{"id":659,"date":"2026-03-03T10:00:00","date_gmt":"2026-03-03T08:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/cobdc.net\/documentsgrafics\/?p=659"},"modified":"2026-03-03T15:12:50","modified_gmt":"2026-03-03T13:12:50","slug":"ephemera-difusio-dun-patrimoni-invisibilitzat-un-seminari-organitzat-pel-grup-de-treball-de-documents-grafics-del-cobdc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cobdc.net\/documentsgrafics\/2026\/03\/03\/ephemera-difusio-dun-patrimoni-invisibilitzat-un-seminari-organitzat-pel-grup-de-treball-de-documents-grafics-del-cobdc\/","title":{"rendered":"\u201cEphemera: difusi\u00f3 d\u2019un patrimoni invisibilitzat\u201d, un seminari organitzat pel grup de treball de Documents Gr\u00e0fics del COBDC"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n\n

El passat mes de novembre, va tenir lloc el seminari<\/a> sobre el material anomenat ef\u00edmer. Va constar de dues sessions te\u00f2riques amb 6 docents, i d\u2019una sessi\u00f3 pr\u00e0ctica que va tenir lloc la tercera jornada. Les sessions van tenir lloc en espais de la Biblioteca de Catalunya. <\/p>\n\n\n\n

El seminari es va centrar en explicar les caracter\u00edstiques dels materials ef\u00edmers, les col\u00b7leccions d\u2019aquests materials i la seva gesti\u00f3, aix\u00ed com de les possibilitats de difusi\u00f3 a partir dels projectes actuals duts a terme des de diferents contextos.<\/p>\n\n\n\n

Els ponents han representat diferents tipologies de centres d\u2019informaci\u00f3 si b\u00e9, pel tipus de fons, s\u2019ha tractat de biblioteques universit\u00e0ries i centres especialitzats, amb fons patrimonials o b\u00e9 fons d\u2019arxiu de tipus gr\u00e0fic.<\/p>\n\n\n\n

Pedro Rueda, professor de la FIMA (UB), va fer una introducci\u00f3 al concepte i tipologies de materials que es poden incloure sota aquest concepte i tamb\u00e9 de la seva evoluci\u00f3, abast i contextos de producci\u00f3.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Elisa Regueiro de l\u2019Arxiu d\u2019Hist\u00f2ria de la Ciutat de Barcelona (AHCB<\/a>) va aportar un punt de vista arxiv\u00edstic aplicable, tant a fons hist\u00f2rics com a documentaci\u00f3 que ho esdevindr\u00e0 en relaci\u00f3 a la proced\u00e8ncia i necessitat de contextualitzar l\u2019\u00e0mbit de producci\u00f3 en el si de funcions com podria ser, per exemple, l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019exposicions. Algunes de les seves col\u00b7leccions estan disponibles a la Mem\u00f2ria Digital de Catalunya (MDC):https:\/\/mdc.csuc.cat\/digital\/custom\/altrescols<\/a> <\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Antoni Ser\u00e9s, treballa a l\u2019\u00c0rea de Recerca i Documentaci\u00f3 de la DG Cultura Popular, Associacionisme i Acci\u00f3 Culturals, va presentar el seu centre de documentaci\u00f3 especialitzat en cultura popular. Un centre de documentaci\u00f3 on els cartells, programes, petits impresos formen una gran part dels seus fons i col\u00b7leccions. El seu repositori, del Departament de Cultura, \u00e9s CALAIX <\/a>on es poden trobar els documents que estan ja digitalitzats.<\/p>\n\n\n\n

Jos\u00e9 Carrascosa va exposar com gestionen aquests documents a la biblioteca del Museu Nacional d\u2019art de Catalunya (MNAC), tenint en compte que la biblioteca i l\u2019arxiu funcionen de manera coordinada i en funci\u00f3 d\u2019on es troben en el moment del seu ingr\u00e9s. Va fer especial menci\u00f3 del cat\u00e0legs d\u2019exposicions, molt habituals en els seus fons, si b\u00e9 tamb\u00e9 va parlar-nos de curiositats que s\u2019hi poden conservar i que mereixen un tractament especial. Va presentar el nou portal a partir d\u2019Alma en qu\u00e8 es difonen els fons de reserva o col\u00b7leccions especials: la seva eina de descoberta CerART<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Roberta Boscaro, de la Unitat de Tractament Documental i serveis centrals del CRAI de la Universitat de Barcelona va explicar el projecte i tasques dutes a terme per tal d\u2019adaptar el cat\u00e0leg col\u00b7lectiu. Tamb\u00e9 de les biblioteques amb fons patrimonials i\/o m\u00e9s antics ubicats a la biblioteca de Lletres i el Pavell\u00f3 de la Rep\u00fablica. El portal s\u2019anomena Cercabib<\/a>.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

El Centre de Documentaci\u00f3 de les Arts Esc\u00e8niques (CDMAE) \u00e9s un exemple de centre especialitzat en qu\u00e8 la biblioteca, el museu i l\u2019arxiu s\u00f3n un trident de recursos que es difonen a trav\u00e9s de la plataforma i repositori espec\u00edfic<\/a>. A m\u00e9s de totes les tasques espec\u00edfiques de difusi\u00f3 i les seves especificitats, van presentar tamb\u00e9 el portal amb intenci\u00f3 de ser col\u00b7laboratiu, pel que fa a recursos sobre teatre, en qu\u00e8 els documents ef\u00edmers tenen una pres\u00e8ncia molt not\u00f2ria: Escena Digital de Catalunya<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

La sessi\u00f3 pr\u00e0ctica va anar a c\u00e0rrec de Lourdes Prades i Ramon Naya, del CRAI Pavell\u00f3 de la Rep\u00fablica, que t\u00e9 origen en la biblioteca Figueras i el Centre d\u2019Estudis Internacionals de Catalunya. Van explicar el qu\u00e8, d\u2019on, com i quan aquests documents els arriben i el circu\u00eft documental que segueixen. Despr\u00e9s, van portar documentaci\u00f3 pendent de classificar per tal de fer pr\u00e0ctiques amb material divers real, per treballar en grups, i es van fer pr\u00e0ctiques en un espai de prova del seu banc d\u2019imatges<\/a>. Una sessi\u00f3 molt profitosa i exemplificadora.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Els petits impresos s\u00f3n presents en tot tipus de fons i col\u00b7leccions i cada vegada m\u00e9s s\u2019estan descobrint, descrivint espec\u00edficament i difonent. La posada en valor d\u2019aquests documents com a font de recerca amb molt de contingut informatiu aix\u00ed com tamb\u00e9 pel seu inter\u00e8s com a document gr\u00e0fic s\u2019ha constatat en l\u2019alta participaci\u00f3 a la formaci\u00f3. Tamb\u00e9 la necessitat d\u2019articular aquest inter\u00e8s i conflu\u00e8ncia en la uni\u00f3 de forces, de manera transversal, per tal de potenciar l\u2019ephemera<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

Vegeu tamb\u00e9: <\/p>\n\n\n\n