. Lawson, NERC, indica la necessitat d’identificar la font de finançament i el número de la subvenció en relació a les publicacions que es realitzen. Ressalta la importància que té que el sistema informi sobre la identificació de la institució de l’inversor i la subvenció (Funder ID i GrantID), perquè totes les dades aporten informació de la carrera de l’investigador i a les agències de finançament els faciliten fer informes, controlar resultats, etc. L’informe d’EuroStat 2012 indica que hi ha aproximadament un total 1.54 milió d’investigadors i això és un repte per a ORCID.
David Arellano, FECYT, inicia l’exposició presentant els problemes d’identificadors a determinats apartats del CVN (Currículum Vitae Normalitzat). Les iniciatives del 2008 i 2010 d’aquest projecte s’han anant resolent satisfactòriament amb identificadors de diferents apartats com el d’organismes, el de títol, etc. El projecte ORCID neix al 2011 i es pensa que podria solucionar el problema d’ambigüitat de l’identificador d’autor/investigador ja que ORCID el genera.
Philip Purnell, Thomson Reuters, mostra el seu identificador personal de ResearcherID i les avantatges que té per localitzar la seva bibliografia en la base de dades Web of Knowledge. El perfil del Researcher ID pot ser descarregat a ORCID al estar sincronitzats ambdós sistemes. Thomson Reuters és l’empresa que ha cedit el software però l’identificador d’ORCID és independent de ResearcherID. Si el projecte triomfa, es podrà incloure el camp orcid a les interfícies de consulta dels productes dels principals proveïdors d’informació.
Elvira Santamaria
Més informació:
Tagged with: GrandIR5 • Orcid • ResearcherID
Seguidors